Ventura, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

6 
Z 
O 
ce L'any del rock-pop gironí 
Actuado del grup 
gironi «Sopa de 
Cabra» a Olot. 
L es fircs de Girona de l'any passat van ser el detonan!. Per Saní Jordi, el primer treball de Sopa de Cabra 
es convertía en el disc mes venul de les 
parades de la Rambla. El vint de maig 
—sempre hi ha un maie per a la 
utopia—, la Nit de Reggae a Sant 
Daniel, confirmava que els grups giro-
nins de rock-pop teñen vm públie i que 
han arribal a la majoria d'edat. A la 
hipotecada Valí també es presentava una 
agradable sorpresa; l'Avatraia, grup inte-
gral per músics de diferenls formacions 
gironines, que canten per amor al reg-
gae i per ganes de divertir-se, sense obli-
dar l'esperit col-lectiu ¡ desinteressat deis 
grans concerts d'aquests darrers temps. 
Les conseqüéncies immediates 
d'aquest boom és que per primera 
vegada alguns temes deis grups gironins 
es poden escoltar a pubs i discoteques. 
Can^ons com L'Empordá o El sexo de 
Sopa de Cabra sonen a qualsevol bar de 
poblé o son canlussejades per nens de 
deu anys. Aquest grup, que ha estat una 
auténtica revelació especíalment íbra de 
les comarques gironines, ^F i ra de Tár-
rega, Zeieste, actuaran al programa de 
Nadal de les televisions autonómiques— 
ja está ultimant el seu segon llarga 
durada que sortirá a comengament del 
90. 
Un altre fet significatiu va ser el 
concert gratuit que van fer Loquülo i els 
Sopa a les Casernes. L'assisténcia de 
mes de quinze mil persones preludiava 
un estiu mogut, pero cls altres concerts 
programáis a les Casernes es van con-
vertir en un fracás, amb Túnica excepció 
de Mecano, que va ser lot un descon-
cerl. En canvi, per Fires, Contraseña, 
Sui Generis i Sopa, tornaven a demos-
trar que el rock gironi té poder de con-
vocatoria i que pol reunir mes gent que 
no pas figures de reconegut prestigi com 
rOrquestra Mondragon, Miguel Ríos o 
Kool and Ihe Gain, i ja no parlem deis 
estrepitosos fracassos de Glenn Madei-
ros o Marta Sánchez í Ole, Ole. 
Fent una rápida estadística, es poden 
comptabihtzar mes de trenta grups de 
joves gironins que se sitúen en Tórblta 
del rock-pop amb diferents variants, 
com els genuíns Xucu-pa de la Garrotxa 
que han patcnlat el rock bacó o els 
heavys com Áspid (Tortcllá), Kirlian 
(Banyoles), Excess (Llorec) o el Sangtraít 
(Alt Enipordá), Taltre grup mes promo-
cional i ja amb un públie propi; sense 
entrar en mes cendéncies, que hi son. 
(En una recent entrevista publicada a 
Presencia, els Sopa de Cabra deien que 
ells eren com els Rolling i els Sangtraít 
els Deep Purple). Hi ha formacions 
práctícament inédiies, com alguns deis 
grups cmpordanesos que han particípat 
en l'enregístrament d'un disc dedical a 
Salvador Dalí —Locura de Amor, Los 
Tremendos i Los Carbónicos (Roses), 
Apatridas (l'Escala), Imprevisibles (Cas-
telló), i Código de Barras, Doctor Chi-
vatos, Digit Arts, La Cripta i No Sé 
(Figueres). 
Locura de Amor és una formació 
veterana que ja té un disc al mercat 
com Sangtraít, Sui Generis i Set-Jam 
(Girona), Áspid, Excess o Contraseña. 
N'hi ha que teñen maqueles própies: 
Metropol (Girona), Arkanus (Sanl Feliu 
[58A1 12 Revista de Girona : Num. 1 37 novembre - desembre 1989 
de Guíxols), Xucü-pa, o Kilsch (Banyo-
les) que també han escat seleccionáis per 
enregistrar un video per TV3, La llista 
continua amb Los Colonos (Palamós), 
Parriana (Garrotxa), .laque al Rey 
(Breda), AG (Sant Pau de Segúries), Tri-
clinium (Salt), Tonterías Aparte 
(Girona), Barri Baix (Santa Eugenia), 
Isis (Banyoles), Góthic I SA (la Jon-
quera), Miok's (Casavells), Mami Oplins 
Band (Girona) o Faristol (la Bisbal). 
Curiosament, la majoria deis grups 
porten noms en castellá, o han adaptat 
anglicismes o noms ralllant la mitología. 
Algunes de les denominacions son clara-
ment reivindicatives —Apatridas, Jaque 
al Rey—. Molts deis components 
d'aquests conjunts provenen de forma-
cions margináis que han anal poHnt les 
sevcs creacions, i en general interpreten 
temes de colUta propia. Cantar en 
cátala o en castellá o fer males imita-
cions de l'anglés lampoc els preocupa 
gaire, pero rápidament han connectat 
amb un públic qtie s'identifica en veure 
els coNegues dah Tescenari. La majoria 
d'aquests músics no teñen l'ormació aca-
démica, pero n'hi ha que porten un gra-
pat d'anys locant i aixó es perfectament 
palpable en alguns deis treballs. Cada 
vegada son mes els pobles que organit-
zen nits de rock o que lloguen alguns 
d'aquests grups per les lestes majors. El 
pop-rock gironí ja está Uani^al, ara el 
problema és que s'ho acabin d'agaíar 
seriosament. 
JOAN VENTURA 
Ser o no ser 
funcíonarís del regne 
R ecentment, en el Mercat de les Flors de Barcelona, uns actors franceses van oferir la visió de Patrick 
Chereau sobre el Hamiet de 
Shakespeare. Durant la representació 
—en un joc de teatre dins del teatre— 
uns cómics que posteriormenl 
interpreten la «pantomima» que 
desemmascara l'onclc d'Hamiet, arriben 
a l'escenari vestits amb roba actual i 
amb un aire despistadament «pirandeUiá». 
La proposta de Chereau, des del meu 
punt de vista, és una metáfora de la 
condició de Tactor i, extensivament, del 
fet teatral. Unes persones es desvesteixen 
i es posen uns altres vestits, per tal de 
despullar-se de la seva propia 
personalitat i assumir-ne una altra. Els 
cómics d'Hamlet desemmascaren el reí 
nouvingut —que es reconeix en la figura 
assassina i usurpadora de la 
pantomima—, en la mesura que 
qualsevol autor —a través de la máscara 
de Tactor— voldria desemmascarar les 
febleses, les mesquineses o la grandesa 
amagada de cadascun deis espectadors. 
El dubitatiu Hamiet és qui dirigeix 
Tobra desemmascaradora, de tal manera 
que resta suggeril que la ficció teatral 
pot revelar una verifat oculta, un secret 
esferetdor. És el momenl en qué el 
teatre deixa de ser una bufonada al 
servei del rei i, sense renunciar a la 
fecunditat del dubte, es decideix a tocar 
el ñas deis poderosos. 
Albert Boadella ha declarat en mes 
Escena de 
Communication 
News» del grup 
'Anagrama. 
Si'-
d'una ocasió que ell prefereix ser el 
«bufó» del rei abans que un funcionar! 
del regne. Ho prefereix, mentre que no 
renuncia a definir-se com un hereu deis 
cómics male'íts i menyspreats peí poder. 
Bcadelia també afirma, sense cap mena 
d'escrúpol, que la literatura no té res a 
veure amb el teatre. Sintonhzanl amb 
una actitud comuna entre els que 
meny&preen el teatre de texl, Boadella es 
presenta com un innovador ¡ hi al'cgeix, 
per tal de contestar els que l'acusen 
d'insistir en unes mateixes formules, que 
Revista de Girona .' Num, 157 r.ovembre - desembre 1989 13 [5851 


L'any del rock pop gironí

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert