Garcés, Tomàs

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Tomás GaecéS: autor 
d'un conté gairebé 
premonifori. 
La flor de penical 
Feia un dia claríssim, amb aquel! sol que no crema, i un aire net. cora de 
vidre. La muntanya ens temptava. verd de vinya, rovell de pedra, violeta fose deis 
cremats Deixárem. dones, la taula parada. arr\b el darrer mos de diñar. I ens llan-
gárem muntanya amunt cap a Sani Rere de Roda. Guaníes vegades no hem 
fet aquest caml! Per fabril és una delicia. Segulrem l'antlga drecera: per Sant 
Sebastiá, planejant entre vinyes, ran d 'olivar després voltat sempre de fonoil i timó 
i de mil flors silvestres, el camí us mena a Is atzines del Coll. Després, de llarg 
en llarg grao, amb el mar biau obert rera vostre. I les muntanyes del Cap Cervera. 
d'harmoniós i vellutat relleu, us plantea, a distancia, per saludar-la. davant la des-
carnada majestat del Monestic Beguérem a la font. passejárem perresglésia, ens 
enfilárem per l'eseala de cargol i ens abocárem a la cisterna, com sempre. Des-
prés. tot i el poc temps que teníem, ens arribávem a ¡'ermita de Santa Helena. 
— I si anávem al Mas de la Fallera? Veurem el vell Honorat. 
— Anem-hi, pero no ens hi entretinguem massa. 
Amb quatre gambades per l'ampla carrerada, vestigi d'altres temps. amb qué 
fineix el camí de Vilaju'iga. fórem davant del Mas. El mosso hi entrava totjust amb 
el ramat de cabres, que venia d'abeurar com cada tarda, a la Font del Monestir. 
No gaire lluny cremaven unes íalgueres. '<Sort que no fa un alé de vent». vaig 
pensar A la porta del Mas, fent visera amb la má. ens espiava la Roseta. U várem 
fer un crit I de seguida ens va conéixer amb la seva veu estrident de vella va 
invitar-nos a entrar. Ja ho sabiem d'altres vegades: la copa de garnatxa sobre 
la taula liarga de fusta, de dura fusta, en la fresca penombra del menjador. on 
voleiaven quatre masques perdudes del corral. Per la finestra, petita com una 
espitllera. excavada en la paret de quatre pams, entrava la llum del cantó det mar 
Revista de Gírona I 319 
LLETRES 
En elpany de paret contrari. vora una paperera d'anunci. vella i bruta, penjava 
aquel! cromo de les Edats de l'Home: de deu en deu anys. quatre o cinc graons 
de pujada i altres tants de baixada. anaven del bressol a la tomba. 
El vell Honorat no hi era. 
— I el vostre marit. Roseta? 
Ens va mirar trista. Es ciar, feia temps que no haviem pujat. i no ho sabíem. 
L'Honorat vagava pal defora. enderiat. mal no diríeu amb qué? Amb la flor del 
penical. Que en feia de mesos que li havia agafat aquesta cabana! Li calía trobar 
la flor de penical. 
— Ja US recordeu de la rondalla ~ens déla la Roseta^. És la que mes agrada 
ais meus néts. No pugen mal que no me la facin explicar Vosaltres mateixos us 
heu afegit alguna vegada al rotllo de l'escon. quan vivíem a la Selva. El flll petit 
del rei: el que ha trooaf la flor del penical, la flor que tot tío cura i que li ha de 
valer el reialme. degollat peí seu germá enve/ós. ressuscita a la fi, meravellosa-
ment. Pero la rondalla no diu qué en va passar de la flor LVonorai creu... 
La porta del menjador va obrir-se i aparegué l'Honorat, amb un vell picol 
que deixá a térra. Venia un xic espitregat i esparracat. com sempre Els utis malalts, 
com ribelejats de sang. 11 proraven. Pero la seva fesomia no era la d'un esperitat 
o folt. Al contrari. les nines li bñllaven dolgament. I després d'entossudir-se. fins 
a aconseguir-ho. afectuós. a fer-nos sucar una llesca de pa blana que ell mateix 
ens partí, en dos dits mes de garnatxa, ens va explicar el seu secrei 
— La flor de penical viu i creix en aquests paratges. Que en fa de temps que 
la cerco! (••Jo la trobareu pas. pels vells camins. Haureu collit, ja fio veig. xuclamel 
rosat i pervinques pels marges. Trobareu potser el muguei silvestre, i Idrquídia 
salvatge. tigrada o jaspiada. amb aquell do/p enravenament vora el Sait de LAigua. 
Pero la flor de penical és al Monestir que s'amaga. Son els monjes de Saní Pere 
de Roda els qul desenterraren el flll petit del rei, i li curaren les nafres, i li salvaren 
la vida. La flor de penical. que tot ho cura i tot ho dona, era al seu costat. oberta 
i brillaní com el primer día. No la cerqueu pas al Mira!!, ni al Col! de la Torre, no 
la trobareu pas en les vostres passejades vora mar Jo sé que és amagada col-
gada segurament. al Monestir Us han parlat de! tresor deis monjos. no? Fa qua-
ranta o cinquanta anys. encara pujava geni de Llangá. de la Selva, de 
Palau-saverdera. i ho removien tot, i no deixaven pedra sobre pedra. i mes d'un 
capitel!! mes d 'un aro enderrocá la seva furia. Pensaven en dobles d 'or i en dia-
mants fantástics. I no sabien que el tresor de Sant Pere de Roda era mes ric que 
tot aixó: era la flor de penical, que tot ho cura i tot ho dona. 
Vaig intentar de dissuadir-lo. 
— No busqueu mes, Honorat. La vostra muller, tot el dia sola, no sabeu com 
pateix del vostre neguit. I el mas també pateix de! vostre abandó. La flor de peni-
cal! Si encara hi fos. un o altre l'hauria trobada! Penseu si el f^onestir ha estat 
regirat i furgat. No slgueu tossut, així. Sabeu qué us dic? No heu vist les falque-
res, a l'hivern? I la fullaraca en el bosc deis castanyers? S'assequen, per térra, 
i, barrejats amb el fang. ve que es podreixen. ¿Qui sap si la flor sobretot si és 
enterrada com un tresor al peu d'una muralla coberta d'heura, no s'ha podrit 
ja? I potser les seves virtuts, xuclades per la térra I exhalados en aquella boireta 
dolQa que de vegades en puja, han fe( mes biau aquest cel i mes brillant el sol 
que ens alumina! A mi. aquest bIau i aquest groe em fan pensar en la flor de 
penical que mal no he vist. Eren, néstic cert. els seus colors. 
Gairebé em va saber greu d'haver parlat L'Honorat va mlrar-me. I els seus 
ulls aquesta vegada ploraven de debo. A fora. el cel rogeno de la posta ja era 
d'un violeta negros, com de vi térbo!. Brillaven un grapat d'estrelles. Els brucs 
comengaven d'esdevenlr fosques siluetes retallados. 
— Anem —vaig dlr ais meus filis—, Se'ns ha fet fose i el cami és dolent, de 
baixada. 
TOMAS GARCÉS 
320 I 
A Quadern de la Selva, dins Tomás Garcés, Prosa Completa I. Barcelona, Ed. Colummnia, 
1988. pág. 67-70. 


La flor de Penical

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert