Miró i Ametller, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El ColMegi 
Universitari 
de Girona 
(1969-1981) 
Joan Miró I AmeiHer 
ELS INICIS 
La Univers i tat Au tónoma de Barcelona era 
autor i tzada per una O.M. del 13 de novembre 
de l 'any 1969 a crear Seccions deiegades de Fa-
cul tat a Gi rona. Una resolució de la Direcció 
General d 'Universi tats i Investigació, el 14 de 
novembre, establia la Delegado de Lletres i, l 'any 
següent, era autor i tzada també la de Ciéncies. 
Aqüestes Seccions han perdurat f ins avu i , men-
tre que els estudis de p r imer curs de Ciéncies 
Económiques, seguits els cursos 1971-72 i 1972-
73, foren supr im i t s . Es satisfeia a ix i un deis 
punts de la pol í t ica univers i tar ia del llavors M i -
nistre d'Educació i Ciencia, José Luis Vi l lar, 
mercés a la labor negociadora del p r imer Rec-
tor de l 'Au tónoma, el seu germa Vicente. Pero 
també, en certa manera, es reprenia í'esfor^ de 
l 'Estudi General estroncat per Felip V.é, i el de 
la Univers i tat L l iu re de Gi rona, fu lm inada l 'any 
1874 ais quatre anys d'edat. L'any 1969, els ne-
gociadors voJien fer propostes prudents , sense 
prec ip i tac ions, amb una p lan i f i cado correcta 
que no requerís cont inúes rect i f icacions. No 
sembla pas que ho aconseguissin. Cal no ob l i -
dar que, a mes a mes de l 'expansió, hi havia en 
el cap de tots els pol í t ics univers i tar is d'aquell 
temps l 'evidéncia del carácter for^a con f l i c t iu de 
les grans concentracions univers i tár ies. Aquest 
parámetre amagat subsistía al costat deis argu-
ments de just ic ia d is t r ibu t i va i de descentral i t -
zació que bescanviaven Gi rona. Barcelona ¡ Ma-
d r i d . 
LA SITUACIO JURrorCA DEL COL.LEGI 
Tot basant-se en el Decret 452-1969, de 27 
de marg, la Dlputació de Girona sol-licitá del M i -
nister i la t rans fo rmac ió de les Seccions deiega-
des en CoNegi Univers i tar i . Hi f igurava en qua-
l i ta t d 'ent i ta t p romo to ra la prop ia Diputoció i a 
manera d 'ent i ta ts coHaboradores l 'A juntament 
de Gi rona, la Caixa d'Estalvis Provincial i la 
Cambra Of ic ia l de Comerg t Indust r ia . Cal 
recordar que el 20 de marg de 1970 s'havia pro-
posat la c reado de l 'anomenada Comissió pro-
motora deis estudis univers i tar is a Gi rona, a f i i 
efecte de convenir els estudis i regular l lur sos-
teniment económjc, en la qual Comissió, a mes 
de les ent i tats esmentades, hi havia la Caixa de 
Pensions per a la Vellesa i d 'Estalvis, la Delega-
d o del Min is te r i a Gi rona, la Casa de Cul tura 
i el Govern Civ i l de Gi rona. A tall de resposta, 
un Decret de 15 de ¡uny de 1972 (Decret 1.705/ 
1072) , reconeixia prov is iona lment el Centre en 
qual i ta t de Col-legi Univers i tar i adscri t a la Uni-
versi tat Autónoma de Barcelona. Pero un nou 
Decret, el 2 .551 /1972 , de 21 de j u l i o l , derogava 
e! de l'any 1969, en el qual s'havien fonamen-
tat f ins aleshores les ent i ta ts p romotores i col-
laboradores, i presentava una nova regu lado or-
denadora de la normat iva i func ionament deis 
CoMegis Universi tar is. Ara es dist ingia entre Col-
317 
Classe de geografía deis 
alumnos del Col.legi Uni-
versitari des del Tibidabo. 
Curs 1971-72. 
legis adscr i ts in tegrá is , carácter! tzant els dar-
rers per anar llur sosteniment ecconómic a car-
ree de la Universi tat mare. 
La Diputació de Girona soll icitá, el 2 de maig 
del 1973, que fos atorgat el carácter d ' in tegrat 
al Col-legí de Gi rona; no obstant , sembla que l'ex-
pedient enviat amb aquesta f ina l i ta t no s'ajus-
tava del to t a les condic ions exigides per la l lei, 
ja que hi mancava el Reglament i els Estatuts de-
f i n i t i us del centre, puix s'estaven mod i f i can t e!s 
provis ionals per adaptar-los a les seves condi-
cions. Els nous Estatuts foren aprovats per un 
Pie de la Diputació el 21 d'agost del 1973. 
En aquest periode hi ha alguns punts fos-
cos. Ment re aigú a f i rma que la documentac ió 
va romandre Ilarg temps congelada, sense t r am i -
tar-se, sotmesa a rb i t rá r iamen t a la vo lun ta t d 'u-
na persona, d'al tres declaren que qui va endar-
re r i r les gestions fou la Gerencia de la Univer-
sitat Au tónoma de Barcelpna. F ina lment , els 
papers ar r ibaren a M a d r i d , sembla que sense 
passar per l 'Autónoma, ja que el v ice-director 
General de Centres Univers i tar is va re tornar la 
Documentació al Rector de l 'Autónoma, el 12 
d'agost del 1975, remarcant- l i que la instancia no 
era el model of ic ia l i que hi mancava l ' in fo rme 
del Rector tal com estava prescr i t . 
L'any 1975, la Diputac ió, en nom de la Co-
missió p romo to ra del Patronat i després de con-
sul tar professors i a lumnes, canvia la soHicitud 
d ' in tegrat per la d 'adscr i t . El President havia 
v is i tat el M in is t re i, en una conversa de passa-
dissos, en Cruz Mart ínez va dir-M que no era 
possible autor i tzar cap Col-IegÍ in tegra l mes; pe-
ro, en compensado, li ofer ia la possib i l i tat de 
donar a Gi rona deu carreres en lloc de dues, i 
sense conf l ic tes, vagues ni protestes, a mes de 
forga mes económiques d 'emparar . Aquests fets 
esdevenien en el marc d 'una si tuació cr ispada i 
tensa de relacions entre el Patronat i el personal 
del Centre un ivers i tar i a causa d'una vaga in i -
ciada el febrer per reiv indicacions professionals, 
económiques i pol ( t iques, detonada per haver 
tancat el M in is te r i la Univers i tat de Val ladol id, 
que va t robar un ressó estatal i que no es va 
acabar f ins a f i de curs (encara que la Secció 
de Ciéncies se'n va desentendre av ía t ) . 
Entre adverténcies ¡ndírectes de tancament , 
la Diputació de Girona va voler distanciar-se del 
Centre, i l 'octubre del 1975 va proposar la cons-
t i tuc ió de la Comissió de Patronat del Col-legi 
Univers i tar i de Gi rona, fo rmada per deu mem-
bres segons els Estatuts, en la qual minvava el 
paper de la Diputac ió, convert int-se el Patronat 
en ent i ta t p romo to ra . El President del Patronat, 
elegit d 'entre els noms proposats per la Dipu-
tació, fou el Dr. A lber t Casellas, professor del 
Centre, el qual f ou designat per O.M. del 8 de 
novembre del 1975. No obstant , es va manifes-
tar tot seguit una vo lunta t de supervivencia ex-
t raord inar ia que va depassar de lluny totes les 
reticéncies. L'esforg de conso l idado , mercés al 
recolzament deis equips rectoráis de la Universi-
tat, tot seguint la l lei, va por tar el Centre a ele-
g i r , a f ináis del curs 1975-76, el Dr. Jord i Nadal 
per Director . 
L'EVOLUCIO ACADÉMICA DEL CENTRE 
ParaHelament a la h istor ia o f i c ia l , el Col-
legi s'ha anat consol idant . El nombre d 'a lumnes 
ha crescut de 130 l'any 1969 a ó l 8 l'any 1975. 
El Centre impar te ix els p r imers cicles d 'H is tó-
r ia. Geografía, A r t , Fi lología {catalana i caste-
l lana), Psicologia, Ciéncies de l 'Educació, Qui 'mi-
TAULA I. Alumnes del CoMegi Universí tar i 
Curs Lletres Ciéncies Empresarials Total 
1969 
1970 . 
1971 • 
1972 • 
1973 • 
1974 • 
1975 • 
197Ó . 
1977 • 
1978 • 
1979 • 
1980 • 
1981 
- 70 
- 71 
- 72 
- 73 
• 74 
- 7 5 ( b ) 
- 76 
- 71 
• 78 
- 7 9 ( c ) 
• 80 
• 81 
- 82 
130 
287 
378 
3Ó0 
3ó4 
378 
412 
409 
428 
353 
393 
404 
486 
98 
175 
:211 
2Q9 
234 
206 
233 
2^ 51 
150 
5 2 ( a ) 
3 7 ( a ) 
260 
325 
378 
406 
130 
385 
605 
608 
573 
612 
618 
642 
689 
7 6 3 ( c ) 
893 
949 
1.078 
( a ) Ciéncies económiques. 
( b ) Cálcul dubtós. 
( c ) Fins al curs 1977-78, hom comptava alumnes mat r icu la ts , incios el nombre d 'a lumnes 
repet idors. 
ca i Biología, i els p r imers cursos de Fi losofía, 
Física i Matemát iques. La Secctó de Ciéncies és 
ubicada a l 'edlf ic i de la Casa de Cu l tu ra i la de 
Lletres, ¡nic ialment també a la Casa de Cu l tu ra , 
s'havia traslladat recentment a l 'antic Seminar! 
menor de Gi rona. El Col-legi disposa de migrades 
instal-lacions académiques i admin is t ra t ivas que 
fa funcionar forga sovint al l ími t de l lur capaci-
tat . 
A Gi rona, el Col-legi ha fac l l i ta t els estudis 
a persones allunyades deis grans Centres Uni-
vers i tar is , que a l t rament hi haur ien accedit amb 
moltes d i f i cu l tá is . El Centre s'ha inserit ferma-
ment en el corrent cu l tu ra l de les comarques 
ve'i'nes, sense renunciar al seu carácter univer-
sal , i ha t ingut una inf luencia evident que ha 
ultrapassat l 'ámbi t académic per ent rar en el 
camp d'acció cu l tu ra l indesl r iab le de la verte-
dera vida univers i tar ia . D'alti-a part és un cen-
t re p roporc iona l , en el qual las relacions ent re 
professors i alumnes son afavcr ides. 
El professorat , entre els quals havien pre-
domina t in ic ia lment els professors viatgers que 
venien a impar t i r classe un o dos dies a la set-
mana, s'ha instal-lat a Gi rona, normal i t zan t el 
func ionament académic, regular i tzant els hora-
ris, complementant els ensenyaments i in ic iant 
un treball de recerca, sacr i f icat i volenteros. 
TAULA Professors del Coí^egi Univers i tar i 
Curs 
1969 - 70 
1972 - 73 
1976 - 77 
1977 - 78 
1978 - 79 
1979 - 80 
1980 - 81 
1981 - 82 
Lletres 
PERSONAL 
Secretaria 
27 
26 
43 
41 
42 
41 
39 
43 
d 'Admin is t rac ió 
i A d m i n i s t r a d o : 
Bib l io teques: 
Bidells: 
Neteja: 
C 
i Se 
5 
3 
3 
4 
iéncies 
31 
23 
24 
25 
27 
23 
26 
irveis: 
Empresarials 
14 
14 
T8 
20 
SI? 
El Col.iegi Universitari de Girona comenQá la seva 
activitat el 1969. a la Casa de Cultura. 
somni . El M in i s te r i , mentrestant , es l imi tava a 
subvencionar el Centre amb dues-centes mi l pes-
setes l 'any. 
L lavors, a f ináis del curs 1976-77, es va em-
prendre per par t de professors i alumnes una 
acció sol idar ia de protesta, seriosa i sense gar-
res aldarulls. I efect iva, ja que compor ta la sig-
natura peí Patronat, la D i p u t a d o , l 'A juntament , 
la Cambra de Córner^, la Caixa p rov inc ia l , la 
Caixa de Pensions ( a m b una di l igencia de re-
serva ) i l 'agrupació de Collegis professionals, 
tots convocats peí Governador Civi l de Gi rona, 
el 30 de juny del 1977, d 'un conveni económic 
peí qual el pressupost del Centre es repart ía en 
percentatges. L'existéncia d'ai tal conveni sembla-
va una condic ió «sine qua non» per a la inte-
g r a d o , la qual era considerada l 'únic camí via-
ble per a la def in i t iva consol idació del Col-
legr. I per a la seva subsistencia. A mes, la re-
g u l a d o de les aportacions al llarg de l'any po-
día considerar-se com essencial per ordenar la 
v ida económica de f o rma estable. 
Iniciades noves gestions i noves visi tes, el 
resul tat de les quals no deixa gaire marge a l 'op-
t im isme, pero sí les portes obertes per seguir 
treballant, f ina lment la Junta de Govern de la 
Universi tat Autónoma de Barcelona aprovava el 
14 de setembre del 1978 el t r ám i t d ' in tegració. 
Tota la d o c u m e n t a d o era entregada al M in i s te r i 
i, uns mesos després, era in formada favorable-
ment peí Consell de Rectors. Calla esperar l'a-
provació de la Junta Nacional d 'Univers i ta ts , un 
órgan práct icament inexistent i que en la situa-
d o del moment del qual p a r i e m , era mol t d i f íc i l 
que es reunís. 
Aquest professorat , el qual ha compta t amb 
noms il-lustres de la Ciencia i la Cul tura catala-
nes, ha assumit f u n d o n s i responsabi l i tats su-
per iors a les normáis a la Univers i tat , sovint poc 
remunerades i sense possibi l i tats de p romoc ió 
professional . 
Fins l'any 1975, el Coi-legi tenia un pressu-
post defrc i tar i en mes d 'un m i l i ó de pessetes 
cada any. Les aportacions eren negociades i dis-
cutides de vegades de mes en mes, i el r i tme 
deis pagaments esdevenia a cops un anguniós 
ofec. Com a conseqüéncia de la regu lado de la 
s i t u a d o del Centre, l 'any 1976, el pressupost 
presentava un déf ic i t previst avaluat en uns 6 
mi l ions de pessetes. Per a l 'any 1977, el pres-
supost es podia considerar inassolible. Els re-
cursos de func ionament eren mo l t migrats i, any 
dar rera anys, minvava l lur p ropo rc ió dins el 
pressupost: d 'un 8 ' 7 % l'any 1975 esdevenia un 
6 ' 2 % l'any 1977. Els pressupostos de div is ions 
i depar taments permetr ien només fer-se carree 
de les despeses mín imes, real i tzar les pract iques 
imprescindib les i fer solament algunes de les 
adquisic ions d ' invers ió necessaries. En aqüestes 
condic ions, qualsevol pro jecte de recerca era un 
EL DE5E ANIVERSARI 
El curs 1978-79 era incorporada al Col-
legi ia Secció de TEscola d'Estudis Empresar ia ls, 
segons acord del Patronat , aprovat per la Junta 
de Govern de la Universi tat . El Collegi, a mes 
de les act iv i tats académiques normáis , en les 
inauguracions de curs, podia presentar un con-
jun t d 'act iv i ta ts , conferencies, seminar is, assis-
téncies a s impos iums j congressos, par t ic ipa-
cions en treballs i organismes, i publ icacions que 
podem qual i f icar de remarcable. En una enques-
ta de la Univers i tat Au tónoma, rassisténcia mi t -
jana a dasse és de l 'ordre del 6 2 % (super io r al 
va lor m i t j á de la Univers i ta t , que és el 5 0 % ) , 
i el percentatge de les assignatures impar t ides 
en cátala és del 7 9 % , col-locan t-se el Col-
legi entre els Centres mes trebal ladors. Nogens-
menys, la major ia deis problemes que l 'afecten, 
económics, professionals o de relacions acadé-
miques, están resolts només en part i el Centre, 
l 'octubre del 1979, en a r r iba r el desé aniversari 
cont inua en un estat jur ídico- legal amb igú , in -
vo lun tár iament precar i . 
En efecte, els t rami ts de la integració, detu-
rats a M a d r i d , es van compl icar enormement 
quan en una reunió del Consell de Rectors pre-
320 
sidida peí M in is t re d 'Universi tats i Investigació, 
t ransformada així en reunió de la Junta Nacio-
nal d 'Universi tats { a p r o x i m a d a m e n t ) , davant 
les propostes d'integracJó de Col-legis Universi-
tar is , va predominar l 'abstenció, sembla que a 
causa d'al tres problemes aliens ais concrets de 
Gi rona. 
Mentrestant , el Conseil de Minist res havia 
aprovat, en reunió celebrada el juny del 1980, 
unes bases per a la integració de Col-legis Uni-
vers i tar is . Interrogáis verbalment váries vega-
des, func ionar is del Min is te r i havien respost que 
!a documentac ió de Girona estava en ordre i que 
no calia fer cap a l t re paper. Iniciades noves ges-
t ions, amb el recolzament de la Univers i tat , el 
Conseil In terun ivers i tar i Cátala, la General i tat , 
les corporacions grronines que sempre lian a ju -
dat al CoNegi, ensems amb d ipu ta ts i senadors 
catalans d 'ambdós Par laments, ha estat comu-
nica t al Col-legi que la sol-licitud d ' in tegrac ió 
s'havia d 'adaptar P les Bases aprovades el juny 
del 1980. Ha estat necessari, dones, refer tot el 
procés, elaborar nous documents, obten i r nous 
acords i soHicrtar-ne al tra vegada l 'aprovació deis 
organismes impl icats . No s'ha perdut l 'esperan-
^a. Prou que les inst i tuc ions catalanes han de-
mostrat llur confianza en el Col-legi de Girona, 
Prou que els professors, els alumnes i els tre-
balladors del Centre han demostra t la v i ta l i ta t 
del CoHegi. Prou que dotze cursos d 'h is tó r ia . 
les publ icacions i la par t ic ipac ió en la vida cul -
tural i c ientí f ica han palesat la feina feta, 
L'expedient d ' in tegració, una vegada rebut 
peí Min is te r i d 'Educació i Ciencia, ha requer i t 
tres informes favorables: el de la Direcció Gene-
ral de Personal d 'Organismes Autónoms de la 
Funció Públ ica, signat el 17 de novembre del 
1981; el de la Direcció General d 'Admin is t rac ió 
Local, enviat el 16 de novembre; i el de la Jun-
ta de Rectors presidida peí M in i s t re , aprovat en 
la reunió del 26 de gener del 1982. La Direcció 
General d 'Ordenació Universi tar ia i Professorat 
t rametrá ara expedients i in formes al Min is te r i 
d 'Hisenda, el dar rer escull. Una vegada depassat 
aquest obstacle, és d'esperar una rápida decisió 
del Conseil de Min is t res. 
Hom podrá d i r que aquest resum de les cir-
cumstáncies i peripécies del Col-legi Univers i tar i 
de Girona no s'ajusta al que hauria d'ésser una 
ver i íable h istor ia del Centre i de les seves ac-
tuacions académiques. No obstant , gairebé dos 
anys després del desé aniversari de la seva fun-
dació, ten im la mi l lor mostra de les act iv i tats 
del Col-legi: la Misceí-lánia en dos vo lums que re-
cull aportacions de professors actuáis i passats, 
així com d'ex-alumnes avui també professionals 
univers i tar is . A ix6 ningú no ho podrá esborrar 
i será la mostra mes pregona de la inqu ie tud 
cient í f ica que Ij dona v ida. Es la mi l lor p loma 
per explicar-ne la h is tor ia . 
J Al Lonoim 
De BARceLorsjA 
COLLGGI'Ji^ 
DG GIROVA 
321 


El Col·legi Universitari de Girona (1969-1981)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert