Fonalleras, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

lAa^mAQVLARGUERB 
^ ^ 
BERNILS I MARCH, 
Josep Maria: La guerra 
civil a Figueres. 1936-
39. Editorial 
L'Empordá, l ' e d i c i ó , 
1986, Figueres. 256 pp. 
Aquest Ilibre suposa una 
aportado de dades d' indub-
table interés per a la vida 
local. Amb un taranná objec-
tJu i desapassionat, Josep 
Maria Bernils es proposa re-
latar eis fets tal I com succeV-
ren a partir d'un acurat tre-
ball de consulta, recerca i 
investigació, apropant-se a 
les fonts abundants que ha 
procurat exhaurir. 
Paula Montal i Fornós 
de Sant Josep de 
Calasang, fundadora de 
les rellgloses de les 
Escoles Pies 
(1799-1889). 
Congregado per a les 
causes deis sants. 
Roma, 1985. 1000 pp. 
+ 12 lamines. 
Aquesta extensa obra, 
sortida de les premses de la 
Congregado de les causes 
deis sants, s'ocupa de la v i -
da, virtuts i fama de santedat 
de la religiosa M. Paula Mon-
ta! i Fornós, fundadora de 
les religioses escolapios, la 
canonització de la qual está 
en t rámi taRoma. Nascudaa 
la clutat d'Arenys de Mar, a 
la diócesi de Girona (1799), 
funda el col.legi de Figueres 
(1829), que fouror igen dé la 
congregado religiosa; el d'A-
renys de Mar (1842), el de 
Blanes (1854) i n'estengué 
per tot Catalunya i les liles 
Balears (Sóller, 1857). 
ÍULVADOM OLIVA 
EL SOMRiURL DKL TIGRE 
i 
Un tigre a la biblioteca 
OLIVA, Salvador. El 
somriure del tigre. Poesia 
deis Quaderns Crema, 18. 
Edicions deis Quaderns 
Crema, Barcelona 1986. 
L5 Oliva —com dirien els manuals d'estil— ha reexit en la felxuga 
tasca. És a dir, ha demostrat que el 
t igre literari d'en Borges també pot 
ser un tigre de Sumatra o de Ben-
gala, un tigre que clora la sang de la 
gasela i que se l'empassa sense mi-
raments. 
En Borges —que al cel siguí— té 
un poema que es diu "El otro t igre". 
En aquest poema evoca, des de la 
penombra d'una biblioteca, la f igura 
d'un tigre elegant i mortífer que es 
passeja pels laberints de la selva. 
Reconeix, pero, que aquest felí és 
"un tigre de símbolos y sombras, / 
una serie de tropos literarios / y de 
memorias de la enciclopedia". La 
realitat —el tigre de carn i ossos— 
és ben lluny, i la ficció —el joc de 
l'artifici, el t igre somniat— és gola-
fre, i oculta "la aventura indefinida, 
insensata i antigua" de cercar "el 
otro tigre, el que no está en el ver-
so". 
L'Oliva ha tingut la sort (i ja que la 
cosa va d'ironies, permeteu-me'n 
una) de néixer en aquest país insen-
sat. I, és ciar, un país com aquest és 
una Biblioteca encarcarada i es-
pléndida, un recinto fet a mida per 
esgarrapar, amb les urpes de la re-
tórica í de la sátira. La destresa téc-
nica del poeta ha esgarrinxat una 
realitat coneguda per tots —banal, i 
terriblement mediocre— i, per aíxó, 
els "tropos literarios" es poden veu-
re amb nitídesa, alhora que donen 
vida a una ironia elegant que fa riure 
(í som molts els que riem) i que pro-
voca llagues d'estómac (les llagues 
d'aquells —homes i dones— i d'a-
quelles —institucíons i tr ibus— que 
s'han víst retratats com a referents 
de la ficció). 
"El somriure del t igre" recorda, 
en certa manera, les "Auques i Ven-
talls" de Carner (.»obretot peí que fa 
a la part dedicada al costumísme 
d'aquests vuitante;>) I rep la influen-
cia, generosa i páMida, d'un Sha-
líespeare —ben conegut per l'Olíva— 
quant a la capacitat d'enlluernament 
retóric. 
L'esclat d'aquests focs d'artífici 
dona consistencia al conjunt I des-
criu les regles d'un joc intranscen-
dent, humorístíc i no geno balder. 
Només m'agradaria, per acabar, 
que ro i iva dones a conéíxer totes 
les ganyotes que té amagados al seu 
zoo. Aíxi, aquell foll país on som 
podría cantar, amb tota la rao del 
món, aquella rumba que diu: "Tú lo 
que quieres es que me coma el tigre, 
que me coma el tigre, que me coma 
el t igre". 
I tots estaríem la mar de felioos, 
amb una Biblioteca farcida de poe-
tes felins... 
JOSEP M. FONALLERAS 
Revista de Girona 
ffl 389 


Un tigre a la biblioteca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert