Raith, Matthias

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El transport de mercaderies 
en un mercat Iliure 
PER: MAnHlAS MITH, director de RAIL4CHEM i precident dfEuropean Bulls 
rnb seu a Essen, Alernanya, RAIL4CHEM esta formada 
per quatre accionistes, un dels quals ben conegut a 
Espanya, VTG, Bertschi, BASF i Hoyer, arnb un 25O/o de 
participació cadascun. Actualrnent la nostra plantilla 
consta de cent deu rnernbres, la rnajoria dels quals són conduc- 
tors locals. Disposern de vint-i-set locornotores, totes noves i de 
grans dimensions, i gestionern rnés de dos-cents quaranta trens 
cada setrnana. El nostre capital social ha crescut durant els últirns 
quatre anys des de 0,s rnilions d'euros fins als 5 rnilions d'euros 
actuais i el nostre volurn de negoci va augrnentar de 10 rnilions, 
al principi, als 50 rnilions que es preveuen per a aquest any. Aixo 
representa que el creixernent rnitja es va situar al voltant del 35% 
anual i arnb aquestes xifres a la rna ens podern enorgullir perque 
obtenirn beneficis. 
CL EL SECTOR TÉ MOLTA POR DE CANVIAR LES EMPRESES 
QUE JA EXlSTElXEN PER ALTRES DE NOVES, EN MOLTS CASOS 
PERQUE SENT LA PRESSIÓ DELS GRAVAMENS I PERQUE HAUM 
D'APUJAR ELS PREUS QUAN HAGl DE CEDlR ALGUN TREN A LES 
EMPRESES NOVES 
El nostre volurn de transit és de 2,7 bilions de tones de quilorne- 
tres, cosa que representa aproximadarnent el 3% o el 4% del 
volurn nacional de transit dxlernanya, pero el 60% del nostre valor 
afegit abraca rnés enlla dRlernanya. La nostra empresa opera a 
Alernanya, els Paisos Baixos i Belgica en col.laboració arnb Pi-cargo. 
Hern cornencat a Franca, creuern cap a Suissa i Italia, operern a 
Austria i Eslovaquia i creixern rnolt rapidarnent cap a Polonia si bé 
encara no treballern a la República Txeca. Aquesta situació supo- 
sa que arribarern a ser una veritable empresa europea nascuda a 
Alernanya. 
L'accés obert a la xarxa ferroviaria pública té aquest aspecte, és 
una porta oberta, pero aquesta porta té un dels seus batents tan- 
cat. Aprofitaré aquesta avinentesa per a explicar-los corn hern 
rnillorat les carregues d'accés, la utilització del material rodant, 
les barreres al transit internacional a les fronteres, els avantatges 
pera les ernpreses irnplicades i la qualificació del personal, i no 
oblidaré els obstacles que hern de superar país a país per poder 
continuar avancant. 
Perrnetin-me que els resurneixi, en poques paraules, corn s'ha 
desenvolupat a Alernanya el mercat ferroviari, que es va crear 
deu anys abans que I'espanyol. Durant quatre anys no va passar 
res. Des del 1994 fins al 1998 van cornencar a operar empre- 
ses privades, el volurn de transit actual de les quals representa 
el 10o/0 del total del transit a Alernanya. El nombre d'empreses 
ferroviaries a Alernanya creixia rnolt rapidarnent perque a Ale- 
rnanya no s'exigeix cap certificat de seguretat. Si no reps cap san- 
ció, si tens un enginyer i contractes una polissa d'assegurances, 
ja pots constituir una empresa ferroviaria i per aixo ara hi ha tres- 
centes ernpreses ferroviaries a Alernanya arnb llicencia per a fer 
servir la xarxa ferroviaria pública, tot i que aquest nombre esta 
rninvant rapidarnent. 
Per tant, els rnotius del feble desenvoluparnent d'aquest rnercat, 
que ara nornés és del 100/o, es troben en el fet que es necessiten 
inversions altíssimes. Per cada euro de volum de rnercat se n'han 
d'invertir dos per al material rodant i, a rnés, cal dir que el període 
d'arnortització d'aquests rnaterials és de vint anys. Encara ara les 
condicions dels trens públics son dolentes i el pitjor és que la infra- 
estructura rnateixa i el subrninistrarnent d'energia són a les rnans 
del nostre competidor, el qual, a rnés, d'una banda és el repre- 
sentant rnés fort en el rnercat dels transports i, de I'altra, és el nos- 
tre prove'idor mes significatiu. Tot plegatfa que la situació sigui prac- 
ticarnent insostenible. 
Tenint en cornpte les nostres probabilitats, si volern anar des de Colo- 
nia fins a Anven, ens calen quatre locornotores diferents pera una 
distancia inferior als dos-cents quilometres, i aquesta és una situa- 
ció irnpossible si pensern en la competencia que suposa el transit 
per carretera. El sector té rnolta por de canviar les ernpreses que ja 
existeixen per altres de noves, en rnolts casos perque sent la pres- 
si6 dels gravarnens i perque haura d'apujar els preus quan hagi de 
cedir algun tren a les ernpreses noves. Paral4elarnent cal fer esrnent 
del fet que I'actuació dels ferrocarrils estatals no es correspon arnb 
la pressió d'una competencia normal: és un gran elefantficat en una 
gabia pera ratolins i aixb sovint b una mica estrany. 
Tarnbévoldria esrnentar I'evolucib dels preus. Cany 2000 els preus 
del nostre competidor es van rnantenir i nosaltres pensavern que 
la nostra estructura de costos era millor i que preferíern guanyar Aquest estrategia la considero una trampa per als expedidors. El 
rnenys diners per tal que els nostres preus poguessin ser una mica rnercat real s'hauria de desenvolupar així i estic convencut que a 
rnés baixos i poguéssirn créixer durant els vint anys vinents. Pero Alemanya aixo ja es comenca a produir. Railion ha perdut en els 
que va passar? Els preus de la competencia van caure en picat i darrers dos anys el 20% de la seva capacitat de volurn de negoci, 
els nostres preus van haver de reaccionar i per aixo I'any 2000 varn que ha passat a I'ernpresa privada, i, rnés o rnenys, la situació dels 
gaudir d'una situació positiva a I'exterior, si bé I'any 2004 no esta- preus comporta avantatges per als expedidors, per a la indústria. 
vern gaire per sota dels de la societat estatal. Amb tot, rnoltes El paper de I'Estat respecte de les ernpreses és vertaderarnent con- 
ernpreses privades van caure. tradictori. D'una banda són una empresa normal i una potencia 
estatal, creen norrnes i les respecten, són brgans d'estats indivi- 
Aquesta va ser la reacció, pero el motiu pel qual les empreses esta- duals que pertanyen als estats i els estats volen guanyar-hi diners. 
tals van abaixar els preus va ser que volien fer fora les ernpreses pri- Pero tarnbé intenten ser agents europeus, i per tant són com- 
vades del mercat per poder tornar a apujar després els seus preus. petencia i prove'idor alhora, i, corn ja he esrnentat abanr, són pro- 
Locomotora amb el logo d'European Bulls. European Bulls 
6 6 NO SOM UNA AUANQ! LDGbTlCA SINO QUE ESTEM 1 
FRQNlERE5 SENSE CANMM DE L K O M m 8 8  I 
Estern, en rnolts casos, inspirant rnodels de benchmark~ng En 
aquest sentit, els clients pregunten quins son els nostres preus i 
quines condicions tenirn, desprb tornen cap als gravarnens i obte- 
nen rnillors condicions, pero nosaltres tenirn Ilibertat pera creuar 
fronteres, no hem de respectar altres ernpreses estatals i rnante- 
nir-nos dins el nostre país Disposern d'una organització i d'una 
estructura de costos optirnes perque som una empresa nova, no 
tenirn deutes antics ni gaire personal, no tenim un excedent de 
material rodant ni un volurn exagerat de propietats irnmobiliaries, 
pietaris dels recursos públics, corn ara la xarxa o qualsevol cosa volern marcar el ritrne per a establir nous estandards de quabtat, 
que es necessiti per a subrninistrar energia, i ho aprofiten per a especialrnent en transit transfronterer 
exercir el bloqueig, tarnbéarnb el material rodant, i igualrnent reben 
subvencions i sol liciten credits Voldria afegir que el transit ferroviari nornés funciona quan diferents 
parts duen a terrne papers diversos Es necessita un expedidor, per 
Aixo vol dir que ningú no pot estar segur, que quan un banc sap descornptat, que faci la comanda i pagui, es necessita un forebor- 
que un sol Iicitant sernpre rep diners &un estat, pot oferir rnés der, que organitzi el transport com a agent independent entre I'ex- 
bones condicions de credit a aquest sol Iicitant que a nosaltres i pedidor i I'ernpresa ferroviaria, calen proveidors d'energia, profes- 
Pianol de les linies que cobreix I em aixo no és bo per a un rnercat que vertaderarnent depen d'inver- sionals, locomotores per a les vies i es necessiten transportistes 
presa RAIL4CHEM 
sions elevades Tot plegat és corn un bonic tren de gasoil que viat- 
1 ja des dels Paisos Baixos fins a Alemanya arnb 
rnercaderies i arnb una locorno- 
tora dels Estats Units 
de &rrega -que som nosaltres- i, a I'interior, es necessiten opem- 
ris de drrega Moltes ernpreses estatals ara veuen que en la seva gpbb 
activitat essencial, que nornés inclou I'ambitferroviari, no poden corn- 
plir les regles del rnercat, i per aixo intenten canviar i convertir-se en -_ 
empreses logístiques Trenitalia Cargo, un empresa ferroviaria relati- 
varnent petita, i Railion a Alernanya intenten ser agents europeus 
logistics i gestionen rnés carrega per carretera que per tren, arnb la 
qual cosa estan perjudicant la seva activitat tradicional A 
Mirern, ara, cap a Europa. Cal assumir que el transport ferroviari, 
corn més distancia recorri i més carrega dugui, esdevindra sens 
dubte la manera rnés adequada per a transportar rnercaderies, i, 
si considerem el ferrocarril corn a transport europeu, llavors neces- 
sitarern transports transfronterers. I és indubtable que no es pot orga- 
nitzar un transporta escala europea sense Franca i que cal que tarnbé 
hi figuri Alernanya, que tarnbé calen connexions entre Espanya i el 
Regne Unit, Espanya i Alernanya, Alernanya i Italia i Espanya i no 
podem consentir, per exemple, que Franca no permeti la liberalit- 
zació del rnercat ferroviari. P 
L'elernent que ens manca per a un bon desenvoluparnent és un 
idioma franc, tal corn succeeix en I'aviació. Per que no I'angles? 
Necessitern sisternes uniformes de seguretat i de material rodant, 
necessitern norrnatives, infraestructura independent i un rnercat 
energetic Iliure. Com a reacció a aquesta situació, cinc empreses 
dlEspanya, la República Txeca, Alernanya, Italia i Austria hern creat 
European Bulls, empresa que ens ha permes aportar cinc o sis 
locornotores rnultirnodals que, en general, poden creuar fronteres 
sense haver de fer canvis. 
Continuern essent ernpreses ferroviaries independents, pero 
col.laborem en operacions detransit rnultilateral i tenim una repre- 
sentació davant les autoritats i a Brussel.les corn a Associació 
Europea de Transport Ferroviari. Arnb European Bulls hern acon- 
seguit millorar la qualitat de les nostres activitats i de les adqui- 
sicions i ser alhora més cornpetitius. D'altra banda, hem definit 
diferents aspectes: tenim locornotores i personal de primera línia 
que és capa? de fer funcionar locomotores sense tenir en cornp- 
te lesfronteres i un sistema tancat d'assegurances comunes.Tarnbé 
cornpartirn els rnateixos barems de contractació amb els clients, 
instal.larern sistemes inforrnatics cornuns, tenirn un sistema euro- 
peu de qualitat d'alt nivel1 d'avaluació i la seguretat del petroli i les 
substancies quírniques SQAS i cornprern junts el material i I'equip 
rodant que necessitem. 
Els principals avantatges són que el clienttreballa amb un únic pro- 
ve.idor de seweis, que n'és el responsable. No sorn una alian~a 
logística sin6 que estern especialitzats en tracció i, per tant, sern- 
pre que podern transportem les rnercaderies per ferrocarril, creuant 
fronteres sense canviar de locomotora. D'altra banda, no oferim 
aranzels sinó preus basats en els costos i la nostra inforrnació i 
cornunicació són uniformes. 
lransport de cisternes. KAIL4CHEM 
Pas d'un trr merca RAIL4CHEM 


El transport de mercaderies en un mercat lliure

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert