Nogué i Font, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOSSIER 
Vicenzo Maria Coronelli (1650-1718) fou 
osmógraf de la República de Venécla I 
fundador de rAcademia Cosmográfica degli 
Argonauti. El mapa está indos dins l'obra 
Corso Geográfico Universale, Venécia 1692-
1694. vol. I. 
364 I 
Girona sobre el mapa 
JOAN NOGUÉ I FONT 
• oíhom sap qué és un mapa, perqué toí-
• hom —qui mes, qui menys— se n'ha 
- J H ^ servit en algún moment de la seva vida. 
El mapa és, certament, un objecte d'ús quotidiá: a 
l'escola, a la botiga, al carrer, al diari, a la televisió, al 
lloc mes inesperat ens podem trobar amb un mapa. 
Per qué aquesta quotidianeVtat? Perqué, en realitat, 
el mapa és mes que un objecte: és, de fet, un llen-
guatge, una forma d'expressar i de reconéixer l'or-
ganització espacial del nostre món. I l'espai —val la 
pena recordar-ho— és una dimensió fonamental de 
¡'existencia humana, com el temps. Des de sempre, a 
l'ésser huma li ha calgut conéixer l'espai que l'en-
volta; ha tingut necessitat de marcar uns punts de 
referencia al seu voltant que l'ajudessin a «situar-se» 
en el món; ha sentit la necessitat, en definitiva, de 
conservar la memoria deis llocs. I, en la majoria deis 
casos, ho ha fet a través del mapa. 
El mapa només es diferencia d'altres formes de 
llenguatge, com la paraula o el nombre, peí fet que es 
tracta d'un llenguatge gráfic, bastant menys abs-
tráete i forpa mes proper a la realitat que no pas les 
altres dues formes de llenguatge mencionades: 
Mapa Paraula Número 
— * * * Abstracció Realitat 
El mapaés, pertant, una representado gráfica de les 
relacions i formes espaciáis, un llenguatge gráfic 
que ens facilita la comprensió espacial del món en 
qué vivim. El mapa estimula a pensar espaciaiment: 
d'aquí ve la seva quotidiane'ftat, el seu poder. 
La ciencia que elabora i estudia els mapes és la 
cartografía, una subdisciplina de la geografía. Po-
dríem definir-la una mica millor com l'art, la ciencia i 
la tecnología que produeix mapes, així com el seu 
estudi en tant que documents científics i obres d'art 
(mapes antics). En aquest sentit, el treball cartográ-
Revista de Gizona 
fie té a veure amb totes les fases d'avaluació, compi-
lació, disseny i dibuix requerides per produir o revi-
sar un mapa, fases que se serveixen de técniques 
cada Gop mes sofisticadas (informática, teledetec-
ció). Inclou, també, totes les fases de reproducció, 
lectura i presentado deis mapes, així com l'estudi de 
la seva evolució histórica (cartografía histórica). 
L'objectiu d'aquest dossier, tanmateix, no és pre-
sentar la ciencia cartográfica al lector en la seva tota-
litat. Es tracta, senzillament, d'introduir-lo —ni que 
sigui d'escall impada— al món del mapa, a través 
d'exemples extrets de les comarques gironines; es 
tracta, també, d'esbrinar quina ha estat la imatge 
que els geógrafs i els cartógrafs han tingut de les 
comarques gironines al llarg de la historia. Tres deis 
treballs aquí presentats responen directament a 
aquest últim objectiu. Son els art ides de Montserrat 
Galera, de Josep-Lluis Garrido i de Ramón Gastells, 
totsel lsenglobatsclarament ena l l óqueend iem car-
tografía histórica. Els altres treballs s'adrecen mes 
aviat a l'objectiu que comentávem inicialment, o 
sigui, al tractament de només tres deis mil-i-un ves-
sants i aplicacions que té la cartografía. En aquest 
sentit, l'artícle de Joaquim Brugada i deis seus com-
panys fa referencia a una de les facetes mes dínámí-
ques de la cartografía: la fotointerpretació, aplicada, 
en aquest cas concret, a l'arqueologia gironina. Em-
par Vaqué ens presenta a contínuació quina és la 
cobertura cartográfica actual de les comarques giro-
nines i els fons cartográfics mes assequibles, així 
com els déficits que caldria remeiar amb mes urgen-
cia. Finalment, Roser Batllori, geógrafa i pedagoga, 
ens presenta un treball sobre l'ús del mapa a l es -
eóla. 
Vet aquí, en definitiva, quatre pinzellades sobre 
un camp apassionant quotidiá i desconegut albora, 
sobre el qual tanta feina de recerca i de d ivulgado hi 
ha encara per fer a casa nostra. 
Joan Nogué és professor de Geografía del Col.legi Universllari de Girona, 
i 365 


Girona sobre el mapa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert