Guillamon, Julià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOSSIER 
D'esquerra a dreta: Salvador Oliva (d'esquena), Josep M. Nadal. Narcís 
Comadira i Dolors Olfer, en el transcurs d'una taula rodona organitzada per 
"Presencia", el 1970. 
La innovació poética 
deis setanta 
JUUÁ GUiLLAMON 
'aparició de 1970 engá de 
l'obra de Narcís Comadi-
ra i de Salvador Oliva su-
posa —al marge de les aportacions fonamentals 
de les seves poétiques respectives— l'eclosió 
d 'unnoucr i ter i , d'una nova concepció de i'activi-
tat lírica. La del setanta va ser, en e) domini de la 
poesia catalana, una década marcada per l'ex-
perimentació i la descoberta de senders intran-
sitats, de vastos dominis erms a banda i banda 
138 Q 
de les rutes fressades per la major part deis 
autors de la postguerra: la tradició del simbo-
lisme, que venia d'antic, i la d'un realisme impo-
sat per les exigéncies polítiques i socials deis 
anys seixanta, que, per dir-ho amb la paráfrasi 
d'una expressió de l'época, no venia de lluny i 
anava menys lluny encara. Preval la diversitat 
d'estétiques i de concepcions de la poesia. D'u-
na banda s'inventa una tradició d'experimenta-
ció formal a partir d'una determinada lectura de 
Foix i de la recuperació de Joan Brossa i, en 
menor grau, de Josep Paiau i Fabre. De l'altra 
POETES 
s'assisteix a una recuperació de les formes po-
pulars, que es posen al servei d'una causa que 11 
era aliena [la de la imaginació, entesa en molts 
casos des de la perspectiva deis grans corrents 
de masses europeus i americans). Finalment, un 
grup de poetes fixa els ulls en un ámbit desates 
per la poesía catalana immediatament anterior: 
la poesía anglesa i, en bona part també, alguns 
deis poetes catalans mes próxlms a aquesta tra-
dlcló, Josep Carner i Gabriel Ferrater (tot i que el 
procés, com és sabut. és exactament invers a 
com aquí s'exposa: és a través de la conelxenga 
de Ferrater que s'accedeix a aquests vastos 
dominis). 
Pero el que realment interessa per a la refle-
xió que pretenem dur a terme és mes la mentali-
tat poética específica d'aquests corrents que no 
pas els seus assollments literaris, que a deu 
anys de distancia, requerlrien una revlsló pro-
funda. SI per ais experlmentalistes l'actlvitat del 
poeta era equivalent a la d'un químic o a la d'un 
alquimista (els uns l'emprendrlen posltlvament. 
els altres hi cercarlen qualitats de demiürg) I per 
ais popularistes —els mes malmesos peí temps— 
les seves funcions es deflnirien en fundó de les 
grans agitacions socials de la segona meitat de 
la década, els poetes de l'experiéncla —per dlr-
ho amb una expressió que no m'agrada— no 
cercarien en la poesía altra cosa que la poesía 
mateixa, pero només en tant que aquesta s'ln-
terferelx flns a convertlr-se en un tot Indestriable 
amb la vida. D'aquestes tres opclons, només la 
tercera permet una disposicíó llíure del temps 
creatiu. Un científic ha d'experlmentar sempre. 
un poeta pot viure en espais moít diversos. 
Ni confessional, ni professional 
Cree que aixó explica suficientment l'actltud 
exposada programáticament per Narcís Coma-
dira a la "Nota de Tautor" de La Iliberíat i el ter-
ror. Poesía 1970-1980 I l'actitud editorial tan 
contundent com la que queda escrita, de Salva-
dor Oliva. La poesía es desentén del professlo-
nallsme, d'aquell carácter d'obligacló moral que 
tenia tant per ais autors com per ais lectors en un 
país en qué el genere havla retrobat els seus orí-
gens, quan era "cant" I expressió d'una col.lecti-
vitat o bé missatge xifrat d'un messies rebel. 
Aquesta exigencia de rigor s'enuncla també en 
el text que Salvador Oliva va escrlure amb motlu 
de la concessió deis premls de literatura de la 
Generalltat de Catalunya, el 1986. En aquell 
escrlt,í ltulat programáticament La resporísaü///-
taí de i'escriptor, Oliva declarava que rescrlptor 
cátala es vela abocat a una gran responsabllltat: 
defensar la llengua tan aviat amb la propia obra 
com amb la denuncia deis perills externs que 
l'amenapaven. L'obra tía de ser, abans de tot, 
ben teta, I la seva qualitat lingüística —que és 
també estética— es converteix en el veritable 
compromís de l'eschptor, una derivado del com-
promís social que Jean Paul Sartre havla postu-
lat a Ou'esf-ce ia littérature? 
L'escrlptor que conelx ben bé el seu oficl es 
refugia en formes conegudes. En una entrevista, 
Revista de Giiona 
Clin 
Narcís Comadira 
L e s c i u t a t s 
He llegit que Morosinl, 
general, ambaixador 
de Venécia, volgué 
endur-se les escultures 
del frontó del Partenó. 
Va fer muntar una bastida, 
hi va fer grlmpar els esclaus 
i, en el moment mes difícil, 
algún puntal va fallar. 
Caigueren homes i estatúes. 
Decebut, el general 
va abandonar el seu projecte. 
Eli les volia senceres. 
Els trossos allá escampats 
varen servir per fer cases. 
Molts savis han medlat 
sobre el sorprenent mlsterl 
de poder crear bellesa 
a partir d'un bloc de marbre. 
Pocs sobre el camí contrarl: 
treure un carreu escairat 
del tors d'algun déu antic, 
convertir en grava una Venus, 
poder trepltjar l lambordes 
fetes de membres sagrats... 
Aixi s'han fet les ciutats: 
construides lentament 
amb pedrés que ahlr van ser 
vides humanes; amors, 
sofriments que ningú no recorda. 
(de Les Ciutats) 
I 139 
DOSSIER 
Salvador Oliva 
A !a manera de J . Carner 
Anaves pels jardins vessant tendresa 
amb un Virgila d'Oxford sota el brag 
i el teu cabell daurat peí sol fugag 
m'evocava de Trola una princesa. 
La Facultat, venguda de tristesa, 
harmonitzava amb Taire del teu pas 
i els somnis tardorals deis teus ulls clars 
m'encerclaven amb álgida feblesa. 
Pie de records, Octubre s'estenia 
pels soles amplíssims d'una melangia 
que, lentament, m'anava devorant. 
Jo, estudiant de lletres, et seguía 
sense gosar ni fer-te cortesía: 
grups sindicáis passaven protestant. 
(de Les marees del desig) 
140 Q 
Salvador Oliva. 
I'any 1986, Narcís Comadira assenyalava —la 
paraula era mes de moda que el concepta— que 
es considerava un exponent literari d'un cert 
postmodernisme. I amb aquesta af i rmado pot-
ser només intentava remarcar la distancia que el 
separava de la poesia de Gabriel Ferrater. Co-
madira —que a Enigma acabava de donar forma 
a una concepció del poema que feia que aquest 
pogués adquirir formes i continguts d'altres épo-
ques— es creía capag de desplagar-se a través 
del temps a la recerca d'aquells estats d'esperit 
que 11 eren próxims i d'aquelles formes poéti-
quesconsiderades universals que pedia manlle-
var per a expressar-se amb veu propia. D'aqui 
ve, segurament, el tractament carneriá de la rea-
litat que aflora en molts deis poemes óeAmic de 
plor..., i sobretot en els poemes de El somriure 
del tigre de Salvador Oliva, o l'elaboració de 
temes i formes foixians a Marees del desig. El 
poeta utilitza models preexistents perqué es 
malfia de la validesa d'una interpretado "pro-
gressiva" de l'art, perqué, en definitiva, és del 
parer que el mes important és Texperiéncia per-
sonal de rhome i que l'art és en últim terme una 
exigencia imprescindible —el poeta ha de domi -
nar el seu mitjá i per aixó s'emmiralla en els mes 
grans artífexs—, pero no el centre únic de l'actl-
vltat creativa. 
De tot el que portem dit es conclouen els dos 
trets predominants de la poética de Comadira i 
d'Oliva, pero també d'un gruix important d'au-
POETES 
¡ I . soMiíiuiu. i.)i:i. TK,iu: 
í 
i i > . - • 
m: 
jyarcís i^omadira 
PAPERS 
PRIVATS 
pro¡t¡¡ dt J- Ai. Vahenie 
34 pto. 
'•y.i^:-:^ 
Les HarCf ! ^ l n ! i . j 
• •.•.M 
Narcís Comadira 
El verd jardí 
la Xr^n ¿t ban glacoda, 
i lo llenguo I eli ve'soí < a)i 
aicMti. 
Hl hourú llovor colgada? 
Aquail I at t rn negui'l 
•m turtnDntBn eli diai 1 l«i n i i . 
Elsilibres de l'Escorpí 
Roesb 
13 
" ' • • . • - í i 
tors relacionáis directament o indirecta amb 
aquests. A través de la poesía la llengua assoleix 
la seva maduresa (com a través de la novel.la la 
cultura pren una dimensió filosófica i "ideoló-
gica"). Pero aquest carácter constructiu de l'ac-
ció poética ha de ser interpretada justament. No 
es tracta de voluntaristne, de la contribució de 
I'escriptor a un objectiu que supera el seu propi 
ámbit d'actuació, sino que aquest esforp lingüis-
tic es posa al servei d'una experiencia individual, 
íntima, quotidiana, d'un to nnenor. 
El senl iment i la "lletra morta" 
Aquest plantejament dona fruits en els dos 
Ilibres de poemes de Salvador Oliva Marees del 
desig í Tenes perdudes i en la vasta prodúcelo 
de Narcís Comadira, aplegada en vuit Ilibres. En 
robra d'Oliva j'experiéncia s'omple de contingut 
moral. La reflexió sobre el pas del temps informa 
una vísió de la caducitat del món i de la fugacitat 
deis instants de gaudi. En un poema com Espe-
rant el teu retorn, Oliva exposa un fet concret de 
la seva vida quotidiana: una abséncia, una tarda 
nuvolosa de juliol, el duen a reflexionar sobre 
la realítat: 
Quan tu no hi ets, les onades del món, 
l'estúpida elegancia de l'odi 
m'assetgen els sentits. 
Nostalgia o enyor son lletra morta. 
Només santo Tofec de no tenir-te 
i el sol alé del teu retorn. 
Aquest poema representa, millor que el t i tu-
lat Una patita ars poética, un programa literari. 
Una sensació atmosférica du el poeta a evocar 
l'abséncia, i el l lenga a una reflexió general. Pero 
immediatament després, en els versos que hem 
citat, l'autor parla de "lletra morta", deis falsos 
Revista de Gírona 
sentí ments que son només literatura, i retorna a 
les sensacions immediates de l'abséncia, a l'o-
fec que no el deixa respirar. Com si no li tos 
donat de parlar de cap altra cosa que no fos el 
que capten els seus sentits [externs i interns). 
També Narcís Comadira juga amb la percepció i 
amb la visió interior. Les estacions, els indrets i 
les coses que fan companyia, les ciutats, trans-
porten el poeta a través del temps, vers l'amarga 
constatació d'un univers en continua mutació. 
No és un viatge vers un altre temps. Qualsevol 
evocació és la negació de la reversibilitat del 
temps. Voldríem viatjar al món que vam conéi-
xer en unes altres dates, i la llum del dia a la 
plat jao la solitud metafísica d'un camp de tennis 
sembla que poden menar-nos-hi. Pero en realí-
tat no ens és permés moure'ns del lloc on som. 
L'evocació és la constatació de la impossibilitat 
de fer marxa enrera, la negació del viatge. 
En un poema com Vell Jardí de Comadira 
aquest procés es troba descrit amb eficacia: 
He tornat al jardí descuida! i salvatge 
on les hores felices van transcórrer i els díes 
d'antigues amístats. 
Tornar a veure el desmai 
i la dea de marbre, contemplar entre els pollancs 
tants somriures encara, que les flors deis geranis 
pertumaven. em costa dues llágrimes aspres. 
He alurat el meu cor. que, innocent, pretenla, 
soíitari, aquell foc d'un setembre oblidat. 
el desig vigorós d'un eos bell, com si ara 
entre els arbres hi hagués quelcom más que unes 
ombres. 
El caplard ha envaTt el domini deis somnis 
mentre em gelen la carn els meus passos per l'herba. 
El poeta vol reviure el passat (el cor pretenia 
"aquell foc de setembre oblidat"), pero alxó no li 
és donat. I és només aquesta visió d'alguna cosa 
que s'amaga entre els arbres, d'alguna cosa que 
Q 141 
DOSSIER 
Narcís Comadira i, al fons. Dolors 
Oller. 
142 I 
s'entreveu pero que no es defineix (és una sen-
sació, com un efluvi del passat que no es pot 
repetir i que s'ofereix només parcialment ais 
sentits), el que permel prendre contacte defec-
tuosament amb l'ahjr. Aquesta parcialitat del 
record, que només pot recuperar un cabot de la 
realitat d'un altre temps. la identitat perduda de 
qui va ser el poeta, provoca —com si es tractos 
d'una mut i lado— un terror profund. La poesía 
de Comadira es converteix així en una poesia de 
caire metafísic, i s'identifica amb la seva obra 
pictórica, on els objectes están envoltats d'una 
atmosfera estranya, que malgrat la concreció de 
les imatges, fa que aqüestes suggereixin pre-
sencies absents, que evoquin la figura de qui ha 
viscut entre els objectes, de qui els h a c r e a t o d e 
qui els va veure en un altre temps. 
La literatura de l 'esgotament 
Aquesta concepció del record i de la poesía 
podría abocar-nos —em sembla que és el greu-
ge mes determinant que es pot fer a aquests ver-
sos des d'una determinada perspectiva— a una 
liratura de l'esgotament. I em sembla que la 
superació d'aquest greuge ve per una diversitat 
de camins. D'una banda —si bé en l'obra de Nar-
cis Comadira aquests poemes s'han fet cada 
vegada mes escassos, l'aparició recent de E¡ 
somriure del tigre imposa amb claredat aquesta 
línia— la utilització de registres irónics alleuja el 
POETES 
AL^UM DE PAMIUA 
NASOS COMAIJIKA I 
NARCÍS GOMAD I Ri^; 
ENIGMA 
P o E T^J!, ,^; , , ;^; 
liast d'una excessiva recursivitat deis motius 
d'evocació de la poesía de l'experiéncia —el 
temps, les estacions, la infantesa—. Nascuda 
amb una finalitat del tot diversa a la d'aquest 
arbre mestre de la poesía de tots dos autors, 
planteja, pero, de manera clara, la voluntat que 
ja hem esmentat de recreació deis referents, de 
pastítx líterari. Els poemes "a la manera de" que 
proliferen a l'obra d'Olíva i que suposen una 
fusíó amb un món extern pero próxim, serveixen 
en la poesía de lall satiríc per íronitzar sobre el 
mateíx mitjá d'expressíó, í confereíxen una dí-
mensíó lúdica a un art que s'ha demostrat ídoni 
per a tractar temes de la máxima transcedéncia 
individual í col.lectiva. De la mateixa manera 
com enfront del decadentísme finisecular vienes 
emergeíx un gust per l'equívoc i per la tergiver-
sado —que és perfectament detectable en mú-
sica— i aixó suposa la superado de la crisi. la 
poesía satírica contraresta els vectors de torga 
d'una poesía que per ella mateixa menava a un 
carrero sense sortida. 
L'altre gran model de superado ha estat uti-
litzat per Narcis Comadira ja des de Les ciutats 
(1976). En el formidable poema que encappala 
aquest volum l'autor explora a través d'una anéc-
dota histórica un tema d'incidéncia general. La 
desteta de la bellesa, el procés que du a la crea-
ció de nous objectes a través de les restes frag-
mentarles del passat. les ciutats com a construc-
cions bastides sobre residus de vides humanes, 
es formulen en aquest text amb una finalitat 
Revista de Glrcnu 
similar a la deis poemes evocatius de Comadira, 
pero amb una major complexitat de referents i 
de suggestió. El retrobament d'aquesta linia en 
algunes de les millores creacions del recent 
Enigma fan pensar que l'autor ha consíderat 
seriosament la valídesa d'un plantejament mes 
culturalista. bastit sobre associacíons i metáfo-
res menys ímmediates, que deixen de banda 
l'exacerbada sensitivitat de versos anteriors. 
Caldria encara ressenyar una última opció váli-
da que estaría donada per una poesia que par-
teix d'una evocació del passat. pero d'un passat 
historie, marcat amb dades i noms damunt un 
calendari. Si s'evoquen sensacions. aqüestes 
correspondrien en aquest gruix de textos a un 
temps i a una época concreta, a una situació per-
sonal definida. Contráriament al que s'esdeve-
nia en els dos poemes que hem citat anterior-
ment. Comadira —a qui correspon el desenvolu-
pament d'aquest corpus— ofereix dades preci-
ses sobre la seva vida, s'esforga per depassar 
aquella inconcreció sentimental que feía trans-
feribles les experiéncies (setembre era univer-
sal) i crea un frese de la seva propia vida. És 
aquest camí que culmina a Notes per a una oda 
sentimental a Barcelona, indos a Les ciutats. i 
que dona forma a un deis millors Ilibres del 
poeta, Álbum de familia. 
Juitá GuJIlamon és periodista i cfltic lilersri. 
Q 143 


La innovació poètica dels setanta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert