Brugada, Martirià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

£2 [244I *• l-*-EiVlSTA DH GtlíONA •> NÚM. ^.lU MAIC: -.K.'NY 2ÜO.S f- CRÓNICA 
Després d'uns focs 
qual Joiiquim Vidal sent 
una especia] prcdilecció. 
L;i vídua ác Martí i Po], 
Müiitserrac Sans, va ser 
prcsent en l'acte d'inau-
gui 'ació i la sala es va 
estrenar amb una exposi-
ció de les íotografies de 
Satis, a c o m p a n y a d e s 
d'haikús inedits del poeta 
de Roda de Ter. A la sala 
Martí i Pol ja s'hi h;) pre-
sentat el Ilibre Els icniíi-
Icrs. del cassaiienc Ranioii 
Rabassedas. i el cantautor 
illenc Toni Moría hi h:i 
üfert un conceri: corres-
ponent al cicle Can^ó 05. 
U n deis passos niés 
;)mbÍcÍosos que ha íet la 
Fundació Valvi ha estat 
p r o d u c t e de l'alianí^a 
anib C C G Edicions: la 
crcació de l;i Biblioteca 
Fundació Valvi, que va 
arrcjicar a final de tebrer. 
ainb la r ced ic ió de 
l'antologia -revisada— L¿¡ 
Giioiiíi deis pocics, del 
periodista Narcís-Jordi 
Aragó, i de la novel-la 
Citiuu ¡K'tita i delicada, de 
Jaunie Ministral. L'objcc-
ciu de !a c o M e c c i ó és 
posar a l'abast del públic 
obres sobre la ciiitat que 
son difícils de crobar, i 
cambé pronioure biogra-
fíes sobre pe r sona tges 
destacats, gironins o no, 
que tinguin a vetu-e amb 
la ciiicac. A aquests dos 
primers volums tVban de 
segu i r for^a m e s , els 
quals serán el resul ta t 
d'una casca que mai será 
prou agrai'da i valorada. 
DaniChicano 
L'any 1926, Joaquim Ruyra és un deis escriptors amb mes prestigi déla nostra literatura. Tomás Car-
ees l'entrevista per a la Revista de Catalunya. «M'hi vaig atansar amb respecte", escriu. «Reveig la 
seva estada del carrer Bretón de los Herreros, a Gracia, i la simplicitat franciscana, de convent de 
poblé, en qué vivía". Dos anys mes tard, Ruyra escriu Entre flames, un Ilibre que neix «enlje dues fia-
mos, la del paorós incendí que ha devastat les Gavarres, on radicaven !es meves suredes, i la de 
l'amorque, amb motiu d'aquesta desgracia, eis meus bondadosos amics s'han afanyat a manifestar-
me^. Tot plegat, una mica fleuma. Ruyra, pero está afectat: ha vist com se li cremaven els boscos del 
que ell en diu Montnegre de la Selva; també «el suro de la collita d'enguany, el qual tenia estibat prop 
deis meusmasosSábati Casagran^. Elfocva comengara lafontde can Cárteres de Santa Pellaia,va 
cremar tot Montnegre i es va dividir en «dos grans rius de flames". Un va baixar per la valí del Rissec 
fins a Madremanya; l'altre, capaJuiá.elsÁngelsiSantDaniel deGirona. Ruyra puja a Montnegre vuit 
dies mes tard. La destnjcció ha estat total; si la gent deis masos han salvat la vida i eisseus ramats ha 
estat perqué van "CÓrrer cap a l'altra banda del turó de Montnegre on s'agemoliren dintre un ampie 
camp d'aufals". Poc després, pero, una nova foguerada s'escampa perdiferents poblacions de Cata-
lunya. La foguerada és del que Ruyra en diu caritat,amb les víctímes de Montnegre i que nosaltres, 
avui, en diem solidaritat perqué ens agrada creure que som diferents només perqué canviem les 
paraules. L'ajuda ais «empobrits montnegrins" arriba al seu punt culminant amb un festival que es fa 
al Paiau de la Música Catalana. És per aixó qtie Ruyra escriu ¡es poques planes ó'Entre flames. 
Anys mes tard, el 1947, hi toma a haver un altre incendia les Gavarres. Aquesta vegada s'inicia a 
Romanyá de la Selva, puja per Saní Cebriá deis Alls i amba fins a Sant Pol. a tocar la Bisbal. No és, és 
ciar, l'últim foc que hi hagut: sí que és, pero, el mes important després d'aquell de Ruyra. LJn deis pro-
pietaris afectats es deia Narcís Nadal i Puig. Recordant "una descripción del máximo prosista catalán», 
Nadal escriu unes planes sobre aquest incendi a Memoria de un personaje desconocido. El personatge 
desconegut és ell; la llengua ha canvJat perqué entremig hi ha hagut la GuenB Civil. Nadal hi va tan 
aviat com pot, arriba al mas Vancells i troba que «alrededor de la casa andían los troncos de algunos 
árboles, pero no había peligro de que el fuego reavivara porqué toda la maleza había quedado an-assa-
da». Després de pariar amb els masovers, puja tot sol fins a can Vergeli. El camí és llarg, té la impressió 
d'estar «deambulando por un fantasmagórico cementerio poblado de espectros carbonizados de cuyos 
miembros desgajados brotaban aún chispas", Arriba a can Vergeli i no veu ningú. Truca i tampoc no 
l'obren. Quan ja está marxant, sent un gos. Recula, torna a trucar i, finalment, els masovers surten. Can-
sáis d'haver estat setze hores Iluitant tot sois contra el foc. «se habían echado astrosos y con toda la 
ropa despedazada y sin tomar ningún bocado». En diguin caritat o solidaritat, que jo sápiga, aquesta 
vegada ningú no va fer res de res. El pitjor foc és la guerra. 
Xavier Cortadellas 
Ricard Viladesau, 
palafrugellenc il-lustre 
El dia Sdefebrer, a l'església de Sant Martí de Palafrugell.es va 
celebrar el funeral per Ricard Viladesau i Caner, nascut a Calon-
geel ISdegenerdel 1918 i morta Barcelona el 26degener. La 
seva vida va estar estretament vinculada a PalafrugelL des que 
la familia s'hi trasijada perraons laboral deis pares. 
Ben segur que hi haura 
qni glossara e] personatge 
en les seves dimensions 
de músic i c o m p o s i t o r 
amb mes encert i capaci-
tació. Jo reitero rafirma-
ció que vaig fer ;i l'esglé-
sia recordant que, si bé 
era cer t que ens a c o -
miadáveii i d"un iiiúsic 
excepcional , tambe ens 
acó miada ve m d \ i n 
feligrés que es sentía inte-
grat a la comunitat parro-
quial i d"una persona que 
es sentía prnfundainent 
arrelada a aquesta térra. 
És reconeguda la seva 
música, d'ima peculiaritat 
excepcional. Viladesau ha 
fet dansar la gent del nos-
tre país í, amb la música 
creada i interpretada per 
ell, ha fet plorar moltes 
persones amb el cor bate-
gant al seu riniie. Resse-
i]ya bé el seu perfil artistic 
CRÓNICA -y T- Kl^VlSTA DI; GlHUNA •* M!IM. J.JO M.AK.-Jl'NY 2ÜQ^ f - U ^ s I l . ^ 
Robi-r : R o q u e a Ricúrd 
Vihidc^iin. El Pvíiurp de la 
Tetiom (edicat per CISC, 
el 1998), qut' el maccix 
R i c a r d ni 'obsífquia i 
dedica ja que el conside-
rava una boiui prescntició 
seva. Aquescs dies, diver-
ses publicacions en parla-
ran ¡largaiiien: i be. 
Viladesau gandia 
d"una singidar personali-
tat, marcada peí vitalisinc, 
la bonhonna. la cordiali-
tat. Carlaire de mena, li 
agnidava presumir, sensc 
massa pudor , deis seus 
encerts i deis seus exics. 
Pero, noi!, i qui pogués! 
Ais d'esperit envejós, aíxó 
els crispava. 
Murr i coui era, d'ell 
maceix m'havia explicac 
que, en una ocasió, a Bar-
celona, en un acte sai'da-
nista d'homcnatge (pensó 
que digué a Taplec de les 
R o q u e t e s ) , hi assistien 
Texprcsidenc Jordi Pujol i 
Talcalde de la cíutat, Joan 
Clos. Es veu que, en salu-
dar-se. en Joan Clos va dir 
que anomenar-lo "pnncep 
de la cenora», com havia 
fet Pau CasLÜs, era insufi-
cient i que, en tot cas, se 
l'havia d'anomenar «rei de 
la tenora». Com és propi. 
en Jordi Pujol també va 
voler posar-lii cullerada, ¡ 
va ategir que el i|LialitÍcadu 
«rei de la cenora» no era 
encara prou adequat i que, 
en tot cas, se Tliavia d'ano-
menar «emperador de la 
teñera». En Ricard, si be li 
agradaven els atalacs, 
també era bou e m p o r -
danés i, adonant-se deis 
excessos verbals de tan 
altes persoual i ta ts , els 
etziba que ja n"hi bavia 
pmu de callonar-lo i que 
elija en cenia prou amb el 
qualificatiu d 'en i^au 
Casáis, autentica autoricac 
en la materia. 
En Salvador, bou aniic 
seu. em recorda que era 
un borne pie d'anécdotes 
que ell niateix conientava 
amb detall. Pcrc>, així com 
li agradava Huir la seva 
genial i ta t , t a m b é sabia 
reconéixer els encerts i les 
qualitats deis altres. 
Com a músic. una de 
les seves daques, pi£r cot-
ho]n c o n e g u d a , era la 
taula. Els darrers temps, 
alguna vegada, n'liavia de 
g-audir un xic d'amagato-
tis, per no esverar la seva 
esriniada Rosa que tan bé 
vedlava per ell. Parlava de 
les capacitats culináries de 
la Teresa d'eti Salvador i U 
lloava els seus plats de mes 
pur regust empordanés. ] 
aíalagant-la. li dcmanava 
que Tobsequiés amb 
pomes de ivllvno, que Lin 
bé cuina ella. Pero també 
el feien correr altres plats. 
L'oca amb naps i la 
matan<;a del porc ftiis i cot 
li meresqueren sardanes. I 
que no hi fluixegessin ni 
la sal ni el pebre. 
Amb els companys i 
amics li agradava menjar 
bé i s'apuntava aviac a les 
colles que. en alguna de 
les barraques de Pentorn, 
esmorzavcn amb el pei.\ 
pescac a la matinada, fos-
sin julivies o sardines. o 
dinaven un suque i de 
peix o el contundenc niu 
palafrugellenc. 
A les Testes maiors del 
poblé, quan els músics es 
reparcien a diñar per les 
cases, ell es triava la casa, i 
sabia bé quina havia de 
triar. Q u a n t e s vegades 
l 'havien acollit a ca els 
sogres d 'en Salvador, a 
Sant Feliu de Boada. Si )a 
Teresa cuina bé, és per-
qué n'bavia aprés a casa. 
Certameiit, en Ricard 
era un home d'empenta 
(dejove "ho envestia» toe), 
popular, aniant de parlar i 
saludar tochom, i géneros 
amb les seves composi -
cious. Un parell de cence-
nars d'obres seves han ser-
vit per dignificar les niés 
diverses expressious de la 
cultura popular: Tbimne 
del C:]ub de Fútbol Pala-
írugell, els goigs de Sant 
Martí de Palafrugell, el 
ball de nans de Palafru-
gell, bavaneres o prega-
rles, bonienacjanc amics 
(fossin sardamstes desco-
iieguts o pei'sonatges des-
Cacats). obsequiant els seus 
o les mes diverses publa-
cions del país, que sovint 
han esdevingut senyals 
d ' iden t i t a t . En aquest 
pune vull deixar testimoni 
d'agraiment de la darrera 
sardana que, al llic, enllestí 
els darrers dies de la seva 
vida i em dedica amb una 
d e n o m i n a d o ben elo~ 
qiient, Líi .^ímlami del rtxíor, 
que espero es p u g u i 
escoltar i bailar ben aviat 
(segons m'lia arribat, les 
tenores necessitaran bufe-
ra: cot un repte!). 
En Ricard perdura en 
nosaitres i entre nosaltrcs 
en canta música seva i en 
tants records i anecdotes. 
Pero , r eco rdan t un 
simpacic dibuix d"en Jun-
ceda, vull pensar i creure 
que en Ricard ara s'ha 
integrat a la mes gran de 
les cobles, formada pels 
niillors ángeis i músics 
que, només parant per 
exclamar un «Fenome-
nal!» d'admiració, seguit 
d'im «Molt bé!''' ánimos, 
fa dansar astres i estéis en 
la gran saixlana del cos-
mos sota la direcció del 
gran Senvor de la l^ansa. 
Martiriá Brugada 


Ricard Viladesau, palafrugellenc il.lustre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert