Maurici, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FOTO MELI 
SALVADOR DALÍ 
EN ELS MEUS RECORDS 
per 
Jaume MAURICI 
No és la primera vegada que escric fent referencia a la personalitat artística i 
humana del pintor Dalí. Tornem, ara, enrera. 
Eli tindria aleshores setze anys. Jo en tindria vint-i-dos, i en la modestia d'un 
setmanari polític figuerenc d'aquell temps, que ¡o dirigía, vaig publicar les pr i-
meres paraules que potser s'hagin pogut liegir referides al nostre genial pintor, 
que tanta lletra d'impremta ha fet moure després. 
Era un capaltard d'un dia qualsevol de l'any. Ens passejávem per la Rambla 
amb el meu vell i cada dia mes admirat amic Joan Subias, quan aquest em pro-
posa; — Anem a veure en Dalí? — Hi anárem. Ens rebé en el seu taller que feia 
frontera amb la Pla^a de la Palmera. (Avui la pla^a té un altre nom. La palmera 
ja no hi és, pero el record d'aqueila tarda que anava caient en desmai sobre la 
palmera que definía el ¡loe urba, no l'he pogut esborrar encara de la meva 
memoria}. 
75 
He conviscut sempre amb el record d 'un 
Dalí que, potser inü t í lment , ell mateix ha vo lgut 
desment i r -me. Un Dalí tot ell abocat al de fora , 
pie de neguits i d 'auster i ta t . Un Dalí géneros i 
obertr humi l I temorós, pero amb els afanys 
d'una joventu t que se sap conscient de la seva 
•for^a de pene t rado . Una t imidesa que ana va 
Hígada a una autént ica capacitat art íst ica que 
ja aleshores podíem de f in i r en ell. 
Recordó amb quina d isposic ió ens anava en-
senyant l 'obra que tenía ja feta. Recordó també 
amb quín esbatanament d'ulls ranávem admí-
rant nosaltres. Cartons i mes car tons, amb ceis 
I térra i mar de l 'Empordá de Cadaqués ens 
eren mostrats peí jove ar t is ta. I nosaltres, cons-
cients que in ic iávem una admi rac ió que no s'ha 
ext ingi t malgra t els tombs que en tots nosaltres 
ha donat la v ida, sentíem que en aquells mo-
ments féíem h is tor ia . 
DespréSf els nostres destins o els nostres ne-
guits van bí furcar-se. Hí havía moi ta distancia 
ent re nosaltres. Ell va anar per un costat ; ¡o, 
per un al t re. Els dos havíem sor t i t cap a París, 
en époques i c i rcumstáncies no coincidents. En 
Dalí, per comentar a guanyar-s'hi una gloría 
un iversa l ; jo , per retornar-ne inés con fo rma t , 
amb la íHusió de poder re t robar-me amb mí 
mateix a casa meva. Pero aixó no fou possible, 
í du ran t Margues anyades he deambula t fora 
del meu ámb i t passional. Les meves act iv i tats 
l i tera ríes, sempre p rou prerár ies , van acabar 
per apagar-se duran t mes de trenta anys. Pero, 
així i to t , he deixat quat re pet i ts vo lums, amb 
la meva obra poét ica, per ais que m'han seguit 
o m'han compres. 
Van t ranscór rer mes de c inquanta anys sen-
se que pogués establ i r cap nou contacte amb 
en Daií. Potser ell ja m'havia ob l ida t , peré ¡o 
no. El destí és inexorable. I ara, depassat de 
llarg el míg segle, ens hem re t robat al t ra cop a 
Figueres, a la l l ibrer ia Canet, — un lloc d 'encon-
tres ag radab les—, quan ell hí preparava el seu 
inenarrable Museu, i em demost ré , amb l'es-
ment d 'una indiscreta anécdota, que encara es 
recordava d'aquell poeta local , que alguna ve-
gada no havia coVncidit amb ell, i que avuí sent 
la satisfácelo d'expressar en un acte col-lectiu 
d 'honienatge, la seva sincera admi rac ió peí p in-
tor Dalí, amplament de f in i t en el Museu que a 
la nostra comuna cíutat por ta el seu nom. 
El nostre temperament coNectiu es mani -
festa sempre en totes les seves reaccions. Va 
IHustrar, en la seva joventu t , Ilibres d'en Fages 
de Ci iment , d'en Puig Pujades, í també de 
meus. En els seus d ibuixos s ' ident i f ica amb les 
vivéncies pairáis i ciutadanes de tots els temps. 
L'antiga cúpula i el vell cainpanar de Sant Pere, 
avui subst i tu í ts , posats sota d 'un vol de nuvo-
lets que ideal i tzen les panorómiques de «L 'on-
cle Víceni;»; els carrers costeruts de Llers, térra 
de bruixes, per on s'escorre la processó del 
Di jous Sant; unes atzavares, unes palleres i un 
fossar, ins inuats, mes que d ibu ixa ts , amb ma 
destra; la por ta lada de Santa María de L ledó, 
vista rera d 'un reixat de clavells, i el pont de Íes 
set arcades de Castelló, s 'ent ronquen amb el 
meu Dalí de sempre. Aquell Dalí del meu temps 
de jovenesa, que des d'aleshores he anat admi -
rant i recordant per aquests camins de pro iec-
ció p rop ia , ádhuc sense ell saber-ho. 
76 


Salvador Dalí, en els meus records

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert