Busquets, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ARTS 
Petita crónica 
de la recuperació 
i restauració d'un vitrall 
A Is vitralls, se'ls solía dedicar 
poca atenció des del punt de vista 
de la historia de l'art. En canvi, avur, 
arreu del món els vitralls del gótic 
han desvetllat un gran interés. El 
sol projecte del "Corpus Vitrea-
rum" de les catedrals i esglésies 
d'Europa ho posa en relleu'^l La 
rao daquesta evolució rau en qué 
la vidriería és considerada una 
forma d'expressió plástica análoga 
a la pintura. 
En el seu Ilibre "Arqueología 
sagrada catalana" -una obra cab-
dal i única del seu temps-, Mn. 
Josep Gudiol només dedica dues 
pagines molt breus a les vidrieres, i 
l'únic gravat que acompanya l'ex-
plicació d'aquest tema és la foto-
grafía d'una vidriera de la catedral 
de Girona. Precisament la petita 
pega artística que motiva aqüestes 
ratlles'^'. L'espléndida mostra de 
vitralls de la catedral, exposada 
aquests dies al Museu d'Art. dona 
actualitat a aquesta pega, És una 
de tantes i enmig deis altres vitralls 
seleccionats passa desapercebu-
da. 
Es tracta d'una petita vidriera de 
27x20,3 cm, obra de Guillem Le-
tumgard i datada de la segona 
meitat del XIV. La podeu veure a 
Texposició esmentada, a la darrera 
sala, formant part del grup de 
vitralls que probablement hi havia 
a la giróla i que es guardaven a 
l'arxiu o a altres dependéncies de 
la catedral. S'ha titulat "Dues f igú-
reles de tabernacle" (s. XIV), i en el 
catáleg figura amb la sigla GIR. F-9. 
Les figures son dos ángeis que 
porten sengles canalobres. El de la 
dreta té les ales tapades, pero el de 
l'esquerra les porta inequívoca-
ment. Vesteixen túnica groga i 
mantell blanc, amb petites anelles 
grogues (el de l'esquerra només les 
té a la part superior del vestit). Les 
fornícules que emmarquen les 
dues figuretes son blanques pero 
el fons és blau'^'.,. 
El cas és que aquesta vidriera 
s'havia perdut i va ser recuperada i 
salvada en circumtáncies aventu-
rados. La historia d'aquesta recu-
peració pot ser d'interés pels afec-
cionats a les belles arts i pels 
gironins en general, i per aixó 
l'explicG. 
Devia ser l'any 1929 o 1 930. En 
Lluís Busquets era afeccionat i 
entes en temes d'art i, juntament 
amb els seus germans Josep M. i 
Jaume, havia obert la "Galeria de 
Bells Oficis" (G.B.O.) a la Rambla. 
Treballava amb Rafel Masó i es 
movia en el seu cercle d'inquietuds 
culturáis. Tot un món de joves 
artistas de la Girona fecunda d'a-
quells anys... Más tard, ell tindria 
cura del Museu de Sant Pere de 
Galligans'^'. Pero sobretot era un 
apassionat de les antiguitats i 
estimava especialment les coses 
de Girona. 
Un dia, bo i passejant peí voltant 
de la catedral, va veure uns homes 
que, en uns coves, donaven un piló 
de restes al parracaire. Havien 
netejat el triforí. Ell es va adonar 
que, enmig de la runa hi llengaven 
uns vidres. Li va semblar que 
podien teñir un valor artístic, i va 
demanar al mossén responsable 
de la custodia de la catedral de 
poder recollir-los abans que no 
desapareguessin a les escombre-
ries. Aixó ho feia sovint i, després, 
a casa, mirava d'arranjar el que es 
podia o aprofitava els fragments 
per algún altre projecte, normal-
ment de decoració. Així ho va fer 
aquella vegada, Amb paciencia i 
traga va anar disposant els ploms i 
els vídres de colors, i aquells 
fragments trencats van esdevenir 
altre cop una vidriera. De seguida 
va veure que era una pega de 
qualitat. Tanmateix durant molts 
anys va penjar del vidre del baleó 
del menjador, a casa seva, a la 
Ramblai3). 
Lluís Busquets va moVir molt 
aviat (1 938). La seva muller, Isabel 
Dalmau, que ha guardat a través 
deis anys les coses del marit, va 
teñir molt temps aquella petita 
vidriera, entre altres records, acu-
radament embolicada en una cap-
sa. 
És d'aquesta manera com al cap 
de tants anys, ha pogut tornar a la 
catedral. Trocets de vidre que 
anaven al cove del perracaire, 
grácies a la curiositat de Lluís 
Busquets, -a la seva traga en la 
restauració-, i també a qué la seva 
viuda ha decidit donar-ho a la 
catedral, que era el seu lloc, ara 
hanpogut figurar a l'exposició de 
vitralls de la Seu gironina. 
La restauració va salvar comple-
tament les figuretes deis dos án-
geis, i, a mes, com les fornícules i 
les columnes. Ais laterals apareix 
vidre blanc que també sembla 
original. En canvi, el blanc del mig. 
a la part inferior de les dues 
figures, em sembla evident que es 
tracta d'una substitució. Avui en-
cara el groe de les fuñiques i deis 
cabells manté un excel.lent con-
trast amb el biau de l'ornamentació 
i el verd del térra... 
Es tracta d'una petita anécdota 
sobre la recuperació d'una pega 
artística. Ho he escrit perqué en 
quedi constancia. El fet que Lluís 
Busquets i Isabel Dalmau siguin els 
meus pares no té, en aquest 
episodi, - a part d'un comprensible 
valor sentimental-, altre transcen-
dencia que la d'explicar Torigen de 
la informació que he pogut teñir 
sobre les vicissituds del vitrall. Per 
ais altres será una pega de museu; 
per a mi no pot detxar de constituir 
també un record de familia'^'. 
JOAN BUSQUETS t 
DALMAU 
NOTES 
(1) L'lnstitut d'Estudis Catalans va as-
sumir la tasca de preparar ¡ publicar els 
volums del Corpus Vitrearum peí que fa 
a Catalunya. 
(2) Josep Gudiol i Cunill: Noclons (¡'ar-
queología sagrada catalana, Vic 1973. 
2n, volum página 563. 
(3) Vegeu l'explicació que l'equip res-
ponsable dona en el tríptic editar a 
Girona en ocasió de l'exposició: Cf. 
Vitralls de la Seu de Giraría. Vitralls 
origináis deis segles XIV i XVI recupe-
ráis i restauráis a cura de l'equip 
investigador del Corpus Vitrearum. per 
l'lnstitut d'Estudis Catalans. Girona 
1985 , Les petites figures d'aquesta 
pe?a s'assemblen molt a altres de les 
vidrieres de la giróla que son obra del 
mateix artista, v.p.e. les de D-3. D-5, 
GIR. F-11, etc. 
(4} Lluís Busquets i Mollera, nascut a 
Girona. va ser nomenaí Arxiver i Biblio-
teca ri Municipal el 6 de febrer de 1 9 3 1 ; 
Oficial i. després, Director del Museu de 
sant Pere de Gallingans el 1933. Fou 
separat d'aquest carree, el 10 de 
setembre de 1 9 3 6 . 
(5) M'han explicat que a la casa de la 
Rambla va venir el Sr. Gudiol, nebot de 
Mn. Josep Gudiol, a fotografiar aquesta 
vidriera que penjava al baleó del menja-
dor. Probablement és la fotografía que 
figura en el Ilibre. Vegeu supra. la nota 
núm. 2. 
(6) Cf. també: JAUME MARQUÉS I 
CASANOVAS. Els vitralls de la Seu de 
Girona, a "Revista de Girona" 1 9 8 1 , 
2 6 7 - 2 7 4 on esmenta en concret el 
ll iurament d'aquest vitrall a la catedral. 
3 6 4 


Petita crònica de la recuperació i restauració d'un vitrall

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert