Aragó, Narcís-Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PAPERS 
DE BUTXACA 
L'agulla pifamidal de 
la Seu domina des de 
raltura el bigarrat 
panooma urbá 
d'Esírasburg. 
La cru'ílla d 'Europa 
346 I 
E n el nioment de tornar a volar les persones que ens han de represen-tar en el Parlament d'Estrasburg, és dilTcil sostreure's al record i a la f'ascinació d'aquella extraordinaria ciutat que per tantes raons ens 
fa pensar' en la nostra. 
Com Girona, Estrasburg és d'origen roma. Com Girona, está situada prop 
d 'una frontera. Com Girona, és una cru'ílla de carnins {Stratisburgum vol dír 
literalment aixo; el poblé de les carreteres). Com Girona, Estrasburg és pre-
sidida per una catedral gótica. Com Girona, és travessada per un riu. Com 
Girona, va ser ocupada pels í'rancs. Com Girona, va veure assahat el cali 
jueu, Com Girona, va ser sotmesa a un setge interminable que es va acabar 
amb la capitulació. 
Pero Estrasburg és molt mes que íol aíxo. Es e! centre geográfíc d'Europa, 
i el símbol d 'un continent castigaL, dramaticament dividit i reparlil. Ciutal 
Iliure i independent durant quatre segles, va ser francesa des de 1697, ale-
manya a partir de 1870. aUra vegada francesa el 1919, novament alemanya 
el 1940 i francesa des de 1944. 
A la pla^a de la República es pot veure l'estalua d 'una mare amb dos 
filis morts a la falda: l 'un amb uniforme alemany i l'altre amb Tuniforme 
francés. 
A Estrasburg, h¡ va néíxer Gustau Doré, Gutemberg hi va inventar la 
inipremta, Goethe hi va estudiar dret i Albert Schweitzer hi va aprendre teo-
logia. Roget de Tlsle hi va compondré i estrenar la Marsellesa i Charles de 
Foucauld hi va abandonar les armes de militar per atendré espiritualment 
els tuaregs i esdevenir eí pare espiritual deis pobles. 
L'agulla piramidal de la Seu, el ogran ange! rosa» de Paul Claudel, domina 
des de l'altura el bigarrac panorama urbá, amb zones plenament franceses 
i barris típicamenl germánics. Sota la ñau esvelta, poblada d'ángels gótícs, 
un rellolge astronomic de cinc segles controla, implacable, el pas del tcmps: 
les quatre edats de l'home son les encarregades de tocar els quarts i és la Mort, 
fatalment, la que fa sonar les hores. La torre de la muralla on passaven l'última 
nii els condemnats s'alga robusta sobre les aigües de TIll, arran de les blan-
ques cases en punxa de la Peliie France. En aquest racó de silenci, bastit sobre 
quatre bracos fluvials, Estrasburg sembla tornar al seu passat. Pero a l 'akra 
punta de] mapa ciutadá, s'hi alga la íreda geometría del Parlament, cruilla 
deis camins que venen de toe Europa. Aquesta Europa complexa, feta 
—com EsLrasburg— de conlradiccions i desperantes. 
L'ensenyament de l'art 
E l dcsc aniversari de la creació de l'Estudi d'Arc de Doménec Fita ha donal peu a recordar les múltiples actions que els artistes gironins van dur a 
terme, des de 1963 fins a 1978, per fer possible Tensenyamenl oficial de l'art 
a Girona. Quinze anys de propostes amb nou o deu projectes diferents, tots 
frustrats, que anaven des d 'una faculta! universitaria d'art fms a una escola 
d'arls aplicades, una escola d'arts i oficis, un centre de Ibrniació proí'essional 
de modalitat artística o un taller experimental d'arts plástiques. 
Hi ha, pero, una prehistoria mes remota deis actuáis centres d'ensenya-
ment artístic que també mereix ser recordada. Podria comern;ar, potser, l'any 
1897, a les portes de! segle XX, quan Prudenci Bertrana, hereu arruínat de 
TEsparra, s'instal'la a Girona i, per guanyar-se la vida, pinta i ensenya a pintar 
Palol descriu el seu taller a Girona i jo, pero és el mateix Bertrana el qui explica 
magistralment, Ei Vagabund, en clau autobiográfica, fins a quin punt el seu 
precari ensenyament de l'art era tota una aventura cultural i humana en el 
marc eslret de la Girona de l'época: «Innocenci comen<^á donant algunes lli-
gons de dibuix i de pintura. Havia insfaMat una petita academia a la man-
sarda d'una casa vella transformada en taller. Per convénver el propietari que 
una tal transí'ormació no era pas res mai vist, ni titánic, ni contrari ais bons 
costums, ni a la religió, ni a l'ordre, hagué d'esmergar tota la seva eloqüén-
cia, cercar amics fiadors, presentar un cerlificat de bona conducta, d'antecc-
dents penáis i altres documents acreditatius d'haver complert amb el rei, amb 
Déu i amb la patria i estar en pie ús de les seves facultats mentáis», 
El mateix any 1897, el pintor Josep Pons Martí munta a Girona una aca-
demia particular de dibuix i pintura que ja havia regentat a Sant Feliu de 
Guíxols. Hi ensenya, segons diuen els anuncis, «geomelria i perspectiva, téc-
niques de pintura i dibuix, preceptes d'anatomia i aplicació deis ombrejat.s, 
formules caJ-ligrafiques i d'ornamentació». Pons Martí és un académic que 
no entronca amb els moviments renovadors de la seva época i resta ancorat 
Aguilera va obrir a 
Girona la primera aca-
demia de dibuix al 
natural amb model 
nu. 
Revista de Girona I 347 
PAPERS 
IDE BUTXACA 
papet" 
• L'arquüecif ililiá Alberto Sanuns, cmie-
gtíl a GiWJUí per la leva aJiusta! nmb j<m-
quim A'íasri¡rno7i, peí .ÍCU esludí d^ la 
catedral i pets t'loi^is quí fw trilmlar al 
barrí vell d£ la ñutat, ha anat a hkida, a 
l'edat di 88 anys, per participar en una 
Setmana d'Eslndis (Jrbans, i l¡a afirniat 
que "s'aeabará amb les ciutaU veríkals». 
•Tambe luí di¡ (¡ice "s'hauria d'euabar ainb 
el ftíSTcariñlüíni- de larquitíctum, que 
obliga a urta amsírücció de ta ikstspera-
ció". El lalt entre d "s'acabará" i el 
•'s'hauria d'euabar-' es significatiu. Ctim lia 
dit el inateix Sarloris, ••sé que nosaltres, els 
úkalisíes, sernpre serem una minoria; le'ii-
pre serem pocs per intentar construir 
¡'arquitectura di: la felitital". 
• Eh concerls i recitáis d'aquest estiu a les 
antigües easernes de Girona lian rebut tola 
rnena de critques: escassa promoció, inade-
quacto de les installacions, ovcTbooking 
denlrades. rnala organitzafié... Ningú nv 
í 'ha fixal. pero, en el [el que práclieameril 
tots eb participants duien notrií exóiies: 
Loquillo Y los trofjluditas, Orqiu-sia 
Mündraííóji, Hombres G,, Kuul and 
the gaiig, Kiich-Mtiropol-Lorura de 
amor, Mt'catio, Isis-Tre'rnendos-
Conirasena, Danza invisiblL', 
Apálrifias-Dr, Chivaios, LUÍÍ Casal-
Los inhumanos, Mii^uel Ríos,.. Amb 
prnujeines dos noms d'aquesla Itarga llista 
—Süpa de Cabra ¡ Sangiraíc— ens 
recorden vagameni que es tractíwa de. con-
cerls prormguls o patrocináis per l'ajuntci-
nient d'un nut/il catalana. 
• La revista C u l t u r a , del Deparlamen! 
konxbnim de la Generalital, lia pubhcal un 
artick é' Josep M. Casiisús sobre Caries 
Rahiila. liit corréete, si no Jos que l'ineui-
lahle cenlralume lia Jet acte de presencia en 
el peu de la üluslració. La ¡legenda dm: 
"Caries Rafiola fotograjiat a la Rambla 
barcclonma-. Pero la fotografin h ben 
explícita: l'escriptiir mártir está assegut al 
caraclen'slic hanc de pedra c/ue emmarca el 
rnonurnenl a Carreta, a la Devesa de 
Cirona. 
en e] món deis ciaasics com a únics models de perf'ecció. Plega el taller cap 
ais anys trenta, pero des de 1926 ja se n'ha obert un altre, el del saltenc Josep 
At^uilera. que abandona les normes acadcmiques per deixar que els deixe-
bies s'cxpressin en Ilibertat. Ofereix, en aquella Girona plena de prejudicis, 
la primera academia de dibuix al natural amb model nu, i aixo 11 val tola 
mena de suspicacies. Passat Tescándol inicial, Aguilera alterna Tcscola parti-
cular amb l'Escola Municipal de Belles Arts, on hi ha un altre prol'essor, Joan 
Carrera, que també dona classes privadas a casa seva. Aguilera i Carrera 
son, ja, els mestres d'una generació d'artistes que tots hem conegut. Després 
de la guerra apareix Joan Orihuel, també amb academia propia, bressol de 
molis artistes gironins d'avui. 
A la fi d'aquesta llarga cadena, hi trobem alcres experiéncies d'ensenya-
ment privat, com la mantinguda durant tant de temps per Isidre Vicens, la 
que Doménec Fita va crear la deu anys i les que darrerament han anal sor-
gint en l'ámbit ciutadá. A nivell oficial, hem visl renovar-se l'Escola Muni-
cipal de Belles Arts i iransíormar-se en el prometedor Centre Cultural la 
Mercé, pero encara no hem pogut assolir ni TEscola d'Arts i Oficis que Rafael 
Masó va perseguir, de 1914 a 1917, amb una lenacitat tan iMusinnada com vana, 
Estiu, temps de records 
A ara que tornen a estar de moda les memóries i els Uibres de records, la Costa Brava també és objecte d'uns quants tribuís personáis i nostál-
gics. Dos Ilibres recents han rcaullal especialment aptes per omplir profitosa-
ment algunes hores d'estiu: Camilla, cmnera de Ibssa, de Jaume Pol Girbal, i 
Memóries de la Fosca, d'Alberl Segur i Vilahur, 
L'obra del malaguanyat periodista Jaume Pol ofereix mes de cinquanta 
receptes de cuina de la famosa mestrcssa d'un popular restaurant, Pero conté, 
a mes, dos deliciosos capítols —L'álbum de VAgusií i L'álbum <k la Camilla— dedicáis 
a glossar respeclivament la Girona deis botiguers i la Tossa deis mariners, 
petits industriáis i contrabandistes, a cavall entre el segle X I X i Tactual, 
El Ilibre sobre la Fosca, obra d 'un metge fins ara inédic com a escriptor, 
reílecteix amb tota mena de delalls la vida deis estiuejants a la platja pala-
mosina d'ara fa quaranta anys. L'autor enyora visiblement aquella época; 
el Ilibre és impregna! d 'una certa tristesa íntima que aflora de tant en tant 
i el cnnverteix en una melangiosa elegia peí paradís familiar perdut. 
El doctor Segú aixcca acta puntual deis canvis del paisatge: «El barri del 
Figará s'ha hipertrofiat, el Pía es va omplint de monstruoses naus industriáis 
i tot está afagant un caire absolutament suburbial, que ni la presencia d'un 
raniat d'ovelles pot dissimular. I aquesl aire suburbial está acostanl-se a la 
Fosca. Si Déu no hi posa remei, arribará ben avial a les terres del mas Juny. 
De let, ja hi está arribant». 
Les modificacions del paisatge comporten inevitablement els canvis de 
l'ecosistema: «Han desaparegut els conüls del cap Gros, les olibes de la torre 
de can Vilahur, les cigales de la pineda, els cues de la sorra, els lliris de Cas-
tell, les guineus deis boscos del terme, els gripaus, les papallones ¡ els drago-
nets nocturns. I ara comencen a escassejar els cargols i els bolets». 
Pero les pérdues mes sentides per Fautor son les que s'han produit en 
el terreny huma: «Aleshores la geni estimava el país i el contemplava (...) Ara 
anem amb cotxe a Roses, a Cadaqués, a Peratalladada o a Vilabertran. Cada 
dia hi ha, pero, mes gent a la Fosca que no ha estat mai a la Miranda, que 
no ha pujat mai al Molí Vell ni al cim del puig del Terme i que potser no 
ha passejat pels carrerons de Sant Joan. Gene que si coneix s'Alguer és per-
qué Fha vist del mar estanl» (..,) «Els intents que s'han fet per retornar (a 
l'antiga Testa major de la Fosca) no han tingut éxit. Ara, els franceses cele-
bren el seu dia de juliol Í els suíssos el respecliu a I'agost, Pero els estadanís 
del país estcm ensopits. No passem d'organitzar sardinadcs.>. 
En aquesta hteratura d'estiu que parteix deis records, les vivéncies del 
passat desemboquen sovinl en denuncies del present. 
34B I 
c r] • g • n n n 
flaaflflDnflQaffaH 
-:r^-i¿ r. r. n r. :i r: :) r H. n n 
t 
f^^Pe reís 
La quarta fa^ana 
A ra fa tretze anys, a les acaballes de rúl t im ajuntamenc franquista, hom va voler desfigurar la plaga gironina de la Independencia amb un apar 
cament subterrani i una agosarada remodelació de l'exterior. El projecte modi-
ficava substancialment el carácter amb el qual fou concebuda la plaga, supri-
mía ]'estructura geométrica del conjunt (aieshores nomcs mig esbossat amb 
les í'aganes est i oest) i hi feia néixer un paisatge irregular de caminets i racons, 
totalment contradicLori amb el marc inicial. L'atemptat que es volia perpe-
trar era de jutjat de guardia. 
El disbarat es va poder aturar — no sempre hi ha hagut tanta sorc —i 
aquests dies, en canvi, assistim a l'operació de signe contrari. Dcsprés d'has'er-
se edificat l'any 1977 la fagana nord, ara podem contemplar Tacabament de 
la fagana sud i la culminado definitiva del projecte de 1856, degut a Martí 
Sureda i Deulovol, singular en la historia urbanística del país al costat d'aJtres 
recintes similars que es poden comptar amb els dits d 'una má. Son les places 
neoclássiques de la segona meitat del vuit-cents, creades com a fruit de la 
desamortització que atorgava a les ciutats espais inesperats. Places que, com 
ha escrit Ricard Pié a Quaders d'Arquileclura i Urbanisme, no volien resoldre un 
ñus de carrers, ni envoltar un gran edifici, ni ser el fmal d 'una .seqüéncia 
viaria, sino que van néixer com ^el projecte introvertit d 'un tros de ciutat, 
la defmició d 'un espai centrat en si mateix, el resullat de la formació d 'un 
nou ordre urbá a una escala capag de generar una estructura espaial autosu-
ficient». 
Pero la culminació coherent de les quafre faganes no pot pas amagar del 
fot els erros irreparables. La plaga mai no quedará ben tancada, perqué roman-
dran obertes les obertures excessives del carrer de Santa Clara (amb un edi-
fici impresentable a la cantonada amb el d'Anselm Clavé) i, sobretot, les de 
l'eix Gran Via-Passeig de Canalejas, que allunya la fagana nord de la resta 
del rectangle. Será difícil, per aixó, atorgar al recinte Taire de gran sala d'estar 
que teñen altres places porticades famoses. Segons el Pía Especial de! Barri 
Vell, la circulació haurá de ser reduída al vial que surt cap a Santa Clara, 
pero encara quedará sense resoldre el problema de l'aparcament. En el tre-
ball Les places porxades a Catalunya, Maria Rubert denuncia que «els cotxes apar-
quen adossats a l'arqueria, cosa que treu molta fondária a la plaga í hi dificulta 
la utilització deis porxos». Ara cal afegir^ a la nosa deis cotxes estacionáis, 
la presencia en un Uoc preferent d'una batería de contenidors d'escombraries. 
I després s'hauria de pintar l'interior de les voltes, i pcnjar-hi ianals, i 
regular les instaMacions deis bars i restaurants, i treure els rétols indignes 
que embruten les parets amb la seva insolent anarquía. Si no es fa tot aixo, 
la plaga de la Independencia continuará essent, malgrat les quatre f'aganes, 
una plaga a mig fer. 
NARCÍS-JORDI ARAGÓ 
* A Barcelona. U7U¡ empresa d'indihiries 
ífuimiques ha signal un conveni amh 
l'AjunUimeni per patrocinar un estudi sobre 
els cohrs oñginab de ks Jamanes de la ciu-
Uit. En la reatiUañó de l'eslndi cromálic, 
q!i£ durará uns dos anys, Id participaran 
iambé les Universitals Poliíéaiiía i ets 
Co/legis d'Arquitectes i d'Apareikdors. Vis-
tos els resu/tats d'un estudi sembtant Jet a 
ks cases ds ¡'Oiiyar de Gtrona, TWTTÍCS cal 
desiijar ais harcelonins que tinguin sort. 
• El diari La Vanguardia ha puhlicat, 
a Us pagines culturáis, umi lireu Antolo-
gía parlalil de narraáons smtétiques 
comtrenyides a una única frase. Entre els 
escriplors (¡ue han acceptal el repte d'aquest 
exercici liíerari d'itlustres precedenis hi 
figuren dos gironins. Salvador Oliva hi ha 
aporiat un epigrama titulat \í\ m tmbre 
de jurat de Lots els premis, que diu: 
¡•La fama de manefla en el complot / li ve 
d'exercir el neis en Uoc de! vot". Josep M. 
Fonalleras ha escrit una narroíió titulada 
Contc per a gladiadors abans de 
comentar l'espectatJe, amb el texl 
següenl: "El senyor Eladi Gotzens, per 
evitar maleníesos, després de reconéixer que 
volia parlar de tela acuella historia del día 
en que la seva ruare, el seu pare i til 
maleix van anar al zoo a veure els rrmn-
drils, opina que val mes no dir-ne res per-
qué potser es men/ida-. En ambdds casos, 
els litáis son gairebé tan llargs com les 
rnateixes obres. 
• Cues increíbles a les carreteres duranl tot 
l'estm, serue cap mena d'escarinent per parí 
deis conducíoTs imperterrits. En un arlicle 
recent de Néstor Lujan, redescobrim un 
anlic texl de Séneca que podria servir per 
explicar amb precisió aquest inefable rrwvi-
rmnt de niasses: i-La calor ¿s el r?wliu peí 
qual molta geni emprén viatges sense motiu 
delerminai i fa excursions a costes llur^-a-
nes, unes vegades per mar i altres per 
térra, traclant de buscar aquella cabna de 
l'anim i aquella satisfacció de í'esperit que-
manca en els que mai no están contenis 
amb el presenl» Potser ningú mes, des del 
temps deb romans, no liavia estat capa( de 
definir amb tanta agudeza el fenomen turCs-
tic. ¡ compte amb el matís: Séneca ni tan 
sois diu "Iractameni de Irobar»; només 
"tracíant de burear aquella calma de l'ánim 
i aquella satisfacció ríe l'ejperit quemanca 
en els que mai no ejian contents amb el 
present". Potser mngú mes, des del temps 
deb romans, no lluvia estat capa( de definir 
amb tanta agudem el fenomen tiirísttc. I 
compte amb el malis: Séneca ni tan sob 
diu «traetanl de trabar»; només "tradanl de 
buscarx la calma. 
Revista de Glzona I 349 


La cruïlla d'Europa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert