Pinatella, Moisès Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

44 > revista de girona 266
medi ambient
ELS HORTS 
MUNICIPALS 
els usuaris és la relació que s’ha anat 
teixint entre ells, que ha acabat cre-
ant cercles d’amistat i camaraderia. 
Aquest fet ha convertit Can Ribalaigua 
en un autèntic espai de convivència on 
els usuaris no només hi van a treballar 
l’hort, sinó també a estirar les cames, a 
xafardejar o a conversar sobre futbol o 
política mentre esmorzen i recuperen 
forces per tornar a cavar la terra. 
I el cost de tot plegat és molt pe-
tit, un valor molt important en temps 
de crisi, en què els projectes faraò-
nics d’equipaments lúdics, esportius 
o culturals han quedat enrere i calen 
iniciatives senzilles, austeres i que res-
A les comarques 
gironines només 
Lloret, Olot i Girona 
tenen horts municipals, 
si bé un bon nombre 
d’ajuntaments estan 
estudiant la seva 
implementació
A
l costat del barri del Molí, 
just on comencen els pri-
mers contraforts del puig 
de Castellet, es troben els 
horts municipals de llo-
guer de Can Ribalaigua. Es van crear 
l’any 2007 per iniciativa de l’Ajuntament 
de Lloret de Mar, a semblança d’altres 
projectes que s’estaven desenvolupant 
en municipis com Girona, Sabadell o 
Barcelona. En un espai de poc més de 
3.500 metres quadrats hi ha 57 parcel-
les de 50 metres quadrats cadascuna, 
les casetes per a les eines dels usuaris 
i un petit local d’ús comunitari. Avui a 
les comarques gironines només Lloret, 
Olot i Girona tenen horts municipals, si 
bé un bon nombre d’ajuntaments estan 
estudiant la seva implementació.
Només cal anar un dia a Can Ri-
balaigua i parlar amb els hortolans 
per adonar-nos de l’èxit de la iniciati-
va. Tots ells se senten molt afortunats 
de menar una de les parcel·les, no 
només pel fet de proveir-se de verdu-
res fresques de temporada, que no és 
poc, sinó també per poder desenvolu-
par una activitat a l’aire lliure. Tanma-
teix, un dels aspectes que més valoren 
DES DEL 2007 LLORET DE MAR, GIRONA I OLOT DESENVOLUPEN 
UN PROJECTE D’HORTES DE LLOGUER
Massa sovint la imatge de Lloret de Mar apareix associada al turisme de baix cost, a joves italians o 
anglesos ansiosos de festa i alcohol o als souvenirs en forma de barret mexicà o de sevillana. És obvi, 
però, que hi ha un altre Lloret que manté tradicions com la processó de Santa Cristina i que conserva 
racons tranquils i verges com els jardins de Santa Clotilde o la cala de Sa Boadella. I ara, a més, Lloret 
pot esgrimir també que desenvolupa un projecte d’horts municipals que fomenta l’agricultura sostenible 
i, de retruc, la convivència social.
MOISÈS JORDI PINATELLA > TEXT
GERARD BAGUÉ I MOISÈS JORDI PINATELLA > FOTOS
revista de girona 266 > 45
Un dels aspectes que 
més valoren els usuaris 
és la relació que s’ha 
anat teixint entre ells, 
que ha acabat creant 
cercles d’amistat i 
camaraderia
ponguin a les necessitats reals de la 
ciutadania. De fet, per a l’Ajuntament 
Can Ribalaigua és una zona verda que, 
a diferència dels jardins municipals, 
no necessita manteniment per part 
de la brigada municipal, més enllà de 
proveir els hortolans de fems i aigua 
potable. I per als usuaris els 62 euros 
anuals que els costa l’hort són un preu 
simbòlic que queda àmpliament com-
pensat pels beneficis materials i espiri-
tuals que els reporta. No en va prop de 
70 persones estan a la llista d’espera i 
han impulsat l’Ajuntament a prepa-
rar una segona parcel·la municipal, al 
costat de l’actual, per satisfer aquesta 
demanda. 
Les regles bàsiques
En Paco, un jubilat que viu al barri del 
Molí, es passa tot el dia a Can Ribalai-
gua. A part de menar un dels horts, és la 
persona que, desinteressada-
ment, es responsabilitza dels 
assumptes comunitaris i 
de la relació amb l’Ajun-
tament. Se’l pot veure 
apilant els fems que uti-
litzaran tots els usuaris, 
ajudant algun hortolà que té problemes 
físics o mirant la televisió a la petita sala 
comunitària.
En Paco explica, amb un català 
amb accent de la seva Andalusia natal, 
la reglamentació bàsica que han de 
seguir els hortolans per assegurar que 
hi hagi una bona convivència i que es 
mantingui l’esperit inicial del projecte. 
Entre aquestes regles hi ha la prohibi-
ció d’usar pesticides i herbicides, de 
plantar arbres fruiters que puguin pro-
jectar ombra a la parcel·la del costat o 
de vendre la producció agrícola al mer-
cat. Totes aquestes normes i recomana-
cions estan recollides en un llibret que 
l’Ajuntament entrega als hortolans.
La major part dels usuaris són gent 
gran. De fet ser jubilat és un dels aspec-
tes que es valora positivament a l’ho-
ra d’atorgar un dels horts, juntament 
amb altres variables com els anys de 
residència a Lloret de Mar o la situació 
econòmica personal. Tot i això a Can 
Ribalaigua també hi ha gent jove, com 
en Joan Carles o en José, que s’han sen-
tit atrets per una labor, l’horticultura no 
professional, que fins fa uns anys sem-
blava condemnada a desaparèixer.
En José, treballador de l’empresa 
tèxtil Trety de Maçanet, és una d’aques-
tes persones joves que, malgrat que no 
té coneixements en la matèria, va deci-
dir emprendre aquesta experiència. A 
base d’observar els seus veïns, de rebre 
alguns consells i, sobretot, d’aprendre 
>> Vista general dels horts 
       de Can Ribalaigua. 
m
o
isès jo
r
d
i p
in
a
tella
46 > revista de girona 266
dels errors, ha aconseguit que el seu 
hort presenti avui un aspecte envejable.
En Joan Carles, que tampoc arriba als 
40 anys, és un cas un xic diferent, ja que 
ell segueix els consells de la seva mare, 
que de fet és la titular de l’hort però que 
per motius de salut no sempre pot treba-
llar-hi. Avui recull els alls tendres mentre 
mostra orgullós el sistema gota a gota 
que ha implantat per reduir el consum 
d’aigua i millorar la producció.
Històries lloretenques
La tranquil·litat que es respira als horts 
de Can Ribalaigua contrasta amb la 
imatge que ben sovint tenim de Llo-
ret. A en Manolo, conegut per la resta 
d’hortolans com el Solitario, aquest 
entorn l’ajuda a recordar el seu Andújar 
natal. A Lloret, però, el paisatge d’ex-
tenses oliveres que cobreix els turons 
de la província de Jaén és substituït pels 
boscos de pinedes i pels xalets que con-
templen els horts des del capdamunt 
de la urbanització Roca Grossa. L’única 
objecció d’en Manolo, jubilat del sector 
de l’hostaleria, és que les parcel·les dels 
horts són massa petites. Per això apro-
fita fins a l’últim pam del seu tros que, 
malgrat que tot just és febrer, ja està ben 
ocupat per cols, faves, enciams i alls.
La Fátima, abans de començar a 
treballar el seu tros, dóna una volta 
per tota la finca i conversa amb la resta 
d’hortolans. Els pregunta si necessiten 
ajuda, comparen l’estat de floració de 
les faves o pronostiquen el temps de la 
setmana vinent. Per a la Fátima, mu-
sulmana i nascuda a Melilla, treballar 
un hort ha esdevingut un bàlsam des-
prés de la mort del seu marit.
A cada parcel·la de Can Ribalaigua hi 
ha una petita però intensa història de les 
vicissituds de Lloret del darrer mig segle. 
medi ambient ELS HORTS MUNICIPALS
>> A dalt, en Joan Carles arrencant alls; 
enmig, la Paquita treballant l’hort amb 
la urbanització Roca Grossa al fons, i 
a sota, panoràmica dels horts de Can 
Ribalaigua.
m
o
is
ès
 jo
r
d
i p
in
a
te
ll
a
m
o
is
ès
 jo
r
d
i p
in
a
te
ll
a
m
o
is
ès
 jo
r
d
i p
in
a
te
ll
a
revista de girona 266 > 47
>> Les hortes de Santa Eugènia,a Girona, 
on no es permeten els productes agroquímics.
Com la d’en Salvador i la Paquita. Ell és 
de Lloret de tota la vida; ella, de Segura 
de la Sierra, també de la província de 
Jaén, igual que en Manolo i més de 2.000 
lloretencs. De joveneta la Paquita va sor-
tir per primera vegada d’Andalusia per 
anar a visitar el seu germà, que des de 
feia uns anys vivia a Lloret. En principi 
només era per a una setmana, però ara 
ja fa prop de mig segle que hi és. 
La Paquita cava la terra amb afany 
per conrear patates. En Salvador, el seu 
marit, voldria estar al seu costat però, a 
causa d’un accident, no pot fer esforços 
físics i s’ha d’acontentar a aconsellar-la 
assegut des d’un banc. Vivien en una de 
les nombroses urbanitzacions de Lloret, 
on conreaven un hort, però en fer-se 
grans van decidir que era millor anar 
a viure a un pis del centre. Trobaven a 
faltar poder treballar la terra, i l’oportu-
nitat els va arribar l’any 2007. 
El valor de Can Ribalaigua
En Darwin arriba a mitja tarda i co-
mença a plantar uns bulbs dels quals 
no en sortirà cap verdura sinó gladiols, 
amb les seves elegants flors blanques 
i liles. Unes quantes les arrancarà i les 
portarà al cementiri o les regalarà a 
amics i coneguts. Una petita part, però, 
les mantindrà a l’hort per fer bonic, pel 
simple plaer de contemplar-les.
En Darwin és fill d’una família de 
Lloret de fortes conviccions progres-
sistes i republicanes; d’aquí el seu cu-
riós nom. Cultivant flors enmig d’horts 
plens de verdures sembla que vulgui 
mantenir l’esperit inconformista i ro-
màntic dels seus pares. Sap que el va-
lor dels horts de Lloret no es pot cali-
brar només amb la producció anual de 
cebes, de patates o de tomàquets.
Més experiències
A part de Lloret dos municipis més de 
les comarques gironines, Girona i Olot, 
desenvolupen també projectes d’horts 
municipals de lloguer.
A Girona l’experiència es va inici-
ar l’any 2007 a les extenses hortes de 
Santa Eugènia, regades per la històrica 
sèquia Monar. Es tracta per tant d’una 
zona que ja tenia prèviament ús agrí-
cola i on l’Ajuntament ha adquirit prop 
de 4 hectàrees per crear-hi uns 200 
horts de lloguer.
g
er
a
r
d B
a
g
u
é
g
er
a
r
d B
a
g
u
é
48 > revista de girona 266
El que més destaca del cas de Gi-
rona és l’esforç per introduir-hi criteris 
ambientals. Així, es fa especial èmfasi 
a substituir els productes agroquímics 
per productes el màxim de naturals 
possibles sota l’assessorament de tèc-
nics de l’Ajuntament. També s’han 
pres mesures per eradicar espècies in-
vasores, per crear refugis per a la fauna 
autòctona o per substituir les tanques 
metàl·liques i les barraques poc inte-
grades per tanques vegetals i casetes 
de fusta.
A Olot els horts municipals de llo-
guer van néixer el mateix any que els 
de Girona. Actualment ja n’hi ha prop 
de 300, i encara hi ha llista d’espera. A 
diferència de Girona les parcel·les, que 
sumen 3,5 hectàrees, estan més repar-
tides per tot el municipi -al parc Nou, a 
Bonavista, a la carretera de Ridaura...- i 
això fa que es doni més preferència en 
cada cas als veïns dels barris propers.
Des de l’any 2008 a Olot s’hi de-
senvolupa una interessant iniciativa, 
el «Planta’t a l’hort», un curs pràctic 
d’agricultura familiar que dóna dret a 
disposar posteriorment d’una de les 
parcel·les municipals. Es vol animar 
així les persones sense coneixement 
d’horticultura a llançar-se a l’aventura 
de cuidar un hort.
Moisès Jordi Pinatella és llicenciat 
en ciències ambientals.
medi ambient ELS HORTS MUNICIPALS
>> A Girona hi ha desbrossadores i 
motocultors a disposició dels llogaters.
g
er
a
r
d
 B
a
g
u
é
g
er
a
r
d
 B
a
g
u
é


Medi ambient - Els horts municipals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert