Bou, Lluís M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Mostra Cerda. Urbs i territori 
Lluís M. Bou 
Historiador 
Lx *--;, - 
i..=??r ka- , lArxilr de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. localitzat to t  un seguit de 
En general, Ildefons Cerda i Suñer ha estat associat Únicament al seu Projecte 
d'Eixampie de Barcelona de 1859. Fins fa poc, d'aquest projecte, només en 
coneixíem una litografia i poca cosa més. Des de I'any 1959 i sobretot a partir 
de i'exposició commemorativa del centenari de la seva mort (1976), es va 
iniciar un procés d'estudi més profund sobre la figura i obra de Cerda; aquest 
procés ha culminat amb I'ExposiciÓ Mostra CerdA. Urbs i territori, a Barcelona, 
patrocinada pel Departament de Política Territorial I Obres Públiques de la 
Generalitat de Catalunya, que es va clausurar oficialment el passat mes de 
febrer. 
documentació original de ~ e r d i  i de 
I'Eixample de Barcelona, que ha 
permes estudiar més acuradament els 
treballs del que avui dia podem consi- 
derar el primer tebric contemporani de 
I'urbanisme. D'entre alguns altres 
documents, localitzats a Madrid per 
les historiadores Fuensanta Muro i 
Pilar Rivas, cal destacar la rnembria 
de I'Avantprojecte d'Eixample de 
1855, la membria del Projecte 
d'Eixample de 1859 i la Teoria de la 
Viabilitat Urbana aplicada al projecte 
ESPAIS GENER-MARC / 48 
de reforma interior de Madrid, de 
1861. Amb refergncia als plhnols, el 
més interessant ha estat la 
localització també a Madrid (Real Aca- 
demia de Bellas Artes de San Fernan- 
do) el maig de 1994, de I'original del 
Projecte dlEixample de 1859 (foto 
núm. 1). 
Amb aquest nou bagatge documental 
i amb I'estudi i la recerca duta a terme 
arran de la preparació de I'esmentada 
exposició, s'ha pogut alhora aprofundir 
en el coneixemmi del de 
Cerda i oferir al públic una nova visió 
de I'urbanista. 
Les propostes de Cerda per a 
I'Eixample de Barcelona 
Cerda va utilitzar Barcelona com a 
terreny d'assaig per a les seves tres 
propostes urbanístiques. La primera 
proposta fins fa poc inedita, 
I'Avantprojecte dlEixample de 1855, 
és marcada per I'estudi de I'habitatge, 
la introducció dels serveis urbans i el 
principi d'independhcia dels mitjans 
de transport (foto núm. 2). Cerda 
Imatge 2: Secció de carrer tipus de 35 m d'amplada, amb els paviments i la galeria de 
serveis corresponents. (Atles de I'Avantprojecte d'Eixample de Barcelona, 1855). 
proposa un tipus de teixit caracteristic 
d'una ciutat jardí i vuit tipus 
d'habitatges (quatre per a la classe 
benestant i quatre per a la classe obre 
ra), amb una predilecció per la casa 
aillada de 20 x 20 m amb estructura 
de palau que, pel principi de 
juxtaposició i superposició, va reduint 
fins a arribar a la casa entre mitgeres. 
Les cases obreres s'organitzen al 
voltant d'un pati d'illa, amb tres 
variants segons el nombre de 
components de les famílies i una 
quarta per a persones solteres. Cerda 
estudia la unitat mínima d'habitació 
que compleixi les condicions 
higieniques i constructives, i que si- 
gui alhora assumible econbmicament 
per la classe treballadora. 
En la segona proposta, el Projecte 
dlEixample de 1859, trobem un 
projecte més elaborat i amb una es- 
tructura que inclou tot un sistema 
d'organització per barris, districtes i 
sectors. En aquesta estructura Cerda 
Imatge 3: Maqueta d'una illa tipus del Projecte de I'Eixample de 1859. (Elaboració 
Mostra CerdB). 
assegura tots els equipaments propis 
d'una nova ciutat industrial. La unitat 
fonamental és I'i l la quadrada i 
aixamfranada de 113 x 113 m de 
costat amb dos blocs de cases que 
permetien donar un caracter aillat a 
I'edificació; entre carrers de 20 m 
d'amplada aconseguia una secció 
quasi quadrada que permetia una 
assolellada uniforme. Una de les 
aportacions més significativa de Cerda 
a I'urbanisme va ser el fet de definir 
una quadricula axamfranada. 
Alternava cada 133 m, a causa dels 
20 m d'amplada dels carrers, en 
qualsevol direcció, un tram de carrer i 
una plaqa octogonal de 20 m de 
costat. Cerda va comptabilitzar fins a 
90 funcions que es podrien realitzar 
en els xamfrans: intercanvi, venda 
ambulant, vigilancia, etc. (fotos núms. 
3 i 4) 
La tercera proposta és una 
reelaboració, el 1863, del seu projecte 
de 1859. És marcada per la 
densificació de I'illa de dos blocs 
d'habitatges a tres en forma d'U. Ara 
ESPAIS GENER-MARC / 49 
Imatge 4: Quioscs proposats per Cerda per a I'encreuament de carrers. (Elaboració Mostra 
Cerdl). 
bé, I'element central d'aquesta 
proposta és la incorporació definitiva 
del ferrocarril a la xarxa viaria a tra- 
vés d'un eix triple que havia de 
travessar la ciutat pels carrers 
d'AragÓ, Mallorca i Rosselló. Aixl 
aconseguia, en paraules del mateix 
Cerda, surbanizar o domesticar la lo- 
como tora^. En aquest eix (que 
anomenem geix trilineal#) proposa les 
agrupacions de 2 x 2 illes amb blocs 
de cases en Porma d'L per ta l  
d'integrar-hi els >habitatges, els 
magatzems i les fabriques, etc. que 
s'implanten en la nova ciutat indus- 
trial (fotos núms. 5 i 6). 
Segons I'anilisi i la interpretació 
d'aquestes tres propostes per mitja 
dels textos i planols localitzats 
recentment, no podem considerar 
Cerda Únicament com el creador de 
I'Eixample. Cerda va més enlli de les 
consideracions purament urbanistico- 
constructives. Comprombs amb la 
seva bpoca i sobretot amb la 
problematica de la ciutat de Barcelo- 
na ofegada per les muralles d'origen 
medieval, aporta idees i solucions no 
solament de caracter tbcnic, sinó 
socials, humanistes i higibniques. 
Les propostes de construcció 
d'habitatges com a resposta a les 
necessitats socials 
Llegir i interpretar els textos originals 
de Cerda és un exercici fonamental 
per a entendre les seves propostes i 
Per a Cerda, els habitatges i la 
circulació són els principals problemes 
que cal resoldre i les qualitats inse- 
parables de qualsevol assentament 
humil. És 16gic, doncs, que, a Guests 
aspectes, hi dediqui una gran quantitat 
d'esfor~os, ja sigui per mitja de dades 
estadístiques, escrits o de síntesi 
grzlifica (en el cas dels habitatges) de 
propostes de diferents tipus de cases 
per a diverses categories socials, des 
de la casa aillada fins a la col.lectiva 
(fotos nCms. 7,8,9 i10). 
A més, IB- sevas (xopostes responien 
a una necessitat de lluita m t r a  les 
condicions extremes de vida que 
presentava el que avui dia coneixem 
com a .Ciutat Vellau. Analitza la 
problemaca #una ciutat que anava 
consolidant el seu c a r W r  #industrial 
i que patia una situació social cfitica 
a causa de la manca d'mienacib i 
planificaci6 urbana. El 39% dels 
carrers tenien una amplada inferior a 
3 m, la qual cosa imf~>ssiblliiava una 
ventilacb5 i assolellada adequada dels 
habitatges, a mes de fer 
extremadament dithil la circulaciti de 
carruatges. Recordem que llavors hi 
havia censats a Barcelona uns 600 
carruatges de tracció animal. Si 
. considerem, a més, les 69 mmuines 
', de vapor dels tallers i %riques que 
d~nar-nos d 'aquest caracter Imatge 5: Maqueta d'una illa ferrovilria de 1863 de la reelaboraci6 de-1863. (Elaboració 
ultidisciplinar de la seva cibncia. Mostra Cerdl). 
EsPAlS GENER-MARC / 50 
havien optat per aquesta innovació 
mecanica, podrem comprendre les 
condicions extremes que suportava la 
ciutat. 
.Si se considera ahora que para ha- 
cer debidamente las funciones de la 
respiración se necesita, cuanto m e  
nos, 6 metros cúbicos de aire 
atmosf6rico por persona y hora, se 
vendra en conocimiento de las malas 
condiciones de salubridad de nuestras 
viviendas. En ellas no penetra la luz 
(...) El10 no puede llamarse vivir en 
casas sometidas á las reglas que, es- 
pecialmente en beneficio de la salud 
publica, establece la civilizacion. Esto 
es encaramar colocados en estantes 
á seres racionales unos sobre otros, 
como añadiendo tablas que hace un 
rimero de ropas 6 inanimades libros 
desde el suelo al techo bien apreta- 
dos para que no se caigan.8 (De la 
Memdria de I'Avantprojecte d'Eixample 
de 1855). 
consisteix a determinar el nombre i la 
grandiria de les habitacions segons 
el nombre, sexe, estat, edat i condició 
dels components de la família que hi 
ha de viure. Respecte al punt de vista 
moral considera la distribució dels 
espais de manera que hi hagi una to- 
tal independencia entre els 
components de la família per tal 
d'assolir els principis de llibretat, 
moralitat i comoditat que, segons ell, 
reclama la vida privada. El punt de vis- 
ta econdmic es redue'ix a determinar 
el que es podr i  gastar en la 
construcció i en el terreny perque la 
suma d'aquests dos capitals pugui ser 
coberta sense necessitat de produir 
augments en el preu dels lloguers. I 
finalment, pel que fa a la consideració 
política, afirma que una casa ha de 
ser assequible per a la classe 
treballadora per a augmentar el nom- 
bre de propietaris d'immobles i per a 
garantir la tranquil.litat urbana i I'ordre 
públic. 
Imatge 6: Hipbtesi d'illa ferroviaria de 
Cerda també es fa ressd de I'escasa La preocupació social és una constant 1863, on es connecta el ferrocarril amb 
planificació que I'AdministraciÓ atorga al llarg de tota la seva producció els habitatges. (Elaboració Mostra Gerda). 
a la construcció d'habitatges, 
reclamant una millor qualitat higienica 
i moral a les construccions: 
~Pero s i  10s materiales de construc- 
ción son escelentes no se quedan en 
zaga 10s constructores. Durante 10s 
años de su juventud suelen consagrar 
las noches, en especial las de invier- 
no, al estudio del dibujo lineal y del 
arte de construir, y la aplicacionyprac- 
tica cotidiana de estas teorias les 
ponen bien pronto en el caso de ser 
unos aventajados constructores. Mas 
á pesar de este concurso de 
circustancias favorables, la higiene de 
las construcciones no corre parejas 
con su parte material y economica, 
gracias á 10 incompleta de nuestras 
ordenanzas municipales en este im- 
portante ramo de la Adm0n.u (De la 
Membria de I'Avantprojecte dlEixample 
de 1855). 
CerdA veu clar que per a la construcció 
d'una casa s'han de considerar quatre 
punts de vista: I'higienic, el moral (o 
social), I'industrial (o econdmic) i el 
polític. Pel que fa a I'higienic, 
tedrica. Cerda intenta demostrar que 
els barcelonins, i especialment la 
classe treballadora, pateix la ciutat, 
en comptes de gaudir-ne; i no tan sols 
al.ludeix als aspectes higi6nics de 
manca d'assolellada, densitat i 
ventilació corn a factors que arrulnen 
la salut, sino que insisteix en el fet 
que la classe treballadora no pot pa- 
gar la seva manutenció per 
I'encariment dels solars, la qual cosa 
posa en perill la cohesió social. 
Pensem que la relació del preu del 
solar fora de les muralles comparat 
amb el de Ciutat Vella era d'1/308. 
En les seves propostes d'eixample 
afima i demostra que és possible 
abaratir el preu del sdl i fer assequible 
un habitatge digne per a la classe 
treballadora. 
 denunciad dos todos 10s males de que 
adolecen todas nuestras habitaciones 
en general, expuesto el modo como 
deben corregirse y manifestando tam- 
bién la imperiosa necesidad de reme 
diar 10s de las que corresponden á la 
clase obrera, seria un abandono cen- 
surable, 6, mejor dicho, una criminali- 
Imatge 7: Propostes de cases per a 
classes benestants de primer ordre (Atles 
de I'Avantprojecte dlEixample de Barcelo- 
na, 1855). 
S ESPAIS GENER-MARC / 51 
3 
Imatge 8: Propostes de cases per a classes obreres, per a solters (Atles de I'Avantprojecte 
#Eixample de Barcelona, 1855). 
dad punible el no proponer desde lue- 
go su inmediata aplicacion, adoptan 
do en las casas que hayan de servir 
para la clase rica, b mismo que en 
las que se destinen á la clase obrera 
una disposicion tal que corresponda 
á 10 que el sentimiento cristiano y la 
cultura de nuestra epoca reclarnan.. 
(De la membria de IIAvantprojecte de 
1855). 
Cerdi critica I1AdministraciÓ que no 
t6 en compte el bé públic general: 
~Asi sucede cuando el que manda no 
parte del sano principio de estudiar 
todo 10 que conviene al bien público; 
pues ofuscado 6 desfigurado se en- 
cuentra este si se ha de aprender 
entre la competencia, disputas, aca- 
loramientos y manejos de 10s que en 
semejantes casos suelen intentar que 
una gran mejora pública se convierta 
- en provechosa yprivada especulacion. 
(...) Generalmente 10s yerros que en 
la parte artistica se padecen al etigir 
un monument0 6 un edifcio cualquie- 
Imatge 9: Disseny d'escala coberta amb claraboia (Atles de la Teoria de la Construcci6 de 
les Ciutats, 1859). 
- 
ra, no tienen mas consecuencia que 
la mala 6 poca atinada i n W a n  de 
los fondos que para su wnstruccion 
se hayan consignado; pero tos que por 
ignorancia Ó por codicia se s h n  en 
la parte higjénica, al fundar una 
població, son para la soeiedad un 
cancer que impide ese desenvoIvi- 
miento de generaciones robustas, in- 
teligentes é industriosas, que bengan 
a constituir la grandeza y podera de 
un estado.. (De la membria de la 
Teoria de la Const rW de les Ciutats, 
1859). 
6s evident que Cerda aborda la 
problemi3üca de la construcció des de 
punts de vista diferenciats; en aquest 
cas al.ludeíx a I'hígienisme per mani- 
festar, una vegada més, el seu afany 
de canvi i millora social: 
#Si ecsiste alguna razon ly creemos 
que debe ecsistir) para lavase el ros- 
tro y las manos al levantarse de la 
cama, nos ha parecido siempre que 
la debe haher todavia mas poderosa 
para estender igual operacim á todo 
10 demas del cuep. Solamente mo- 
tivos de ecornia en la construccion 
de las Casas (...) es por 10 que esta 
casi en completo desuso entre noso- 
tros, y c r e e m  que no se arraeara 
hasta tanto que el genio especulador 
de nuestra epoca venga a establecer 
este servicio de las aguas calientes 
otro analogo alya esWlecido para las 
águas potables, para la esportacion 
de las de menage y para ei alumbra- 
do artificial. Pero mientras esta meje 
ra se establece (que dia vendfá)yaun 
cuando ios baios no se tomen ahora 
mas que sernanahente, mensual- 
mente 6 bien en casos úe enferme 
dad, es indispensable que haya b s  
necesarios en cada casa particuiar y 
que se hallen situados en las misrnas 
piezas de tocador de una manera con 
- veniente.. (De la membria de la Teoria 
de la Construcció de les Ciutats, 
1859). 
Finalment, cal tenir en compte tota la 
qüestió referent a les infraestructures 
de serveis que Cerdii incorpora acada 
proposta. A més de dissenyar un ca- 
nal col.lector per a la recollida d'aigües 
ESPAIS GENER-MARC / 52 
pluvials de les torrenteres que 
travessaven el pla de Barcelona, es- 
tudia a fons les xarxes de serveis a 
I'interior de la ciutat. Proposa un es- 
quema de xarxes lligat amb 
I'edificació, ja sigui a través de carrers 
especialment dissenyats per a 
contenir Únicament els serveis, o 
mitjan~ant la concentració de tots els 
serveis en una sola galeria 
subterranis: recollida d'aigues 
pluvials, conduccions de gas, aigua 
potable i telegraf. 
La difusió de I'obra i del pensament 
cerdanle 
Durant quatre mesos, ha estat oberta 
al públic a Barcelona I'ExposiciÓ 
Mostra Cerda. Urbs i territori, patroci- 
nada pel Departament de Política Te- 
rritorial i Obres Públiques i organitzada 
per I'lnstitut Ildefons Cerda, amb la 
col.laboraciÓ de diverses entitats 
(Universitat Pompeu Fabra, Fundació 
Catalana per a la Recerca, Institut 
d'Estudis Territorials, Col.legi 
d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, 
etc.). A partir de I'esmentada 
exposició, s'ha generat tot un seguit 
materials (fons documental i grafic, 
uctes editats com el cataleg, la 
emi6tica de I'Eixample, etc.; video, 
DRom, publicacions diverses, mate- 
rial pedagbgic, etc.) que contribueixen 
a la djfusió del nostre urbanista. 
ran quantitat de persones i col.lectius 
les moltes peticions per part de 
iutats de I'Estat i de I'estranger, s'ha 
ptat per dur a terme la realització 
'exposicions paral.leles itinerants. 
Aquestes exposicions itinerants han 
estat ideades amb la intenció de 
difondre el pensament urbanístic 
d'lldefons Cerda i la seva aplicació al 
cas de Barcelona, i expressen la 
filosofia de la Mostra en potenciar 
I'estudi i el coneixement de I'obra de 
Es presenten en dues versions: la pri- 
mera, anomenada Redui'da, requereix 
un local d'aproximadament 400 a 500 
m2 (150 ml de paret); la segona, 
Imatge 10: Disseny de marcs i finestres (Atles de la Teoria de la Construcció de les 
Ciutats, 1859). 
anomenada Completa, requereix un 
local d'aproximadament 600 a 800 m2 
(250 ml de paret). 
La versió Reduida es va presentar a 
Girona a la Casa de Cultura del 3 al 
28 de febrer d'enguany. Aquesta 
presentació a Girona inicia el procés 
d'expansió de la versió Redulda per 
diverses ciutats catalanes. A més hi 
ha prevista la presentació d'aquesta 
versió a Perpinya (del 15 al 30 d'abril), 
a Padua (a partir del 20 de maig) i a 
diverses universitats europees i dels 
Estats Units durant el decurs de I'any 
1996 (Universitat dPAichen -Aquisgra, 
Manchester, Liverpool, etc.). 
go de Xile, Mila, Tokio, París, Madrid, 
Buenos Aires, Londres, Frankfurt, etc. 
Els objectius bisics que es volen 
aconseguir amb la itinerancia 
d'aquestes exposicions no són sinó 
la difusió dels trets més importants i 
característics del pensament i I'obra 
d'lldefons Cerda, i la consecució de 
la projecció i el reconeixement inter- 
nacional d'un dels científics més 
destacats de Catalunya, iniciador i 
maxim exponent de. la disciplina de 
I'urbanisme modern. 
Respecte de la versió Completa, se 
n'esta concretant I'exhibició a Sao 
Paulo (dins de la Biennal d'Ar- 
quitectura, octubre de 1995), Berlin 
(del 15 de juny al 15 de juliol), Santia- 
ESPAIS GENER-MARC / 53 


Mostra Cerdà: urbs i territori

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert