Pla i Dalmau, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Un segle de 
sociología gironina 
MIRAMRELL i BEL1,0C, Ennc 
Eis ,!,'nvj?i¿?i.s, entre lu hhuma i ¡acinulhai 
AjuntiimtnL Je GiiMnii, 1992 
A qiiest I l ihrc rt'ciill li?^ i;ol-lahor;ic¡ons .st:tm;i-n;ils Liue l'aiitor va puMi-Cijr en L'I "Dinri de Gin>-n;l» Jes Jc l di.i 5 J e 
^ener de 19Í58 íins al 51 
df descinbrc ^^ lu 1989, i és coni una cnnri-
mi;K"it'i ¿Í: Girima. entre la hbuma i l'aaud' 
Ihat udilat t;i dos ;inys i cninpleLiiiuenr cx-
haurir, en el •.[u-.ú es recollicii les coMiihn-
racion.s tiel Dr. Mirninlvll en ul "Diari de 
Girnn;i" publicades entre el 5 d'ocruhre de 
l 9 8 6 i e ] 2 9 d e d c s o m h r c d e l 9 8 7 . 
Bima pensada , a q u e s t a . J e d o n a r 
fonna de Ilihre a unes cüMalioracions pe-
rioJístiqucs que teñen tot el risc Je pur-
Jre's entre els retalls de diari. I, encara aii-
llor pensada, si es té en coinpte que la suc-
cessió de coMahoracions Jel Dr. N4iniinbell 
no és el fruit d'una improvisació J'un mo-
ment, sino i,|ue respon a laia planificaciii 
aciirntla mes prüpia i-Piin Hihre rellii;at que 
J 'ar t icles espnriklics eserits al ri tme Je 
l'onnrtuniíai o Jel ñas Je! calenJari. 
1 
1 
i 
. • , -
KLS GIROININS. ^ ^ B 
miKY. u iiis'róiíiA ^^m 
I [;ACTUA1JTAT. i ^ H 
líNKU. MEItAMKKU. I IIELLOC ^ ^ ^ ^ | 
^ " -Á ' 
A]un1ament^í^tlí CIrona 1 
Els Jos llihres ft)rmeni ja, com \\n arr-
f>iis Je «i^ironisine»; una paraula, aquesta, 
L|ue estcm íent entre tots i i.[Lit:, al^un Jia, 
s'incorporara Jetinirivainent en el Jiceio-
nari cultura! de la ciutat. Del títol d'iin Ili-
hre a l'altre Ki ha una petita diferencia: el 
primer. Gírima, es reiereix a Tescenari de 
tota una h i^ tür ia que va r u n o v a n t - s e 
—luies \'egades lentament i, aitrcs, inassa 
klu pressa— ;unh el transcurs del reuips i de 
les situacions, El se;,'(in, H/s ^nniniu,';, la re-
ferencia ais personatges que Junen vida al 
<jran teatre urha que sempre és una ciutat; 
en ai.|uest cas, Gimna. Els personatges que 
ens presenta el Dr. Minuiihell no están in-
Lli\'ÍLlualitzats; ens els otereix per grtips o 
LoMectivicats tan suj^íjeridors com -els ca-
nonges, les í;ermanes vetllaLlores. els sol-
dats, els bütiguers, els mantenidors deis 
Jocs Floráis» i tants altres lins arrihar a un 
conjunc de vLiitanta-i.lus cnMcctuis en tiit 
el Ilihre, Ali^mia vei^aja Lipareix algún per-
sonatí^c singular, innoniinai, pero auih uns 
rrets tan precisos i hen esluJiats que el lec-
tiir —sohretot el lector madur— pv>c teñir 
el í^ust de partici|iar en el jix: divertit J 'en-
certar la persona a la qual s'aMudeix. 
La prosa plañera, elet^ant, entencxlora 
i divert ida del Dr. Miramhell dissimula 
—entre ¡'anécdota i el record historie— el 
\'eritahle sentit d'aquest darrer Ilihre, t|ue 
no Os cap altre que l'estikli de la sociología 
gironina en tot el i.[ue va Je segie. Una so-
ci<ilogia construida amh records i expe-
riencies viscuJes que, put.ser, a la Girona 
•.ravui, esta\'a reser\'aJa a la ploma i a la 
memoria privilegiada del Dr. Miramhelí, 
ohservaJor nnt i,[ue viu el L|ue trepitja, que 
té la ciencia —poc corrent— Je saher es-
coltar i L|ue, com a hon hisroriaJ^M', inai nii 
sohrepcwa la. fantasía al rigor historie. 
L'eJició del mai Ilihre, prologada per 
l'alcajJe Joaquim Nadal, Tha feta el ma-
teix Ajuntament de la ciutat. El dis.senv éfí 
de Joan Gasanovas. Les moltes fotogralies 
que ihluscren l'ohra percanyen a T.Arxiu 
d'lmatges de rAjuntamenr i ais fotograís 
Jiirdi S. Carreni, Carme Rihas i Mora, Mi-
quel Bataller i Fahregas i al Dr. Mirambell. 
.Ahansde cloure. pero, aquest comen-
rari sohre Els '^rimins aUrc la hi^iumü i l'ac-
tuülitüi voldria tur una reflexió sohre la 
tasca deis cninistes oficiáis i.le la ciuiai, un 
deis i.|uals és, en aquest uioment, el Dr. Mi-
ramhell, en hona companyia ainh el sen 
coMega Dr. Jaunie Marqués. 
.Ais ulls de iuolta gent, la figura Jel 
Cronista Oficial J 'una ciutat pren la forma 
de l'erudit distingit per l 'ajuntament, de 
l'investigadur un xic distant que es tanca 
en hihlioteques i arxius a la recerca Je no-
ticies i fets histories—si pot ser inéJits— 
que configurin e! passat historie Je la po-
hlació. En pare, aquesta \'!sió és correcta, 
pero creiem que insuficient, malgrat el que 
Jiuen els diccionaris de la llengua. 
La hisroriografia ha canviat molt en 
els Jarrurs teinps. I, amh ella, el sentit de la 
paraula "Crñnica", que ja no por quedar li-
mitada a la relació cronológica de fets po-
h'tics, instirucionals o d'arines. El «cronis-
ta" actual té una missió mes amplia: ha de 
viure i prendrc el pols de la c iuta t per 
poder dtniar le deis fets substanciáis, deis 
estats d 'opinió, deis tnoviments sociolo-
gics, economics i urbanístics que van con-
figurant la fesomia de la ciutat i que, peí 
sol fet de pn)duir-se, ja son historia. 
El ":cronÍ3ta"i malgrat que a vegades 
utiiitzi les pagines deis periódica per publi-
car les seves Ci)municacions, fa una feina 
diferent a la del •qicrioJista». La seva opi-
ni^ 'i té un pes específic superior i els seus 
escrits están marcats ]ier la respLinsabilicat 
J e qui té, sohre les seves espatlles, el coni-
proinfs de donar una visicS serena, desapas-
sionaJa, fiJel a la realitat i per damunt del 
hé i del nial deis canvis d'opinió o d'inter-
pretació política. Cree que aquesta —sense 
deixar de banda els estudis profunds del la-
hnratori historie— és la missiclnctual deis 
«cronistes". 
|44;>, 9 8 R e v i s t a tie G i r o n a iniiii. I "> "• luliiil - .igosi I i.iW? 
ALBERDÍ, Ramón. Gírojia, cent anyi de ¡neséncia ialesiam, 
¡892-1992. Girona, Casa Saíesiana, 1992, 50 pp. 
CALVET, jnrdi; ALMIRALL, Montserrat; GÜELL, Ar-
mand; MARTÍ, Elvira; SAU, Teresa, 
"Assaig metodolüffic per a í'estudi de rarqucolofíia indus-
trial del Freser». dins / Jomcées tí'Aríjzítiüío^a ¡ndnsiriai de Cata-
lunya, l'Hospitaletde LlobreiJat, 1991, pp. 44-49. 
CANAL i MORELL, Jordi, -Els militants carlins a la fi del 
segle XIX. Una aproximació a la base social del carlisme»» dins 
El carlismc i ¡a ^eva base iodal, Barcelona, Llibres de Tíndex, 
1992, pp. 227-255. 
CLARA. Josep. «Sobre el carltsme de la demarcació de 
Girona (I868-1S76)", dins El CÍITÍÍSIIIC ¡ la seva boic sociíú, Bar-
celona, Llibres de l'índex, 1992, pp. 215-226. 
CONGOST i COLOMER, Rosa. Notes de wcinat (la 
Selva 1768-1862). Santa Coloma de Farners, Consell Comarcal 
delaSelva, 1992, 240 pp. 
GÜELL, Armand; ALMIRALL, Montserrat: CALVET, 
Jordi, MARTÍ, Elvira; SAU, Teresa. 
«Les industries relacionades amb la calcarla al llarg del 
Freser:^; «Aprofitament bidraiilic del Freser> ;^ ••Aproximació 
a revükició histórica de la industria del paper al riii Freser»; 
«Com a document final de Í'estudi de les industries al Uarg 
del Freser», dins I Jornales d'Arqueología Indusirial de Cata-
lunya, l'Hospitalet de Llnbregat, 1991, pp. 227-229, 229-
230,231-234,234-237. 
Hisioriü á'una entitat, 25 anys del Cercle Filatélic i Nu-
misraatic a Ripoll. Girona, Diputació i Cercle Filatélic í Nu-
mismatic, 1992,164 pp-
MUNDET i GIFRE, Josep Maria. «La base social del car-
lisme cátala a la primera guerra», dins El carlisme ¡ la sem base 
social, Barcelona, Llibres de l'fndex, 1992, pp. 81-101. 
PIELLA, Pere J. «Coniiinítat sobre la Farga Palau de Ri-
polU, dins I jomades d'Arqueolo'^ia búuíiirial de Catalunya, 
THospitalet de Llobregat, 1991, pp. 102-103. 
Senhal, 9. Tarda de íebrer. Textos de Josep Pujol i Coll. 
Gravatsd'lgnasiEsteve. Girona, 1992, 12pp. 
Stidia bibliographica. Estudts sobre Francesc Eiximenis 1. Bar-
celona, CoMegi Universitart i Diputació de Giiuna, 1991, 330 pp. 
VALLS, Josep; PAPASTAMOS, Diraitri. Empnriesolmpia. 
IMustjacions Lluís Roura. Figueres, Domus Edicions, 1992,384 p. 
VILA i GALÍ, Agustí Ma. La marina mercant de Lloret de 
Mar. Segles XVIII i XIX. Santa Coloma de Farners, Ajunta-
ment de Lloret de Mar, 1992, 546 pp. {CoMecció Es Erares, 2). 
YÁÑEZ, César. Comerg, ^lavegació i estrategias jamiliars en 
l'cmigfació de Saní Feííu de Quíxoh a America en d s, XIX. Sant 
Feliu de Guíxols, Ajuntament, 1992, 130 pp. 
ZARAGOZA PASCU.AL, Emesc. índex de l'amu del mo-
nescír de Sant feliu de Guíxoh. Montserrat, Publicacions de 
l'Abadia, 1992, 214 pp. (Scripta et documenta, 42). 
No lii ha dubte que el Or. Minunbcll 
té ben assutnida aquesta doblu vhió del 
paper dul "Cronista*. Si, per una banda, 
]\iíX:\ publicats una L|Uiintirat iinportanr i,le 
llibres, arricies i CíMiiiinicacions, Iruit deis 
seus rrebalU trin^estii^ació histórica i bi-
bliográfica diri^ití ais iniciats; per altra, ha 
sabur niiuitenir un contacte ininrerr<ioipLit 
amb els L'Ctors usual;- del "Uiari de Girn-
na" per ter re\'ii.M'e, ais mes vells, records 
de temps passats, i explicar, ais mes jovus. 
nioltes coses que per la .seva jnvfntut igno-
ren i i.]ue, porser, avui, sorprenen pero que 
constitLiuixen la visió qootidiana d'una Gi-
rona d'abans-iridiir. Tant d'una uianera 
com de l'alrra int és explicar historia, en-
cara que si^ui a i^ liferents nivells. 
Com a gironins celebreai l'aparicitJ 
d'ai.[uest nou Ilihre de l'Enric Mirambel! i 
renim tota l'esperam^a que es conrinoaran 
publican! altre.s v\)hnns. La bona disposició 
de l'Ajuntament i la constancia en el tre-
ball de CJ-onista Oficial de la ciiitat cns ho 
lan presianir. 
Com a leciors del «Diari de Girona", 
continuarem esperant amb candeletes la 
coMaboració qae cada diumenge ens arriba 
del V)r. Miraaibell. ! que sigui per molts 
iuiys! 
Joaquim Pía i Dalmau 
RL'vi.sta ÍIL' Girona / lunri, 1 T i - .ü j . i - i h-í'-JZ 99 144; 


Un segle de sociologia gironina

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert