Boadas i Raset, Joan

Cases, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

BALNEARIS GIRONINS 
'an Balnaarto VíCHY CATALÁN - CAÍDAS I>H MA!.AVi;n.* (Gerona)— Terraza Café 
Caldes de Malavella: aigua i balnearis 
en la configuració d'una societat 
JOAN BOADAS I RASET 
JOSEP M. CASAS 
IBUSQUETS 
Is mots del binomi 
Caldes i aigua o, com 
a síntesi, "aigua de 
Caldes", apareixen in-
dissolublement units 
en la memoria popu-
lar recent, ÉS innegable que les 
propietats curatives de la seva ai-
gua varen portar la vella 
Aquis Voconis a convertir-se en 
municipi roma durant l'Edat Antiga. 
Pero, si bé és cert que aquí trobem 
l'inici de l'esmentat binomi, també 
ho és que aquest s'estronca, molt 
probablement, durant l'época me-
dieval i moderna. Binomi, pero, que 
torna a brollar amb intensltat cap al 
final del segle passat i que acense-
Revista de Giiona 
gueíx, ara ja a ralg pie, unir les dues 
paraules arran de la comercialitza-
ció de l'aigüa mineral d'engá deis 
anys vint del nostre segle. 
Poca és la informado de qué 
hom disposa de l'época medieval, 
pero totes les dades apunten a 
creure que, ultra l'extensió del cri-
teri que els banys públics son agents 
transmissors d'infeccions\ amb la 
qual cosa es redueix o desapareix 
la utilització de l'aigüa per a finali-
tats curatives, damunt les antigües 
termes romanes s'hi basteix, pre-
sumiblement, el castell medieval^ i, 
conseqüentment, aquellos perden 
l'ús que fins aquell moment tenien 
assignat. 
Nogensmenys, et fet que a partir 
del segle XV es constati l'existéncía 
d'un hospital de pobres en el ma-
teix indret on era constru'rt el castell 
medieval, ens pot fer suposar, ni 
que siguí mínimament, que l'aigüa 
es va utilitzar amb finalitats tera-
péutiques i higiéniques. Altrament, 
hi ha testimonis documentáis que 
evidencien una tímida represa de la 
utilització de l'aigüa a l'inici del se-
gle XVII. Cap al 1600 el jesurta P. Gil 
escríu: "item en Caldas de Mala 
Vella, a dos leguas de Girona y ha 
uns banys excellentissims, a hon 
casi per espay de un quartde llegua 
o mitia llegua y ha moltes fonts de 
aygua calenta"^. 
Tot i així, la tónica general al 
llarg deis segles XVII i XVIII és la 
d'una escassa activitat termal, com 
es desprén del testimoniatge del 
víatger Francisco de Zamora. 
Aquest home, entroncat directa-
ment amb els corrents il.lustrats del 
set-cents, —"los gobernadores po-
dían activar que se compusiesen 
estos baños"—'^, palesa a basta-
ment l'estat d'abandó de les termes 
i la situació general de la poblado: 
Q 
DOSSIER 
S5 DE MAlflíELLíl - Chat«($ •* Manegat v Eslapé " 
"Llegamos a Caldas de Malavella. 
Se halla situado al lado de la riera 
de su nombre, en una pequeña 
colina. Reconocimos los nacimien-
tos de las aguas calientes, que son 
tres principalmente, aunque nacen 
otros varios en sus cercanías. El 
uno está en un turoncillo que hay a 
poca distancia del pueblo, en me-
dio de la vega o hoya, en cuya ele-
vación nace; el otro está cerca del 
hospital, y el tercero al lado de la 
riera. Todos juntos comprendo que 
son bastante crecidos. En el dia se 
hallan abandonados, no obstante 
las curaciones que experimentan 
en estas cercanías, aún llevando el 
agua a sus casas. 
"Reconocí también los restos de 
los antiguos baños romanos que 
allí quedan y en parte sirven de 
malísimo hospital. (...) La gente que 
vive dentro de la villa es miserable, 
y los labradores, dispersos, tal cual 
acomodados"^. Al final del segle 
XVIII, dones, Zamora ja veu amb 
inquietud que et tema deis banys i 
de l'aigua és quelcom que escapa a 
restrjcte interés local i que caldria 
la intervenció del govern per tal 
d'activar-ne el funcionament 
Pero haurem d'esperar encara 
un centenar d'anys perqué coinci-
deixin tota una serie de factors que 
portin a la revalorització de l'activi-
tat termal i, en conseqüéncia, a una 
connexió immediata amb la tradi-
ció romana en ta qual hem d'entre-
veure la gestació mes reculada del 
binomí Caldes-aigua. 
El naíxement de Tactivitat 
balnearia 
L'increment que els balnearts 
preñen a Franpa i Alemanya^, i el fet 
que aquests es converteixin en els 
centres d'estiueig deis benestants, 
fará que la burgesia catalana co-
menci a sentir-se atreta per aques-
ta nova modalitat d'esbarjo^. Será, 
dones, aquest grup social el qui 
potenciará la creació deis balnearis 
catalans i, lógicament, els de Cal-
des de Malavella. Paral.lelament, 
pero, no cal oblidar que és enmig 
de la tradició naturalista del final 
del segle XIX quan s'emfasitzen les 
propietats curatives que poden te-
ñir les aigües termals. El factor tera-
péutic constitueix un nou element 
que ajuda a potenciar el renaixe-
ment de Tactivltat termal. Altra-
ment, no hem de delxar de banda el 
vessant económic I, per tant, ens 
cal entendre també el balneari com 
a font inversora i productora de 
beneficis^. 
A remole d'aquests factors es-
mentats es comengaran a instal.lar 
a Caldes de Malavella, d'eneá de la 
segona meitat del XIX, alió que en 
podríem anomenar cases de 
banys^, petits edificis que amb una 
capacitat molt reduVda representa-
rien els precedents de les construc-
cions balneáries del final de segle, 
Instal.lacions que ja ofereixen una 
gamma de servéis molt mes amplia 
ais seus usuaris^°. 
Les estadístiques de concurren-
cia ais balnearis^'' reflecteixen cla-
rament la procedencia i la posició 
social d'aquells que hi assísteixen. 
Durant els anys 1921-1924 i 1926, 
mes de 4.300 persones passaren 
pels banys de Caldes. D'aquestes, 
prácticament les tres quartes partS 
procedían de Barcelona, el vint I 
escaig per cent eren de ta resta del 
Principal i, només un 5% provenia 
de mes enllá del nostre país. Peí 
que fa a llur posició social, malgrat 
haver-nos de limitar únicament a 
les dades de l'any 1921, aqüestes 
palesen només l'existéncia d'una 
persona quallficada com a pobra i 
una altra que pertany a la classe de 
tropa (soldat). La resta d'assistents 
son titllats d'acomodats. 
Al mateix temps, i com a conse-
qüéncia d'aquesta revitalització de 
l'activitat termal a qué hem al.ludit, 
s'inicia el procés de comercialitza-
ció de l'aigua mineral. Tot i que al 
final del segle passat es comenpa a 
envasar l'aigua per primera vega-
da, haurem d'esperar fins a tes dar-
reries de la segona década del nos-
tre segle perqué aquesta activitat 
comenci a adquirir certa relleván-
cia, com ho demostra el fet que 
sigui durant aquests anys quan per 
primera vegada tributi en la contri-
bució IndustriaM^. No será, pero, 
fins ais anys trenta que aquesta 
industria assolirá una importancia 
remarcable. Així, durant el primer 
trimestre de l'any 1938, és a dir, en 
plena guerra civil, la "relació de les 
ampolles d'aigua minero-medicinal 
deis Manantials de Caldes de Mala-
vella, expedidos i facturades" s'ele-
va a 432.578^3. 
L'lmpacte deis balnearis 
damunt de la poblado de Caldes 
L'aparició deis balnearis i tot 
alió que aquest nou món comporta, 
provoca, al nostre parer, transfor-
macions, com a mínim en tres as-
pectos determinants de l'estructura 
de la poblado caldenca. Transfor-
macions que es fan evidents en el 
canvi de la morfología urbana, en 
l'activitat sócio-económica i en ta 
modif icado de la cultura i deis cos-
tums. 
Si Zamora hagués realitzat el 
seu viatge un centenar d'anys mes 
tard, la impressió que s'hauria em-
portat de la vita de Caldes hagués 
estat sensiblement diferent. D'en-
trada, li hauria sobtat la visió de tres 
grans edificis, de característiques 
arquitectóniques ben diferencia-
dos, visió que també deuria sor-
prendre els mateixos vilatans. Pero 
no serien únicament els balnearis. 
A redós d'aquestes edlficacions es 
I 
BALNEARIS GIRONINS 
construeixen tot un seguit de cases, 
xalets i torres que, d'acord amb 
l'estética predominant a la capital 
del Principat, introduiran a Caldas 
les prlmeres manifestacions arqui-
tectóniques de regust modernista, 
ecléctic i noucentista^^. Per tant, 
aquest tipus d'arquitectura té un 
consumidor ben determinat, l'esti-
uejant alié a la poblado de Catdes 
de Malavella. Pero el fenomen va 
mes enllá. L'assimilació d'aquests 
estiis suara esmentats comportará 
la generalització a Caldes de tota 
una serie d'elements arquitectó-
nics: ares de caire modernista, ra-
jóles de decorado interior i exte-
rior, forjats a les reixes i balcona-
des, fusteria, vidrats, plomats, mo-
biliari, etc. que, per mimetisme, 
se'ns fan presents a moltes de les 
llars modestes de la vila de les ai-
gües. 
I, encara, aquesta influencia ciu-
tat-camp introdueix un nou factor 
que modifica, de manera determi-
nant, la morfología urbana que fins 
aleshores havia tingut el poblé de 
Caldes: ens refertm ais jardins, 
pares i passeigs^^ que, importats 
des de fora i tenint una escassa uti-
litat per a una pob lado eminent-
ment rural, s'incorporen al paisatge 
urbá per a gaudiment exdusiu 
d'uns estiuejants que fugen del ne-
guit ciutadá i cerquen una tranquil-
litat que no troben en el seu punt 
d'orlgen. 
A conseqüéncia d'aquesta allau 
de forastera, Caldes creixi s'expan-
deix, tot seguint, en certa manera, 
l'área d'influéncia que marquen els 
balnearis''^ i una nova modalitat ur-
banística que apareix en la pobla-
d o durant els anys vint: la urba-
nització de la Granja. 
2. CALDAS DE MALAVKL!.A,~ Gran ««Iníano Vicbv Caiílf ln 
Les transformacions en 
l'activitat sócio-econdmica 
Una societat rural, sense indus-
tria tradicional específica, est roba, 
d'engá del final de segle, amb una 
nova situació que li ve marcada, de 
manera indiscutible, per la impor-
tancia que pren ractivitat que gira 
entorn de l'aigüa i deis estiuejants. 
Aquest fet provocará, al llarg deis 
anys, raparició d'una nova oferta 
laboral basada en el treball, tant en 
el sector de servéis com en la in-
dustria envasadora. Aquest exclu-
sivisme de l'oferta comportará, en 
minvar ractivitat agraria, una forta 
dependencia laboral de la pobla-
d o . 
Deixant de banda aqüestes acti-
vitats, raparició del fenomen bal-
neari introduirá, a l'etapa de major 
Revista de Giiona 
puixanpa, una nova modalitat d'ac-
tuactó económica que es concreta 
en t'especulació urbanística i im-
mobiliária. Durant els anys vint, 
hom constata, com un fet forga ge-
neralitzat, el lloguer de cases i xa-
lets moblats i la realització inicial 
d'una nova modalitat, peí que fa a 
Caldes, de distribució territorial, 
que es materialitza en la urbanitza-
ció de la Granja. Aquest projecte, 
no reeixit en la seva totalitat, prete-
nia crear una zona residencial que 
oferís ais ocupants un ventall de 
possibilitats i comoditats —centre 
recreatiu, passeigs, pares, instal.la-
cions esportives, construccions lu-
xoses, etc.—^^ Iligades a la seva 
pretesa categoría social. 
La influencia sobre el món 
cultural i els costums 
L'evolueió de Caldes de lylalave-
lla a nivell de cultura i costums és 
paral.leta a la de moltes altres viles 
de la comarca. Tot i així, ais canvis 
operats a nivell general, cal afegir-
hi aquells en els quals s'hi pot en-
treveure la influencia deis balnearis 
i de la "colonia" d'estiuejants. , 
Tot amb tot, som del parer de 
considerar els balnearis com una 
mena d'universos tancats, capagos 
de satisfer les possibles necessitats 
culturáis de llurs ocupants. Cal 
pensar únicament en l'exísténcia, 
dins els edificis, de sala de ball, 
salons, cafetería, pistes d'esports i, 
ocasionalment, de sessions de ei-
Q 
DOSSIER 
^0drí4uí: í 
nema, teatre, etc. És a dir, hi pot 
haver una relació d'ósmosi, pero 
difícilment una influencia directe 
del balneari sobre la població. 
La "colonia" d'estiuejants, per la 
seva banda, manto una relació mes 
estreta amb la població i compar-
teix, i alhora esperona, els mateixos 
centres d'esbarjo. Potser el cas on 
s'evídencia amb mes claredat el 
que acabem d'escriure, seria en la 
construcció del Casino Caldense, 
local que veu obrir les seves portes 
l'any 1927 i que ofereix ais seus 
socls i clients, teatre, ball, cinema i 
"a veces números de varietés"^^. 
Ultra el que acabem d'esmen-
tar, aqueste mateixos estiuejants 
serán els que potencíín la creació, 
l'any 1920, de la Biblioteca Popu-
/ar^^ i, alhora, en devien ser els prin-
cipáis consumidors. 
I encara podríem atribuir, tant 
ais balnearls com a la "colonia", un 
paper rellevant en la confecció del 
periódic Thermas —1929— que 
constitueix un precedent, i proba-
blement un estfmul, perqué tres 
anys mes tard apareguin dos quln-
zenarls —El Crit de la Selva i Sense 
Cridar—^o ¿e significado social i 
agraria l'un, i república d'esquerres 
l'altre, que, junt amb els elements 
NOTES 
1. P laDalmau. J.M.:-"Las aguas termales y 
minero-medicinales de Caldas de Malave-
lla", dins Analectas Farmac6utico-Gerun-
densBs. Girona, Colegio Oficial de Farma-
céuticos, vol IX. 1981, pp. 71-73. 
2. VV.AA.:-E/scasíe//scaía/ans, vol. III. Bar-
celona, Rafael Dalmau Ed., 1971, pp. 380-
384. 
Pía Gárgol, Joaquín:- Plazas fuertes y casti-
llos en tierras gerundenses. Girona, Ed. Dal-
mau-Carles, 1953, pp. 125. 
3. Citat per Font y Saguó, Norberto: "Caldas 
de Malavella y su manantial "Els Bul l idors". 
Descripción científico-histórica por....", dins 
Codina Lángrln. ñ.: Aigua Xala, Barcelona, 
1900, pp. 46. 
4. Zamora, Francisco de:- Diario de los via-
jes hechos en Cataluña. Barcelona, Ed. C u -
rial, 1973, pp. 305. 
5. Ibid. pp. 304. 
6. "Moltes d'aquestes aigües medicináis no 
prengueren un valor posítiu f ins a darreries 
del segle XVIII i primeries del XIX, quan la 
terapéutica europea comeníjá a medicar 
amb els régims d'aigües. Fou el metge Jo-
sep Gravalosa, per exemple, qui comenpá, 
vers l'any 1779, a fer propaganda de les 
aigües picants de Sant Hilari". VÜa, Pau: 
Resum de Geografía de Catalunya. IV: As-
peóte huma. El Prelitoral (2a part). Barce-
lona, Ed. Barcino, 1930, pp. 32-33. 
7. "La penetrado cultural de la burgesia 
barcelonina en el camp arriba a mitjan segle 
XIX (...). L'atmosfera d'inestabilitat I confl icte 
que respira Barcelona al llarg de tota aques-
ta segona meitat del XIX, contrasta amb la 
displicencia del camp vers les Inquietuds 
socials que en aquel! moment commovien la 
ciutat. (...) La febre i la fal.lera que exper i -
menta la burgesia barcelonina (...) cap ais 
balnearls i sanatoris rurals és fruit d'un anhel 
que perseguetx la mil lora de la salut física i 
tambó moral" . Bover I Pagespetit, Andreu: 
Estudi de les formes de vida i deis canvis 
economías I sócio-culturals en un municipi 
del Montseny: Arbúdes (1850-1940). Tesl de 
li icenclatura, U.A.B., 1985, (Inédita) pp. 34-
37. 
8. "Una de les múltiples possibilitats que 
troben els capitals provinents de la desteta 
colonial es canalitza, bé que amb una part i -
c ipado molt reduída, a través de la inversió 
en la creació de balnearis, fenomen que 
s'evidencia en el cas del Vlchy Cataiá. 
9. "En 1865 existían, en Caldas, dos esta-
blecimientos de baños: uno con 9 pilas y, el 
otro, con seis. Entre los dos establecimien-
tos podían albergarse unas 40 personas (...). 
Fueron mejorando progresivamente; ya en 
1880 los propietarios habían introducido 
sensibles mejoras; en cada uno de ellos 
podían albergarse unas 60 personas". Pía 
Dalmau, J.M.: Op. cit, pp. 75 i 78. Vegeu 
també en aquest sentit l'ArxIu Muncipal de 
Caldas de Malavella (A.M.C.M.): I.3.3.I.5.-
Contribució industrial, anys 1864-1870, l l i -
gall 1. 
10. Les dates de sol.licitud de llicóncia d'o-
bres son la de 1898 peí que fa al balneari 
Vlchy Cátala i de 1900 peí balneari Soler. 
A.M.C.M.:- XIII.7. Llicéncies d'obres. Lllgall 
1. Peí que fa al balneari Prats, també cal 
situar la seva construcció entorn d'aquestes 
dates. 
I 
BALNEARIS GIRONINS 
Escena d e l'enderrocament de l'antic Balneari Soler, l'any 1975. 
q u e h e m i n d i c a t , d o n e n u n a i m a t g e 
del dinamisme cultural de la pobla-
d o abans de la guerra civil. 
Vers la crísí deis balnearis 
D'engá deis anys cinquanta, i 
com a conseqüéncia del canvi de 
costums que experimenta la burge-
sia i, al mateix temps, a causa de 
l'ampliació de l'oferta turística, els 
balnearis, que no saben o no poden 
reconvertír-se, entraran en un pro-
cés de decadencia que, peí que fa a 
Caldos de Malavella, assoürá el seu 
punt álgit amb Tenderrocament, 
l'any 1975, del balneari Soler. Crisi 
deis balnearis que contrasta amb 
l'espectacular desenvolupament 
de la industria de l'aigüa que en-
trará, á partir deis anys setxanta, en 
una etapa d'expansió que la por-
tará a apropiar-se i malmenar, per 
tal d'instal.tar-hi ets seus magat-
zems i plantes envasadores, aquells 
pares i jardins que havien constituVt 
un deis trets característics i diferen-
ciáis de la vila de 'es aigües. 
11. A.M.C.M.:- XIV. Sanitat. Lligall 1. 
12. A.M.CM.•.-\.3.3.^.5.-Contribucióindus-
trial. Liigail 1. 
13. A.M.C.M.:- 1.1.2.1.- Entrades corres-
pondencia, 1938, Lligall. 
14. Peí que fa al primer moviment.esmenta-
rem com a mes signlficatives la Casa Rosa, 
el Bell-Estar, Casa Mas i Ros, Casa Moti ló. 
etc. Dins de reclect isme caldria situar "Vil la 
Rosario" (Torre deis Alemanys). Casa Ma-
negat, Casa Matheu, Casa Sala, Torre núm. 
5, etc. Com a ediflcls noucentistes hl t robem 
Vll.ia Catalina, Torre núm. 2 {avul rectoría), 
l'edificl del Casal, etc. 
15. Pensem en els jardins del Balneari Vichy 
Cátala, en la Rambla Recolons. la Rambla 
Ruff, el passelg del Cupulf, la urbanització de 
la Granja, etc. 
16. Aquesta circumstáncia s'evidencia cla-
rament en el cas del balneari Vichy Cátala i 
dQl balneari Soler, pero, en canvi, el balneari 
Prats, localitzat dIns el nucli urbá, veu l imi-
tada la seva influencia peí propi teixit t radi -
cional que l'envolta. 
17. S'esmenta també l'existéncia de " lava-
bos, waters, a lumbrado eléctrico e inagota-
Revista de Girona 
ble, agua de mina de la fuente de la Granja, 
esmerado servicio de café, bebidas y refres-
cos de las más acreditadas marcas en la te-
rraza de la fuente. Vaquería suiza con ser-
vicio permanente de leche pura de vaca, 
especial para personas delicadas, servida a 
domici l io. Frutas y verduras superiores pro-
cedentes de la propia Granja". Font Baró, 
Francisco: Gula oficial Ilustrada de Caldas 
de Malavella, por Maestro Nacional. G i -
rona, Imp. "La Económica", 1927, pp. 10-
11. 
18. Font Baró, Francisco: p. cit. pp. 36. 
19. (...) "existe una biblioteca fundada por 
Don Narciso Pía i Deniel, con libros cedidos 
por el mismo. Varios señores veraneantes, 
amantes de la cultura, han hecho también 
algunos donativos". Font Baró, F.: op. cit., 
p. 26. 
20. A.M.C.M.:- 1.1.2.1. Entradas correspon-
dencia. Anys 1931-1932. Lligall 3. Vegeu 
tambó. Sola Rere: Cultura popular, educado 
i societat al nord-est cátala (1867-1959). 
Girona, C.U.G., 1983, p.385. 
I 


Caldes de Malavella: aigua i balnearis en la configuració d'una societat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert