Casals, Glòria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Antoni-Lluc FERRER: Dies d'ira a I'illa. Barcelona, Edicions 62, 1978. (CoHec- 
ció <<El Balanci)>, núm. 108.) 237 ps. 
Dies d'ira a l'illa, guanyadora del Prudenci 
Bertrana 1977, sorprin a primer cop d'ull per 
la seva simplicitat, per la facilitat amb qui  es 
llegeix en uns moments en que les complica- 
cions estructurals i temitiques, les anades i 
tornades en el temps, la diversitat de punts 
de vista, etc., són sinbnims de <cnovelrlan (2). 
En aparenga, a Dies &ira a l'illa no passa res, 
no provoca cap reacció immediata -favorable 
o no- al lector, no ofereix alternatives, no fa 
volar la imaginació. .. Nogensmenys, l'obra ha 
estat curosament elaborada per Antoni-Lluc 
Ferrer. 
La novella narra en estil directe la vida 
d'un nen d'engi que recorda les primeres coses 
(I'escola abans que la casa dels pares), car, 
com diu ell mateix, <caixb del primer pensa- 
ment d'un nen no és pas cosa fhcil)> (p. 13), 
fins que té deu anys i realitza el primer acte 
de rebellia de manera plenament conscient: 
fuig de l'internat cloent així ceels dies d'ira i 
de ribia), (p. 237). Aquest argument tan sen- 
zill que es va desenrotllant molt lentament al 
llarg de la novella és sostingut per l'ús del Ilen- 
guatge del narrador-protagonista. Bs aquí on 
radica el mirit de la noveila: en la intencio- 
nada adequació entre el contingut i la seva 
expressió. No és ficil tractar del període de 
la pre-adolescincia utilitzant el llenguatge i 
les formes que li són prbpies sense caure en 
la carrincloneria o en la sensibleria a q d  ens 
té acostumats la literatura infantil i juvenil. 
Perb aquest no és un Ebre per a infants en 
tant que el seu sentit Últim ultrapassa l'apa- 
rent simplicitat inicial. 
La llengua adopta unes formes lixiques, mor- 
folbgiques i sintactiques molt simples tant a 
nivell de construcció com a nivell de compren- 
sió perb sempre del tot correctes, en oposició 
al que podria ser el veritable llenguatge del 
nen (frases mal construi'des, castellanismes, 
etc.). Les frases són curtes i hi abunden les 
oracions coordinades separades per punts, a 
la vegada que hi ha una preferincia bbvia 
per l'ús de la polisíndeton, veritable manera 
d'accentuar el colrloquialisme de l'obra. La se- 
lecció semintica dels mots esti també d'acord 
amb la realitat de 1'Albert i I'ambient que l'en- 
volta (l'escola, els pares, els amics del bar- 
ri, el campament de Falange, l'internat). En 
aquest sentit, hi ha dos aspectes a tenir en 
compte: 1'6s de la frase feta de to bisicament 
popular del món dels adults que el nen repe- 
teix, a . .  . li va pegar una malaltia de les que 
no perdonen i en unes setmanes va estar llest)> 
Els Marges, 14. 1978. 
(p. 39), i l'aparició forga freqüent d'expres- 
sions més poetitzades que no concorden gaire 
amb el to general de l'obra, ce1 quan vaig mi- 
rar per la finestreta la rosada de la nit feia 
lluir els sembrats)> (p. 31). 
(Mirit, una novella els ingredients de la qual 
no passen de ser del tot comuns, corrents, re- 
petits tanmateix? Doncs sí; l'obra Cs d i d a  pel 
colloquialisme de l'estil emprat, pel seu va- 
lor de contrast amb el contingut. Més dar, el 
to ficil, monbton a vegades del llenguatge no 
fa més que accentuar el tedi, la monotonia, la 
por, el món injust i Ubgic en el qual es mou 
el protagonista. I per aixb no calen ni retbri- 
ques brillants, ni estructures complicades, ni 
personatges torturats psíquicament i física. El 
sistema de valors del nen és molt mis planer 
perb no per aixb menys efectiu; al contrari, la 
subtilitat i la ingenu'itat de l'Albert adquirei- 
xen una categoria i una mordacitat sorpre- 
nents. Classifica el món (homes, coses, acti- 
tuds, etc.) en bo o dolent segons la manera 
de pensar dels pares i dels mestres i també 
segons el seu sistema particular de sensacions 
(gust, olfacte, tacte, etc.). Així, per exemple, 
molts dels personatges -vistos sempre des 
de I'bptica del nen- són descrits moralment 
i psicolbgicament a través dels sentits. Com 
les monges, que seran bones o dolentes segons 
els pessics que donin o segons la quantitat de 
cacauets que facin caure d'una estranya mi- 
quina del pessebre de I'escola. 
Dies d'ira a l'illa és una pregunta incessant 
que va de cap a cap de l'obra sense trobar mai 
respostes satisfactbries. I d'entre l'enfilall de 
preguntes n'hi ha una que destaca sobre les 
altres: cctMorir era com posar-se a caminar so- 
bre la mar que tenia al davant? Fins que en- 
triveu al cel, si us tocava?, (p. 18). La Mort 
apareix en cadascun dels ambients en qui  
transcorre l'acció: a casa seva, la germana i I'i- 
via; a l'escola, sor Rosa; a l'internat, en Fiol; 
a cals avis, l'amo en Porreta i en Llorenc i, al 
campament falangista, la Mort hi és present a 
través de dos interrogants concrets, on havien 
enterrat José Antonio i ccqui n'havien fet, dels 
soldats que no volien anar a missas (p. 39). 
Ni respostes clares per part dels adults, ni 
crítiques o judicis per part del nen, perb sí 
una decisió final: ceabans de partir potser us 
interessa saber si estic disposat a repetir el 
que he fet anit. Que no us en quedi cap dub- 
te. Teniu la paraula de I'AIbert. No us bas- 
ta?* (p. 237). 
GL~RIA C SALS I NOGUÉS 


Antoni-Lluc Ferrer: "Dies d'ira a l'illa"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert