Grau i Pujol, Josep M. T.

Puig i Tàrrech, Roser

Revistes Catalanes amb Accés Obert

cd 
/O 
CD 
X 
La dona da van t la justicia 
a la Girona napoleónica 
(1811-1814) 
JOSEP M.T. GRAU I PUJOL 
ROSERPUIGITÁRRECH 
110 de desembre del 1809 la ciu-
tat de Girona signava capitulado 
davant els francesos de Mapoleó. 
El mariscal Augerau, governador 
general de la Provincia (Catalu-
nya) és l'encarregat de definir la 
primera organització administrativa i terri-
torial napoleónica. El decret, signat el 6 de 
marg del 1810, dividía el país en quatre 
corregiments, amb capitals a Barcelona, 
Girona, Reus i la Seu d'Urgell (1); i esla-
blia que a la capital de corregimenl hi resi-
[4e8i 40 Revista de Girona / núm. 148 setembre - oclubre 1991 
dís un Tribunal d'Audiéncia de justicia cri-
minal. Dos mesos mes tard, el governa-
dor era substituTt per Jacques Étienne Mc-
Donald, el qual instaurava l'organització 
judicial seguint el model francés, el setem-
bre del 1810. 
En el present article analitzarem el 
paper de la dona davant la justicia napo-
leónica a Girona a través del buidatge del 
Ilibre de «Registre de les providencias i 
autos proferjts en assumptos crimináis per 
ios senyors del Tribunal Civil de Primera 
Instancia de Gerona..." (1811-1814), tri-
bunal criminal provisori. Aquest s"havia 
creat peí decret del 21 de desembre del 
1810, signat peí comandant de l'Alta Ca-
talunya, el comte Baraguey d'Hilliers, 
^•respecte de quedar ab lo mateix decret 
suprimit lo tribunal o audiencia criminal, 
creada lo dit any proppassat (1810)» (2). 
Els judiéis efectuáis el 1811 ho foren 
peí tribunal civil provisóriament criminal, 
de l'Alta Catalunya, amb seu a Girona. En 
el desembre del mateix any actuava la 
Cambra Criminal de la ciutat de Girona. 
Finalment, el maig del 1812 s'anomenava 
Cort Criminal del Departament del Ter (3). 
En el Ilibre apareixen registrades sei-
xanta-vuit sentencies donades des del no-
vembre del 1811 al mateix mes del 1813: 
dos anys complots. Del total, ens interes-
sen les trenta-tres (49%) en qué h¡ actúen 
dones, siguí com a acusades (45%) o 
com a victimes (64%)(4). Els sumaris per-
tanyen a tot el Departament del Ter, des 
de la matelxa ciutat de Girona a totes les 
poblacions d'aquest ens territorial francés 
(5). Una ordre del 26 de febrer del 1812, 
mana l'anotació en el registre "Succinta-
fTiente" de «las providencias i comissio-
nes que se dieren a otros tribunales ajue-
res para la formación de sumarias (...) a 
fin de evitar omissiones i activar su subs-
tanciación», generalment remeses alsjut-
jats de pau locáis. 
La dona i la legislació 
Una obra contemporánia de dret pú-
blic (1802) aporta una visió de les reía-
cions entre dona i justicia que és una 
bona introdúcelo per a la temática que 
avui exposem: "lian de tratarse con algu-
na indulgencia las mugeres por la delica-
deza de su complexión, y por la fuerza del 
''ubor, sumamente natural en su sexo: por 
ostas circunstancias quedará una muger 
con menos pena igualmente o más casti-
gada, que un hombre de la misma clase 
(•••) (excepte) delitos tan atroces, que ex-
cedan la debilidad de su sexo, en cuyo 
caso deben ser tratadas del mismo modo 
que los hombres-'. Fent referencia a Ca-
talunya, el canonge Dou i Bassols, fa re-
ferencia a les penes concretes: el que en 
els homes és castigat amb uns anys a ga-
leras, en les dones es tradueix en un 
lemps a una casa de reclusió, «que por lo 
regular en todas partes se suele llamar 
galera o casa de la galera», i encara «no 
se degüellan ni desquartizan en caso de 
condenarse a muerte» (6). En paraules 
que fem nostres, i dites avui, "les dones 
son considerades com una categoría so-
cial específica de la qual es deriva un 
tractament legal discriminatoh i una perso-
nalitat jurídica disminuida» (7). 
La nostra análisi ens permetrá con-
trastar Taplicació d'aquests supósits en la 
justicia impartida a Girona del 1811 al 
1813, sota el régim francés, a les acaba-
lles de l'Antic Régim. Podem avangar al-
gunas conclusions: la dona rebia manifes-
tament i volguda un tráete de privilegi peí 
seu sexe en les condemnes donades (8), 
dins un diseurs clarament moralitzant i pa-
ternalista. És cert. pero la discriminado 
apareix amb forga d'una forma mes subtil: 
es preñen amb molt poca consideració les 
seves denuncies, i es condemnen lleu-
ment o s'absolen els seus agressors. A la 
vegada, quan elles son les denunelades, 
son majoritáriament culpabilitzades. 
Els delictes i la legislació 
Del total de sentencies donades peí tri-
bunal criminal napoleónic de Girona, en 
un 49% hi participen dones. 
Els del ictes más def ini tor is de la 
seva condició son els relacionáis amb 
les agressions sexuals: les violacions i 
els raptes (21 % deis judiéis en qué par-
ticipen). De fet, el rapte no és condem-
nat per la justicia, sino que esdevé una 
forma de casament en époques de crisi 
(9); Els casos que trobem tots s'acaben 
en matrimoni excepte un, que consti-
Planell de Girona 
a l'época napoleónica. 
Revista de Girona ; núm. 148 setembre - octubre 1991 41 [489] 
'<Les heroines 
de Santa Bárbara", 
de Ramón Marti i Alsina 
tueix un vehtable segrest acompanyat 
de violació. 
Si sumem a aquests actes, els que fan 
referencia a altres maltractaments físics, 
representen mes de la meitat deis suma-
ris (10). La violencia, de fet, és presen! en 
el 49% del total deis judicis: Estem en una 
societat en tensió, en conflicte béMic, en 
un territori ocupat (11),... i amb una torta 
crisi de subsistencia. 
Els delicies que realitzen les dones 
están molt estretament Iligats a l'época de 
dificultat que viuen, amb l'adopció d'es-
tratégies de supervivencia en el robatori i 
la picaresca (12). Destaca el robatori, ma-
joritáriament d'objectes de poc valor, un 
infanticidi, tres baralles de veTnes i l'en-
gany amb astucia. Caterína Ayner, natural 
de Granollers i veína de Vic, és acusada 
ó'"haber trahido cartas falsas a ¡a muger 
de Joan Baptista Cámara». Ilavors preso-
ner a Berga, per tal que aquesta li Iliurés 
diners pretesament per a ell, Una altra 
«estafa i enredo, en figurar pericia que no 
tenia" fou efectuada per una gitana, Rosa 
Colomera (a) Dandu, natural de Figueres 
«sin domicilio fixo». 
El robatori representa el 72% deis 
actes delictius comesos per dones, que, 
sumats al 14% de la picaresca, fan un 
total de 86%! 
Per tal de no atabalar de xifres, pre-
sentem dos quadres explicatius. En el pri-
mer, referit al total de sentencies donades 
{1811-1814) peí tribunal criminal de Giro-
na, aportem en una primera columna el 
percentatge de sumaris agrupats en qua-
tre grups: robator is, v iolencia f ís ica, 
violencia sexual i altres. Diferenciem els 
casos de violencia sexual, tot i ser el 10% 
del total, per la seva estreta relació amb la 
nostra análísi. En una segona columna 
anotem el percentatge sobre el total de 
factuació femenina: o sigui, que una dona 
actuá en el 43% deis robatoris senten-
ciats, si bé, segons llegim en la primera 
columna, els robatoris representaren el 
44% deis delictes jutjats. 
La tercera í darrera xifra distribueix les 
sentencies en qué participa una dona 
entre els quatre grups esmentats. Així. si 
els delictes sexuals son un 10% del total, 
augmenten al 2 1 % en els actes en qué 
les dones hi están implicades. 
Delictes jutjats a Girona (1811-1814) peí Tribunal Criminal 
Robatoris 
Violencia física 
Violencia sexual 
Altres 
Totai amb participado femenina 
44% 43% sobre el total 39% 
39% 43% sobre el total 34% 
10% 100% sobre el total 2 1 % 
7% 40% sobre el total 6% 
[490] 42 Revista de Girona / núm. 148 setembre -octubre 1991 
Acusats/des Victimes 
Robatoris 
Violencia física 
Violencia sexual 
Altres 
Homes 
36% 
46% 
13% 
5% 
100 
Dones 
72% 
14% 
-
14% 
100 
Homes 
51% 
41% 
-
8% 
100 
Dones 
14% 
45% 
31% 
10% 
100 
En el segon quadre simplement apor-
tem les proporcions deis quatre grups es-
tablerts on rhome i la dona —separada-
ment— son acusats o victimes, per tal de 
mostrar les diferencies per motiu de sexe. 
Destaca relevada proporció de robatoris 
pretesament comesos per dones (72%), 
mentre que els homes son els mes ro-
báis; i com els homes son majoritária-
ment agressors i les dones agredides. 
Judici napoleónic. 
en un gravat 
de ¡'época. 
Revista de Girona / núm. 143 setembre - octubre 1991 43 [49 r 
NOTES . • ^ ^ , : 
1. Si bé només es delimitafen 
detalladament Girona —so-
bretot— i Barcelona. En la do-
cumentació consultada no 
apareix mal aquesta termino-
logia, sino ei tenrte mes militar 
d'Alta Catalunya, des del se-
tembre del 1810 al desembre 
del 1811. Sobre la dominado 
napoleónica de Girona, tenim 
el bon treball de Lluís M. de 
Puig, Girona Francesa, 1812-
13-14 (Girona 1976), que té un 
capítol dedicat a "les liéis i la 
justicia", pp. 108-116. 
2. En els folis 1 al 5 del volum re-
ferit s'hi registren deu actes 
etectuats per TAudiéncia crimi-
nal creada en un primer mo-
ment pels trancesos- El primer 
sumari data del 31 de marg i el 
darrer del 4 de juliol del 1B10. 
El primer judici sota el nou tri-
bunal data del 15 de gener del 
1811. El Llibre está conservat 
a l'Arjíiu Historie Comarcal de 
Santa Coloma de Farners. 
3. El 20 de gener del 1B12, Ma-
poleó signava un decret se-
gons el qual el territori cátala 
es dividía en departaments, 
mes d'acord amb la temiinolo-
. gia francesa. En total foren 
quatre: el del Ter (capital a Gi-
rona), el de Montserrat (Eiarce-
lona), el de les Boques de 
l'Ebre (Lleida) i el del Segre 
(Puigcerdá), La nova termino-
logia es comenga a emprar en 
el llibre esludiat eí mes de fe-
brer del 1812. 
4. El percentatge no suma cent, 
perqué pot actuar en un pre-
ces mes d'una persona, o 
podem tnDbar agressions o ro-
batoris entre dones. 
5. Una síntesi sobre els limits ter-
filorials exactes. i la llista de 
tots els pobles que en torma-
ven part, laporta Tarlicle de 
Montserrat GALERA: ..Carto-
grafia de l'área gironina en el 
periodo 1304-1812", a la fíe-
vista de Girona. 129 (1988): 
26-35, especialment pp. 3 i -
35. 
6. Llátzer de Dou i de Bassols: 
Insiitüciones del derecho pú-
blico general de España con 
noticia del particular de Cata-
luña, y de las principales re-
glas de gobierno en cualquier 
estado, vol. Vil, Madrid 1802, 
página 127. (lib 111, til V. cap 
l l l l .sl l l l ,Arl l l l ) . 
7. Isabel PÉREZ - Antonio GIL: 
"Fembras vi ls" versus ver-
ges ideáis: la justicia moder-
na i la dona», a l'Aveng. 142 
(1990): 31 . 
Les protagonistes 
En alguns estudis reaiitzats deis se-
gies XVI i XVII a diversos llocs de Cata-
lunya, en base a Ilibres de curia, no com-
pareixen dones acusades. delinqüents; 
sino que la dona apareix només com a 
víctima. La dona detinguda en els sumaris 
analitzats (1812-1813) és majoritáriament 
una dona pobra, marginada, una dona 
que «recerca estratégies de superviven-
cia individuáis o compartides, sense vin-
eles, en molts casos, familiars de referen-
cia, fent de la seva actitud i experiencia un 
testimoni de rebel-lia mes que no pas de 
victimit2ac¡ó»(13). 
Un 64% son noies solieres, molt joves, 
que tan de criades en cases —recordem 
que era una forma de sortida de l'hospi-
ci—, sense familia reconeguda. Quatre 
d'elles no actúen en solitari, sino que 
comparteixen Iligams amb altres noies o 
nois de la seva edat, que van anant de 
poblé en poblé en petits grups. En canvi, 
les casadas, actúen soles. 
Dues son vídues. rebutjades per la so-
cietat. Joana Lamourensa (sic), vídua 
«avecindada últimamente" en la Jonque-
ra, «mata el varón que había reciente-
mente parido»; és un infanticidi que ens 
apropa a la miseria i a restricta moral se-
xual. Exemple de la moral imperant és 
també el fet protagonitzal per Maria W\\r\o-
bis. Natural de la Garriguella i veina de 
Girona, conviu amb un home que és acu-
sat de robar tres <'Cubas-> de vi d'un ma-
gatzem del carrer deis Ciutadans: llur co-
habitació sense sanció legal fa que sigui 
tancada en presó preventiva. Un cop rea-
litzat el judici, queda provat que ella no hi 
tingué res a veure, pero s'acorda que si 
no deíxen \'«amancebamiento (...), será 
castigado con todo rigor-'. 
Si les acusades son dones margina-
dos, també ho son la majoria de les victi-
mes. Les dones violadas están en inferio-
ritat laboral: una noia que esteva «reco-
giendo avena por cuenta del mismo Ma-
llen, pagándole su jornal (...), haverla este 
violentamente deflorado»: en inferioritat 
d'edat: una nena de 8 anys. una de 12; en 
inferioritat social: un comerciant de Mimes, 
André Barthelemí (sic) rapta i té «acces-
sos carnales» amb una noia d'un mas 
(14), etc. 
Les maltractades i robados son joves 
solieres, vídues, i només tres están casa-
des. La seva situació socio-económica, el 
seu perfil sociológic no difereix gaire de 
les que delinqueixen. 
Les sentencies atorgades 
Deis homes denunciáis per dones la 
meitat quedaren en llibertat. De les dones 
acusades —sigui per homes o dones—, 
un 87% son condemnades. Les xifres son 
prou eloqüents. 
Comencem peí primer enunciat. So-
bretoí son poc valorados les agressions fí-
siques de qué son victimes les dones, de 
les quals una tercera part acaben amb 
absolució. Mereixen una especial atenció 
les sexuals: els violadors son eximits per 
manca de proves, davant l'únic testimoni 
de la víctima... i la meitat de les denun-
ciants son obligadas a pagar les costes 
del judici per falsos acusacions a judici del 
[492] 44 Revista de Girona • núm. 148 setembre - octubre 1991 
tribunal. Només en una ocasió es troba 
un culpable: el francés Lluis Ponsen, qui, 
juntament amb l'apotecari major de l'Hos-
pital Militar de Figueres, el també francés 
Mr. Leblond, va violar una nena de vuit 
anys, Agapita Soler. La pena imposada, 
de cinc anys a galeres, no es podrá 
acomplir, pero, perqué l'agressor eslava 
en lloc desconegut. 
No trobem cap fióme executat per 
fiaver occit una dona. El jove de dinou 
anys, Jaume Garriga, de Llagostera, va 
matar —sense premeditació— «al salir el 
sol" la Maria Maymi, criada d'Antoni 
Prats, propielari, vei d'aquella vila. La 
pena imposada és de cinc anys a galeres, 
si bé també está en rebel-lia. 
El major chm, digne d'aparéixer en la 
crónica negra, és el triple assassinat 
comes per Narcís Pinsac, mosso solter 
natural de Sarria i veí de Cassá de la 
Selva, que va acabar amb la familia Vi-
cens: el matrimoni formal per Josep i 
Rosa, i el fill Bernat. El cástig donat és la 
vergonya pública: <'montado en un borrico 
i con un dogal al cuello, sufra por las ca-
lles públicas de la presente ciudad (Giro-
na) la pena de 200 assotes» i deu anys 
dedeportació. 
On la justicia fa sentir tot el seu pes és 
en els delicies contra la propietat. Un lla-
dre és desterra! tres anys, un allre és obli-
gal a fer cinc anys d'obres publiques. 
Sempre pariem d'atacs contra dones. 
Vegem el segon pressupósit: les 
dones acusades i condemnades. La mei-
tat de les sentencies apliquen la reclusió a 
una casa correccional, de mig a qualre 
anys {15). La máxima pena donada a una 
dona, qualre anys de reclusió, tot i indicar-
se en el sumari que és alenuant el seu 
sexe, és peí robalori de joies i altres ob-
jecles comes per Teresa Santacreu, cria-
A l'esquerra, 
Girona 
des de Pedret. 
da a casa del comercianl francés resident 
a Figueres, Aaron Kofiem: el cástig sem-
bla estar sobrevaloral per la nacionalilal i 
el poder económic de l'afectat. De fet, es 
repeteix la importancia donada per la jus-
ticia ais alemptats contra la propietat indi-
vidual. 
Les agressions físiques. protagonitza-
des per dones casades, comporten poca 
pena: 6 lliures de multa fia de pagar Fran-
cesca Deulofeu (muller del teixidor de 
Ventalló, Josep Galceran), per "una 
grave herida en la oreja» de Doménica 
Escofel, vídua de la maleixa població. El 
fet d'estar legalment casal és un «puní a 
favor» implícil davant del tribunal. 
El discurs judicial va en contra de les 
dones que viuen soles. Així queda especi-
fical en el sumari contra f^ /Iarianna Mallo-
les i Francesca Qüatrecasas (aquesta fu-
gada de l'hospici «donde se hallaba colo-
cada») per un robatori de poc valor. Si 
algú respon per elles i se'n fa responsa-
ble, no hauran de complir cap cástig, pero 
si no és així, restaran un allre any a l'hos-
pici. El mateix podem dir de Cristina Bofill. 
natural de Lloret de Mar, declarada Inno-
cent d'un robatori, amb l'adverténcia «que 
evite toda vagancia y se reúna con sus 
padres en caso de existir, y cuando no. se 
ponga al lado de alguno de sus parientes 
o personas propinguas». 
Breumenl, i a tal! d'anécdota, exposa-
rem l'eficácia de la justicia, entesa com el 
temps que havia de passar l'acusal en 
presó preventiva, o. dil d'una allra mane-
ra, el temps Iranscorregul entre el fet de-
lictiu i la sentencia. Deis quinze processos 
coneguts, la mitjana és de 6,2 mesos, in-
distintamenl del tipus de delicie processal. 
Josep M. T. Grau í Roser Puig son historiadors. 
A la dreta. 
el castell 
de Figueres, 
a. En toles les sentenc ies 
s'al-lega. al coslat d'ailres 
atenuants, com ara !a mino-
ria d'edat, la ignorancia i la 
innocencia suposades implí-
cites al sexe femení, i, sim-
plement. -la circunsíancia 
de su sera-I. Les penes per 
a les dones son íes multes, 
la reclusió en correcdonals i 
els desterraments. paraMels 
a les ga leres i I rebal ls 
lorgats en obres publiques 
deis homes. 
9. El casament per rapte o "lle-
varse a la novia" és una fór-
mula usual al sud de la Pe-
nínsula Ibérica, i una es-
trategia estudiada pels an-
tropólegs culturáis, com per 
exemple Joan FRIGOLÉ, 
autor del Ilibre "Uei/arse a la 
novia-: matrimonios con-
sueíudinarios en Murcia y 
Andalucía. UAB, Bellaterra 
1984-
10. Exactament en un 78% deis 
casos la dona és la victima. 
Només en dues és l'atacanl, 
i sempre contra una altra 
dona. Curiosament, es trac-
la de baralles entre veínes 
casades, 
11. No hem quantificat el nom-
bre de franceses que apa-
reixen, pero la seva implica-
do ésimportant. 
12. No apareix cap cas de pros-
tilució. Desconeixem si era 
iutjat per un allre tribunal, i la 
seva sanció t persecució en 
aquesl moment. 
13. Montserrat CARBONELL -
Eva CARRASCO: ••Pobres, 
rebels I proslilules: dones i 
ma rg inado en lAn t l c 
Régim>', a i'Avenc;, 142 
¡1990): 50. Sobre les es-
tratégies de supervivencia 
adoptant ra¡ut institucional 
en aquests anys, podeu 
veure Stuart WOOLF: Los 
pobres en la Europa Moder-
na. Crítica, Barcelona 1989, 
el qual analílza respecialif-
zació de les mslilucions cari-
tatives. amb major presen-
cia de l'administracíó, a la 
Toscana napoleónica. 
14. La sentencia ens endinsa en 
el valor de la virginitat: l'ata-
cant tiaurá de dolar la noia. i 
"haver de prestar los ali-
mentos al hijo que acaso re-
sulte de los accessos cama-
les'\ 
15. Sobre els correccionals o 
dépóts de mendicité. exis-
tents a Franga a l'época mo-
derna i exportáis per ladmi-
nistració napoleónica en la 
seva expansió terr i lor ial , 
vegeu WOOLF: op. cit.. es-
pedalmentpp, 121-132. 
Revis ta d e G i r o n a / n ü m . 148 s e t e m b r e - oc tub re 1991 45 [493] 


La dona davant la justícia a la Girona napoleònica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert