Galofré, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

E Revista de Girona F núm. 246  gener - febrer  2008 E 99Crítica F
de les grans obres de l’escul-
tor vigatà Pau Costa, que
fins al 20 de juliol del 36 va
ocupar el gran absis del
temple parroquial de
Palafrugell. Venturosament
es conserven fotografies
d’aquest retaule, de conjunt
i de detalls, i a partir d’aquí
l’autora n’ha pogut fer
l’estudi aprofundit. Espe-
cialista en l’obra de Pau
Costa en particular, Aurora
Pérez ens fa fixar en aspec-
tes de l’estructura, l’orna-
mentació i la composició
del retaule, tant els específics
com aquells que presenten
similituds o diferències amb
altres grans retaules majors
obrats també per Pau Costa,
per exemple els de Cassà de
la Selva i de Sant Feliu de
Torelló, igualment perduts,
o els de Cadaqués i
d’Arenys de Mar, que no
van ser incendiats.
Malgrat la dificultat de
l’anàlisi iconogràfica del
retaule, que ha de limitar a
les fotografies existents,
l’autora s’esplaia comparant
imatges, baixos relleus o
àngels que omplien els dife-
rents cossos. Així, ens fa
adonar de les diferències
entre la imatge de sant
Martí del retaule de Cassà
de la Selva amb la del
mateix sant al de
Palafrugell; o com era més
reeixida l’escena de
l’Oració a l’Hort del retaule
de Palafrugell que la també
esculpida en el d’Arenys; o
com els àngels adoradors
eren semblants als del retau-
le de la Concepció de la
catedral de Girona, i tots
seguien models dels pintors
italians Reni i Maratta. I
remarca especialment la
força dels sis grans «atlants»
nus que ornaven el sòcol
del retaule, inspirats en
escultures de Miquel Àngel
i dotats de la tensió física
del grup del Laocoont. 
La grandiositat, la per-
fecció, la magnificència
d’aquest retaule eren
l’admiració de tots els pala-
frugellencs. En paraules de
Pla: «Quan el sol mori-
bund entrava pel rosetó de
l’església de Palafrugell i
tocava d’una manera pro-
gressivament esmorteïda les
formes daurades i polsoses
de l’altar, es produïa una
fascinació delicadíssima,
una espècie d’espiritualitza-
ció de la realitat, que tots
els que hem nascut en
aquest poble hem portat a
la memòria tota la vida»
(citat a la p. 47). 
El llibre també descriu
breument el que queda de
les altres capelles del tem-
ple i, a partir d’una foto-
grafia amb pocs detalls i de
testimonis orals, tempteja
la descripció de dos retau-
les que figuraven en la
capella de Sant Pere
–Renaixement tardà o un
primer barroc– i en la de la
Divina Pastora. 
A continuació trobem
un breu capítol sobre els
dos orgues també fets cen-
dres el 1936, i un altre
–escrit per l’actual rector
de Palafrugell, Martirià
Brugada– sobre les peces
d’art que conté actualment
el temple: orfebreria, imat-
ges, i el mural recentment
col·locat en una capella
orientada a llevant. Si bé
l’inici del retaule major
data del 1710, l’obra de
fàbrica del temple es
remunta al 1588. Al volum
s’expliquen els successius
passos constructius fins a
arribar a la façana barroca i
al campanar inacabat. 
Els capítols correspo-
nents a les altres esglésies
estudiades segueixen un
esquema semblant. I
l’autora dedica una pàgina
a les esglésies de Sant Pere
de Calella i de Santa Rosa
de Llafranc, construïdes
durant la segona meitat del
segle XIX, per remarcar-
ne els murals de Sant Pere
(1958) i de Santa Rosa
(1945), que decoren els
respectius absis.
El gran nombre de
fotografies que il·lustren
cada capítol, en blanc i
negre les d’obres perdudes
i en colors les d’existents,
fan molt àgil i llegidor el
llibre. És una aportació
d’alt interès no només per
als estudiosos de l‘art, espe-
cialment el barroc català,
sinó per a tots els vilatans
de les parròquies estudiades
interessats a conèixer el
patrimoni religiós del
poble. Potser –i aquí for-
mulo un desig– arribarà un
dia en què cada municipi
podrà presumir d’un estudi
del seu art religiós, existent
i desaparegut, tan aprofun-
dit com el que des d’ara té
Palafrugell.
Pere Joan Sureda 
El treball forçat
dels vençuts
Clara, Josep.
Esclaus i peons de la Nueva
España. Els batallons 
de treballadors a Catalunya
(1939-1942)
Quaderns del Cercle, núm. 23.
Cercle d’Estudis Històrics i Socials.
Girona, 2007. 203 pàgines.
Un dels aspectes més desco-
neguts de la política repres-
siva del franquisme és la uti-
lització del treball forçat de
soldats en obres públiques
de reconstrucció. Es tracta
d’un univers de dolor i
d’injustícia, integrat tant pels
batallons de treballadors,
formats per soldats republi-
cans fets presoners que,
sense cap judici, van estar
molts mesos treballant a pic
i pala en condicions molt
penoses, com pels batallons
disciplinaris de soldats treba-
lladors, on feien la mili,
també a pic i pala, els joves
en edat militar que eren
considerats desafectes al
règim. Va ser una situació
que va durar de 1939 a
1942 i que va afectar, a
Catalunya, entre 25.000 i
28.000 persones. Cal no
confondre aquesta realitat
amb la redempció de penes
pel treball, ja que en aquest
cas no hi havia condemna
ni, per tant, redempció de
pena, sinó un càstig polític
basat en criteris arbitraris, no
expressats en cap codi penal. 
A Esclaus i peons de la
Nueva España, el professor
Josep Clara ens ofereix,
com a resultat d’una
meritòria recerca arxivística
100 E Revista de Girona F núm. 246  gener - febrer  2008 E Crítica
i documental, una primera
introducció a aquesta reali-
tat a Catalunya. Després de
rastrejar la presència
d’aquests batallons en les
diverses comarques catala-
nes, explica les seves durís-
simes condicions de vida i
de treball, així com les
obres que van realitzar
arreu de Catalunya: fortifi-
cacions, sobretot al Pirineu,
reconstrucció de ponts, de
vies fèrries, del túnel de
Viella, de casernes i esglé-
sies, i obres diverses al ser-
vei de les diputacions i els
ajuntaments. Esmentem,
com a exemple significatiu,
la intervenció d’aquests tre-
balladors forçats en les
excavacions d’Empúries,
dirigides aleshores per un
alferes provisional de filia-
ció falangista anomenat
Martín Almagro. 
El professor Clara ana-
litza també l’impacte que
va produir en la població
civil la presència d’aquests
batallons, que va anar des
d’incomoditats i problemes
fins a mostres de solidaritat
veïnal. Tal com l’autor
posa de manifest, no s’ha
de menystenir la realitat
d’una explotació econòmi-
ca més que evident –els
soldats treballadors cobra-
ven 2 pessetes al dia, de les
quals 1,50 es destinaven a
manutenció, és a dir, que
només rebien 50 cèntims
diaris, quan el salari normal
de la construcció a l’època
era d’unes 10 pessetes–,
però, per sobre de tot, el
que es va buscar va ser el
desarmament ideològic de
tota una generació, el tren-
cament definitiu dels
vençuts. La conclusió final
és demolidora: «Oblidats
entre els oblidats de la
repressió franquista, la
majoria dels presoners i sol-
dats que van sofrir aquesta
fórmula refinada d’opressió,
que no matava però deixa-
va seqüeles, ja no és entre
nosaltres a hores d’ara. La
reparació de la injustícia no
arribà a temps per apaivagar
el dany moral». Benvingut
sigui aquest llibre, absoluta-
ment recomanable, per
aportar llum i coneixement
sobre aquest episodi tan
fosc i negatiu de la nostra
història recent.
Jordi Galofré
✍
Noves músiques
per a un nou segle
Girona XXI.
CD núm. 1.
Columna Música, 2007.
Girona XXI neix amb
l’objectiu de difondre i
redescobrir les obres de
compositors catalans i, més
concretament, d’aquells
autors que desenvolupen la
seva carrera musical a la
ciutat de Girona. La dis-
cogràfica Columna Música
ens presenta el primer disc
d’una col·lecció que reco-
llirà els fruits d’aquest pro-
jecte, integrat per compo-
sitors i intèrprets catalans
de gran projecció, amb el
reconegut director Manel
Valdivieso al capdavant.
Aquest primer CD
inclou obres de composi-
tors amb una trajectòria
consolidada,  representants
d’una generació d’autors
amb personalitat pròpia
més enllà d’encotillaments
estètics. De les tres obres
incloses en el disc, una està
escrita per a quartet de
corda i la resta són compo-
sicions per a instrument
solista i orquestra de corda.
Un àpat suggestiu, que
amaga darrere d’uns títols
genèrics i més aviat neutres
(Concert, Divertimento) tres
obres sorprenents que ens
remeten al passat en la
forma però ens llancen al
futur en la recerca de
noves sonoritats.
Com a aperitiu, Albert
Llanas i Rich (1957) ens
presenta el Concert per a
guitarra i cordes, obra estre-
nada el 1988, que al llarg
dels seus tres moviments
–«Memòria», «Rerefons» i
«Tocatta»– ens transporta
per diferents concepcions
del temps, amb passatges
de tensió i moviment crei-
xent, sempre conduïts per
la guitarra, contrastats amb
moments estàtics d’una
placidesa gairebé mística.
El guitarrista solista és Joan
Carles Martínez Prat
(1959), autor del Concert
per a clave i cordes que tanca
el disc. Cal destacar el cla-
vecí com a element del
conjunt de cordes, amb un
protagonisme important.
Entre els dos concerts,
construïts a la manière del
N
O
V
E
TA
T
S
MARQUES, Josep M.; SUREDA i JUBANY,
Marc; SOLÀ i COLOMER, Xavier:
Església, societat i poder a
Girona, segles XVI-XX. Girona:
Ajuntament de Girona, 2007.
232 p.
MARTI i MONTERDE, Antoni: Poética
del café :  Un espacio de la
modernidad literaria europea.
Barcelona: Anagrama, 2007.
496 p.
MARTI LLAMBRICH, Carolina; FRAGUELL
SA N S B E L L O,  Rosa Maria:  La
Costa Brava. Girona: Diputació
de Girona, 2007. 90 p.
Mont, imatges de muntanya i natu-
ra: 10 anys del Montbarbat.
Lloret de Mar:  Centre
Excursionista de Lloret de Mar,
2007. 252 p.
MORÉ AGUIRRE, David: Fars i senyals
marítims. Girona: Diputació de
Girona, 2007. 90 p.
PADROSA i GORGOT, Inés; PADERN i
PUNSI, Joan: Peralada: Guia de
patr imoni  local .  Girona:
Diputació de Girona, 2007.
90 p.
PITXOT, Antoni; PUIG CASTELLANO,
Jordi; AGUER TEIXIDOR, Montse;
S E V I L L A N O C A M P A L A N S ,  Joan
Manuel  [coord.] ;  P L A N A S
B A D I A ,  Imma [coord.] :  E l
Teat re-Museu Dal í  de
Figueres en imatges .  Sant
L lu ís :  T r iangles  Posta ls ,
2007. 48 p.
PLA, Xavier: Simenon i la connexió
catalana. València: 3i4, 2007.
271 p.
PORTA, Albert; COMBALIA i DEXEUS,
Victòria [col.]: EVRV, oficina de
fluxos. Girona: Ajuntament de
Girona, 2007. 67 p.
PUJOL CANOVAS, Ferran [dir.]; MARSÀ
VILÀ, Isabel [tr.]: Ancestres dels
Mars del  Sud .  Girona:
Fundació Caixa de Girona,
2007. 144 p.
PUJOL TARRÉS, Frederic: Salms res-
ponsorials dels diumenges i
festes,  any A .  Banyoles:
Edicions Gràfiques de Girona
SLU, 2007. 176 p.
ROCA, Maria Mercè: El llop Pepito al
racó de pensar. Barcelona:
Barcanova, 2007. 32 p.
SA L A i  CA N A D E L L,  Ramon; MOLI,
Domènec; TARRADAS IGLE-


El treball forçat dels vençuts

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert