Badia i Homs, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Joan Cama, autor 
d'un logotip historie 
E Q un acle celebrat al Centre Fraternal de Palafrugell, Heriberl Barrera, presidenl d'ERC, 
guardona el palafrugellenc Joan Cama 
Bastons. El senzill homenalge del partit 
a un miUtaní de base de primera hora, 
que onguany ha complerl 90 anys, 
aquesta vegada tenia una significaeió 
beii especial. Joan Cama fon Taulor del 
logotip d'ERC. Aqiiest es un fet que 
havia romas en Toblil mes absolut fins 
fa menys d'un any. Fou divulgat a nivell 
local (revista Campanar, PalaiVugell, 
maig de 1988), grácics a qué, finalmcnt, 
l'intercssat ho comenta a la familia i 
alguns amics, de manera casual. EU no 
hi havia donat mai cap importancia. Els 
companys que millor podrien rccordar-
ho ja no hi son i, tanmateix, després de 
tants anys de silenci forcós, ho anaren 
oblidant o també ho consideraren 
intranscendent. 
La qualitat de l'aclual disseny 
electoral presenta un panorama 
desolador. El conegut grafista Enrié 
Satuc hi dedica un extcns arllcle. «Una 
pobreza que da que pensar», el titula de 
manera ben explícita {El Periódico, 
10.6.87). En el mateix senlit s'havia 
manifestal Alexandrc Cirici a 5e/rí7 d'Or 
den anys abans, tot just després de les 
primeres cleccions democrátiqucs. Tot i 
l'obvietat, hom recorda —i ho volem Ter 
també nosaltres— que la lectura de la 
propaganda electoral, des del disseny, 
no té absolutament res a veure amb la 
ideología ni amb cls resuhats, bons o 
dolcnts, de les urnes. 
Només es podrien assenyalar un 
parell d'excepcions dins rínfima qualitat 
general deU logotips deis partits polítics 
del país, i ambducs pertanyen a dissenys 
anteriors a la guerra. Una execpció es, 
evidentment, la-má-amb-la-rosa 
socialista, adaptada d'un símbol 
internacional ben arrelat. 
L'attrc disseny de categoría que 
perviu és Temblema d'ERC «... una 
realització anónima (?) de 1931... símbol 
triangular (que) podría haver estat 
dissenyal per Obiols, Nogués o 
Aragay...>j, escrivia Satué. 
No hi ha cap dubte que el logotip 
d'ERC, tan simple, pero albora tan 
suggerent i pie de contingul, és ben 
caracteristic de l'ambient cultural de 
répoca de la fundació del partit de 
Maciá. És un disseny plenameni 
noucentista, que respon a les exigéncíes 
de claredat mesurada, classicista. A 
diferencia de l'emblema socialista és una 
obra del tot original, i catalana. 
Sobre la seva autoría ha quedat 
contestada la inlerrogació. No ¿s obra, 
en efccte, de cap professional del 
disseny. El seu autor era un jove de 
Palafrugell que, en crear-se el partit, 
forma parí de la junta local del seu 
poblé. 
Joan Cama ens ho ha exphcat amb 
l'emoció deis vells records; «L'any 1931 
várem Icr una junta provisional que, en 
ser definitiva, va presidir Marti Jordi i 
Frigola. També hi havia Jaumc Fina, 
Juli Colom, Ramir Deulofeu, Moisés 
Genover i algún allre que ara no 
recordó. Jo n'era el tresorer...» 
Joan Cama fou un aíeccionat al 
dibuix, prácticament autodidacte. 
Tanmateix, guarda un gran record de la 
curia temporada que va poder assistir a 
les classes del primer professor que 
tingué FEscola d'Arts i Oficis 
municipal. Aquest professor era el 
bisbalenc Joan B. Coromína, amic i 
contertuliá de Josep Pía, profusament 
esmental a El Ouadern gris. 
Podem afirmar que Joan Cama era 
un bon dibuixant. N'és un exemple el 
dibuix al carbó que fa anys dona al 
Museu de Palafrugell, el qual, d'altra 
banda, té Tinterés de ser l'únic 
testimoni gráfic conegut del desaparegut 
cementiri vell de la població, A la 
postguerra, a causa de les 
circumstáncies adverses, dedicat de pie a 
tirar cndavant el comeré familiar, 
abandona gairebé del tot la dedicació al 
dibuix, tot just iniciada. 
L'any 1931, «amb l'entusiasme de la 
joventut i d'aquell amor a Catalunya», 
Cama havia dibuixat el símbol 
triangular «que va agradar molt ais 
companys». Un d'elís, el ferrer 
201 12 Revista de Girona .' Núm, 139 mart; - abril 1990 
Baldomer {Mero) Fclip, va l'er l'escul de 
forja per col'locar al pal de la bandera 
de raJLinlamenl: «Quan s'escaigué 
d'aciidir a una de les primeras 
concentracionii del partit, els amics 
Felip, Amaranl, i jo, ens várem 
desplagar a Barcelona, Al Passeig de 
Gracia, al niíUng presidit per Francesc 
Maciá, várem Huir la bandera coronada 
peí nou emblema». 
Tot scguiu els de Palafrugell 
empraren el dibuix, ja anib l'afegiló de 
les sigles, a la delegado local del pariit: 
per al paper timbrat, per al periódic 
ARA que n'era el portaveu, etc. 
Com que el partil no lenia encara 
un emblema propi, el disseny de 
Palafrugell s'aná imposanl arreu amb 
rapidesa, fins a esdcvenir-ne el símbol 
oficial. Ben aviat la popularitai de 
Temblema va fer oblidar el seu origen i 
qui en íou l'autor. 
Avui, passats gairebé seixanta anys, 
hom encara ha esta! a lemps de mostrar 
un mcrescul reconeixement en retrobar 
l'autor —empordancs de Palafrugell— 
del logotip noucentista del partit de 
Maeiá i Companys. Un logotip que, al 
nieu entendre, seria mok oporiú 
recuperar en el sen disscny original, 
sense les alteración^ impropies 
introduídes els darrers temps. 
JOAN BADiA i HO/WS 
El logotip creat per 
Joan Cama, 
i el seu autor 
—a l'esquerra— 
en l'acte 
d'homenatge presidit 
per Heribert Barrera. 
Samba Kubally: 
una mosca no fa estiu 
S ovint, quan fem un obsequi a algú, som conscients que estem pagant un deute .sense dir-ho explícitament. 
Transformant la famosa definició del 
dret roma sobre la capacitat de 
transmelrc la propietat, gosaria dir que 
gairebé sempre nenw dai quod non 
deber, i aquesta reflcxió cree que pot 
aplicar-se igualment a les molivacions 
de les persones i coHectius que 
decidcixen atorgar premis, honors o 
trofcus. I tambe acostuma a dir-se en 
ocasions que un regal, un premi, honora 
lant a qui el rep com a qui l'alorga... 
pero anem al gra! 
Rccentment, a la darreria del passat 
gcner i per scgona vegada, la 
Demarcado de Girona del CoHegi de 
Periodistes de Catalunya, ha atorgat els 
trofeus Masques de (a informado, 
destinats a subratUar actuacions 
publiques de persones o cntitats. La 
Mosca de San! Narcís, dedicada a la 
persona o entitat que mes s'ha distingit 
peí seu compromís en la defensa de 
drets, béns o interessos coMeclius, va ser 
adjudicada a Tescola africana d'adults 
Samba Kubally de Santa Coloma de 
Farners. 
Tot i el to festiu, crític i irónic de la 
major part de les Masques, haver 
premlat, ara i aquí, a la Samba Kubally, 
té una significació que considero 
tmportaní i és una bona excusa per fer 
algunes consideracions. 
En primer Iloc sobre les relacions 
Revista de Girona Núm. 139 mari; - abril 1990 13 l U 


Joan Cama, autor d'un logotip històric

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert