Marquès, Josep Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

mig d'amagiU. quiín el Servicio Nacional del 
Trif^ 'u imposavii els criteris- per a la subsisten-
cia de la wcnt, cuncretament en el períuJe de 
la postguerra (1941-1960). 
Per situar millor el lector, Goni;al Cutri-
na dona unes pimellades precises que definei-
xen el món mral del Ripolles, amb referéncics 
ais conreus i a la cria de! bestiar i a l'ambient 
propi de la contrada, dins del ijual es fa mes 
entenedora la funció stKial deis molins fnriners 
ja des de la remota edat mitjana. 
L'autor ía, també, un inventan exhaus-
tiu, redactat sobre el terreny, d'aquests 
molins del Ripolles -1H en total- que agru-
pa en tres blocs: els molins de la valí de 
Camprodon, que abracen Tespai de Campro-
don -Beget indos-, Llanars, Molió, Setcases 
i Vilallonga; els de la valí de Ribes, que 
engloben els de Ribes de Freser, Campelles, 
Pardines, Plañóles, Queralps i Toses; i, final-
ment, els que Cutrina anomena «molins del 
Ripolles sud», amb els de Ripoll ciutat, 
Campdevanol, Gombren, les Llosses, Ogassa, 
Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de 
Seguries i Vallfogona. 
Per si aixó fos poc, el Ilibre inclou un 
mapa desplegable on és ptissible situar 
macemáticament totes les referéncics i es 
compleca, també, com ja hem apuntat, amb 
alguns dibuixos i amb 157 fotografíes molt 
interessants. Un vocabulari al final ajuda a 
aclarir conceptes i relaciona uns 35 mots 
propis de l'actívitat, i també els noms de les 
mesures ¡igráries i de les monedes d'ús 
corrent en el món i en l'epoca principal de 
l'activitat deis moliners. 
Una bibliografía básica per a qui vulgui 
aprofundir en el tema clou aquest estudi que, 
com se sol dir sovint, és Jels que, si no s'hagués 
fet, s'hauria de íer. El Ripalh. Moiim /íirínm és 
un Ilibre de lectura amena, una excel-lent aptir-
tació que fa reviure un ambient periclitat, una 
excel-lent aportació que arriba a cciiips doble-
ment: d'un canto, perqué la puguem gaudir els 
qui, de mes a prop o de mes lluny, hem viscut 
encara aqüestes activitats i ara en sentim l'evi-
dent nostalgia, de l'altre, perqué la gent de les 
noves generacions p<.)t aprendre i enteni.lre uns 
sistemes de vida situats al voltant d'uns enginys 
mecánics que revelen la capacitat de treball i 
d'inventiva de Thomc en uns temps en qué, a 
diferencia de les sofisticacions d'ara, no existia 
cap tecla d'ordinador per prémer. 
Llibres com el de Condal Catrina son 
necessaris per a la formació completa i equili-
brada de tota persona que vulgui conéixer la 
realitat del passat iinmediat i, a través d'ella, 
sentir millor les propies arrels. 
Joan Doménech i Moner 
Documents sobre 
els jueus gironins 
E s recent la creació d'un prcmi-beca Mossé ben Nah-uian / Bonastruc ^a Porta, convocar per t'Ajuntament de Girona, l'Estudi General de Girona i la Dirección 
General de Relaciones Culturales del Minis-
terio de Asuntos Exteriores. El volum present 
publica el treball premiar amb la beca per un 
jurar compost pels senyors Joaquim Nadal, 
Ramón Alberch, Asunción Blasco, José Luis 
Lacave, David Romano, Jaume Portella i 
Joan Boadas. 
El títol del Ilibre no respon al seu con-
tingut. No es tracta de documents deis 
•ijueus de Girona», sino de documents giro-
nins (deis arxius Diocesa i Municipal) sobre 
jueus de diversos llocs i poblacions. Altres 
arxius de la ciutat podran ser explorats per 
completar la informació publicada. 
La quantitat de treball fet es concreta en 
1216 regestos, deis quals ó pertanyen al s. XII. 
28als. Xlll, 737als.XlV(253finsall350 
inclusivament i 484 de la segona meitat de 
segle), 411 al s. XV i 13 ai XVI. Son acom-
Gemma ESCRIBA i BONASTRE, 
Maria Pilar FRAGO i PÉREZ, 
Documents deis jueus de Girona, i 124-/595, 
Girona, Ajuntiimenc 1992 
(CoMecció Historia de Girona, 12) 381 pp. 
panyats deis corresponents índexs de noms de 
persona i de lloc. 
En la introducció ens assabentem que 
l'Hospici de Girona, que tan encertadament 
organitrii el bisbe Loremana el 1777 -i la ciu-
tat li ho ha reconegut en dedicar-li un carrer i 
la Casa de Cultura-, «fou fundar peí bisbe 
Colomcr el 1767". El canonge Culomer fou el 
mecenes d'una de les institucions que Loren-
zana fusiona a l'Hospici, com hi refongué la 
Pia Alnioina del Pía de la Seu, d'on procedei-
xen moits documents sobre jueus. 
Un notable nombre de noms de lloc i de 
persona han estat indegudament transtormats. 
El Cügnom de Berenguer de Banyoles es con-
vertcix en «Balnéol»; Ramón de Begur passa a 
dir-se «Beguer»; hom interpreta com a «Bon-
fidel» el cognom de Vidal Bonaté; Gispert 
Fulcará, vicari general, passa a dir-se «Jaspert 
Folra»; Galceran de Montcorb, igualment 
vicari general, és batejat «de Montagut». 
Semblants canvis es constaten entre els 
noms de lloc. L'horta l'Algivira, propera a 
Girona, passa a ser el poblé d'«Aiguaviva»; 
Garrigoles, avui municipi, és inCerpretat 
"Currígol"; a Madremanya, Pete Bassa, cler-
gue d'aquest poblé, es transmuta en «Pere 
Massa de Maregran», i se li assigna el veí-
natge de Monells. El Mercadal de Girona 
rep el nom nou de «Mercadell», tot i que 
hom sap que s'hi troba l'església de Santa 
Susanna del Mercadal, actualment parro-
quia. Taravaus, del mimicipi de Navata, es 
transforma en "Tavarons-. 
En el Ilibre es troba algunes vegades 
i'expressió «El bisbe comunica a N. que 
rcquereixi», una manera de dir poc Huida. El 
concepte juri'dic precís, quan una autoritat, 
com és el bisbe, fa arribar una informació a 
un siibdit, és que -notifica»; en dret la notifi-
cació duta a terme crea un nou estat de 
coses. De manera semblant seria útil de ser-
vir-se del terme propi per aldudir a ¡es visites 
pastorals, i no referir-Íes com si fossin simples 
inspeccions. Els documents que refereixen 
Revista de Girona / niini. 1 58 in;iig - jiiny \9^)^ 95 1Í27I 
enantamenrs hiiii eswt ret^ cstats cum si fos-
sin resticucions, tot i iracnir-se d'acces jurídi-
ques ben difercnts. 
Peí que ía ais cugnoms, els arricies i prc-
posicions que les precedeixen no en formen 
part, segons que assenyalen les "Normes 
d'utilització" incloses al Ilibre, que prometen 
de desaglucinar-los. Contra la norma esta-
blerta al volum bom hi iroba «Sescala» i 
«Satrilla», com a cofjnom del bisbe orij^ inari 
de la familia de Trilla; «Descamps» i «Des-
castell", i encara, "Dortal» per a un membre 
de la familia Mortal de Llers. El :el desa '^luti-
nador, tebi peí que es pot veure, només ha 
arribat intelifment a convertir el cognom 
Düfca en un "Orea, d'». 
Per ais noms jueus es permet la i grej^ a 
(Etmym, Subayó, Aninay, Rabaya) i la b final 
(íssach, Astruch), Amb la particularitat que a 
t'"lndexi' hom troba una colla d'Astrucb, a 
continuaciü alííuns Astruc cristians, i se^uida-
mcnt mes Astruch jueus. La maquina pmu 
devia alfabetitzar primer els cristians, pero fou 
conveiiientment corregida per seguir una 
norma no escrita ni tampoc justificada. 
Salvades aqüestes esmenes bem d'augu-
rar-nos que avenci el coneixement de les 
cicncies hístoriques que ha de permetre en 
el futur d'evitar els defectes de semblants 
publicacions. 
Josep M. Marqués 
lili MM'''MI 
'^? 
IIM— | H 
1 
á 
1 
w 
a 
; ^ - i ^ ' 
IV PREiVIIS 
Mercé Bayona 
LES PLANES D'HOSTOLES 
1993 
M 
POESÍA 
INVIESTIGACÍÓ 
RECRRCAJfVENIL 
Jornades sobre 
Caterina Albert 
Acct's de les pumeres jomaáes d'esntdi 
sobre ¡a vida i obra de Caierina Albert i Paradís «Víctor Catalü", 
celebrades a l'Escala els dies 9, 10 i U d'abril de 1992. 
A cura d'Enric PRAT i Pep VILA. 
Ed. Ajuncament de l'Escala 
i Publicacions de FAbadía de Montserrat, 1993. 
A questa obra ha vist la llum quan encara no havia passat un any després de les joma-des d'estudi que repnxiueix. Hem de felicitar els respon-sables editorials de l'.Abadia 
de Montserrat i de l'Ajuntament de l'Escala 
per la rapidesa amb que l'han posada a l'abast 
deis interessats, Lligat amb aixo, destaquem 
també l'exquisit treball deis edirors Enric Prat 
i Pep Vila per la feina esmer^ada en els origi-
náis, en l'ordenació deis treballs, de les notes, 
tn ti tot alio que \'a d'un piló de papers {o pot-
ser ara ja son disqucts d'ordinador), escrits per 
25 persones diferents, fins al Ilibre que ara 
podem llegir. Segurament el treball d'Enric 
Prat i Pep Vila, més la inevitable pela que s'ha 
bagut tle fondre en l'edició, son els ingredient> 
que han contribuíc en la cuina relativanient 
rápida que ens han facilitar amb les Actes. 
L'obm conté quatre conferencies seguides 
de divuit comunicacions. La primera, de jordi 
Castellanos, sobre la inserció de Víctor Cátala 
en el seu temps litcrari, o sigui en el mixlemis-
me; l'insólit de la procedencia rural de l'autora 
entre els escriptors de l'época; les hipótesis 
sentimentals tan indestriables de Caterina 
Albert. Estudia i ofereix els poemes que signa 
amb el pseudonim de Virgili d'Alacseal (és a 
dir: Virgili de l'Escala), i l'evocació de l'edac 
d'or {l'epoca d'liarmonia home-natura} en la 
poesía de Víctor Cátala; mostra la sinceritat 
de l'autora, més liigada al temperament indivi-
dual que no pas a les exigencies de! realisme, 
del naturalisme, o de les prediques epistolars 
del paternal poeta Joan Maragaíl a qui l'esca-
lenca íeia cas només a mitges. 
La segona, dita per Lluís Albert, presenta 
aspectes inédits de Caterina Alhen. Explica, a 
través de les carees que transcriu. l'aspecte 
huma de la propietaria niral en relació amb els 
seus masovers. L'inédit poema liLsulimissíó, 
ofert aquí, autobiografic, del 1947, també 
resulta molt revelador del taranna personal de 
la novel-lista, i de les. mostres de la seva acti-
tud catalanista i de la dedicació generosa i cor-
dial a la familia i a la casa. 
L'escriptora Nuria Albo fa la tercera. 
Descriu com una noia benestant accedeix a la 
cultura en lloc de dedicar-se a les previsibles i 
intenninables puntes de coixí, i com es fa lite-
rata gracies a unes circumstáncies personáis i 
familiars, per exemple l'actitud positiva del 
pare. Per aixó Caterina Albert no necessita ser 
ni rebel ni suhmisa respecte a les prohibicions 
que la societat del vuit-cents aplica a la dona. 
Se'n pot distanciar prou com per, seguint Flau-
bert, escriure amb el cap i no pas amb la flacci-
desa d'unes cuixes sensc músculs. Nuria Albo 
ridiculitza els prejudicis deis homes que s'han 
ocupar de l'obra de l'escriptora, i dedueix que 
només una dona a tots els efectes podia haver 
in\'entat una Mila com la de Solhud, altrament 
un mirall d'ella mateixa. Aixu &í: una dona 
agosarada, actitud com a mínim rara en una 
noia del seu temps. Acaba Albo íent una rela-
ció entre els temes que tracta Víctor Cátala i 
la realitat actual de "Culebrons» i altres mise-
ries de la s(KÍetat, avui urbana, 
Nuria Nardi en la quarta i última con-
ferencia tracta de la llengua. La llengua propia 
i la propia llengua de l'escriptnra. Ens ofereix 
un próieg que havia d'encapfalar l'obra en 
castella Reiabb que Cacerina Albert publica el 
1944, i que resta inédita per problemes amb la 
censura del moment. En aquest text, l'escalen-
ca exposa opinions sobre la situació de la llen-
gua catalana en aquells moments d'immediata 
postguerra. Nuria Nardi, partint d'aquesta 
novetat i amb l'aportació d'altres testimonis, 
inicia un recorregut per la relació cscriptora-
llengua: la tria de la normativa tabriana, les 
relacions amh l'lnstitut d'Estudis Catalans, les 
considemcions de la llengua com a eina litera-
ria, etc. 1 també les altcracions poc ortodoxes 
que els editors han efectuat en els origináis. 
En les conferencies hem assenyalat 
l'interés deis inédits: les poesies de Virgili 
d'Alacseal, les canes i poema que facilita Lluís 
Albert i el próieg a Reiabb. Seguim apreciai\t 
13281 96 Revista de Girona / ninii. I 5H inaiy - jiiny 1993 


Documents sobre els jueus gironins

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert