Roca, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

i 
es Je SL-Miipre, i hn piidem 
vleJiiir Je Textens;! hihliu-
^ gnifia local, L-í rÍLi Güelí h;i 
.:'•' mcrcscui una ntencin es-
peciiil pels nombrusos 
J.inys L]iie ha ocasionar en les siiccessives 
cresciiJes i avinj^uJes d'aiüua que ha pmta-
üiinitzar en coinpanyia Jels rius que traves' 
sen la ciurat Je Giruna: Ter, Onyar ¡ Galli-
gants. Les inunJacions ocorreiiuJes els 
anvs 1940, 1962 i 1970 en son els expu-
nents mes recencs i rccordat-s pels girnnins 
Je íes Jarreres generacions, 
Peí calxil del Güell íins a l'enrraJa vi 
Sane Narcís. inercixeria ésser ticílac Je 
riera; com Jiii Narcís-JorJi Ara.mí, «no es 
rracta d'un riu imporranr, ni tan sois cone-
gur, sino J\in de perii amh un recorregut 
niolr ciirr». Aixo no obsraní, el scu rnmi Je 
cunea urbana Jesprés i.le la unió amh cí 
Marroc i la Magaña, les Jiics rieres quu el 
rributen per Tesquerra, i el Jesfiuñs de la se-
quía Monar, díbuixa un líic imporranr, i, 
encara que canaíir:ar, conforma un cabal 
que eí ia elevar a categoría Je riu. La seva 
conca, amh una íon^;iruJ de 13,5 quilñnie-
rres i una supertície Je 26,72 km2, rransco-
rrc quasi enreramenr en la cota inferior ais 
150 raorres subre el nivell del mar, travesea 
suaumeni els camps Je conreu Jel pía 
de Girona fins arribar a la capira 
provincial, i^n Jescmbocaríi, 
artificialment, al riu Tor. 
Prop de la carretera 
local Je Girona a 
Santa Coloma Je 
Famers, la GI-553, 
Jins el terme mu-
nici]\il J'Ai]Tiravi-
va del Girones i, 
mes concreta-
ment, en un deis 
camps del mas 
Vall-llosera, abans 
can Ros, i acciial-
menr sembrar de 
yirn-sols, nciM el Güell. 
L'amo Jel mas 
Vall-llosera ens unsenya el 
parat<íe anouienar les Fonre-
res, inklrer un, abans de les capra-
Text 
ANNA ROCA i TORREN! 
Fotografíes 
ESTHER RIVERA i PANELLA 
ciuns deis pous de la Crosa Je Sanr Dal-
mai, l'excés de pluja feia emergir sobtaJa-
inenr l'aigua fot coníurmanr Pinici del 
Gíicll, .Ara cal cercar aquest rierol uns 
qunnts uietres mes a\'alK encara) que la 
jTesencia Je platans, freixes i d'un conjimt 
LIU veiietacii) ¿le ribera ta descobrir íacil-
incnl el principi d'aquesr curs ara sempre 
sec. "Les Funtutes ja raj^en, el Güell ja 
corre", deia l'avi de can Ros quan part deis 
scmbrars i.|uedavcn coberts d'aigua. 
El seu primer tram dona nom a un 
j^rup Jispers Je cinc cases, abans cotes amb 
rem de pagés; ¡ira, llevat de can Mai!, s'ban 
resraurar i sún babitades per residents 
d'Aií^uaviva Jel Girones que treballen a 
Girona, just Javanr J'aquesr nucli de po-
hlació disseuiinat, el riu encara conserva 
part Jel rentadur, on ta uns quants anys les 
Jones del p<^ blc aprotiraven la resclosa per 
íer-bi la bugada i íer petar la xerrada. 
El riu segueix el seu curs quasi seuiprc 
paralJel a la carrerera L|ue mimes trnvessa 
una \'ugada canalirzat i transvasar al seu 
atluent el Marroc o Masrucs, lo^ mante-
ninr el seu Ilir estrcr de menys Je Jos me-
U'es. Alguns vilaians recorJen que en al-
ííLins inJrets J'aquesr traní, i a causa Je la 
tondaria, es pescaven barbs i anguiles, 
Prop de can Correrger el riu 
sembla que vulgui prendre la di-
reccií'i i dirigir-se a Pesr, cap 
a Fornells de la Selva. 
Quasi llindant amb 
aquesr terme miuiici-
pal. exacramenr en 
el quilouietre ÍS8,5, 
el Güell passa per 
siira 1'Autopista 
A-7 i, un cop 
travessat aquest 
vial, turna a re-
cuperar el nurj 
per eii\'air la 
plana Je Girona. 
A pocs metres es 
troben les obres per a 
la porcaJa d'aigües a 
Platja d'Aro, que passaran 
soterrades a un metre i mig 
per sL>ra el riu Güell. 
144.-^ 1 100 Revista de Girona / 
. n 1 i i i l in l - ,1 'ost V)'>2 
Dins fl turiníí miinicip;!! de Bcsc^mó. 
dins rentitar d'Esr;inyol, ;i ni;i L'.sqiicriii de 
la cniTctera t n din^ccin ;i Anales, prop dt 
can Piftírrcr, provinent dfls torrents del 
piiÍL; Griis de c;ui Capella i deis del turn de 
Siint R(x:, apareix el riu Míimx; que, a poca 
distanuia, dt'ma també nnm a un grup de 
cast's ^airebé tlesliahiíades d'Aipuaviva del 
Ginmés: Masmcs, En aquesc parai<ío huinir 
1 iimhrívol entre una vegetació exhuherant 
de hd,LiUL-iL's i Keures que condueix a una 
íont i al.^uncs plancacions d'cucaliptus en-
veüics i avellanera arrenelerats. hi ha una 
riera. A pocs mecres, sense salvar quasi des-
ni\'ell, aquesta presenta un Hit proliaitl (.|iie 
la eshrinar un cabal d'avinijuda inolr supe-
rior al riu que tributa. 
La confluencia Ll'aquests dns rius té 
Une de uianera natural dins la ciutat de 
Girona, entre el carrer del doctor Santiago 
Sobrequcs a Sant Karcís i el carrer del riu 
Giiell a can Gibert del Pía de Santa Euge-
nia de Ter. Barris ginmins que, encara que 
el riu els separa, es comuniquen amb el 
Pont de rAnf^el, passarebla només per a 
vianants sobre el Güell damiint un Hit ca-
nalitzat, ¡.[Lie íou ct>nstruit arran del creixe-
ment d 'ambdós barris. Diirant decades, 
atjuest M'am de la cnnca tl^l riu envoltat 
d'un paisati^e amb trondosus arbres de ribe-
ra i aigua clara bavia estat per exceblencia 
una zona d'esharjo si)bretiu per ais infanis. 
Oim d Lcrme municipal 
¿'AiUMüviva del Girones. 
c(J7icrL'mmt.'nt en I¡JI de/s iraííip.s 
del mas Vült-linscrii. 
iic'i.v el tliieíi. 
fii riu u')icí¡m coikSL'n'íi jmrt del rertiador 
íffí/íi un.s ¿jüiiíits anys 
tes dimes del ¡loblc aprajiuwen la resclosa per 
fer-hi ¡a hui[aila. 
Uíimplia esplanada al bell mig deis dos 
rius, sobre ims antics vestigis romans, és ocu-
pada per Pescóla del BelÍ-ll<K- del Pía, a la 
qual s'accedeix per un poní al final del carrer 
Valencia a Paletada tlel carrer de !a Costa 
Brava. En aqucsi punt, el riu és brut, Taii^ ua 
térK>la i ta una certa pudor; té un Hit d'uns 
tres metres d'amplada i escassa profunditat; 
la ve<íetació que encérela el recinte docent 
presenta un adire predominant, les acucies. 
Pero Pordre aparent, desapareix a pocs me-
tres en direcció al seu naixement, concreta-
nient en la convetíjéncia del carrer Cartage-
na i la resta de Santa Eugenia de Ter. on un 
conjunc de víais asfaltats acaben de dibiiixar 
la part sense ocupar de la zona industrial del 
Pía Parcial de Mas Xirgu, que properament 
comunicara amh la \'ariant de Foniejau. A 
partir d'aquf i deixant a l'esquerra Sant Nar-
cís i Palau-sacosta, el Giiell continua gairebé 
paraldel a la carretera de Barcelnna, K-11, i a 
la via del tren. Ramón Ma. Castells fa un 
repas exbaustiu a les primeres cases construí-
dcs en aL|uesta plana que abaas e-s dedicava 
al conreu i que ara snlament és tKupada per 
escasses borte.'í periurbtmes. Can Puaté, can 
Blanc, can Voluntari, avui desapareguda, can 
Norat i can Balines, en son aljíuns exemples. 
Mes al nova, la rieni de Mas.sanes, o la 
Malsana, recoüia les aigües deis turons pro-
pers al nucli de Vilablareix, ..Irenava la part 
mes meridional del pía de Salt. genenihnent 
Re\irilii de Girona / iv.'wn. 1 > i lulinj - ;iei^ st l'-*''^  101 144'>l 
.^V . #.^f ' \l 
Jestinudn n scmhiLits de sec;"!, i anava ii de-
scmhiicar al riu GÜL'II. Anti'iament, el Hit de 
la Malsana, sohrecdi: en períoJes poc pKijo-
Í:I>S, era eaiprac cnni a vial per carros i carre-
tes ..[ue anaven de Vilahhireix a Girona al 
mtTcac de dissahte. 
Aquesta riera, per evitar inündacums i 
perdues econumiques imi,-x5rtants al veínat 
de Salt i de Santa Eiiqenia, va ser iiiiKllüca-
da; ei seu ciirs, que en l'actiialitat se^iieix el 
mateix vial de I'aLitopista A-?, desíjuassa ar-
fificialnient a l'eix principal LIC la xarxa h¡-
drugráfica, el Ter. 
Uarribada d'ai^iia coiTeni ais liabitatííes 
de la ciutat de Gitíína Tany 1S69 va ser tut 
un esdeveninient, segons explica Jamne 
Fabre. La seva pnicedéncia, pero, encara era 
mes siíínificativa, ja que era portada des 
d'iina den propera al naixement del riii 
Güell a AiüLiaviva del Girones, a través 
d'iina canonada de terraciiita que resscj^ iuia 
ei CLirs del riu fins al centre de Girona, on es 
bifurcava per distribiiir-se a totes les cases. 
Aquesta central, auib l'ajuda d'altres piints 
de captació d'aiyua de dins la ciutat, va dei-
sanie funcionar l'any 1950. 
El Güell, per les seves característiques 
íirbanes i bavent estat vi'cnnia del desen\'o-
lupameiit urbanísric en un inoiiient uiancat 
de planilicació i amb la iinalital d'evitar 
qiialsevol efecte devastador ais barris mes 
propers, ba escat |ir<ijectc ile miílriples alte-
Ali|HTis viiaums lecurJejí 
íjifiL' cu dijjutis indrct.\, 
es pL'.sctiVL'ji b¿irhs i anj^niles. 
IX'sprés de la confluencia 
d'amhdós ríiís: 
GÜL4I i Marroc. 
racions en eis seu ciirs. La primera obra va 
ser el tlesviament pcls terraplens del lerroca-
rril tle Portboii a Barceli>na. i \'a ser realit:a-
daPany 1877. 
Poc abans s'havia cinistruit. auib uia 
d'obra militar i de manera conjunta amb el 
pont de la infanta, un passeifí entre eí Tcr i 
el Güell a la seva coniluéncia amb l'Onyar. 
Aquest poní va set substituir ptxsteriomient 
\}G\ pont de Mart, mé.s conejíut amb el nom 
de pant de can Vidal, que va desapareixer 
amb raif;iiat de l'any 1940, que mes enda-
vant vaserrefet. 
Ja al sefíle XX, Taprovaciii Tany 1909 
del pía Cauípllonjí \'a ijarantit l'enj^randi-
ment de la ciutat de Girona des del carrer vle 
la Creu fins al riu Güell, que es continuava 
maníenint cnm a frontera administrati\'a 
amb íianta Eugenia de Ter. 
La urbanització EscatUar, entre el riu 
Güell i la sequía Mnnar, duranr els anys vint 
va ser deis primers detonants del procés de 
cteixement i expansió de la ciutat. 
La siynificacití de les i'ierdues economi-
L|ues ule Tai^ uiat del 19Ó2 van provocar que 
l'aLlministració lej^ islés im decret per a la 
eoncessiii ile erédits a baix inceri^s per 
|~ialdiar els danys. No obstant aixó, la neces-
sitat d'habitatííes en una ciutat en plena eni-
branzitla exj'iansiva es teia evideni. L'any 
1944. recorda Rosa Ma, Era^iiell. es va aprn-
\'ar rexecuci<i i:lel pnijecte tie la construcciii 
!4SC| 102 Revi.sca de Girona / TÍ iidhil - ,i[iosi ]9'-J2 
Je nii<í CL'nTenar J'h;ihit;irííL's pnneííiís entre 
Li via ibm-d d'Olot i el riu Giicll. i Iri ciirrute-
ra Ju CiÍRin;! ii Sanra Qiioma de Fiímers. 
Aquest non t^ riip és el harri LIC Snnt Marcís. 
que sypasii la LIÍSPLTS¡<'I del teixit urha enrrc 
Girnna i Salí, loe amenai^ant cnntinuaJa-
niL'nt el crat^at natural Jcl riu. 
K'IOIT a pmp d'aquesta barriada, un la 
cnnlliicncia entre Tactual passeii: d'Olot i 
Smita Eui^énia de Ter, avui ptint de LÜstrihii-
ció del transit de la ciiitat. ilurant el seuk' 
XIV s'hi \'a ciinstriar ^ohre el riti Giiell el 
pont del Dimoni. L'únic ]\ini medieval de la 
ciiitat d'un si>l are rehaixat al 
qual es tenia accés si e.^  paj^ava 
un peatííe; ta uns quants anys 
\'a ser desiaunraT i emma^at- ^-.^.^ 
lemat tot esperant que lo-; re-
constriiít en un alrru imlret. 
Fins el 1968, que va 
ser ilesviai-la la scva desem-
HocaLlara or ig ina l a 
POnyar cap al Ter i des-
prés de creuar-se artifi-
c i a l m e n t prop du 
coMetii deis Gernians 
Maristes nmh la séquia 
Monar , el riti Giiell 
transcorria pels camps 
vle eiinreu ]Yopcrs Ü 1;I Oevesa, 
ara :ona d'L'dificacions en procés J e 
Cijnstnicciii de.sprés de rapruvació del Pía 
A J'ciíjUíTríi de/ Gz'íc'/Í, 
;ÍI aiiiíj/íiml. Síinia Eugi'nia; 
a la drcui. Sam Nurcís. 
Pont du' /'Ángt'í. 
Parcial del Gücll l'any 1986. Tot scfíuint 
paraidelament la Ifnia de íeiTocarril arribava 
a desjíiiassar al final del passcií^ de l;i Copa, a 
rOnyar. qiiasi davafit de la desemlxxradura 
del Gallii^ants. Posteriorment, aquest trant 
ha estat utilitzat per íer niercats a Taire llii:-
re, diii^'iríi' i dis.sahte.s. 
En aquesc pas del Güell pro]-> de la De-
vesa i per vincidardii el seu acccs, havien 
exi.-irii dus ponts inetiiMics. Un, per a via-
nanEs a Ta]t;aJa del carrer Cerverí; Taltre, 
per a vehiclcs i situar iné> al nord. concreta-
meni al carrer Ramón I-nlch, Anih la mi>tli-
ficació de la cunea del riu. el primer es va 
ubicar sobre la sequía Monar, prup deis Ma-
risces. El pont del Rellot^e de la ciniipanvia 
d'Eiffcl es va inscaTlar entre la P)evcsa i ei 
ferrocarril per facilitar Tentrada 
a la ciucat; en Tactiialicat, aquest 
es troba situat en una urhanirza-
ció i sobre la riera d'Aubi. 
Arran deis aigüats de Tany 
1962, a mes a nié.s de ser desvial 
en el seu darrcr tram i cnincidint 
aaib Tinici de la con.struecii'i i,le la 
presa de Susqiieda, es \'a pensar en 
la neeessitat de canal i tzar el riu 
Giiell al seu afluent, la riera Marrtx:. 
Per solucionar la prublcmatica de les 
inundacions dins la cititat de Girona, 
s'encomana a la Cninissaria i.i'Ai^ües 
del Pirinea Oriental la redaeciúd'im es-
Revista de Girona / inim ! T '> luliol - ;IL;IKI jW,. 103 14^1 
tudi que iipiisri pur unes >oiin:¡nns possihlcs i 
re;ilit:i)Mes, ;i mes J^issemirar un !nillt)r;i-
inenr un A tuncinniiinent hiJríuilic Jel riu 
Teren rei^ im J'iivingiida. 
Nomlmwes croniqíies rehiren les canses 
L|íie ;i! l¡;uu de ki lii,stori;i h;in |irin'cx;;ir es-
cnnvüdcs ;d pl;i de Girtínai un inlorme ilaliil 
l'any 1732 explica qutí les imiiidacions del 
riu Güell van ser pniduídes per -d'aimbicii) 
i,lels prnpieraris deis seiis m¡jr<;es". ináxiins 
respunsablcs de IVscretor del sen Hit o de 
l'acumulació de deixalles. Els ai{:iÍaLs de cent 
anys mes rard, i seijons int()riiiaci<iii>: .^le 
l'ijl^ica repruduídeii a la piihlicaciú (.lirimíi: 
rm. pííius í aii>\iaia. ho arrünieixen a l'excés 
de roaipütles de les rerres eii els atluenrs de 
rOnyar, la desíurestació i la plantacii) pnip 
de la seva concíi. Amb cot, es palesa una 
autentica sensibilització de la ciutat a Ten' 
ii)m LICIS riiis i de la seva siruació davant una 
altra possihie avintjiiLla. 
L'obra apruvada el 1971, de ren^inver 
senyar Jüsep Ma. Llansó, va liquular-se sis 
anys mes tard després de les inndificacions 
defíudes a la ditieultac de la seva construc-
ció. El projecte consistía en diferents obres. I j 
Una, va .ser el des\'¡anienT i la cunslriicciú 
d'iin canal artiticia! per transvasar les ai.ijües t. 
LICI Güell al Marnx;, pmp del Perelló, dins e! 
nueli LL' Vilablareix, ainb 512 babitants 
(l'J81)i aquest, a causa de los seves cundi-
cioQS de desguas, es preveía que milloria e 
drenatf^e i que a la vefjada allunyaria el caba 
Amh el desjTuás de ta SL'quíü Monar. 
dihiiixa un tiii (m/Jíin¡iu[, 
íi))i)i im Ceibal que •jljn cL'vnr 
a L'íitL',i;ií7'í(i de ñu. 
Ccmalil~<idíi (xmit-lt:iamL'n\ 
u l'A'7. 
esrr:. -^ 
lie la ciiuat de Giruna. Una akra, es basava 
en la millnra i el conJiciunauíenr del Hit 
d'aL|uest ailuent i.|tie s'ainplia, i es van recti-
ficar els pecits nieandres per adaptar-se a les 
crescudes. La neteja i e! tnilloramenr del Ilir 
del riu Güell n'era i-laina de prou imporiant. 
1, tinalmenr. peí que fa de tnaiiera estricta a 
la cunea bidrn^rafica d'aquest riu, la mfxlifi-
cació i canalització de la riera Magaña al 
ilarj,' de Pauropista per anar a tributar al Ter, 
així com b instal-lació d'un coKector prin-
cipal de sanejament toe seyuinc paraMela-
ment a la Mui^ ana ja des\'iadii, 
Aquesta primavera la premsa ba intur-
niat d'una nuva obra sobre la conca del 
Güell. L'Ajunrament de Gin^na. per de,sen-
volupar el Pía Es]iecial de la Frontissa klel 
Güell, ha encarregat un iTojecte per a la ca-
nalització de la riera Marroc a partir de Bell-
IKK del ría i peí cubriment del riu Güell, on 
bi bavia el pont del Diinoni, per íer-bi una 
plat;a en la qual es constr.iira l'enllai; entre 
el \aal que ve de Fnntejaii i el passeifi d'Olot. 
La pressii'i ^Kkú que ha condicionar la 
\'ii.la de la conca hidrográfica del riu Güell i 
L|ue ha eslat pnimoguda ]^1 creixement ur-
banístie sense mesura i la manca de planifi-
caciti espacial inte<iral, ptxsen en qiiesri^ ) si 
les .sí^ lucions adoptades son suficiencs; nien-
trestant, el ri.sc de les avin.quiles, que apa-
rentment ba quedar resolr, continua latunt. 
Anna Roca i Torrent 
I4SJ! 104 Revista de Girtma . T i julio] - ayiisi 1992 
Bibliografía DcAcmh\iCüdum artijíáai Í\! ÍCY. 
- AA.l^n, Rtu:^. /KJiits í (ligiiars, Ajumn-
mciu Ju Uirona, Gironn, ]982. 
- AA.DD. Giríjrifl i L'/s st'us barris, Ajuiici-
lUL'iM LIU Cíirona i Servci Jf PiiMicacions, Girci-
mi, 1981 
- Biircí-'k), T ; ]^ o\'LT, M-; Rihiis, A-; Rubaii. 
A. «E¡s linrri^ LÍU íinnt Nurcís i di' Snniii Huiíciii;] 
jMvunr IL'S avin,^ lll.lL•^ |-lL•l Giiell" ¡i IÍL'Í'ISW JL' GI-
roiiii, luhn. M?, !ioveinlirf.'-Ji.'seinhru' l'ÍS'J. 
- Ronii;is, J.; 01I\'LTIU, J. M.; Sunycr, X. H/ 
TL7, QUULILTUS •.le l;i RL'\ÍSÍ;I J.,' Giriin;i, iiúiu. 
12, Sene Guies, iii'iiii. (i. Pipiilüció i^u Gimnn i 
Ciiixii LI'IÍSIÍIK'ÍS PrnviiKiiil. tjiroiia, l'ÍS7. 
/*íj?Jí Jt.'l /ÍL'/Í(I¡^L' J la ÍX'vcsa 
i Sam Nin\is IIIÍÍ?II/II[. 1962. 
- Ruret 1 Sisñ, J. "rriA'ínL-iii Je Girona» a 
Geofffufia Gt'ju'ni/ JL' G[|IÍI/ÍIII\ÍI, (Jir) C'arrera-i i 
Ciinilu K cJ. Mnrcíii SA. 
- Fahre, J. Ginmíi emr¿ 4 riiis. Servci Je 
Pnhliciiciuns Je rA¡un[amenr Je tjironn, Gini-
na, l'ÍHó. 
- PuiL^ , M. R- /Víimicums )ii,s[ririi[iíi;,í IIL' Sí\h, 
Gmtk|iiesC-url-iL:C, Salt, [%!. 
- Siiiiver, X. £! ¡Hihatgc iv^efíil Jel /'ía JL' 
$ah, Servci de PublicaLiuii-- J(.' PAjuiUumeni 
JcSalr. 19&4. 
Revistii JL' Cirmiii / nñiii I T Í juliifl - .i^ i>M h^ ^^ il 105 1-T" Í^| 


El Güell

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert