Lanao, Pau

Torns, Miquel

Vinyoles, Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TREBALL 
IDE REDACCIO 
Susqueda és rembassament que va sorgir en teoría 
contra la furia del Ter, pero a la práctica ho va fer per 
assegurar l'emmagatzemament de 230 milions de 
metres cúbics d'aigua. Aquesta aigua, que aprovisiona 
reguiarment els vuit metres cúbics i els tres meíres 
cúbics per segon necessaris per al consum doméstic 
de Barcelona i de Girona, i la prodúcelo d'energia 
eléctrica, sha despertat sota nnínims, mostrant 
impúdicannent l'entranya i amb ella tota la miseria i la 
tragedia d'una de les Iluites mes oblidades de 
l'Espanya en vies de desenvolupament. 
Susqueda retorna de les aigües 
per explicar la seva trista fi 
PAU LANAO / CARME VINYOLES / MIQUEL TORNS 
Les antigües feixes que envoltaven les primeros niasies ac Susquoaa. noniídn'i-:^:!: e/e/nL-zü-i, U'L;;; IVÍS lluvial, presentaven 
un aspecte desértic. i s'han convertií en atracció (urisdca per molts curiosos que deambulen com íantasmes intentan! 
cromar les hores de lleure del cap de setmana. 
120 I 
L'antic poní de Queros, un deis mes espectaculars de la geografía catalana, ha 
vist com la sequera ha fet reviure intactes les grans arcades tantea vegades 
travessades per Joan de Serratlonga. 
L'església de Sant Roma de Sau. ha 
tornai de les aigúes i l'antiga ñau 
sembla que toma a ser válida per ai 
cuite. Entaforaí sota la gran cinglera, 
el campanar románic s'ha transformat 
en imatge habitual perduda al mig 
del petit mar 
E n Joan Parramon, lamo de can Marqués ha tornai a casa. Ha espera! un quart de segle. 
Durant aquest hivern, un deis mes 
secs de la centuria, i vint anys després 
que el monstruos mur de ciment 
embassés. per sempre, un deis 
pobles mes bells de la Catalunya inte-
rior, s'ha buidat el riu, ha despertat els 
seus fanlasmes i des de l'entranya 
mes profunda del Ter, Susqueda ha 
retorna!. 
El poblé, víctima deis interessos 
de les hidroeléctriques, de les ansies 
d'immortalització d'un régim lluitant 
contra un deis grans enemics de la 
dictadura —la «pertinaz sequía»— 
s'ha revelat contra el seu destí i ha tor-
na! a sortir a la llum per recuperar 
l'ánima i explicar la historia oblidada 
del seu trist final. Retirados les aigües, 
Revista de Glrona 
Joan Parramon ha tornat a trepit)ar els 
camps que va conrear i a refrescar-
se en els riereis que mantenien el 
regadiu de la propieta!. Ha compro-
val com I'arquitectura sólida, feta ais 
segles i a les calamitats. manté en peu 
les parets, els teulats, els safareigs i les 
corts de les masies desallotjades per 
la torga de les amenaces i deis diners, 
Les ru'ínes de cases tan importants 
com Rocasalba, el Marqués, i'ermita 
de'Sant Pelegn, cal Notan a Sus-
queda, o en un altre pantá l'església 
de Sant Roma de Sau han emergit 
despuilant les intimitats del riu, obnnt 
velles ferides, exhumant els cadávers 
d'unes valls poc afohunades que 
moriren tot i formar part d'una zona 
ecológicament important i amb el 
registre d'haver viscut moviments sís-
mics devastadors. 
Vin! anys després de la pujada 
definiüva de les aigües, a mitjan marg 
d'aquest any 89, la sequera ha fet que 
molts deis que hagueren de marxar 
amenagats pels decrets, les pressions 
i l'expropiació, antics habitants deis 
veínats de Queros, la Sagrera i et 
Ramadal, com en Miquel de Roca-
salva, en Jaume de can Mellan, l'Auré-
lia, en Lenci, en Joan, en Josep de cal 
Marqués, la Pepeta de la Fleca, la 
María Ángels. tomessin a recuperar 
els records. 
La vista de les ruines els ha obert 
les ferides de la nostalgia i, entre les 
pedrés caigudes, retan l'antic domicili 
pairal, i descobreix l'habitacid deis 
nens, l'anella on Iligaven el cavall, el 
sostre de roure de la pastera, o el 
secador del biat de moro. Molts asse-
guren que no tornarien. Mentre, un 
I 121 
TREBALL 
DE REDACCIÓ 
eíf-ri^- MIL-, -
w^^ Mff^'^ f •" '1^ '' -^í^í^iS. 
La íamí7/a Parramon, els 
antics amos de Can 
Marqués davant la que \/a 
ser una de les cases mes 
vividores de l'antiga valí, 
propietaria de les muntanyes 
on avui s'assenten els 
(onaments de la part dreta 
del muí de la clova d'ou. 
L'Elisenda i el seu cosí, eis neis de 
í'antic propieiari del Marqués, tan sois 
han pogut tomar a la casa deis avis 
quan el pantá ha baixaí i les aigúes 
han mostrat les ruñes de la que va 
ser una de les grans masies del 
poblé colgat 
En Miquei Freixes i e." JÍK'WÍ Masoliver. els dos úlUms masovers de Rocasalva 
davant de l'esquelei de la casa mes important de Susqueda, i del (ronc 
centenar! de l'om, on en els bons temps feien ramatge per atipar els conills. 
sentiment d'indefensió i enyoranga els 
retalla en la memoria els dies en qué 
el conreu de la térra, l'explotació del 
bosc i lestraperlo els ajudava a viure 
i quan a Susqueda se celebrava una 
de les grans testes de la comarca, I 
es queixen i no obliden que amb una 
altra siíuació política, en la qual 
poguessin dir la seva i defensar-se de 
les amenaces i pressions. potser, el 
poblé encara subsistiría i molts d'ells 
no haguessin renunciat a una part 
122 I 
important de la vida: «La meva fami-
lia era de Susqueda des de teía mes 
de tres-cents anys —comenta en 
Jaume, antic treballador de bosc pri-
mer i hostaíer després—, no teníem 
cap ganes de marxar i encara avui 
cree que sense les amenaces de la 
companyia i de la Guardia Civil, si al 
pais hi hagués hagut democracia, o 
sigui com ara, ja hauríem vist si ens 
haguessin pogut treure com ho van 
fer» 
L'om cenlenari encara es manté 
El soc peíat d'un om centenari 
continua guardant la que fou la casa 
mes important de la valí. Lera de rajol 
vermell, perfectament seca grácies a 
un complex sistema de drenatge 
construit al segle XVIII, sembla espe-
rar els animáis que, parsimoniosa-
ment. desgranin el blat. Al cantó de 
la cort, l'anella de ferro on en Miquei 
Iligava la vaca quan la tela anar a bou, 
Les ruines de les 
antigües masies. han 
emergit de les algües 
I s'han convertit en 
atrácelo turística i 
sentimental. Les 
pedrés encara dreíes 
expliquen la ¡luita i el 
drama de mes de 
dues-centes persones 
obligades a marxar 
de casa seva. 
En Joan Masoliver i ¡'Aurelia, 
mostren una fotogralia on es 
veu com era Susqueda 
abans de ser cobert per les 
aigües. Vint anys després de 
marxar. avui encara amb 
nostalgia reconeixen que si 
poguessin tornarien a viure 
aigües amunt del Pastera!. 
es manté expectant. Al safareig. allá 
on la Carme hi posava les flors, culs 
de testos, continúen donant un toe de 
bon gust i distinció. A Tinterior de les 
antigües corts, carreus perfectament 
talláis a má s'arrengleren en parets de 
pedra seca de mes d'un metre 
d'ampiada formant l'ánima de la 
imponent construcció, Tot i fer mes de 
vint-i-cinc anys que els darrers maso-
vers hagueren de marxar, Rocasalva 
es manté ferma pregonant el seu 
domini sobre camps i boscos, desa-
fiant la realitat. 
En Miguel Freixes, en Quel de 
TEspürt, membre d'una-de les famí-
lies amb mes solera de l'aníic poblé, 
Revista de Giiona 
nascut, criat i format a redós de l'Agul-
lola de Rupit i que ara porta un bar a 
Anglés, passeja entre les pedrés de 
Rocasalva, sense escapar-se deis 
records, Vint-i-cmc anys després de la 
partida, la infancia i la joventut li tor-
nen a la memoria. Les rabasses cre-
mades, sorgint tímidament del fang, 
l'ajuden a identificar els dies en qué 
la casa era una de les mes vividores: 
'^aquella soca, és la de l'eucaliptus 
que feia ombra a l'estiu, l'altra la del 
castanyer que marcava el camí de la 
font del ierro. Alió sembla el pomer 
que va plantar el pare. «Recorda 
sense nostalgia com, tot i ser propie-
taris d'altres masies. com la de cal 
Norari, ells s'estimaven ser els maso-
vers de Rocasalva, heretat important 
entre les importants. Allá on es mata-
ven sis o sel porcs a l'any Allá on a 
l'estiu, en temps de sega, s^aplegaven 
quinze hiomes a la taula i a l'hivern, en 
mesos de rodells i carbó, moltes qua-
drilles, comlad 'en SiscotdAnglés, la 
d'en Sarsanedes o altres, trobaven 
acolliment a la pallissa, coneguda 
popularment com la presó, que 
encara es conserva en perfecle estat. 
Les bigues de roure tallades en lluna 
vella i curadas amb amor es defensen 
de la podridura, i sense por a la for-
gada immersió continúen aguantant 
sostres i teulats, posant en entredit la 
123 
TREBALL 
IDE REDACClO 
consistencia de les reixes de ferro ja 
massa rovellat, que segons la lle-
genda guardaven Tamo de Joan de 
Sérrallonga. 
Les cases principáis 
Perqué segons expliquen els mes 
vells, a Susqueda hi havia quatre o 
cino cases d'aquelles que feien 
patxoca: la Grabulosa, Puig de rejols, 
Rocasalva, la casa nova del Sabatés, 
la casa nova d'en Lau i el Marqués, 
que explolaven els camps i els hoscos 
de gran part de la centrada. 
En Josep de can Marqués, que 
era Ihereu i la presa el deixá sense 
drets dinástics, explica que la casa era 
tan gran que abans havia servil de 
convent, A mes d'onze habitacions, 
recorda que hi havia tres sales immen-
ses, moltes corís una pastera i un 
monumental altar. Les finestres góti-
ques ricament treballades, la porta 
dovellada, els cairats policromats. tot 
s'ho hagueren de vendré perqué 
l'aigua no s'ho mengés. <'l mes d'un 
constructor d'Anglés en va dirbé, ens 
ho va comprar quasi tot>\ Des de les 
dovelles, íins ais cairats per resituar la 
históna, i fer-la protagonista de les por-
tes i les finestres de xalets d'estrangers 
amb pocs escrúpols estétics, ais anys 
de la Costa Brava en expansió. 
Susqueda es va anar morint len-
tament. Entre promeses i bones inten-
cíons es va rebutjar un primer 
projecte, el de planificado feta per 
¡'empresa Saltos del Ter posteriorment 
absorbida per Hidroeléctrica de Cata-
lunya que ¡a tenia aprovada la conces-
sió de la consirucció de tres salts; dos 
a Queros, de 20 i 42 metres respecti-
vament. i un altre a Susqueda de 67 
metres. El projecte anava acompanyat 
d'un enginyós sistema per a l'aprofi-
tament hidroeléctric que alhora per-
metia una magnífica regulado de 
i'aigua del riu, i per tant privava de les 
inundacions. Tot massa ecologista, 
massa car massa assenyat per a una 
dictadura amb delit d'entrar a la his-
toria via obra pública faraónica. Tot va 
ser esborrat i radicalment canviat-
Sota els 135 metres d'altura de la 
paret, els 230 milions de metres 
cúbics d'aigua emmagatzemada, el 
polémic sistema de la clova d'ou. des 
de l'any 1968, les comarques gironi-
nes viurien pendente de Susqueda i 
del gran ensurt gráficament batejat 
com «l'aiquat definitiu". 
La situació política, les pressions 
de tot tipus i una certa crisi poblacio-
nal, obligaren els susquetans a accep-
tar el canvi de plans de la companyia 
primer i l'aixecament de la macro-
presa posteriorment: «van comengar 
dient que farien tres salts petits, que 
la geni de Queros i les cases mes 
enlairades no hauhen de teñir cap por, 
—assegura en Josep— que amb el 
sait de 67 metres, l'aigua no arribarla 
a la porta de l'església. Després, es 
van decidir per la paret de clova d'ou, 
els mes de 130 metres d'aitura. La valí 
estava condemnada. nosallres inten-
tárem protestar, posárem enírebancs, 
donárem llargues a la venda de la 
térra pero, noi, ens asseguraren que 
amb els diners que ens donarien 
podríem engegar un nou sistema de 
vida en un altre lloc. Després la com-
panyia no volgué atendré raons i així 
ens vam trobar que per una casa del 
poblé, tant si tenies camps com no, et 
donaven entre 200,000 i 250.000 pes-
setes i amb alió au! le les havies 
d'arreglar. 
L'avi Melian. al qual avui les 
carnes no responen. 
recorda el temps en qué 
voltava totes les muníanyes 
de la contrada, des de 
Rupit fins al Coil, des de 
Tavertet a Uoret Salvatge. 
La sequera ha portat a 
Susqueda, cotxes de (oís els 
punts d'Espanya. Ais caps 
de setmana, no és estrany 
veure-hi vehides de 
Barcelona, Tarragona, 
Valencia o fins i (o( Madrid. 
Els caps de setmana. 
Susqueda s'omple de 
famílies que aproíiten el dia 
per anar a diñar en un deis 
reslaurants propers i la tarda 
per descobrir les despulles 
d'un poblé que l'aigua ha 
exhumat vint anys després 
de la seva morí definitiva. 
La presa, avui en el seu 
nivell mes baix, es mostra 
com una prima pareí de 
dment que ha d'aguantar el 
que a Girona es coneix com 
«í'aiguat definitiu». 
Obertura ai tur isme 
En Josep Masoliver, en Pep de 
can Món, antic barber-taverner, primer 
va viure al cantó del pont Nou, el que 
es va endur í'aiguat del 40, i posterior-
ment es traslladá a Rocasalva. En 
Josep és un deis homes que creu que 
SI avui continúes a Susqueda, ara 
sena milionari. «A final del 50 a casa 
vam muntar un petit hostal. A Sus-
queda hi havien set o vuit cases on 
feriem menjar i també una demanda 
cada dia mes gran del tunsme barce-
loní». Segons assegura, hi havia estius 
que arribaven entre vuitanta i cent per-
sones al poblé. L'aiguat del quaranta 
es va endur la carretera, els mitjans de 
Revista de Girona 
comunicació eren del tot precaria 
pero, segons confirma Josep, alió no 
espaníava els nouvinguts, els quals, 
després d'anar amb el carnlet fms al 
Pasteral. «pujaven a peu amb la 
motxilla a l'esquena. Primer alguns 
feien camping, es banyaven al riu i 
menjaven a les cases. Després ja ens 
demanaven liabitacions. Puc dir que 
anava molt bé i qui sap!, si no ens 
haguessin fet marxar, i de la manera 
que anava l'fiostal, potser avui seríem 
milionaris». Josep defineix Susqueda 
com un paradís perdut a la Guiíleria: 
«una valí, amb grans possibilitats tant 
agricoles com tun'stiques, que estic 
segur, sena un centre d'estiueig de pri-
mer ordre». 
Susqueda fia sorgií de les aigües 
i amb les arcados encara dretes de la 
casa on la familia Esteva sopava les 
nits massa calentes d'estiu, elsfantas-
mes i les llegendes fian reviscolat. 
Joan de Serrallonga, el que va ser 
amo i senyor de la Guiíleria ternaria 
content. Els seus antics dominis, les 
cases que l¡ donaven acolliment, l'hos-
tal de Queros, les vinyes que l'envola-
ven on es recollia el raím del qual feien 
el VI que va beure, l'església de la qual 
el seu fill en va ser rector, el pont romá-
nic que tantes vegades va travessar, 
les grans masies, els antics camins, i 
els peíits corriols s'lian recuperat. 
Les bruixes, el diable del pont, el 
Fadri de Sau, en Becaina cap de tra-
125 
TREBALL 
IDI^EDACCIO 
A Can Massaqué hí vivia la Callusa, la que va ser í'úitima dona qu-^ .-^ deixar 
el poblé i quan ho va fer va ser amb la condició que la companyia II fes una 
nova casa pocs meires mes amunt del nivell del pantá. 
L'esquelet 
acácies. s 
abandona! d'una barca de fusta perdut entre els esquelets de les 
'ha descobert un cop les aigúes han deixat veure el tons. 
126 I 
bucaires sagnant i encara avul odiat, 
l'Esperrucat, o la Gallusa, lavella que 
el pantá l'agafá amb setanta anys i, 
sense voler deixar la valí, obliga la 
companyia que li construís una bar-
raca particular, es retroben en les con-
verses deis visitants, en les 
sobretaules del diumenge a la 
Codina. Son protagonistas encara 
vius d'aquest paratge normalment 
submergit, que es resisteix a ser 
esborrat de la historia lluitant contra els 
decrets, les preses i els mils i mils de 
litres d'aigua que es veu obligat a 
resistir 
L'espadanya de Sant Pelegrí, 
capella perduda entre els camps de 
cant Font i centre devocional de la 
comarca, román intacta esperant que 
la imatge del sant salvat pels joves i 
resituat en una capella a la Codina 
torni juntament amb els aplecs, les tro-
bades i les costellades. 
I per costellada, aquella del 3 de 
febrer del 1960, quan els accionistes 
es concentraren a la valí i 1950 
comensals participaren en un gran 
diñar de germanor, Després de sortir 
de Barcelona en 45 autocars i innom-
brables cotxes particulars, a l'ápat es 
van menjar 436 Kg de botifarres. 90 
kg de pernil serrano, 50 de llonga-
nissa, 100 d 'altres embotits, 300 kg de 
mongetes, 4.000 costelles i es begue-
ren 500 ampolles de vi blanc, 500 de 
vi negre, 500 d'aigua mineral, 300 
litres de café i 200 porrons plens de 
£/s antics masoveis de 
Rocasalva a la porta de la 
gran masía. L'escala de 
¡'esquerra donava accés a la 
masoveria on en Mique! 
primer i en Josep Masoliver 
després van viure els 
darrers anys de Susqueda. 
moscatell per a les postres. Tol per 
celebrar el naixemení de la presa que 
es bevia per sempe la valí, 
Nascuda amb polémica des del 
comengament, la idea de fer una 
estructura de eleva d'ou va trobar el 
rebuig popular i el d'alguns enginyers 
—moltes veus es van aixecar per 
demanar-ne estudis i informes i, en 
alguns casos es va arribar a sollicitar-
ne la demolició. Susqueda va repre-
sentar per a les comarques gironines 
un nou perill que venia del nord. La 
majoria deis que cridaren contra la 
taparada i el fet que s'hagués trans-
format en una gran espasa de Dame-
des clavada en terreny sismic, 
oblidaren que, amb la pujada de les 
aigües i en favor del progrés, s'iniciava 
una petita diáspora, la deis homes i 
les dones que allá habilaven i no 
volien deixar la valí, Molts deis antics 
veíns, encara avui reconeixen que 
sense carretera, sense comunica-
cions, tardant mes de sis hores per 
portar el bestiar a vendré a Rupit: «A 
Susqueda —diu l'Aurélia— es vivia bé. 
És mes, els joves no volien marxar, 
Teníen camps, boscos, aigua i sobre-
tot, el turisme comengava a arribar. 
Diuen que van fer la presa pal pro-
grés; peí progrés de qui? peí nostre 
no ho cree!!, nosaltres no necessitá-
vem aigua, teníem electncitat. els 
camps eren de regadiu i amb un 
pantá a Queros, es podien aturar els 
aiguats. Quan es parla del progrés no 
saps si és per anar endavant o enrera. 
si és per fer-se rics uns o realmeni per 
ajudar a treballar Jo —assegura— 
aquesta cosa del progrés, no The aca-
bada d'entendre mai». 
Revista de Gizona 
127 


Susqueda retorna de les aigües per explicar la seva trista fi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert