Piñeiro Salguero, José

Rubí i Puig, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 
 
 
InDret 
 
 
 
 
 
Electrocució i criteris  
d’imputació objectiva 
 
Comentari a la STS, 1a, 29.4.2003 
 
 
 
 
 
 
Antoni Rubí Puig 
Facultat de Dret 
Universitat Pompeu Fabra 
 
 
 
José Piñeiro Salguero 
Facultat de Dret 
Universitat Pompeu Fabra 
 
 
 
 
 
 
 
Working Paper núm: 159 
Barcelona, juliol de 2003 
www.indret.com 
InDret 3/2003   Antoni Rubí i José Piñeiro 
La STS, 1a, 29.4.2003 (La Ley núm. 5783, de 19.5.2003; Magistrat Ponent: Antonio Romero 
Lorenzo), que aquí comentem, constitueix un exemple d’aplicació dels criteris d’imputació 
objectiva per a demarcar la causalitat en un cas de mort per electrocució. 
 
 
Antecedents 
 
José Manuel C. i el seu germà Rafael ajudaven —la sentència no especifica si per raó de treball o 
d’amistat— Miguel Ángel R., tècnic en telecomunicacions i radioafeccionat, a instal·lar una 
antena de ràdio a la terrassa de casa d’aquest últim. L’antena tenia una longitud de 8 m. i un 
cable d’alta tensió sobrevolava la terrassa a una altura de 7,60 metres. José Manuel aixecà 
l’antena, fregà el cable i morí electrocutat. 
 
José C. i Carmen C., pares del mort, demandaren la “Compañía Sevillana de Electricidad, SA” i 
Miguel Ángel R. i sol·licitaren una indemnització de danys i perjudicis per un import de 48.081 €.  
 
El JPI de Santa Fe (Granada) en sentència de 17.11.1995 estimà en part la demanda i condemnà 
Miguel Ángel R. al pagament d’una indemnització de 24.040,5 €. L’AP de Granada  (Secció 3a, 
23.6.1997) desestimà el recurs del condemnat i estimà parcialment el dels actors: estengué la 
condemna a la companyia elèctrica i incrementà la indemnització a 36.060,75 €. 
 
 
Resolució del Tribunal Suprem 
 
El TS estima el recurs de cassació interposat per la “Compañía Sevillana de Electricidad, SA”, a la 
qual absol. Per fonamentar l’absolució de la recurrent, la sentència del Tribunal Suprem es val 
dels criteris d’imputació objectiva i, en concret, de tres d’ells: 
 
a) Causalitat adequada: el Tribunal parteix de la concurrència de causes a l’accident —l’actuació 
de Miguel Ángel R. i la ubicació dels cables d’alta tensió— per a concloure que la causa adequada 
d’aquest fou únicament el comportament del demandat, ja que, pel fet d’ésser tècnic en 
telecomunicacions, coneixia o hauria d’haver conegut l’altura de l’antena, l’existència del cable 
elèctric i els perills de la instal·lació.  
 
La resolució és coherent amb la solució adoptada per la jurisprudència del TS en la majoria de 
casos d’electrocució, en els quals no es condemna la propietària de la línia elèctrica, sinó 
únicament l’organitzador de l’activitat en el desenvolupament de la qual es produeix l’accident, 
típicament, l’ocupador de la víctima.  
 
En aquest sentit, vegeu STS, 1a, 5.3.1996 (Ar. 1876): treballador d’“Alpen, SA” morí electrocutat per un 
arc elèctric produït per una catenària durant la realització d’obres prop de la via del tren. El TS absol 
RENFE, propietària de la catenària i condemna la societat; i STS, 1a, 20.5.1999 (Ar. 3355): treballador morí 
 1
InDret 3/2003   Antoni Rubí i José Piñeiro 
electrocutat en elevar el bolquet del seu camió que tocà una línia d’alta tensió. El TS absol la “Compañía 
Sevillana de Electricidad” i condemna l’empresa en què treballava el mort i la seva asseguradora. 
  
Allò més usual és que ni tan sols s’arribi a demandar la propietària de la línia elèctrica: 
 
En aquest sentit, STS, 1a, 29.3.1999 (Ar. 2013): treballador morí electrocutat en tocar un cable d’alta tensió 
que es trobava només a 70 cm. per sobre de la teulada d’una nau industrial. El TS condemna el propietari 
de la nau i els empresaris contractats i subcontractats; STS, 1a, 31.5.2000 (Ar. 3923): treballador morí 
electrocutat en tocar amb l’escala metàl·lica que portava una línia d’alta tensió. El TS confirma les 
sentències d’instància condemnatòries de l’empresari; STS, 1a, 12.6.2000 (Ar. 5101): treballador morí 
electrocutat en entrar en una bóta i tocar amb una escala metàl·lica una línia d’alta tensió. El TS confirma 
les sentències d’instància condemnatòries de l’empresari; STS, 1a, 7.12.2000 (Ar. 9348): treballador morí 
electrocutat en clavar una vareta a una obra i tocar una conducció elèctrica subterrània. El TS confirma 
les sentències d’instància que havien condemnat els arquitectes directors de l’obra; STS, 1a, 23.1.2002 (Ar. 
23): treballador morí electrocutat mentre batia un pi amb una barra metàl·lica i fregà una línia de baixa 
tensió. El TS aprecia concurrència de culpes entre la víctima i l’empresari ocupador; i STS, 1a, 4.3.2002 
(Ar. 5242): treballador morí electrocutat en agafar el cable d’una grua que estava molt a prop d’una línia 
d’alta tensió. El TS confirma les sentències d’instància condemnatòries de l’empresari i de la seva 
asseguradora. 
 
En últim terme, els casos de condemna de la titular de la línia elèctrica responen a un 
incompliment per la seva banda de la regulació aplicable al sector, que pressuposa per se una 
actuació negligent.  
 
Vegeu, entre d’altres, STS, 1a, 9.2.1996 (Ar. 953): treballador morí electrocutat en elevar el bolquet del seu 
camió i fregar una línia d’alta tensió situada a una altura inferior a la prevista reglamentàriament. El TS 
condemna a “Eléctricas Reunidas de Zaragoza, SA”; STS, 1a, 31.12.1996 (Ar. 9476): paleta morí 
electrocutat en relliscar en una teulada i tocar un cable elèctric situat a una distància molt inferior a 
l’establerta reglamentàriament. El TS aprecia concurrència de culpes entre la víctima i la companyia 
elèctrica; i STS, 1a, 18.12.2000 (Ar. 10124): treballador morí electrocutat quan apagava un incendi forestal 
i una avioneta descarregà aigua sobre una zona en què havia caigut un cable d’alta tensió. El TS manté la 
condemna d’“Iberdrola, SA” per no haver instal·lat un aparell de tall automàtic del subministrament 
elèctric i per falta de manteniment de la zona de seguretat per sota de la línia elèctrica.  
 
 
b) També es fonamenta la decisió, encara que no de forma explícita, en el criteri del risc permès, 
ja que en paraules del propi tribunal “la existencia de conducciones eléctricas aéreas... constituye 
una realidad impuesta por las condiciones en que actualmente se desarrolla la convivencia social, 
que viene a suponer un límite a la libertad de actuación de los ciudadanos precisamente por el 
peligro que entraña, si bien éste es generalmente conocido y aceptado, resultando fácilmente 
eludible con una normal atención y diligencia por parte de todos los que podrían resultar 
afectados” (FD 3r). 
 
Risc permès no només socialment, sinó també reglamentàriament: l’art. 35.2 del Decret 3151/1968, de 28 
de novembre, que aprova el Reglament de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió (BOE núm. 311, de 
27.12.68), en vigor avui i molt abans de l’accident, reflecteix un estàndard el compliment del qual, si bé 
no exhaureix tota la diligència exigible, delimita nivells de risc tolerable: obliga a situar els conductors de 
 2
InDret 3/2003   Antoni Rubí i José Piñeiro 
la línia elèctrica que sobrevolin edificis a una distància mínima de 5 metres respecte de llocs accessibles a 
les persones. En el cas, la instal·lació del cable era correcta, ja que el lloc més pròxim accessible a les 
persones (la teulada) estava a 5 metres.  
 
Com dèiem, el compliment dels requisits reglamentaris tècnics no exhaureix la diligència exigible, ja que 
la determinació de la responsabilitat parteix de criteris normatius i econòmics. Des d’una anàlisi cost-
benefici, l’aplicació de la regla de Hand revela que el demandat fou diligent i confirma l’estàndard 
previst al Decret: elevar els cables d’alta tensió o enterrar-los representaria per a les companyies 
elèctriques un cost massa elevat en relació amb els danys que es podrien prevenir.  
 
 
c) En darrer terme, el Tribunal Suprem afegeix, si bé de forma residual, el criteri de prohibició de 
regrés per absoldre la companyia demandada: la negligència en la conducta del codemandat 
comportaria la impossibilitat d’imputar el resultat final a la companyia. 
 
La prohibició de regrés permet a la societat demandada no parar esment a les conseqüències negatives 
de comportaments dolosos o negligents posteriors i concentrar-se en la seva activitat productiva. El 
principi de confiança complementa l’anterior apreciació: la recurrent molt bé podia esperar que terceres 
persones instal·lessin antenes de radioafeccionat d’una altura de 8 m. o superior, però podia confiar que 
aquestes adoptarien les mesures necessàries en prevenció de possibles danys personals.  
 
 
Si la fonamentació de l’exclusió de responsabilitat de la companyia elèctrica és correcta (mes no 
impecable), és criticable l’afirmació del TS de què la “causa única i eficient” de l’accident fou el 
comportament del tècnic (FD 3r), perquè els mateixos arguments utilitzats per apreciar la seva 
negligència també resulten transportables al comportament de la víctima: 
 
El TS imputa responsabilitat a Miguel Ángel R.R. atenent a la seva condició de tècnic en 
telecomunicacions ja que, en virtut seva, hauria d’haver tingut en compte els factors 
següents: l’altura de l'antena era superior a la distància a què es trobava el cable del sòl i 
el perill del contacte de l’antena amb el cable d'alta tensió. Però aquests factors no 
constitueixen un coneixement tècnic especial: qualsevol persona és conscient del perill 
que comporta tocar amb una antena un cable d’alta tensió, màximament quan en el cas el 
TS afirma que aquest perill resultava “fácilmente eludible con una normal atención y 
diligencia por parte de todos los que podían resultar afectados” i que el cable era 
“perfectamente visible por el fallecido y por las demás personas que llevaban a cabo la 
instalación” (FD 3r) —èmfasi afegit—. 
 
L’atribució de la responsabilitat únicament al condemnat s’entén tal vegada si considerem que a 
l’argumentació del TS és present la idea de què la condició de propietari de l’antena i de 
l’immoble que ostenta el condemnat, així com la d’organitzador de l’activitat i beneficiari 
d’aquesta, absorbeix la culpa en què incorregué la víctima. En definitiva, per al TS preval el criteri 
de què qui genera una font de risc assumeix una certa posició de garant enfront del criteri de la 
responsabilitat per negligència. 
 
 3
InDret 3/2003   Antoni Rubí i José Piñeiro 
Taula de sentències del Tribunal Suprem 
 
 
Sala i data Ar. Magistrat Ponent Parts 
STS, 1a, 9.2.1996 953 Francisco Morales 
Morales 
María Luisa B.P. i filles c. “Eléctricas 
Reunidas de Zaragoza”i Ajuntament de 
Borja 
STS, 1a, 5.3.1996 1876 Antonio Gullón 
Ballesteros 
Violeta S.H., Avelino R i Eugenio D.S. c. 
“Alpen SA”, RENFE i “Tableros y 
Puentes, SA” 
STS, 1a, 31.12.1996 9476 Luis Martínez-Calcerrada 
y Gómez 
X c. Unión Eléctrica FENOSA i Santiago 
C.C. 
STS, 1a, 29.3.1999 2013 José Almagro Nosete Rafaela N.S. i Juan P.N. c. Enrique B.S., 
Dionisio D.J., “Rocalla SA” i “Amcosa” 
STS, 1a, 20.5.1999 3355 Alfonso Barcala Trillo-
Figueroa 
Consuelo G.M. c. Junta de Andalucía, 
“Vías y Construcciones, SA”, “Compañía 
Sevillana de Electricidad” i “Catalana 
Occidente, SA” 
STS, 1a, 31.5.2000 3923 José Manuel Martínez-
Pereda Rodríguez 
María Teresa R. c. “Cámara, SA” 
STS, 1a, 12.6.2000 5101 Pedro González Poveda Emilia E. i Isabel S. c. “Cementos de Robla, 
SA” 
STS, 1a, 7.12.2000 9348 Ignacio Sierra Gil de la 
Cuesta 
Montserrat B. C. Domingo B., Salvador B., 
Joaquín P. i Salvador A. 
STS, 1a, 18.12.2000 10124 Jesús Corbal Fernández Lorenzo S. i Ascensión F. c. “Iberdrola, 
SA”, ICONA i Junta de Castilla y León 
STS, 1a, 23.1.2002 23 Ignacio Sierra Gil de la 
Cuesta  
Elías G. i María Luz E. c. Jesús C. i 
Antonio T.  
STS, 1a, 4.3.2002 5242 Román García Varela Manuel P.C. c.” Construcciones Laín”i 
d’altres 
STS, 1a, 29.4.2003 La Ley 
n. 5783 
Antonio Romero Lorenzo José C. i Carmen C. c. “Compañía Sevillana 
de Electricidad”i Miguel Ángel R.R.  
 
 
 
 4


Electrocució i criteris d’imputació objectiva

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert