Saavedra, Dalí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA VIDA AL MEDÍ MARI 
La cala 
Canyelles 
de Llanca 
DELI SAAVEDRA 
uranl l'estiu del 1987, un grup 
d'estudiants de zoología del 
Col.legi Universitari de Girona rea-
litzárem un treball de camp a Cala Canyelles. La fina-
litat básica va ser estudiar la fauna bentónica i la seva 
distribució a Tesmentada platja. 
Cala Canyelles es troba situada dins el terme 
municipal de Llangá, al sud de Cap Ras. Com es pot 
apreciar a la figura, vam dividir-la en 4 zonas que pre-
sentaven certes diferencies quant a temperatura de 
l'aigua, corrent i substrat. A les zones 1, 2 i 3 es recol-
liren mostres fins a 1,5 metres de fondária, mentre 
que a la zona 4 es mostrejá fins ais 12 metres, 
Les zones 1 i 3 corresponen a indrets rocosos, 
l'un al nord de la platja i l'altre al sud. Mentre que 
la zona 1 es troba arrecerada ais venís de tramun-
tana, la zona 3 es troba molt mes exposada a aquests 
vents i és un lloc molt mes batut per les onades. 
Revista de Girona 
Aqüestes diferencies es tradueixen en la sepa-
rado de dos cnidaris molt comuns: el tomáquet de 
mar {Aciinia equina) fou localitzat només a la zona 
batuda, mentre que I'anémona (Anemonia sulcata), 
fou trobada ais llocs calmats. Els tentacles d'aquesta 
darrera especie —anomenats popularment fideus— 
son mes llargs i en un indret molt batut es trencarien 
en colpejar contra les roques. D'aquí ve la preferen-
cia de l'anémona per les zones fondas o bé d'aigües 
calmad es. 
Vam observar també una preferencia de mol.lusc 
Melaraphe neñtoides per la zona mes batuda. Aquest 
cargol és un deis organismes marins que es troben 
a l'estatge supralitoral. Altres mol.lusos com les gíbu-
les [Gibbula sp.), les pallarides (Patetla sp.) els tro-
bem a les dues zones. 
Les algues que creixen sobre aqüestes roques 
van resultar ésser els llocs amb mes densitat d'orga-
nlsmes. Concretament, ais generes Ha/op/erá, Cysto-
seria i Corallina, vam trobar quantitats ingents de 
petits amfípodes (petits crustacis comprimits lateral-
ment, exemplificats per Caprel.la acanthifera frandi-
ffl 
DOSSIER 
Anemone {Anemonla '" * 
sulcata) 
mana), mol.luscs (com el cargol Gourmya rupestris) 
i ofinroídens (estrelles de mar de bracos llargs í disc 
central petit representades per Amphiura chíajei, 
Ophiothx fragilis i Amphipholis squamata). Cal res-
saltar la troballa de gran quantitat d'anémones {Ane-
monia sulcata) de mida petíta entre les algues. 
Finalment. en cúbeles litorals, entre les roques, 
comprovárem la presencia d'algunes especies de 
crancs, com el bernat ermita (Clibanarius erythropus), 
el cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus) i d'altres 
(Porceilana platycheles, Pilumnus hirtellus...). 
A les zones 2 i 4 dominen els prats de posidónia, 
Les mostres de la zona 2 eren de poca fondária (1 
metre aproximadament) i, en conjunt, molt properes 
a la platja. Les aigües en aquest indret teñen una tem-
peratura mes elevada ja que la seva situació (vegeu 
figura), la protegeix deis vents i els corrents. 
Lherbei de posidónia de la zona 4 es troba a fon-
dáries compreses entre els 3 i els 12 metres i está 
situat quasi a l'exterior de la cala, de manera que els 
corrents en aquesta zona son importanís. 
No es van trobar diferencies significatives entre 
les dues zones. Algunes especies com l'esponja 
Verongia aerophoba, Tascídia Halocynthia papulosa 
i l'estreíla verda [Maríhasteriasgíaciaíis) tan sois van 
ésser localitzades a la zona mes profunda, mentre 
que el mol.lusc Gourmya rupestris només va ésser 
trobat a la zona propera a la platja. 
L'alguer de Posidónia oceánica és la comunitat 
mes productiva de la Medíterránia. Tanmateix, en ser 
una comunitat d'instal.lacio recent ais fons marins, 
la majoria deis organismes no s'han adaptat encara 
a la seva explotado, de manera que son pocs els ani-
máis que consumeixen algunes de les seves parts. 
La garota de roca (Paracentrotus ¡ividus) i la 
garota lila (Sphaerechinus granularis) son els princi-
páis consumidors de posidónia. És aquesta la rao de 
la seva abundancia ais prats estudiáis. No obstant 
aixó, hem pogut obsevar com desapareixien de les 
zones mes superficials els dies de mal temps, dirigint-
se a llocs mes profunds per a evitar l'embat de les 
onades. Així, en aquests dies, es fa difícil veure algún 
exemplar de garota a les zones 1, 2 i 3. 
Per a evitar la competencia entre ambdues espe-
cies, Paracentrotus lividus s'alimenta de les tulles, 
mentre que Sphaerechinus granularis viu a la base 
de les plantes, consumint els rizomes I les arrels. 
Sobre la posidónia viuen infinitat de petits orga-
nismes anomenats epífits, que utilitzen les fulles com 
a substrat. Entre aquests destaquen alguns briozous, 
esponges, postes de diversos animáis, algues i altres. 
Certs crancs. com Pisa muscosa i Achaeus 
^ 
LA VIDA AL M E D Í MARJ 
I) 
chranchii van ésser trobats en quantitats considera-
bles. Mengen petits trossos de íes fulles de Posido-
niajunt amb llurs organismes epífits. A mes, queden 
subjectats a la planta mitjanpant unes fortes potes en 
forma de tenalla. 
Altres organismes trobats son els opistobranquis 
(Tytodina perversa) i les estrelles de mar {Astehna gib-
bosa i Echinaster sepositus). Aquesta darrera espe-
cie és depredadora i s'alimenta d'esponges. 
Una important funció de l'alguer de posidónia és 
la de filtrar l'aigua que hi passa, dipositant-se entre 
els rizomes i les arrels multitud de restes orgániques 
i inorgániques procedents deis rius o d'altres estat-
ges marins. Ais prats estudiats es trobaren, d'una 
banda, petits anélids i bibalves que filtren els sedi-
ments acumulats. D'altra banda, restes d'organismes 
pertanyents a altres estatges, com cloves de musclo 
{Mytillus galloprovincialis), d'esoopinya (Venus verru-
cosa), o d'altres (Epithonium clathrus. Trivia europaea 
tripunctata), així com closques del cranc anomenat 
cabrella [Maja verracos), opéreles de baldufa [Astraea 
rugosa) i esquelets de la garota Echinocyamus pusH-
lus. La major part d'aquests organismes foren trobats 
a la zona 4, a causa segurament del major hidrodi-
namisme existent a l'exterior de la cala. 
Actualment, els prats de posidónia están en forta 
Revista de Girona 
Palmereta 
{Spirograhis 
spallanzani) 
regressió a tota la Mediterránia. Les causes princi-
páis son la contaminació de les aigües, la construc-
ció abusiva del litoral i les ancores de les nombro-
síssimes embarcacions que a l'estiu atraquen a les 
platges. Dins aquest panorama, tota acció per prote-
gir els alguers ha d'ésser presa urgentment. 
És en aquest sentit que tota la zona de Cala 
Canylles-Cap Ras, encara poc afectada per les cons-
truccions i amb un fons marí molt ric, hauha d'ésser 
preservada. La realització d'un itinerari submarí es 
convertirla en una font de divulgació d'aquests eco-
sistemes, tant per ais escolars de la comarca com 
per al cada día más nombrós turisme naturalista. 
Dell Saavedra és col.laborador del laboralori de Zcioiogia del CUG. 
¡ 


La cala Canyelles de Llançà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert