Pla i Dalmau, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Els boixos de 
l'antiga impremta Carreras 
JOAQUIM PLA 
i DALMAU 
r^mb motiu de l'acord que va 
prendre la Diputació de Girona d'ad-
quirir tot el fons de gravats de boix que 
havia reunit, en el transcurs de molts 
anys, la Impremta Carreras, de Girona, 
ens ha semblat oportú d'escriure 
aquest article que voldria fer arribar al 
lector uns elementáis coneixements 
sobre el gravat al boix i la seva técnica 
algunes amb anotacionssobreel fons 
xilográfic que acaba d'adquirir la Dipu-
tació. 
Tan sois si es considera que el 
gravat sobre fusta és el primer pas del 
llarg camí de les il.lustracions impre-
ses, i que la Col.lecció Carreras és una 
de les mes importants de Catalunya, 
quedará justifícat aquest treball i es 
valorará com cal l interes i transcen-
dencia que té per a la nostra cultura la 
decisió que ha pres la Diputació 
gironina. 
Qué és un "boix"? 
En el llenguatge deis artistas i en el 
deis impressors, un "boix" és un 
gravat buidat sobre un bloc de fusta 
ben plana, eliminant tots els espais 
que no formen part de la il. lustrado, 
deixant en relleu a nivell de la superfi-
cie de la fusta les imatges que es volen 
reproduir, i que s'utilitza per aconse-
guir, després d'entintar-lo deguda-
ment, nombroses copies, sobre papen 
roba o altres materials, del dibuix que 
s'ha gravat. 
Encara que els gravats sobre fusta 
es poden fer utilitzant blocs de cirerer, 
de perér, de sicómor i altres especies 
vegetáis, la millor qualitat i durada 
s'aconsegueix amb la fusta de boix. La 
preferencia que tots els gravadors 
tenien per la fusta de boix (Buxus 
semperviventsj va donar origen al fet 
que, genéricament, s'anomenés "boix" 
o "gravat al boix" qualsevol deis 
gravats fets sobre fusta, fos quina fos 
la seva veritable especie. 
A darreries del segle XIX, en el 
moment en qué aparegueren els pro-
cediments fotomecánics per a repro-
duir imatges impreses, s'inventá el 
mot "xilografía", d'arrels gregues, mes 
erudit, i d'ús corrent en l'actualitat, per 
identificar tota mena de gravats fets 
sobre fusta. Malgrat tot, la clássica 
paraula "boix" segueix vigent en el 
món deis gravats. 
Origen deis gravats sobre boix 
Els pobles orientáis asiátics, Xina i 
Japó, foren els primers a practicar el 
gravat xilográfic. Sembla que els xine-
sos ja l'empraren en el segle V d. C. 
Els japoneses, en el segle Vil d. C. 
reproduíen, sobre paper d'arrós, gra-
vats meravellosos concebuts com a 
dibuixos de línia neta que es limitava a 
donar efs perfils. 
Poc després, incorporaren el color 
ais seus gravats, aconseguit amb 
minúsculas peces de fusta que impri-
mien amb tota justesa dintre deis 
espais que assenyalava al dibuix de 
línia. Desinteressats pels volums, 
ayancaren d'alló mes en la técnica 
370 I 
d'impressió xilográfica en coiors. En-
cara que de data molt posterior, hem 
tingut a les nostres mans una xilogra-
fía japonesa impresa a vint-i-quatre 
coiors. El secret de la perfecció d'a-
quests gravats podría trobar-se en el 
recurs d'imprimir el dibuix de perfils 
amb un color gris molt pal.lid perqué 
servís de guia per a registrar, després. 
els bocins de fusta que imprimien els 
altres coiors. Acabat el tiratge de les 
tonalitats, es feia una darrera impres-
sió del dibuix de perfils amb una tinta 
negra que coincidía ajustadament so-
bre la primera impressió en color gris. 
Mentre a l'Orient es produía tot 
aquest avanc tecnológic, a la vella 
Europa, i encara per un espai de molts 
segles, miniaturistes i copistes se-
guien reproduint a má, i sobre perga-
mins, els dibuixos i textos de Ilibres i 
codis. 
Els procediments de reprodúcelo 
xilográfica no arribaren a les nostres 
terres fins al segle XIV. Els portaren 
els árabs i els viatgers que visitaven 
l'Orient groe. Les primeres utili-
litzacions resulten un xic sorprenents, 
com veurem tot seguit. 
Per una banda, la necessitat cada 
dia mes imperiosa de produir Ilibres i 
mes Ilibres, que encara es feien ma-
nuscrits i decorats a má, aconsellá la 
utilització de planxes xilográfiques que 
servissin de base per a la posterior 
delineació de capitals i vinyetes per 
part deis dibuixants i copistes. En el 
fons, el que es buscava era facilitar el 
dibuix inicial i estalviar el temps que 
gastaven el copistes a croquitzar la 
decoració deis Ilibres. Aquest recurs 
es va mantenir secret algún temps i va 
beneficiar, evidentment, el cost de 
prodúcelo deis manuscrits. 
Per altra banda, des del segle Xlll es 
va estendre per tot Europa la passió 
de jugar-se els diners a les cartes. 
L'invent va sortir d'ltália. Els primers 
jocs de cartes eren de pergamí i estaven 
dibuixats i decorats a má. Aixó feia 
E/s boixos son gravats buidats sobre blocs de fusta ben plana. 
que el seu preu fos molt elevat i que 
només juguessin ais naips els esta-
ments adinerats. Lafecció al nou vici, 
pero, es va estendre ben aviat i passá 
deis palaus a les tavernes i tafureries 
i, coincidint amb l'inici de la fabricació 
de paper a Europa, es comentaren a 
gravar sobre fusta les figures deis jocs 
complets de naips. El sistema d'es-
tampació d'aquests fulls de cartes 
sembla que era a la premsa, i, facilitat 
per la substitució del pergamí peí 
paper, va donar origen a les futures 
maquines d'imprimir. Per noticies que 
hem anat trobant, creiem que a Girona 
s'establí un relligador que feia, també, 
jocs de naips. Algún dia tractarem 
sobre aquest tema. 
finalment, els gravats xilográfics 
s'utilitzaren per decorar teixits i robes 
que, si de bon comenpament imitaren 
els dibuixos de les sedes orientáis, ben 
aviat prengueren formes i composi-
cions própies d'Europa. 
Peí que acabem de dir, els orígens 
deis boixos a Occident vingueren 
marcáis per motivacions que poc 
teñen a veure amb la utilització 
posterior i característica: la il.lustració 
de Ilibres i estampes. 
La impreinta i els boixos 
No és possible de separar el procés 
historie de la xilografía del camí 
paral.leí que va seguir la invenció i el 
desenvolupamen; de la impremía. 
Si amb les premses primitives s'ha-
via servit el mór> del vici, amb !a 
reprodúcelo deis naips, poc després, 
se servia el món de la pietat amb 
l'aparició de l'estamperia religiosa. Un 
nou pas que donava la xilografía i els 
sistemes d'impressió. Era evident que 
si es podien fer sotes, cavalls i reis. 
371 
Revista de Girona 
ARTS 
Boixos 
també es podía posar a l'abast del 
poblé, profundament religiós, imatges 
dei Crist, de la Verge, deis sants i de 
les santes. 
Així aparegueren nombroses imat-
ges gravades al bolx que si inicialment 
mantenien una clara influencia del 
gótic, després s'obriren ais corrents 
renaixentistes. 
Dintre d'aquesta marxa paral,lela de 
la impremta i la xilografía, pels volts de 
1346 es produi un fet extraordinari que 
vingué a marcar una fita molt impor-
tan en la Historia de la Humanitat. 
Gutemberg, veí de Maguncia, pensá 
en la possibilitat de gravar xilográfica-
ment els textos deis manuscrita. Sa-
bia, Gutemberg, perqué era orfebre, 
que la gravació seria costosa, pero 
també sabia que les reproduccions 
serien fáciis i sortirien a bon preu. La 
intenció de falsificar el treball deis 
copistes era evident- Calia mantenir el 
secret. Hábiis gravadors imitarien so-
bre la fusta, els perfils i els gruixos de 
les lletres manuscrites. 
Es feren les primares proves que 
resultaren satisfatóries. Pero aviat va 
sorgir una dificultat important: en una 
página xilográfica aparegueren dues o 
tres errades. La solució va consistir a 
substituir les lletres defectuoses, se-
parant-les del bloc de fusta i encaixar, 
en eí iloc buit, noves lletres correctes. 
Com el lector pot endevinar, ens 
trobem a les vigílies de la invenció de 
la impremta. La resta fou fácil: Guten-
berg capgirá la idea, i del procediment 
de coprecció en va fer un sistema de 
composició a base de lletres indepen-
dents que s'agrupaven per formar les 
paraules. Havia nascut la impremta 
grácies al geni de Gutenberg i la 
decisiva col.laboració de la xilografía. 
El sistema s'aná perfeccionant i, 
aviat, les lletres de fusta foren substi-
tuídes per lletres de metall, más 
resistents i duradores. D'aquesta épo-
ca, que dura fins a l'any 1 500, hom en 
diu "l'época deis incunables", perqué 
es considera que la impremta estava 
en el bressol ("in cuna"). 
Les impremtes s'estengueren per 
tot arreu i es posa en marxa tot un 
allau de prodúcelo bibliográfica que 
volia recuperar el temps perdut i oferir 
a totes les mans els tresors classics 
de la literatura, del pensament, de la 
historia i de la ciencia que, flns 
aleshores, havien romas gelosament 
guardats en palaus i cenobis. 
La xilografía seguí el cami del Ilibre. 
Pas a pas. Pero, ara servia per il.lustrar els 
textos, decorar portades, omplir els 
espais blancs amb culs de llántia, 
encapcalar els capítols amb lletres 
capitals i ornamentar amb vinyetes les 
pagines notables. 
Aquest maridatge indissoluble entre 
la xilografía i el Ilibre dura per un espai 
de mes de quatre segles. Exactament 
fins a la fi del segle XIX, época en qué 
una tecnología mes avanzada vingué a 
substituir la noblesa del boix, gravat a 
má, pels procediments litografíes i 
fotomecánics. 
Al segle XX, els gravats al boix 
han servit per a donar qualitat i 
categoría a un bon nombre d'edicions 
de bibliófil, mantenint la válua del 
procediment xilográfic que ha deixat 
de ser un medi d'il. lustrado per a 
convertir-se en un complement gráfic i 
artistic del text del Ilibre, 
L'art en els boixos 
A casa nostra, els gravadors de boix 
eren artesans. El gravador limitava la 
seva feina a convertir en gravat el 
dibuix que feia algún dibuixant o que 
reproduía alguna pintura notable. Ma-
lauradament, també els gravadors, per 
encárrec deis estampers i impressors, 
copiaven descaradament els gravats 
d'altres impremtes. Aixó explica que 
en molíes coUeccions de xilografies, hi 
hagi gravats repetits quasi iguals. 
El gravador era un home humi! que, 
en la majoria deis casos, no signava 
372 
els seus gravats i que cremava els 
seus ulls per un modest estipendi. Era 
un ofici senzill, poc reconegut pels 
mestres d'obrador que no dubtaven, 
quan venia el moment, de substituir un 
gravat per un altre si el gravador no 
havia enllestit la feina a temps. 
Els boixos primitius son de simple 
línia que perfilava les formes, amb 
clara enfluéncia gótica, i semblen 
concebuts per a facilitar una posterior 
colorado a má o a la trepa. 
Aviat, pero, les talles catalanes 
marquen un canvi d'orientació que es 
manifesta per tres vessants: 
- influencia del Renaixement 
- preocupado per a donar volums a 
les formes, completant amb grisats 
de línies fines els espais d'ombra, 
els celatges i les terres de primer 
pía. Aquests grisats no són rígits 
sino que motllegen i expliquen la 
forma. 
- consolidació d'ün estti popular i 
propi de l'estampa catalana, que té 
un reflex evident en la decoració de 
la cerámica. 
Els boixos catalans no varen seguir 
la trajectória de recerca artística com 
ho feren els alemanys (Holbeini Dürer), 
els holandesos {Van Leyden) o els 
italians (Tiziano). Tots aquests grans 
mestres dibuixaren sobre la fusta 
obres importants, algunos d'elles se-
riados, perqué els seus gravadors mes 
experimentáis les convertissin en gra-
vats immortals. 
Amb l'arribada del barroc, els boixos 
catalans del segle XVIII incorporen els 
nous elements decoratius sobretot en 
orles, vinyetes. requadres i elements 
heráldics. 
A mitjan segle XIX, els nostres 
boixos perden un xic la seva personali-
tat. Les millores les eines, veis i 
sistemes de grisar els apropen ais 
gravats que s'estan fent a tot Europa 
i que, ara, es tornen mes fotografíes i 
documentáis. 
Será, precisament, en aquesta épo-
ca quan els artistes es llencin a gravar 
els seus boixos. Utilitzaran la fusta 
com a mitjá comptementari de la seva 
creado artística i treuran qualitats de 
la propia estructura de les vetes de la 
fusta. Així ho feren Gaugin, Munch, 
Kirchner, Marc i, ja en el nostre temps, 
els gravadors catalans com Ricart, 
Gelabert i Ollé Pinell. 
Técnica de la xilografía 
Les reduídes dimensions d'aquest 
article no ens permeten de fer un 
examen complet de la técnica xilográ-
fica, pero creiem que será bo, ja que 
estem parlant de boixos, donar al 
lector una idea lleugera de com es fa 
un boix. 
Els troncs del boix pbden tallar-se de 
dues maneres: al fil o a contrafibra; 
cada una de les dues formes comporta 
una técnica diferent. Per explicar amb 
claredat el que és al fil ¡ a la 
contafribra, el mestre Ollé Pineil ho 
expressava d'una manera pintoresca 
pero clarificadora. Deia que per prepa-
rar un bloc "al f i l " calia tallar-lo com el 
que talla llesques de pa d'un pa de 
pagés. I, per a prepara-lo a "contrafi-
bra", calia tallar-lo com el que talla 
butifarra. 
Tant en un cas com en l'altre, a 
vegades els troncs del boix no oferei-
xen les mides suficients. Convé buscar 
un fuster expert que junti i encoli les 
peces fins a aconseguir la superficie 
de gravat que es desitja. Els blocs de 
fusta de boix cal deixar-los secar 
dintre una premsa fins que quedin ben 
secs. Si no es té aquesta precaució 
poden cargolar-se i impedir la utilitza-
ció per a ser impresos. Els blocs a punt 
de gravar han de teñir un gruix 
equivalent ais tipus de lletra d' imprem-
ta. 
Un cop el bloc és a punt, es dibuixa 
el tema que és objecte del gravat. Hi 
ha qui el dibuixa sobre paper i, 
després, el calca; i també hi ha qui 
prefereíx dibuixar-lo directament so-
bre la fusta. Cal recordar que l'original 
del dibuix s'ha de transportar sobre la 
fusta "al revés" per tal que, quan 
s'imprimeixi, surti "del dret". Ho expli-
carem mes ciar amb paraules d'Oller 
Pineil: "Si s'ha de gravar un general, 
poseu-li el sabré a al má esquerra. 
Quan s'imprirneixi, el portará a la má 
dreta". 
Amb el bloc de boix dibuixat amb 
llapis o, millor, amb tinta xinesa, cal 
agafar un coto mullat amb tinta blava 
d'una estilográfica i passar-lo amb 
suavitat sobre tota la superficie que 
s'ha de gravar. D'aquesta manera, les 
incisions que es fan amb les eines del 
gravador queden de color de boix 
(groe ciar) que contrasta amb les 
superficies no gravades (biau ciar). 
Les eines básiques per a gravar al fil 
son el ganivet, la gubia en V i les 
gúbies en U. La utilització del ganivet 
obliga a fer " ta l l " i "contra-tall" per a 
definir una linia. A hores d'ara 
s'ha superat aquesta técnica amb la 
gubia en V que fa el mateix comes en 
una sola passada. Les gúbies en U 
serveixen per buidar espeis blancs i 
per a reforjar línies obertes amb la 
gubia en V. El ganivet sois s'utilitza per 
definir racons i tractar els espais 
puntejats. 
Les eines que s'utilitzen per al 
gravat contra-fibra son molt iguals a 
les deis orfebres. No teñen espai obert 
al centre de la V o la U. La seva acció 
és molt mes precisa que les eines del 
gravat al fil, i permeten, grácies a 
l'homogeneítat de la " testa" del boix a 
contra-fibra, un treball minuciós i 
detallista. 
La major part deis boixos catalans 
están gravats al fil, ja que el boix, en 
no teñir tensions de fibra, permet un 
gravat sense estellicons ni masega-
ments. 
El gravat a contra-fibra el va comen-
car a practicar l'anglés Bewick a fináis 
del segle XVIII. És un tipus de gravat 
en qué dominen espais negres i que 
admet grisalles i entre-tons peí treball 
miniaturístic amb punxons, veis i 
buris. 
Quan arriba el moment d'imprimir 
un boix, cal calgar-lo amb gruixos de 
paper per tal que la impressió quedi 
uniforme, i s'aconsella imprimir-lo so-
bre paper que tingui un cert grau 
d'humitat. Per entintar el boix pot 
utilitzar-se color a l'aigua, com fan els 
japoneses, o tintes grasses com s'esti-
la a Europa. 
Els boixos de l'antiga 
Impremta Carreras 
El fons xilográfic de la Impremta 
Carreras compren un total de mes de 
mil vuit-cents boixos catalogáis, anys 
enrera, peí titular de l'obrador en Jordi 
Carreras i Furest. Aquesta col.lecció 
xilográfica, una de les mes importants 
de Catalunya, és la que, definitivament 
s'incorpora al món cultural gironí, 
després d'haver passat molts anys 
tement-se que anés a parar a altres 
contrades. El bon criteri deis propieta-
ris de la col.lecció i l'encert decisori de 
la Diputació han portat a bon terme la 
destinació final d'aquests boixos. 
La col.lecció Carreras es va formar 
per adquisicions successives d' im-
premta a impremta fins que va quedar, 
reunida i ordenada, en les prestatge-
ries deis propietaris d'aquest petit 
tresor tipográfic. La procedencia deis 
boixos ve deis fons importants deis 
obradors de Palol, Bro i Oliva, ais quals 
cal afegir els gravats que es tallaren 
directament a la Impremta Carreras. 
Una part molt important de la 
col.lecció la formen els gravats de 
caire religiós. Representen gairebé la 
meitat deis gravats del fons. Perta-
nyen ais segles XVII, XVIII i XIX i hi 
sobresurten els boixos en gran format 
dedicats a St. Antoni, Sant Eloi, Santa 
Cristina, Sant Narcís, Santa Caterina, 
Verge deis Angeis, Verge de Montse-
rrat, Sagrada Familia, Verge del Tura, 
Calvari, Verge deis Dolors, Calvari, 
Ecce Homo, Sant Sebastiá, Santa Rita, 
Crist de la Puríssima Sang, etc. 
Bona part de la resta de la col.lecció 
correspon a series de boixos destinats 
a il.lustrar el text de Ilibres: Les Paules 
d'lsop, Les Beceroles, La Vida de Sant 
Aleix, Tractat de Guitarra, El Prior, El 
Partinoples, El Pelegrí, El Kempis, El 
Llibre d'anar a Missa, L'Exercici del 
Cristiá, El Fleuri, La Creu de Caravaca, 
El Cebriá, La Passió, Llibre deis Salms, 
Corona de Sant Benet, Corona deis 
Dolors, El Raspan, El "Remediador", 
Desenganys deis metges. En Pere 
Porter, Llibre de l'lnfern, Llibre deis 
Somnis, En Saldoni i la Margarida, El 
fill Pródig, La Roda de la Fortuna, Llibre 
de Festejar, El Minguet, Llibre de 
Virtut, Arbre de la Creu, Vida de Sant 
Narcís, El Cami de la Creu, i altres. 
Dintre del fons Carreras, també hi ha 
gravats solts amb escuts heráldics, 
blassons de ciutats i pobles de Girona, 
il-lustracions per a Ilibres de medicina, 
sants de "manlleuta" (que eren els que 
s'utilitzaven quan no es tenia el gravat 
corresponent a la imatge), vinyetes, 
abecedaris, culs de llántia, capelletes, 
orles, il.lustracions per a calendaris, 
signes astrológics, dibuixos per a 
"romaneos".. 
Si hom observa amb certa detenció 
el contingut del fons Carreras, hi troba 
a mancar gravats que eren d'ús comú 
a Catalunya en aquelles apoques: els 
deis fulls de rengles (soldats de paper), 
auques, naips i gravats de pobles i 
ciutats. 
Aixó ens fa pensar que la dedicado 
d'aquells obradors estava dedicada 
principalment a la prodúcelo d'estam-
peria religiosa, gois i Ilibres de pietat. 
Ocasionalment s'imprimiren d'una al-
tra temática, com el tractat de guitarra 
i vandola o el Mir.guet (llibre de jocs 
de mans). 
IVIalgrat aquelles mancances, els 
boixos de la Col.lecció Carreras consti-
tueixen un fons xilográfic molt impor-
tant, el qual ja l'any 1947 fou objecte 
d'un estudi serios per part de Joan 
Amades i que, sens dubto, será motiu 
de nous estudis per part deis investi-
gadors de la Impremta i la Xilografia 
qironines. 
Tant de bo que d'aquests nous 
treballs en surtin dades que ens 
permetin de datar els gravats i desco-
brir la personalitat d'aquells gravadors 
que es mantenien en el mes modest 
deis anonimats i que ens han deixat 
una obra iconográfica de tanta valúa. 
Revista de Giiona 
373 


Els boixos de l'antiga impremta Carreras

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert