Galera i Monegal, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

GEOGRAFÍA 
Cartografía de l'área gironina 
en el período 1812-1988 
MONTSERRAT GALERA I 
MONEGAL 
L • any 1812, amb motiu de les Corts de Cadis es plantejá la necessitat de resoldre el 
problema político-administratiu de 
la divisió territorial de l'Estat espa-
nyol. És a partir de la infiltració deis 
corrents reformadors de la Revolu-
ció francesa a Espanya que es fa 
patent aquesta necessitat. La cons-
titució aprovada per les esmenta-
des corts preveu "...una división 
más conveniente del territorio es-
pañol por una ley constitucional 
luego que las circunstancias políti-
cas de la nación lo permitan" '. 
Una serie de propostes es for-
mularen a partir d'aquest moment. 
D'una forma esquemática, i referi-
des només a Catalunya, son les 
següents: 
1)1812- Tres provínoles per a Cata-
lunya, duesde marít imesi unad' ln-
terior, amb lescapitalsa Barcelona, 
Tarragona i la Seu d'Urgell. 
2} 1814 -Amb la tornada a Tabsolu-
tisme per part de Ferran Vil, el res-
tabliment deis corregiments per al 
terhtori cátala. 
3) 1821 -Projecte de divisió en qua-
tre províncies per al Principat. És el 
període del trienni liberal. 
4) 1822 - Un altre projecte lleugera-
ment diferent al de l'any anterior. 
Tots aquests intents es converti-
renen real i tate lSOdenovembrede 
1833, data en qué, segons el text 
d'un reial decret signat peí ministre 
Francisco Javier de Burgos, el terri-
510 I 
Johnston, Keith; 
Spain & Portugal. 
Dins: General Atlas 
Modern Geography, 
7862, lám. II 
(44,00 X 57,40 cm.) 
(CTC). 
^•^^m Dufour, A.H.: Mapa 
de Cataluña con las 
nuevas divisiones, 
1Q38 (52.50 77 X 50 
cm} (CrC). 
tori de l'Estat espanyol quedava 
div idi ten49províncies, delesquais 
quatre (Barcelona, Tarragona, Llei-
da i Girona) pertanyien a Catalu-
nya; eren les que avui encara son 
vigents d'acord amb el text de la 
Const i tucióespanyolade1978, que 
continua reconeixent aquesta uni-
tat de la provincia: "L'Estat s'orga-
nitza territorialment en municipis, 
en províncies i en les Comunitats 
Autónomas que es constitueixin. 
Totes aqüestes entitats gaudeixen 
d'autonomia per a la gestió deis 
interessos respectius" ^. 
El territori de Girona quedava 
indos dins de la provincia del ma-
teix nom. 
El text que definí els límits de la 
provincia de Girona és el següent: 
"PROVINCIA DE GERONA 
SU CAPITAL GERONA. 
Esta provincia confina por el 
S.E. con el mar Mediterráneo, por 
el N. con el reino de Francia, y por 
el S.O. con las provincias de Bar-
celona y Lérida. 
Su límite S.E. es la costa del 
Mediterráneo desde la desembo-
cadura del rio lardera hasta la 
rayú de Francia. 
Su limite N. empieza en la costa 
en este punto, y sigue la línea divi-
soria España y Francia por los Plri-
Revista de Girona 
Bas, Manuel: Cataluña. Dividida en cuatro provincias. Año de 1833. 
Manuscrit (40,60 x 51.70 cm) (Biblioteca Nacional de Madrid). 
neos hasta cerca del valle de An-
dorra, al N. del origen del rio Val-
tova. 
Su limite S.O. es el designado á 
la provincia de Barcelona hasta el 
collado de Tosas, y desde aquí 
hasta la raya de Francia el mar-
cado a la provincia de Lérida, sien-
do sus últimos pueblos Blanes, 
Martorell. Hostalrich. Viabrea, Riells, 
Viladrau, Espinelvas. Caros, San 
Miguel de Pineda. Falgas del Bas, 
Joanetas, Vidrá. Llaers, Vínolas, 
Losas, Palmerola, Puig-redon, Ara-
ñonet. Tosas, Isabel. Olot y Ma-
ranges" ''. 
L'any següent, el 21 d'abril de 
1934, segons un reial decret, les 
províncies espanyoles foren subdi-
vididesenpart i ts judicials. Les qua-
tre províncies catalanes ho foren en 
32, i mes endavant arribaren fins a 
35. A la de Girona se n'hi assigna-
ren 7: la Bisbal d'Empordá, Figue-
res, Girona, Olot, Ribes de Fresser i 
Santa Colonna de Farners. Com-
Q 511 
GEOGRAFÍA 
E C E R Ó N * 
Partit Judicial de Gerona. Dins: Geografía general de Catalunya dirigida per 
F. Carreras i Caridi. Provincia de Gerona per J. Botet i Sisó (1910-1915), 
lám. entre pp. 182-183 (CTC). 
Katmt,» i[HtR«L DE MTMuHTA PftSTir JUOic iA i DE f l jUEf fES PIDVINCI* OÍ EEROHA 
Partit Judicial de Figueres. Dins: (id. anterior excepte pp. 416-417) (CTC). 
prenien un total de 562 pobles i 
214.150 habitants ^. 
Aquests partits judicials pres-
suposaven la cessassió d'aquest 
poder, el judicial, de mans deis alcal-
des ordinaris, que eren qui l'havien 
tingut fins a aquells moments. 
Els partits judicials de Girona i 
Figueres comprenlen el territori in-
dicat en aquests mapes, si bé amb 
lleugeres variacions en el cas de 
Girona en la seva frontera amb el 
partit de Santa Coloma de Farners. 
Aquesta divisió és important per 
a Catalunya perqué comenga a per-
filar-s'hi el concepte de comarca, 
mot i idea que s'aná infiltrant ben 
aviat en la consciéncia col.lectiva. 
La capital del partit judicial coincidí 
majorltáriament amb les posteriors 
capitals comarcáis. 
El procés de comarcalització, 
talment com el previ a la divisió pro-
vincial a nivell estatal, passá per 
una serie de projectes i d'intents. 
D'entre tots caldrá citar-ne dos peí 
fet d'ésser els mes significatius: el 
de Norbert Font i Sagué, de 1897, i 
el de Pau Vila, de 1930. 
512 
Font i Sagué, 
Norbert: Carta 
comarcal de 
Catalunya, 1897 
(53,00 X 69.70; 
(CBntre Excursionista 
de Catalunya). 
Divisió manuscrita 
damunt un mapa 
imprés. 
Projecte de divisió territorial de 
Catalunya en comarques 
segons N. Font i Sagué - 1897 
L'autor presenta aquest projec-
te ais Jocs Floráis de Barcelona de 
1897 i fou premiat. Proposa un total 
de 39 comarques o unitats. Presta 
molía atenció a l'orografia, la hidro-
grafía i altres ciéncies, si bé mar-
gina el factor huma, peí fet de no 
confiar-hi considerablement ^. 
La comarca del Girones queda 
redüVda a una área molí petita i el 
seu territorl queda repartit entre 
Muntanya —una unitat amb aquest 
nom a la divisió de Font i Sagué— i 
part de la Garrotxa. La Selva, en 
canvi, ocupa una extensió notable. 
Projecte de divisió de Pau Vila 
- 1930 
Aquest projecte fou presentat 
en una histórica conferérícia pro-
nunciada a la Casa del Valles, en la 
qual es presentava una nova divisió 
territorial en comarques per al país. 
El text d'aquesta dissertació es pu-
blica l'any 1931, després de la pro-
c lamado de la República catalana. 
Pau Vila projectá 29 comarques 
i 6 unitats mes grans anomenades 
regions o supercomarques. '' 
La Regió 1, Regió nord-est (cen-
tre a Girona) comprenia les comar-
ques de l'AIt Empordá, Baix Em-
pordá, la Selva i la Garrotxa. La tra-
Revista de Girona 
Vila, Pau: Catalunya. Projecte de divisió comarcal. Dins: El problema 
comarcal de Catalunya, 7937, lám. pleg. al final del Ilibe (CTC). 
dicional comarca del Girones no 
apareixia en el projecte. 
Aquests intents i la publicacíó 
de diverses monografies comar-
cáis (cal destacar-ne Per a l'estudi 
de Catalunya. El Girones, de Miquel 
Santaló, 1923; La Cerdanya de Pau 
Vila, 1926; La Plana de Víc de Gon-
gal de Reparaz (fill) i Mn. Bataller, 
1928 i El Valles. Assaig geografic, 
de Pau Vila, 1930), culminaren en la 
creació de la Ponencia de la Divisió 
Territorial, a iniciativa del conseller 
de Cultura de la Generalitat de Ca-
talunya Ventura Gassol. La ponen-
cia comengá a treballar i estudiar a 
^ 5 1 3 
GEOGRAFÍA 
final de 1931, pocs mesos després 
de la proclamació de la República. 
El 12 d 'octubrede 1932 lescon-
clusions d'aquests estudis es pre-
sentaven al govern de Catalunya. 
Segons aquesta proposta el terri-
tori cátala quedaría dividit en 9 uni-
tats, anomenades "regions" o "ve-
gueries", i en 38 comarques. El cor-
responent projecte de llei no es 
presenta immediatament al Parla-
ment de Catalunya, Ja en plena 
guerra civil el Consell d'Economia 
de la Generalitat decidí d'aplicar la 
divisió territorial i el 27 d'agost de 
1936 el president Lluís Companys i 
el conseller d'Economia i Servéis 
Públics, Josep Tarradellas, signa-
ren l'acord. El text del Decret deia 
així: 
"a l'efecte de reorganitzar 
l'economia catalana, el terri-
tori de Catalunya es dividirá 
en nou regions formades per 
cada una de les comarques 
que s'esmenten. 
Regió primera, que com-
prendrá les comarques del 
Barcelonés, Valles Oriental, 
Valles Occidental, Baix Lío-
bregat i Maresme, la capita-
litat de la qual será Barce-
lona. 
Regió segona, que com-
prendrá les comarques d'AIt 
Empordá, Baix Empordá, Gi-
rones, Selva i Garrotxa, la 
capitalitat de la qual será 
Girona. 
Barcelona, 27 d'agost del 
1936. Lluís Companys. El 
conseller d'Economia i Ser-
veis Públics, Josep Tarra-
dellas ^ 
La comarca del Girones, no con-
templada en el projecte de Pau Vila 
de 1930, torna a ésser considerada. 
Aquesta divisió, que aconseguí 
superar el llistó de projecte, queda 
truncada d'una manera radical tan 
bon punt les tropes del general Fran-
co entraren a Catalunya, a Lleida, 
l'abril del 1938. "La administración 
del Estado, ¡a provincial y la munici-
pal en las provincias de Lérida, Tar-
ragona, Barcelona y Gerona se regi-
rán por las normas generales apli-
cadas a las demás provincias espa-
ñolas". Aquest text el signava a 
Burgos el dia 5 d'abril de 1938 el 
general Franco. ^ 
Durant els anys de govern de 
l'esmentat general (1939-1975), r ú -
nica divisió administrativa de Cata-
lunya fou la de les quatre províncies 
tradicionals creades el 1833. Un 
Generalitat de Catalunya. Conselleria d'Economia: Regions i comarques 
(1936), Edició facsímil en ocasió del Congrés de cultura catalana, 1977 
(42,00 X 38.50 cm) (CTC). 
a;.s:*,^^rS^H>í?^3Ví'.^^;í^?'-*^"-' 
IDENTALI • ' / 
Regió II. Girona. Detall del mapa anterior. 
5 1 4 ^ 
Genera'ital 
de CaláunyB 
Mapa comarca l de CalBlunya 1:5GD 000 
1987 
-^S--^ ' 
Institut Cartogréfic 
de Catalunya: Mapa 
comarcal de 
Catalunya 1:500.000. 
1987 (54.00 X 53.20 
cm) (CTC). 
documentat estudi publicat el 1984 
a cura d'Enric Lluch i Oriol Nel.lo ^° 
deixa constancia de tots els estu-
dis, projectes i propostes publicáis 
f insal 1983 sobre el tema dé la Divi-
sió Territorial. La represa del tema 
s'havia iniciat amb un breuescrit de 
Rovira i Virgili signat a Montpeller, 
probablement l'octubre de 1944. 
Situació actual 
L'Estatut de Catalunya de 1979 
preveu que "La Generalitat de Ca-
talunya estructurará la seva orga-
nització territorial en municipis i co-
marques i també podrá crear de-
marcacions i supracomarques" '^\ 
Les 38 comarques definides el 
1932 i establertes el 1936 han estat 
la base de la divisió territorial de 
Catalunya d'enguany, tot i mante-
nir-se la divisió provincial reafir-
mada peí text de la Constitució es-
panyola de 1978 ^^ 
Revista de Giiona 
NOTES 
1. Artículo 11 de la Constitución de Cádiz. 
1812. Publicat a Las Constituciones de Es-
paña, edició i estudi preliminar de Jorge de 
Esteban. Madr id : Taurus, 1983, p, 47. 
2. Articulo 137. Constitución española (1978). 
Barcelona: José M. Bosch, 1979, p. 8 1 . 
3. Colomer Preses, Ignasi M. Els cent pri-
mers mapes del Principat de Catalunya. 
Barcelona: Rafael Dalmau, 1966. Fitxa 67, 
p. 76. 
4. División territorial de la Península é islas 
adyacentes aprobada par S.M. en Real De-
creto de 30 de noviembre de 1833. Madr id : 
en la Imprenta Real. 1833. p. 15. 
5. Subdivisiones en partidos judiciales de la 
nueva división territorial de la Península é 
islas adyacentes, aprobada por S.M. en Real 
Decreto de 21 de abril de 7834. Madr id: en la 
Imprenta Real, 1834. Reprodui ta : Elspartils 
judicials a Catalunya 1982: dades per a una 
íutura remodelació. Barcelona: Generalitat 
de Catalunya, departament de Justicia, 1982, 
pp. 137-176. 
6. Font i Sagué, N, "Determinació de les 
comarques naturals de Catalunya". Jochs 
Floráis de Barcelona. Barcelona. 1897, pp. 
319-449. 
7. Vüa. Pau. "Per a una solució del problema 
comarca l de Catalunya. Una divisió de Cata-
lunya en comarques". El problema comarcal 
de Catalunya. Barcelona: Casa del Valles, 
1931. (Bibl ioteca d'estudis comarcáis, 11), 
pp. 95-139. 
8. Decret del govern de la Generalitat que 
determina les nou regions... les comarques 
compreses i la capitalitat de cada regió. Diarí 
Olicial. 9 setembre 1936, 
9. Artículo 1 de la Ley de 5 de abril de 1938 
dederogación del Estatuto de Cataluña e.O.E., 
8 abril 1938. 
10. El debat de la divisió territorial de Cata-
lunya, edició d'estudis, propostes i docu-
ments (1939-1983) a cura d'Enric Llucti i 
Oriol Nel.lo. Barcelona: Dipulació. 1984, 
11. Art icle 5,1 de VEstatut d'autonomia de 
1979. Publicat a L'Estatut d'autonomia de 
Catalunya de 1979 I l'Estatut interior de 
1932-... amb un estudi historie per Albert 
Balcells, Barcelona: Miquel Ar imany, 1982 
{Col,lecció Informe), p, 152. 
12. Llei 6/1987 de 4 d'abril sobre l'organit-
zació comarcal de Catalunya. D.O.G.. 8 
abril 1987, 
13. Llei 5/198B de 28 de rnarg de la creació 
de les comarques del Fia d'Estany, del Pía 
d'Urgell, i de l'AHa Rlbagorípa. D.O.G.. 16 
maig 1988. 
I 515 
GEOGRAFÍA 
GoTeiiiir.ll 
•e CdialüT.ya 
Mapa comarcal da Cslalunye I;500 0aD 
19SB i 
-.^.^-.e¿.,^a2u:.. 
^ ^ . ^ - • ^ . - . 
I i 
i fe 
i I fe. 
Institut Cartográfic de Catalunya: Mapa comarcal de Catalunya 1:500.000, 
1988 (54.00 X 53,20 cm) (CTC). 
La disposició transitoria pr i-
mera de la lie! 6/1987 del 4 d'abril 
contemplava la consulta municipal 
per a Cestabliment de la divisió del 
territori de Catalunya. Resultat d'a-
questa consulta fou la modificació 
del mapa anterior. Foren creades 
tres comarques mes i el Pía de l'Es-
tany, el Plad'Urgell i i'Alta Ribagor-
pa '^. D'aquesta manera les 38 co-
marques del 1936 recuperadas el 
1987 es transformaren en 41 el 1988. 
Amb aquesta modificació les co-
marques gironines experimenten 
un canvi de límits comarcáis, amb 
la inciusió de la nova unitat del Pía 
de l'Estany. 
L'evolució deis límits de l 'admi-
nistració territorial de Catalunya i 
particularment la part que afecta 
l'área de Girona s'ha pogut seguir 
en bona part grácies a la presencia 
516 ^ñ 
d'imatges ben significatives, mapes 
publicats a l'época i mapes d'estudi 
durant quasi 700 anys. Aquest era 
l'objectiu i la finalitat d'aquest escrit 
pubücat en dues parts. La primera 
ho fou en el número anterior (129) i 
es titula Cartografía de l'área giro-
nina en el període 1304-1812. 
Montserrat Galera és cap de la Carloteca de Cata-
lunya de l'lnstitut Canográfic de Catalunya. 
La pr imera part d'aquest treball de 
Cartografía fou publ icaten i'anterior número 
de la Revista. 
BIBLIOGRAFÍA CONSULTADA 
(Ordenada cronológicamenl) 
Geografía general de Catalunya, dir igida per 
Fra^cescl^ Carreras i Candi: Provincia de 
Gerona per Joaqu im Botet i Sisó. Barcelona: 
Albert Martin (1910-1915). 
Santaíó i Parvoreii, M. Per l'estudiefe Catalu-
nya. Assaig monográfic: el Girones. Girona; 
"El Aulonomista" . 1923. 
Un segle de vida catalana: 1814-1930, direc-
tor Parran Soideviia. Barcelona: Alcides. 
1961. 
La divisió territorial de Catalunya. Barce-
lona: Generalitat de Catalunya. Conselieria 
d'Economia, 1937. - Se'n va 1er un facsímil 
en ocastó del Congrés de Cultura Catalana. 
Barcelona: Seix Barral. 1977. 
La génesi de la divisió territorial de Catalu-
nya, edició de documents de l'arxiu de la 
Ponencia a cura d'Enric Lluch i Oriol Nei.io. 
Barcelona: Diputado. 19B3. 
El debat de la divisió territorial de Catalunya, 
edició d'estudis. propostes i documents 
(1939-1983) a cura d'Enric Lluch i Oriol Mel-
lo. Barcelona: Diputado, 1984. 
La divisió territorial de Catalunya: selecció 
d'escrits de geogratia. Barcelona: Curial, 
1984. 


Cartografia de l'àrea gironina en el període 1812-1988

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert