L’anàlisi acurat de 100 dibuixos originals de Victor Hugo ens ha permès desvetllar una sèrie de procediments tècnics que restaven fins ara desconeguts en la seva obra i que apareixen com a atípics en el dibuix i la pintura del segle XIX. Es tracta majoritàriament de tècniques de reserva basades en la superposició de materials indelebles sobre materials solubles (màscares) que, un cop rentats, produeixen resultats tècnics molt personals, a través dels quals Victor Hugo plasma les visions del seu singular univers interior. La qualitat i la modernitat dels resultats que Hugo obté amb els seus procediments tècnics (conjugant processos metòdics amb factors accidentals), revela una vessant destacable, i fins ara inèdita, del seu geni creador, dins del terreny de les tècniques del dibuix i de la pintura. Significa, a més, una aportació dins el panorama de les recerques expressives i tècniques dels pintors romàntics.
Un factor clau en el seu procés evolutiu va ser l’intercanvi establert entre Hugo i els seus amics pintors-gravadors, a través dels quals es va portar a terme la transmissió de coneixements necessaris per al seu desenvolupament com artista. En referència a les recerques realitzades fins ara en el camp de la detecció de materials i de tècniques en obres d’art, l’estudi realitzat aporta un nou mètode que conjuga diversos sistemes d’estudi complementaris.The in-depth study of 100 original drawings by Victor Hugo allowed us to reveal a set of techniques and procedures heretofore unidentified and that appear atypical within drawing and painting techniques of the nineteenth century.
These studies consist, in most cases, in reserving techniques based on the superposition of indelible materials on soluble materials (masks) which, after a washing process, present highly specific results. Victor Hugo uses these particular results to give form to the visions of his inner universe.The quality and modernity of the results the artist achieves with these techniques (combining intentional method and random) reveal a remarkable aspect of Hugo’s creative genius in the field of visual art which has only recently come to light. At the same time, these drawing and painting techniques represent a singular contribution to technical and expressive research in the context of the Romantic artists.
A key point in Hugo’s development as a visual artist was the exchange that took place between him and his artists friends, painters and engravers who transmitted to him the knowledge by means of which he later developed his artistic work.With respect to the previous research done on works of art to detect different materials and techniques, our contribution presents a new method that combines different systems of study
