Revistes Catalanes amb Accés Obert

El sector de la construcció celebra amb 
optimisme Construmat795 
Redacció 
Entre els dies 3 i 8 d'abril el Saló Internacional de la Construcció, CONSTRUMAT, 
celebrah la seva novena edició, una nova convocat6ria a la Fira de Barcelona. 
Portaveus del sector han remarcat el moment favorable en qub es troba la 
construcció a Espanya després d'haver superat una de les crisis més importants 
dels darrers anys, amb davallades de I'activitat del 6 i el 8 per cent, el 1992 i 
el 1993, respectlvament. Durant I'any 1994 ja es va Iniciar una tímida 
recuperació i enguany s'ha propiciat un període de creixement moderat i 
sostingut amb un augment important de I'activitat gracies a la construcció 
d'obra pública. AI conjunt dVEuropa, on el sector va registrar una caiguda del 4 
per cent durant el 1993, també hi ha hagut un canvi de tendbncia durant el 
1994, que es manté per aquest exercici. 
d'exposit 
84,20% nacionals i el 15,80% 
estrangers) i 1.637 indirectes (34,21% 
nacionals i el 65,79% estrangers). 
Construmat s'ha convertit en la fira 
general de la construcció, at6s que 
agrupa tots els subsectors de 
I'activitat constructiva, divuit en total, 
segons la classificació dels 
organitzadors. La relació consta a la 
fitxa t6cnica que reproduTm a la f i  
La aarrera edició ael cercamen, cele- I'estranger, principalment de paysos de que més espai van ocupar foren, per 
brada entre el 29 de marF i el 3 d'abril la Unió Europea, entre els quals aquest ordre, els següents: 
de 1993, va acollir 3.321 expositors, destacaven empreses italianes, ale- Tancaments de fusta, metal.lics i 
el 40% dels quals procedien de manes i franceses. Del total plastics; aparells sanitaris, aixetes, 
ESPAIS GENER-MARC / 11 
accessoris de bany i mobiliari; 
maquinaria i equips; paviments i 
revestiments; climatització i calefacció 
a I'habitatge; i a'illament, 
impermeabilització i recobriments. 
La superfície neta d'ocupació - la 
totalitat del recinte firal de MontjuTc - 
fou de 95.312 m2, la contractació dels 
quals correspongué en un 89,78%, als 
expositors nacionals, i en un 10,22% 
als estrangers. La superfície mitjana 
d'estand fou de 57 m2. 
Trobada de professionals 
El Saló Internacional de la Construcció 
no s'ha consolidat solament com la 
fira general de la construcció més 
important dlEspanya i la tercera de la 
seva especialitat de totes les que se 
celebren a Europa, sinó també com el 
punt de trobada, de caracter biennal, 
dels professionals de la construcció 
en el nostre país. Fabricants, 
onstructors, promotors, distribu'idors 
tots els altres professionBls del sec- 
tor es donen cita en aquesta mostra 
que ha demostrat ser un instrument 
de total eficicia i de referencia obli- 
ada per al gran col.lectiu de la 
onstrumat'93 va tenir 210.135 
visitants. El 86,01% d'aquests eren 
professionals nacionals i el 4,17% 
professionals estrangers. A aquests 
percentatges cal afegir un 7,49% de 
visitants amb invitació i un 2,33% de 
venda d'entrades. 
A aquesta ofer ta expositora 
Construmat incorpora un ampli progra- 
ma de jornades thcniques, 
convencions, confer&ncies, reunions 
empresarials, etc., a les quals 
s' impliquen totes aquelles 
associacions sectorials i a 
personalitats de I'ambit polític i em- 
presarial que s'uneixen a 
I'esdeveniment participant activament 
i debatint to ts  aquells temes 
d'actualitat davant el col.lectiu empre- 
sarial de la construcció. Tan sols a les 
jornades tecniques celebrades en 
I'última convocatoria, s'hi inscrigueren 
2.698 professionals, xifra que supe- 
ra ampliament e l  nombre 
d'inscripcions registrat a les anteriors 
edicions i que demostra el gran interes 
d'aquestes sessions informatives. 
Incloem, també, un quadre informatiu 
succint del programa d'activitats 
professionals que es previst de 
realitzar durant la celebració del cer- 
tamen d'enguany. 
Intensificar la reactivació sectorial i 
la promoció internacional 
Sis mesos abans de la inauguració del 
Saló Internacional de la Construcció, 
ja eren més de mil les empreses que 
havien confirmat la seva participació 
a Construmat'95. Uns dies abans del 
certamen, Josep Blanchart, president 
del Saló, ens en confirmava (en 
I'entrevista que publiquem en aquest 
mateix número d'Espais) la 
participació de més de 3.000 i el pro- 
blema de donar cabuda a totes les 
empreses que desitjarien participar i 
que no podien fer-ho per manca 
d'espai. Per a la propera edició del 
Saló, sembla que un nou recinte firal 
podra acollir-les totes. Són, si més no, 
signes de I'impuls de la reactivació 
social i de la intensificació de la 
promoció del certamen. 
Entre els objectius marcats pel Comite 
Organitzador de Construmat195, des- 
taca la voluntat unanime d'impulsar 
la reactivació del sector de la 
construcció. Aprofitar el moment de 
canvi de tendencia de I'economia 
espanyola, en general, i I'entorn de 
recuperació del sector de la 
construcció, en particular, sera una de 
les funcions primordials d'aquesta 
nova convocatoria del certamen, que 
sens dubte representara un element 
d' importancia cabdal i un 
esdeveniment rellevant amb vista al 
futur immediat. 
Com ja s'ha dit unes altres vegades, 
Construmat és el saló líder del sector 
de la construcció al nostre país i esta 
considerat, quant a prestigi i dimensió, 
la tercera manifestació sectorial més 
important de les que tenen lloc a la 
Unió Europea. Actualment, el saló es 
troba en una posi~ció adequada per fer 
un pas més, la conquesta de nous 
mercats internacionals. 
La direcció del certamen, amb 
I'objectiu d'intensificar la seva 
promoció internacional, ja fa mesos 
que treballa en una forta campanya 
d'estudi i analisi profunda sobre les 
característiques més significatives 
dels estats que, sobre una selecció 
prkvia de catorze paisos de les arees 
del Mediterrani, el nord d'africa i 
I'America del sud, podrien ser els més 
adequats per a la promoció del Salo i, 
per tant, de les seves empreses 
expositores. 
En I'analisi s'han tingut en compte 
factors com, per exemple, la  
importancia de cada país per a 
I'exportació espanyola del sector, les 
arees d'influencia d'Espanya en 
relació a la resta de la  UE, la  
diversificació sectorial, els índexs de 
creixement sectorial i economic de 
cada país i les preferencies dels 
expositors de Construmat, entre 
d'altres. 
Les primeres conclusions mostren que 
Mexic, Argentina, Xile, el Marroc i Is- 
rael són els pa'isos més adequats per 
a intensificar aquesta política de 
promoció internacional. 
Aquests són alguns dels trets més 
representatius dels cinc paisos 
seleccionats: 
Mexic: Esta localitzat dins l'area 
d'influencia espanyola, ja que és el 
receptor del 2 1  % de les exportacions 
espanyoles del sector prove'idor de la 
construcció, mentre que ho és tan sols 
del 1 0  % de les exportacions de la 
resta de la UE. És el segon país 
preferit  pels expositors de 
Construmat. Les exportacions 
espanyoles a aquest país estan molt 
diversificades per sectors. Té molt 
bones expectatives economiques a 
curt termini, ja que es preveu un 
increment de la inversió gracies al 
descens dels tipus d'interes, a les 
inversions derivades de la  
formalització del Tractat de lliure 
comerc i a les polítiques econt~miques 
governamentals de foment de la 
inversió. 
Argentina: Esta localitzat dins I'area 
d'influencia espanyola, ja que es el 
receptor del 1 2  % de les exportacions I 
espanyoles del sector prove'idor de la 
construcció, mentre que ho es tan sols 
del 7 % de les exportacions de la res- 
ta de la UE, És el sete país preferit 
pels expositors de Construmat. Les 
exportacions espanyoles a aquest 
país estan molt diversificades per 
sectors. Te excel.lents perspectives J]JI 
pel que fa a I'augment de I'activitat U 
constructora en un termini mitja. Una 
dada que cal tenir en compte es 
I'augment que s'ha produTt durant el 
1993 en la producció de ciment, a la 
ratlla del 15  %. 
Xile: Est6 localitzat dins I'area 
d'influ6ncia espanyola, ja que es el 
receptor del 1 0  % de les exportacions 
espanyoles del sector provei'dor de la 
construcció, mentre que ho es tan sols 
del 4 % de les exportacions de la res- 
ta de la CE. És el tercer país preferit 
pels expositors de Construmat. És el 
país en que I'exportació 
espanyola esta més diversificada. Les 
previsions per a un termini mitja són 
un increment del turisme, cosa que 
afavorira indubtablement un augment 
de les inversions en infraestructures. 
Respecte del 1992, la construcció 
s'ha incrementat un 1 3  % durant el 
1993,  i es preveu que el 1 9 9 4  
augmenti encara fins a un 15  %. 
El Marroc: Esta localitzat dins I'hrea 
d'influ8ncia espanyola, ja que és el 
receptor del 20 % de les exportacions 
espanyoles del sector provei'dor de la 
construcció, mentre que ho és tan sols 
A del 7 % de les exportacions de la res- 
ta de la UE. És el primer país preferit 
pels expositors de Construmat. Les 
exportacions espanyoles a aquest 
país estan molt diversificades per 
sectors. Les perspectives eco- 
nbmiques a curt  termini són un 
augment del PIB del 5 % per al 1995. 
1srael:Esta localitzat dins I'area 
dfinflu6ncia comunitaria, ja que és el 
receptor del 7 % de les exportacions 
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques 6s present en el certament 
espanyoles del sector provei'dor de la 
construcció, mentre que ho és del 1 6  
% de les exportacions de la resta de 
la CE. És el dese país preferit pels 
expositors de Construmat. No hi ha 
diversificació sectorial de les 
exportacions a aquest país, ja que el 
44 % de les exportacions espanyoles 
del sector provei'dor de la construcció 
són de paviments i revestiments. Com 
a consequencia del procés de pau, 
preveu a mitja termini un increment 
important de la construcció. 
Més de dues-centes empreses 
estrangeres expositores 
Un total de 232 empreses estrangeres 
havien confirmat la seva participació 
directa, unes setmanes abans de la 
celebració del Saló. Italia, Franca i 
Alemanya són els pai'sos que 
encapcalen el ranquing d'empreses 
de la Unió Europea expositores a 
Construmat195. 
Altres pai'sos comunitaris participants 
en el certamen són Portugal, Gran 
Bretanya i els Pai'sos Baixos, amb set 
expositors cadascun, Luxemburg i Di- 
namarca. La resta de pa'isos que 
tambe hi seran presents són: 
Australia, Austria, Estats Units, Gui- 
nea, Bisau, Pol6nia i 
Sui'ssa.lndependentment de la  
participació individual d'empreses 
estrangeres, el Saló comptara tambe 
amb I'exposició d'estands col.lectius 
internacionals, en els quals, un grup 
d'empreses del mateix país mostra- 
ran els seus productes i les seves 
novetats sota un mateix espai comú. 
Aquests pai'sos són: Alemanya, 
Austria, Belgica, els Pai'sos Baixos, 
Luxemburg, Canada, Xile, Fran~a i Por- 
tugal. 
El sector prove'idor de la construcció 
exporta 350.000 MPTA a la CE 
A I'any 1993, les exportacions del Sec- 
tor Proveidor de la Construcció 
espanyol als pai'sos de la Unió Euro- 
pea van assolir 345.275.307 milers 
de pessetes. 
Els sectors que van acumular les 
majors quotes d'exportació foren: 
paviments i revestiments, 20% del 
total exportat; aparells sanitaris, 15%; 
climatització, 14%; i elements per a 
murs, estructures, sostres i cobertes, 
ESPAIS GENER-MARC / 13 
34q 
Fira de Bar--.-.ra 
13%. Per contra, els sectors menys 
afavorits foren: prefabricació i 
construcció industrialitzada i aparells 
de mesura i precisió. 
Els principa 
Franca, Alemanya i Portugal són els 
pa'isos que ocupen els primers llocs 
en el ranquing de compres a Espanya. 
Franca ocupa el primer lloc amb un 
27% del total exportat als pai'sos de 
la Unió Europea. Els sectors que més 
van vendre a Franca durant I'any 1993 
foren: aparells sanitaris (17%); 
paviments i revestiments (15%); 
elements per a murs, estructures, 
sostres i cobertes (14%) i climatització 
(11%). A I'igual dee a la resta de 
pa'isos de la Unió Europea els sectors 
que van mostrar menys interes foren 
prefabricació i construcció 
lindustrialitzada i aparells de mesura 
i precisió. 
Les compres d'Alemanya al nostre 
país van arribar al 21% del total 
exportat a la Unió Europea. Els sectors 
que més van vendre a Alemanya I'any 
1993 foren: paviments i revestiments. 
(20%); climatització (16%); aparells 
El Cornit6 Organitzador del Sal6 Internacional de I 
per Jmep Blanchart, awll una Brnglia represemi4 if&miativa i set30 
Per la seva condicib de fira generat de Ia cw%trucciCi, que d6m e 
tots els camps vinculats a I'm~QtcwWrn wtiwI%ttS en d i Í t  
~ s t r u m t  escoLta les veus c)e tots els rmsentmts bes @i%w)~ io f f s  
industrials i sectorials i de Ses dihmr(ls &inis~%ims cmmtents del 
tes, Imprtadores y Ristribuidores de Aparatos de Calefacci6n y Clirn@tiz@ 
cibn, Asociacidn Nacional de Promotores Censt;[ructores de Edificius, 
As~ciac id  e Promotors Constructm $'Edificis de Barcelona, Cambra de 
Come~, Indústria i Navegasi6 de % a r m a ,  Cambra de Cmtrac;Eistes $'Orbes 
PirMiques de Catalunya, Centre Enformatiu de ta C@nstruec5ib, Colegio Qficisl 
de Aparejadores y Arquitedos Tecnicos de Madrid, Col.le@ $'Enginyers 
Industrials de Catalunya, Gel.legi BffciaE d'Enginyers de Camins, Canals y 
Ports, Col-legi d'Arquitectes de  Cataluflya, @d.legi eFficial de Bmribdors de 
Catalunya, Col.Eegi Superior EETnginyers TZFenics d'0bres Públiques, 
CoflfederaciB Catalana de la Gunstrmeib, Confeder%i& Espafiola de As@ 
ciaciones de Fabricantes de RduEctgs & la Gsnstru~ddn, Confederaibn 
Naciond de la Construccibn, Conajo General de los Colegios €Hiciales de 
koradsres y Diset?&ores de Interior de Espafia, Consejo Superior & gfo. 
legios de Arquitectos de Espaha, Consell de  CaI.lepis d%parelfadors i 
Arquitectes TBcnh de Catalunya, Departament dllndOsMa i Energia de la 
Generalitat de Catalunya, Departament de Politica TerritQrial i Obres PQblique3 
de la Generalitat de Catalunya, Erma, F~deracib Catalana de Promotors 
Constrwtws d'EdMcis, Federaca d'Enti€ats Empesb~ds d9: la Cwstrwci6, 
Fegeca, Ferca, Gremi de Comerciants de MaXE"Pials &e Wswwccib, Gremi 
de ~ns@u&of f i  dtQbres de Barcelona i Comma, Gremi &a F&fieW de 
Paviments i Rev%stimen% Cerhmics de C&tlunya, &@mi ds? Ref&rkats i 
f)eriv& &i Ciment, HispaIg, Enst&.ft de Tecwlogia de I& ConWmi6 de 
Catalunya, PdCinktefis & l&udria y herga, Ministerio de Obra5 Pk l i ca ,  
'Fi.m~wP.dfs y Mecdia Ambi,ente, i &li. ;. g ~ ~ ~ ~ + ~ ~ b ~ g ~ ~ g c ~ g  ,,&-?* k%~~+A-,+c~zbTc~~T,+ 
&.~ihhhh~~$~~~~~s$>~~i-~~~&~~ &922ga$-%gi2t$g" 
&4!2 ,$ci~~y~*&~*<:.-,*~~qz.%~s- -, ,-=..* 
.-." .-.~%*iq$s*$qe :~~&<y:~2&ks&,>;;: .w@2.*-y;$&:q *e 
,, *2;;*w5*e* 
ajlsa e Hijw, $.A., akzO & ~ ~ ~ ,  S.A., BsS%dtos. 6 b 8 ,  S.A., AUSB, B q g j  
S.A., B w r  Hispanizr Industrial, S.A., bd , Cia. Roca B&i*e~r, e@! 
Construaimes y y i ca i snes  de la M Noma, Griwrsa, %.A. CrkW 
ria Espafiota, S.A. flm8rj, Elmat, S.A., Eurnm, S.&*, Fa@- El@&W&stt 
cos S. Cwp. Ltda., Germans W a ,  S.A., Giesa %hindler, S.B., Qav8nt 8r 
Bouverdfape, S.A., Grohe-Espaha, S.A., Hilti E$pabsla, SA., tnduresa 
Pertnmeister, S.A., J m b  klafon, S.A., W n  IMfica, S.A., L a m e  Espeb, 
S.A., Lusan, S.A., Manaut, S.A., Mquimtal ,  S.A., Materiatm MetrowIita 
nas, Obras y Prqect~s, S.A., Pima, Rexl, S.L., Porcf?lanosa, Pre fabr ida~  
Pujol, S.A,, Rwl la ,  Saiga, SA., Teka EMwstfid, SA., TechmE fMS$raa, SA., 
Texsa, Uralita, Yda. & W. Wla, 5.8.. Virim Arib. S.&., W l k m  bh Ekxch, 
ESPAIS GENER-MARC / 14 
sanitaris (15%) i maquiniria lleugera i 
equips de seguretat (11%). 
Portugal és el tercer cl ient en 
importincia, del Sector Proveydor de 
la Construcció espanyol, amb el 18% 
del total exportat I'any 1993 a la Unió 
Europea. El sector de major interes per 
a Portugal fou paviments i 
revestiments (21%), seguit d'elements 
per a murs, estructures, sostres i 
cobertes (15%); climatització (13%) i 
aparells sanitaris (12%). 
w. - 
El Regne Unit i l t i l ia ocupen el quart i 
cinque lloc, respectivament, amb 
xifres i característiques molt similars. 
Cadascú va assolir 1'11% del total 
exportat pel Sector Proveydor de la 
Construcció a la Unió Europea. A 
I'igual dels paisos abans esmentats, 
els sectors que van mostrar major 
activitat foren paviments i 
revestiments (19% i 21%, 
respectivament) i climatització (18% i 
19%). 
Tant Holanda com Bélgica i Luxemburg 
junts -les dades d'aquests dos paysos 
s'han analitzat de forma conjunta- re- 
. . 
Aquesta Jornada, organitzada per I'Asociaci6n Espahola de 
d&& I'$ns~&mm sstrucw& com a s&cii, 
ARECSOQ I 
d'w@Wid il'amk 6 mtefhks. El valor dels premis és, 
parella W4lw class*&. 
rn 
ESPAIS GENER-MARC / 15 
presenten el 4% del total exportat per 
Espanya a Holanda, per una part, i a 
Belgica i Luxemburg, per altra. El sec- 
tor de paviments i revestiments fou el 
més afavorit assolint el 23% del total 
de les compres efectuades per Holan- 
da al Sector Provei'dor de la 
Construcció espanyol, i el 25% de les 
efectuades per Belgica i Luxemburg. 
Després d'aquest, s'hi situaria el sec- 
tor d'aparells sanitaris que va repre- 
sentar el 16% en el cas d' Holanda i 
1'11% en el de Belgica i Luxemburg. 
Els pakos de la Unió Europea als que 
menys es va exportar durant 1993 
foren Grecia, Dinamarca i Irlanda. El 
Sector Provei'dor de la Construcció 
espanyol va vendre a Grecia un 2% del 
total exportat a la Unió Europea, un 
1% a Dinamarca, i també 1'1% a Irlan- 
da. 
El 4% del total exportat a Grecia fou 
del sector de paviments i 
revestiments, seguit d'aparel ls 
sanitaris (14%) i climatització (13%). 
En el cas daries, és curiós observar 
que es tracta de I'únic país de la 
Comunitat que no mostra gaire interes 
pel sector espanyol de paviments i 
revestiments, sector que únicament va 
assolir el 2% del total exportat, sent 
el sector de climatització el que va re- 
presentar el major percentatge, amb 
un 36% del total exportat a aquest 
país, seguit del sector d'aparells 
sanitaris (19%) i maquiniria lleugera i 
equips de seguretat (17%). Per la seva 
part, Irlanda és el país de la Unió Eu- 
ropea que mostra menys interes pel 
Sector Provei'dor de la Construcció 
espanyol. Com en la majoria de pai'sos 
comunitaris el sector pel qual Irlanda 
va mostrar major interes fou el de 
paviments i revestiments (33% del 
total) seguit de climatització (19%) i 
elements pera murs, estructures, 
sostres i cobertes (17%). 
ESPAIS GENER-MARC / 16 


El sector de la construcció celebra amb optimisme CONSTRUMAT'95

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert