Díaz Gibson, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Cooperem com els bombers 
i les bomberes 
Jordi Diaz Cibson 
3r Magisteri d1Educaci6 física 
Tutor: Lluís Cumellas 
Resum 
Aquesta proposta d'intervenció professional es centra en el treball de les 
relacions socials entre els alumnes de segon de primaria, enteses com la 
base de la nostra evolució cap a una societat inclusiva i tolerant, fomen- 
tada en el respecte, el dialeg i la valoració positiva de la diversitat. 
Al marge d'un ensenyament tradicional, competitu i individualista, 
aquesta proposta, a través dels diferents principis metodol6gics de l'a- 
prenentatge cooperatiu i de forma interdiscipliniria, aspira a que els 
infants aprenguin a organitzar-se de forma autonoma per arribar a 
acords en petits grups, amb la sensibilitat empatica desperta, i mos- 
trant actituds de cooperació. 
La metodologia emprada en la proposta didactica es basa en les inte- 
raccions sim6triques1 la significació, la verbalització, la interrelació i la 
funcionalitat dels aprenentatges. 
Partint de la importancia que la col~laboració té pels bombers, els 
infants perseguiran les fites plantejades des de sis arees curriculars, uti- 
litzant com a eix vertebrador l'area dfEducaciÓ Física. 
Una sortida al Parc de Bombers de Drassanes, una altra a la Biblioteca del 
Carme, i la visita d'un bomber a l'aula, han completat la programació. 
En un inici els alumnes es mostren desorientats i insegurs, per6 a tra- 
vés del treball realitzat els infants van prenent consciPncia de les 
necessitats de cooperació envers un objectiu comú deixant de banda 
l'egocentrisme que impera en aquestes edats, per descobrir finalment 
que són capacos d'aconseguir els objectius grupals proposats. 
Introducció 
La proposta d'intervenció professional titulada "Cooperem com els 
Bombers i Bomberes" és un Projecte interdisciplinar plantejat i dut a 
terme per Jordi Diaz Gibson a l'escola Vedruna ~ n ~ e l s ,  situada al barri 
del Raval de Barcelona. Consta d'unes vint hores i va especialment 
dirigit als alumnes de segon de Primaria, un grup molt heterogeni, 277 
ALOMA I Cooperem com els bombers i les bomberes 
actiu i agressiu en les seves interaccions. El projecte centra els seus 
objectius en el treball de les relacions socials, entPs com la base de la 
nostra evolució cap a una societat inclusiva i tolerant, fomentada en 
el respecte, el diileg i la valoració positiva de la diversitat. 
El Projecte neix de la importincia que té pels bombers el fet de cooperar. 
La cooperació consisteix en treballar junts per aconseguir objectius 
comuns, per tant en una situació cooperativa els alumnes intenten acon- 
seguir un resultat beneficiós per a ells mateixos i per a la resta del grup. 
El Projecte basa les seves línies de treball en el mstode de llAprenentatge 
cooperatiu. Segons els autors del llibre "El Aprendizaje cooperativo en el 
aula", David W. Johnson, Roger T. Johnson i Edythe I. Holubec, 1'Aprenen- 
tatge cooperatiu és la utilització didictica de grups redu'its d'alumnes, per 
a maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres. Aquest mPtode 
contrasta amb un aprenentatge tradicional, individualista i competitiu, 
on els alumnes treballen en contra o a'illats de la resta de companys, i 1'P- 
xit esti reservat per a uns pocs. Per tant estaríem parlant d'un mkode 
que valora i dóna resposta a la diversitat a l'aula, barrejant diferents 
maneres de pensar, de ser i de fer dintre d'un grup, i promovent l'Pxit de 
tots, reforcant l'autoestima i l'autoconcepte de l'alumnat. 
La metodologia emprada es basa en les interaccions simPtriques, ja 
que els alumnes han d'interactuar obligatoriament, desenvolupant la 
prbpia autonomia, responsabilitat i habilitats comunicatives, unes ver- 
taderes competPncies basiques per progressar en la societat del segle 
XXI. Com a mestre, he intentat guiar aquest procés cooperatiu i donar 
instruments i recursos als infants per a relacionar-se de manera res- 
pectuosa, fomentant l'empatia, reflexionant sobre les prbpies conduc- 
tes i sobre les emocions que desperten alguns tractes discriminatoris. 
L'estudi de Hartup,W. (1978)) demostra que les relacions entre iguals 
desenvolupen la intel.ligPncia social, el pensament moral i el domini 
dels impulsos agressius. És també cert, que un infant acull una pro- 
posta o norma plantejada per un igual amb major predisposició, impli- 
cació i motivació que si és plantejada pel propi mestre. Són doncs 
aquestes relacions una font d'aprenentatge molt poderosa que com a 
mestres hem d'aprofitar. 
La proposta 
La interdisciplinarietat i l'aprenentatge sociocognitiu que presenta el 
Projecte allunya als alumnes d'un aprenentatge artificial que no s'a- 
278 justa a com aprenem les persones; sempre de manera integrada i a par- 
Jordi Diaz I ALOMA 
tir de les interaccions amb el medi. La programació ha partit d'avalua- 
cions inicials pel que fa a conceptes, idees prPvies, opinions, procedi- 
ments i actituds, per a posteriorment progressar en els reptes coopera- 
tius proporcionant als infants un aprenentatge significatiu. 
La verbalitzacio ha estat un pilar metodolbgic, ja que he buscat sem- 
pre espais de reflexió per a engegar procesos psicolbgics com el raona- 
ment, la síntesi, l'atenció, I'establiment de relacions i la utilització del 
llenguatge per a expressar idees i opinions, amb l'objectiu d'interiorit- 
zar els nous aprenentatges. Per a condu'ir aquests dialegs calia primer 
respectar el torn de paraula; en aquest cas ha estat una petita conille- 
ta de plastic dur que hem batejat amb el nom de "la Paraula", l'ins- 
trument que ens ho ha permés. Només podia parlar qui la tingués a la 
ma, i per demanar-la calia aixecar el brac en silenci. 
Els alumnes han pogut vivenciar la funcionalitat dels aprenentatges a 
partir d'un tema que forma part de les seves vides, participant en dues 
sortides que ara esmentaré, i rebent la visita d'un bomber a l'aula, que 
ens va parlar sobre la importincia que tenia per ells el fet de col.labo- 
rar. A més han pogut interrelacionar els aprenentatges adquirits a les 
diferents arees curriculars que participaven en el Projecte: A Educació 
musical, a partir d'una curta cantó que ells ja coneixien; "Som els bom- 
bers", els vaig dividir en grups de quatre persones per a que inventes- 
sin una nova estrofa amb el mateix ritme. En acabar varn ajuntar totes 
les estrofes i varn cantar la nova cancó, que poc a poc van memoritzar 
i de fet, encara la canten. A Llengua i Literatura catalana, van treballar 
caligrames sobre el foc, van treballar la rima, van fer una recerca de 
noticies i informació sobre els bombers, i varn fer una visita a la biblio- 
teca del barri, on varn llegir contes sobre bombers i ens vam endur 
alguns per a llegir a l'aula. A Coneixement del Medi natural i social 
varn fer una sortida al Parc de bombers de Drassanes, on ens van expli- 
car les seves funcions i els alumnes van poder veure i tocar el camió, 
les manegues ... a més de viure en primera persona la realitat dels bom- 
bers. També varn tractar a l'aula aspectes de prevencio i indicacions 
sobre quP fer en cas d'incendi. A Informatica varn visitar la pagina web 
del cos de bombers de Barcelona www. bcn.es/bombers, i varn treba- 
llar un DVD sobre prevencio d'incendis que ens van lliurar els propis 
bombers. A Educació visual i plastica, van fer un dibuix per grups d'un 
gran incendi, que van ajuntar finalment. Després van elaborar un 
mural cooperatiu amb tot el treball realitzat. Cada grup de quatre per- 
sones s'encarregava d'una part del mural, uns de dibuixar un bomber 
ALOMA ( Cooperem com els bombers i les bomberes 
gegant, uns altres de transcriure la canqó i el poema, altres dels con- 
sells de prevenció, uns altres de fer un gran caligrama sobre el foc ... 
Finalment, la darrera area implicada ha estat la d'Educació física, eix 
vertebrador del Projecte, i on he destinat el quaranta percent de les 
hores. He dissenyat una plantilla de sessió adequada als objectius: 
ACCIO-REFLEXIO-ACCIO-REFLEXIO, amb el plantejament d'una 
Única activitat prhpia dels bombers; Apagar un foc, Pujar a un edifici, 
Entrenament de bombers, Salvar un gat ... sempre cooperativa, jugada i 
reglada, explicada amb poques premisses, i on ells actuaven lliurement 
i jo apuntava diilegs i conductes interessants. A continuació feiem una 
reflexió grupal, analitzant si aquestes conductes o certs comentaris eren 
positius per a l'obtenció dels objectius. A continuació repreníem l'acció 
amb el bagatge de la verbalització i acabant amb una reflexió final, 
construi'nt les bases per a continuar el cicle a una seguent sessió. 
Un exemple de sessió seria "Salvem el gat", on els vaig dividir en qua- 
tre brigades de sis bombers, i havien de salvar a un gat atrapat en una 
illeta al mig d'un riu. No podien trepitjar sobre de l'aigua i cada grup 
tenia només quatre maons o blocs de plistic per avancar. Se'ls havien 
d'anar passant per a progressar, aprofitant els cercles que simulaven 
pedres on s'hi podien recolzar, per a arribar al gat i retornar-10 a terra 
ferma. Si només un del grup tocava l'aigua havien de tornar a 
comencar tots. 
En les sessions dtEducaciÓ física s'afegeix l'acció o el moviment al ja 
esmentat aprenentatge sociocognitiu, esdevenint unes experiencies 
d'educació global que integren les dimensions cognitives, socials, 
emocionals i físiques de la persona. El contacte més proper proporcio- 
na una confianca entre alumnes molt positiva per a l'autoestima dels 
infants, que contribueix a la construcció dels vincles afectius sota un 
context educatiu. L'EducaciÓ física enriqueix ltAprenentatge coopera- 
tiu a partir de les diferents dinimiques, materials i espais, oferint múl- 
tibles i variades possibilitats d'interacció. 
Valoració i conclusions 
Durant el transcurs del projecte, els alumnes han passat de mostrar-se 
desorientats i insegurs, a prendre consciencia de les necessitat de coo- 
peració envers un objectiu comú, deixant de banda l'egocentrisme que 
impera en aquestes edats, per descobrir finalment que són capacos i 
280 capaces d'aconseguir els objectius grupals proposats. 
Jordi Diaz I ALOMA 
M'ha sobtat la gran il.lusiÓ i implicació que mostren els infants de set 
i vuit anys, una il.lusió que els mestres hem d'aprofitar per proporcio- 
nar unes bases estables en les seves relacions socials, basades en el dia- 
leg respectuós. 
Per acabar dir que l'escola, en general, presenta un discurs molt teoric: 
"s'ha de compartir, s'ha de dialogar, no ens hem de barallar, s'ha de res- 
pectar, s'ha de pensar en els altres, s'ha de col.laborar ...", pero vertadera- 
ment proporciona als seus alumnes poques oportunitats o experien- 
cies educatives on ells puguin desenvolupar aquestes habilitats. L'A- 
prenentatge cooperatiu pot ser una resposta per a dotar de coherPncia 
a aquest discurs contradictori. També afegir que no ens podem con- 
formar amb utilitzar aquesta metodologia de forma esporadica, sinó 
que hem d'emprendre el camí de convertir l'aula en un espai coopera- 
tiu, on tothom es senti valorat per tothom i tots afavorim l'aprenen- 
tatge de tots, convertint-nos en una petita comunitat d'aprenentatge 
on tothom hi tingui cabuda. 
Jordi Diaz Cibson 
Vull agrazr la confian~a del meu tutor Lluis Cumellas, així com la de 1'Edu 
i la Montse, mestres de l'escola Vedruna Angels; sense la seva col.laboraciÓ 
res hagub estat possible. 


Cooperem com els bombers i les bomberes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert