Soler, Marc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

76 > revista de girona  278
Ara tenim trenta 
pomades per curar 
cremades, però resulta 
que l’oli dels pescadors 
és més efectiu
MARC SOLER > TEXT
P
er a què serveix l’oli de fet-
ge del peix porc? Per als 
pescadors de la Costa Bra-
va, aquest remei tradicio-
nal que s’extreu del fetge 
assecat d’aquest peix servia per curar 
les cremades o les punxades de peixos 
verinosos. «Ara tenim trenta pomades 
per curar cremades, però resulta que 
l’oli dels pescadors és més efectiu». Són 
paraules de Rosa M. Subirós, inferme-
ra, antropòloga social i cultural, i autora 
del llibre Remeis tradicionals a la Costa 
Brava (Ed. Farell / Espai del Metge i la 
Salut Rural de Sant Feliu de Guíxols).
La història de l’oli, però, no s’acaba 
pas aquí. Gràcies a les anàlisis fetes per 
M. Dolors Pujol al laboratori de Quí-
mica Farmacèutica de la Universitat 
de Barcelona, ara sabem que aquest 
remei tradicional transmès de pares 
a fills, com tants altres —bandejats i 
menystinguts per la medicina hege-
mònica —, té altres propietats farma-
cològiques. Per exemple, s’ha desco-
el clau se’ns diu que té capacitat anti-
tumoral: sembla que inhibeix, in vitro, 
un enzim que provocaria el càncer de 
pulmó i que el Dr. Barbacid esta inves-
tigant. També es un antioxidant supe-
rior al Trolex, un medicament sintètic.
Aquest es un exemple entre els 
molts que, sobre la memòria del saber 
mèdic popular, ha estat treballant en 
els darrers quatre anys Rosa M. Subi-
bert que l’oli en qüestió actua com a 
complement dietètic i en el tractament 
de malalties dermatològiques i òssies, 
i que seria efectiu en problemes d’ín-
dole cardíaca i cerebral. Així mateix, 
l’anàlisi ha revelat que actuaria com a 
estimulant de la resposta del sistema 
immunològic i, per tant, seria útil per 
a la prevenció d’infeccions. I per reblar 
Si la biomedicina no hagués menystingut el saber mèdic popular, les consultes dels ambulatoris no 
s’haurien omplert de pacients en busca de receptes per a malures que abans es resolien en l’àmbit de 
l’autoatenció, que és el nivell primari —en totes les cultures— que permet a les persones solucionar-se-
les pel seu compte.
L’antropòloga Rosa M. Subirós explica en un llibre els remeis 
emprats tradicionalment pels pescadors de la Costa Brava
sanitat
Remeis tradicionals 
i biomedicina 
>> La Sra. Maria Oriol ensenyant 
un remei per calmar el mal d’orella.
r
o
g
er lleixà
revista de girona  278 > 77
Rosa M. Subirós 
ha fet una extensa 
recerca etnològica, ha 
recorregut 13 pobles 
—des de Blanes a 
Portbou— i ha fet un 
total de 72 entrevistes
rós. El llibre esmentat recull una part 
d’aquesta extensa recerca etnològica 
durant la qual l’autora va recórrer 13 
pobles —des de Blanes a Portbou— i 
va realitzar un total de 72 entrevistes 
entre pescadors i familiars més grans 
de 60 anys i que estaven en actiu fa 40 
anys o més. Al marge de les entrevistes, 
l’antropòloga va poder aprendre de pri-
mera mà com es preparaven els remeis 
i la manera d’aplicar-los. Així mateix, es 
va familiaritzar amb el món de la pes-
ca i la gent del mar. En aquest sentit va 
visitar peixateries i mercats, li van ex-
plicar com es feien nanses i gambines 
amb branques d’olivera, i va aprendre 
què era un xarambeco (estri emprat per 
recollir el fil abans de l’aparició de les 
canyes de pescar) o un ermità.
Un centenar d’afeccions amb 
els seus respectius tractaments
El llibre tracta de 23 afeccions o mals 
d’un total de cent que l’autora ha docu-
mentat, i que es troben agrupats en set 
capítols: aparells digestiu i respiratori, 
dermatologia, odontologia, òrgans dels 
sentits i aparell locomotor, amb l’excep-
ció del primer, dedicat als patiments re-
lacionats amb el treball al mar. Així ma-
teix, cada malaltia està descrita tant des 
del punt de vista científic com popular, 
s’enumeren els remeis, se’n fa una anà-
lisi terapèutica i, a l’apartat anomenat 
«garbell», se’n descriu un dels remeis, 
bé per ser el més utilitzat, el més curiós 
o per ser difícil de comprendre.
«L’autoatenció o preocupació prò-
pia de la salut —explica Rosa M. Subi-
rós— esdevé el nivell primari d’atenció, 
i és universal a totes les cultures». Diu 
que la seva pràctica diària com a infer-
mera durant 20 anys i la seva participa-
ció com a cooperant en diversos projec-
tes sanitaris a Amèrica del Sud i a l’Àfri-
ca li van fer «entendre la salut, la ma-
laltia i l’atenció» d’una altra manera. Al 
llarg de la seva experiència professional 
ha vist passar per les consultes visites 
que eren perfectament evitables —amb 
la derivada que, si el metge no recepta, 
el professional sanitari és mal vist pel 
pacient— i la conclusió a la qual ha 
arribat és que s’han adquirit hàbits ne-
gatius, tant farmacèutics com sanitaris. 
En aquest sentit preconitza que cal un 
procés de reeducació i docència, i saber 
que no tot mal (Subirós fa servir aques-
ta paraula i no pas el terme «malaltia») 
necessita un medicament. «I una ma-
nera de fer-ho potser sigui escoltar les 
coses que explica la medicina popular 
—i que fins ara es consideraven creen-
ces del passat i ridícules—, que ensenya 
que hi ha malures que les persones po-
dien guarir pel seu compte».
D’altra banda, resulta curiós com-
provar que hi ha remeis idèntics en-
tre cultures sense contacte. Subirós 
explica que l’ús de les fulles de la fi-
guera de moro per combatre la bron-
quitis també es troba a Madagascar. 
I que els punts del canell als quals es 
fa massatge en la pràctica de «tren-
car les angines» es corresponen amb 
els punts del meridià del pulmó en la 
medicina tradicional xinesa. Al marge 
de les coincidències, tant les herbes 
com els animals han estat font de so-
lucions de primera mà per combatre 
determinats mals. Per exemple, l’oli 
de la flor de saüc o de ginebró serveix 
per curar el mal d’orella (otitis), apli-
cat amb un cotó o amb una paperina 
de paper aplicada a l’orella. Sabem 
que el verí de les serps té aplicacions 
mèdiques, i per tant no sorprèn tant 
escoltar els pescadors quan expliquen 
que atacaven el mal de queixal fumant 
la pell d’aquest rèptils ben picada (la 
recollien a l’època de la muda) i barre-
jada amb picadura de tabac. Amb re-
meis tradicionals tan simples com les 
tisanes, infusions o «fer aigua de...» es 
combatien o es prevenien els refredats 
abans de l’aparició de la penicil·lina, 
i s’evitava l’ús i abús dels antibiòtics, 
que s’han hagut de modificar perquè 
s’ha comprovat que no actuen amb 
l’eficàcia inicial.
A l’Àfrica diuen que, quan un avi 
mor, desapareix una biblioteca. Potser 
ens hauríem d’aplicar la lliçó.
Marc Soler és periodista.
>> «Trencant les angines»; «pales» 
o fulles de figuera de moro, útils per 
tractar la bronquitis; i la pell d’una 
serp després de fer la muda.
r
o
sa m. su
b
ir
ó
s
r
o
sa  m. su
b
ir
ó
s
r
o
sa m. su
b
ir
ó
s


Sanitat - Remeis tradicionals i biomedicina

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert