Birulés, Josep M.

Fabré, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOSSIER 
La Font Picant de St. Hilari. Projecte de J.M. Pericas, de 1927. 
L'arquítectura deis balnearis 
JOSEP M. BIRULÉS 
I BERTRÁN 
XA VIER FABRÉI CARRERAS 
e Caldes de Malave-
l laaRibesdeFreser i 
de Capmany a Sta. 
Coloma de Farners, 
la presencia d'aigües 
tel.lúriques a les co-
marques de Girona és torga abun-
dosa i variada. Les deus de díferent 
origen i qualitat apareixen en molts 
indrets. N'hi ha que responen a les 
fractures geológiques nord-sud i 
nord-oest-sud-estqueemmarquen 
les depressions de les comarques 
de la Selva i de l'Empordá; en d'al-
tres, la génesi queda mes vetada. 
Totes continúen donant tema a nom-
brosos estudis hidrogeológics, que 
n'esbrinen la procedencia i el per-
qué de llur composició. 
Al costat de les aigües sempre 
hi ha hagut qui descobrís o els atri-
buís diferents propietats. Per mes 
que, sempre que mirem enrera peí 
que fa a l'aprofitament d'aquestes 
fonts, ens ve la imatge deis romans, 
per exemple a Caldes de Malavella, 
amb tot el que de noble i assenyat 
pot suggerir-nos una colonia que 
construía termes i treia benef icis de 
les aigües, l'origen de l'explotació 
de les deus s'associa a un fet ca-
sual, a una clrcumstáncia prosaica. 
Tenim així que diferents fonts com-
parteixen el mateix "mite original": 
el del pastor que observa el pro-
gressiu guariment d'aquella vaca 
que, afectada d'alguna malura, té el 
costum de separar-se del ramat 
per beure o mullar-se en un toll 
d'aigua, sota la deu prodigiosa. La 
descoberta quedará atribuida al 
seny de l'animal, argument difós 
pels establiments com garantía de 
la bondat natural de les seves ai-
gües. De tota manera, aquest ús 
espontani per part de la poblado 
rural mes propera, és encara ben 
lluny del que será un balneari, mal-
grat que siguí la primera referencia 
que tenim del lloc que ocupa. 
En alguns indrets de les nostres 
comarques. Testada, a f i de guarir-
se, de tropes malmeses en les es-
caramusses carllstes, és el preludi 
de l'activitat balnearia. 
Paral.lelament a l'ús popular i 
anónim de les aigües, mai no ha 
deixat de conrear-se la ciencia hi-
drológica amb finalitats mediques, 
fins i tot a les époques mes hostiis a 
la práctica del bany. A banda de la 
Marga i consistent tradició árab, au-
tors com Michelo Savonarola ("De 
Balneis et Thermis", 1498), Llut's 
Mercado (descripció de les aigües 
de Catalunya, el segle XVI), Simón 
Montero {"Espejo cristalino de las 
aguas minerales de España", 1697), 
Gómez de Bedoya i altres, prepa-
ren el gran esclat d'interés per 
aquest tema cap al segle XIX, enca-
ra que es produeixi amb retard i a 
remole del mateix fenomen de Fran-
ga o Alemanya. 
Efectivament, el segle passat, la 
imitado de tes practiques europees 
dura a la creado del Cos de Metges 
Directors de Banys, (1816), que a 
Franga ja existia des del segle XVI, 
i, el 1877, a la fundado de la Socie-
tat Espanyola d'Hidrologia. L'assig-
nació d'un metge a cada establi-
ment que volgués practicar la cura 
Q 
La Font de la Puda de Banyoles. 
balnearia i robligació de presentar 
la preceptiva memoria anual d'acti-
vitats reportaren el floriment de la 
tractació, la qual, si bé en molts 
casos davallava a la pura apología 
mercantil de les suposades virtuts 
d'una aigua, en altres abastará un 
rigor científic considerable, dins els 
límits empírics i inconcrets propis 
d'aquestes practiques. 
A les deus termals i minoráis de 
les nostres comarques, la influen-
cia d'un metge tractadista ha estat 
important per a prestigiar-les, en el 
cas de St. Hilari (Dr. Gravalosa), de 
Vichy Cátala (Dr. Furest) i de Ba-
nyoles (Dr. Mascaró); i, a mes, la 
simple tradició i Taportació succes-
siva d'estudis deis metges directors 
ha acompanyat la difusió de la resta 
(Orion, la Mercé, Prats, Soler, Pi-
bes...). 
L'evolució de les practiques bal-
neáries ha sofert algunes modifica-
cions que mereixen ser matitzades: 
La ingestió o el bany d'aigua terma 
iniciáis van regularitzant-se pro-
gressivament a través de les prime-
res fondes i cases de bany. En es- <?^^»****** 
devenir cada cop mes una activitat ^ ' ' 
rendible, l'explotació de les aigües _¡ 
aconsella bastir edificis especialit- o 
zats, que a voltes acullen simultá-
niament l'envasat comercial de les 
aigües i els espais de la práctica 
termal. A causa del desenvolupa-
ment de la moda de vlatjar entre les 
classes burgeses, influVdes per la 
idea romántica d'acostament a la 
natura, i grácies ais tragats ferro-
viarls, s'afavorelx l'afluéncia a les 
aigües; pero paradoxalment aques-
ta mateixa tendencia exigeix estat-
ges mes ambiciosos, complets i 
luxosos per a reteñir els curables 
Espai semicircular que tanca la galería deis banys d'Orion. Massatge a pressió, 
dutxa circular I altres aparells aplegats per a una foto publicitaria. 
Revista de Girona 
mes benestants que cerquen, mes 
enllá de les fronteros, el prestigi de 
la cura en torres llunyanes. 
Aquests nous edificis es sofisti-
caren tot incorporant les técniques 
d'hidroterápia de Priessnitz, Kneipp, 
Wintermann, Pommé, Fleury, etc; 
sobretot quan els descobriments 
de Koch i Pasteur obren camins 
científics de determinado i preven-
ció de moltes patologies, que els 
apologetes de la fe hidrológica pre-
tenien resoldre amb terápies ben 
dubtoses i contradictóries amb l'a-
sépsia. Aleshores i progressiva-
ment, reficácia deis tractaments 
termals haurá de recolzar molt mes 
sobre una hidroterapia deis meto-
des que en la de/es essénc/es. Avui 
dia, la majoria deis tractadistes con-
sideren indiferent aquella composi-
ció de l'aigua, abans pedra de toe, i 
es fixen en els exerclcis mecánics 
de recuperado, influencia de la ca-
lor, estimulado per massatge hídric, 
etc., practiques realitzables amb 
aigua potable vulgar. Pero la con-
fianpa mig supersticiosa en les ai-
gües ha resultat mes persisten! que 
Q 
DOSSIER 
Hotelet Palatin, a la Font Picant d'Amer. 
tot aquest procés i constitueix una 
forma d'autosuggestió favorable 
que no es pot menystenir. 
Dos fenómens de gran signif ica-
cíó acaben de configurar aquesta 
evolució. Un és la inutilitat i con-
traindicacjó del balneari davant la 
tubérculos!, que valora la climato-
terapia, enfront de la crenoterápia. 
L'altre és Tesclat deis fenómens 
costaners, rinici de Testiueig a la 
platja, radjudicació de virtuts 
—abans exclusivament termals i 
balneáries— al simple fet de pren-
dre el sol {helioterapía) i de banyar-
se a! mar (talassoterépia). Davant 
d'aquest canvi, la mentalltat bal-
nearia encara pren una aleñada de 
valor per a adaptar-se al nou temps: 
apareixen els balnearis de mar. Ais 
banys de St. Telm, a St. Feliu de 
Guíxols, s'hi barreja la técnica hi-
droterápica convencional, adap-
tada a l'aigua salada, amb el senzlll 
bany de mar i la práctica deis es-
ports. Son balnearis de transido 
entre dues aigües; tanmateix, la 
forga del mar vencerá l'encís de la 
font mineral. 
En tot cas, l'avenp de la medi-
cina anirá bandejant el termalisme i 
les aigües minerats cap a una mar-
ginado cada cop mes evident. I, 
com que els costums socials ator-
guen un valor de prestigi a la nove-
tat, el balneari perdrá l'atractiu de la 
moda i entrará en una decadencia 
irreversible. Ja cap ais anys vint, la 
publicitat de la majoria deis establl-
ments sitúa en primer terme ele-
ments mes propis de l'estiueig con-
temporani com Taire pur, la bellesa 
del paisatge, les instal.lacions deis 
nous esports de moda {croquet i 
lawn-tennis) i sobretot els salons 
per a la práctica del joc; per tant les 
aigües van quedant en segon ter-
me, com unaexcusatradicional i un 
complement exótic a l'estiueig. 
La guerra civil, amb l'expropia-
ció de tots els establiments per a 
fer-ne íiospitals de refugiats o de 
sang, és la prova de foc que només 
alguns superaran; després vindrá 
l'auge de les industries d'envasatge 
a monopolitzar l'interés de les em-
preses; i, ais darrers anys, només el 
cansament produVt per l'estiueig 
massiu, la moda de les terápies 
alternativos, el fetitxisme de les 
classes urbanos pels ambients de-
cadents i els grans esforgos deis 
empresaris per presentar una ofer-
ta hotelera/7omo/osfa£i/e ajudaran a 
la revifalla que vivim de l'interés per 
aquests indrets i per aquests edi-
ficis. 
: 4 ¡ ^ — í ^ 
Els espajs arquitectdnics 
de la regenerado 
L'edifici balneari que avui conei-
xem és básicament un tipus confi-
gurat el segle XIX. L'arquitectura 
amb qué es conforma, els estiis que 
el revesteixen, pero, encara mes, el 
concepte que hi rau, procedeixen 
de ta versió vuitcentista de la idea 
de regenerado. El balneari es pre-
senta óbviament com el lloc de con-
fluencia de salut i lleure, allá on el 
dolí d'aigua assegura la complicitat 
de la natura en aquesta síntesi. Pe-
ro associar t'ús de l'aigua i la prác-
tica del bany, amb el Iteure i la salut, 
és una actitud constant de les cultu-
res desenvolupades, que iia gene-
ral diferents tipus arquitectónics 
ben característics. 
A la Grecia clássica, el gimnasi 
és l'edifici on el bany, l'equilibri cor-
poral, la tnigiene, només constituei-
xen el preludi de la discussió filo-
sófica en l'espai de l'exedra. Les 
virtuts curativos de les diferents ai-
gües no s6n característica essen-
cial en aquest procés: sí que ho és 
l'aigua com a materia regeneradora 
i puríficadora en ella mateixa. Per a 
les contrades asclepíades i per ais 
manantials dedicats a una déitat 
quedará la hidrología específica-
ment médica, desenvolupada per 
Hipócrates en la seva obra De les 
aigües, els aires i els llocs. 
Roma secularitza el bany col.lec-
t iu, convertint-lo en una práctica 
social generalitzada. El bany és un 
servei que el poder facilita ais ciuta-
dans romans, en una actitud tant de 
previsíó higiénica i médica com d'e-
Gran saló social i de joc del Vichy 
recuperable. 
Cátale, avui magatzem, malmés pero 
1 
BALNEARIS GIRONINS 
norgulliment col.lectiu del nivell de 
vida assolit. A la terma romana es 
converteix en prosaic l'acte de re-
generació grec, es foragita lafi loso-
fia de la palestra a fi d'acollir només 
lagimnástica; pero ensems s'hi des-
envolupa una enginyeria complexa, 
que comenga en Taqüeducte i aca-
ba en unctorium, on es practica el 
massatge després del bany. Les 
termes de Roma i, a petita escala, 
les de províncies, com tes de Cal-
des de Malavella, constitueixen au-
tentice monuments, grans com els 
edificis d'espectacles i bells com 
els commemoratius. 
L'lslam converteix en íntim l'es-
pai del bany, que adquireix menys 
complexitat que la terma romana 
pero una major delicadesa. Els me-
canismes básics, la sudació i el 
massatge, persisteixen, ara acom-
panyats a voltes deis perf ums i de la 
música, de l'exaltació deis plaers 
sensuals. Deis espais deis ham-
mam islámics, n'ha desaparegut el 
dolí de llum esclatant que els grans 
finestrals romans abocaven sobre 
els banyistes; ara les petites cúpu-
les calados tamisen una llum es-
cassa per a un ritual mes silencios i 
devot. Mal que els árabs copiessin 
alguns aspectos de la terma roma-
na que trobaren a Siria, el seu bany 
recull altre cop, com la Grecia clás-
sica, un carácter d'acte pietós, de 
regenerado tant espiritual com 
práctica. En tot cas, aquest carácter 
religiós ajuda, en raspéete social, a 
establir la graturtat deis establi-
ments de bany per ais pobres. 
La práctica higiénica i ritual del 
bany s'allarga durant l'Edat Mit-
jana, contra el qual és bastant co-
mú de creure, encara que de mane-
ra desigual segons els países; i en-
tra en total decadencia al Renaixe-
ment, per la por ais contagis infec-
ciosos, per la substitució de la hi-
giene pels perfums i, sobretot, per 
la intensificació del menyspreu del 
eos com a font d'impuresa i del nu 
com a pecat; per cert, tant per part 
de la Reforma com de la Contrare-
forma. En tot cas, a l'Edat Mitjana 
no apareixen nous models de ter-
ma, ans es van usant o s'imiten 
rudimentáhament els de l'antigui-
tat, fins a la seva destrucció. 
La práctica del bany no tornará 
a aparéixer com a fenomen social 
significatiu fins al segle XIX, i en-
cara aleshores necessitará la coar-
tada de les hidroterápies a fi de 
justificar-se. Aquella idea de rege-
nerado de l'antiguitat no es resta-
bleix a la vida quotidiana, sino en un 
período i en un lloc excepcionals, 
Revista de Gixona 
Primitiu establiment de les Termes Orion, de Sarita Coloma de Farners. 
vinculada al retorn romántic a la 
natura i a la seva capacltat tel.lúrica 
de guarir. Si l'ablució higiénica i la 
purif icado havien estat confusa-
ment mesclades a la terapia i a 
l'equilibri físic, durant elssegles XIX 
i XX es van recuperant separada-
ment: la higiene es generalitzará 
amb l'equipament de l'habitatge en 
una progressiva mecanització; la 
regeneració, amb el cop de má de 
la hidroterapia i de la hidrología 
avancen en la devoció cap a la realí-
tat i cap el míte de les aigües provi-
denciáis i en la moda del contacte 
amb la natura. És el balneari. 
Caracterització 
del balneari actual 
S'ha enunciat ja que alió que 
caracteritza el balneari del s. XIX és 
una determinada versió de la salut i 
del lleure. tntentem per semblanpa 
o contraposicíó amb l'antiguitat de-
finir quina és la síntesi d'aquests 
dos objectius. 
Primerament establim quina és 
la paradoxa de l'edifici balneari: es 
presenta com oposat al medi urbá, 
com alió mes apropat a la natura, i 
en canvi n'és una certa transposició 
cultural i arquitectónica en un lloc 
no urbá. El que qualificaria i presti-
giarla una implantado balnearia fó-
ra la llunyania del brogit ciutadá; 
pero del quai és un complement i al 
qual necessita per tal de definir-
se. 
Aquesta llunyania del medi urbá 
II exigeix incorporar la residencia. 
Aquí rau una de les diferencies im-
portants amb la terma antiga o amb 
els establiments de banys per a la 
simple higiene del segle XIX mateix. 
D'aquest fet, en neix un tipus d'edi-
fici diferent a qualsevol deis de l'an-
tiguitat, ates que busca assemblar-
El Prats primitiu, d'una camposició neoclássica senzilla i interessant. I 
DOSSIER 
Els xalets del Balneari Prats, dins del 
¡ardí, abans de l'ampliació que els 
substituí. 
se a la mes noble de les construc-
cions residenciáis: al palau. 
Un tercer tret característic és el 
de la separado radical del bany i 
del lleure; l'expressió galería de 
banys ja defineix un model d'orga-
nització separada, autónoma, com 
a nucli diferenciat de tota la resta de 
l'edifici. Aquesta separado obeeix, 
és ben veritat, a l'evolució de la 
hidroterapia i de les seves técni-
ques, i també ais motius d'higiene i 
partlcularització del tractament. 
Pero en una análisi mes afinada, 
descobrim com tot i reprenent la 
práctica del bany després de tres 
segles de bandejament, la por a la 
nuesa i el confinament a una es-
tricta intimitat condicionaran per 
molts anys aqüestes arquitectures, 
que mancaran d'aquells espais 
d'ús col.lectiu definidors de la ter-
ma antiga. I no tan sois la por a la 
promiscuitat, sino també el pudor i 
la simulado davant la malaltia tan-
quen la hidroterapia al seu reducte, 
alliberant la resta de l'edifici de la 
presencia de la penalitat. Pocs es-
forpos son tan evidents com el de 
l'arquitectura balnearia per a dis-
tanciar-se deis seus parents pro-
pers, el sanatori i l'hospital; i per 
aparentar un amable i despreocu-
pat oci en contacte amb la natura. 
Així dones, els salons, els tea-
tres, les sales de joc, els casinos, i, 
al defora, les porxades, les galeries 
i jardins, son rembolcall i albora la 
negado d'un rígida organització de 
l'activitat: l'horari precís, les dietes 
estrictos i la disciplina hidroterá-
pica. 
I encara una característica 
d'aquests establiments fóra la 
construcció d'un lloc, la implanta-
d o sobre l'indret natural d'una for-
ma de civilització, d'ordenació culta 
i parentética del món feréstec. El 
jardí, dones, tara de transido entre 
el balneari i la natura. Cal reconéi-
xer aquí una expl icado de caire no 
simbólic sino práctic: el passeig, ta 
caminada a Taire Iliure és part de la 
terapia de l'equilibri i de la regene-
rado per mitjans naturals. 
Desencotxar sota por-
xos, un luxe a les Ter-
mes Orion. 
i 


L'arquitectura dels balnearis

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert