Molla, Guillem

Revistes Catalanes amb Accés Obert

MANEL PALAHÍ 1 FÁBREGAS, il-lustrador d'aquests Fulls, va néixer a 
Girona l'any 1945. Ha realitiat exposicions individuáis a la Ilibreria 
22 (1997), al CoMegi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de 
Girona (1997), al Museu d'Art de Girona (1998) i a la Casa de 
Cultura de les Bematdes de Salt (1999), i ha participat en nombroses 
exposicions coMectives a Girona, Batcelona i Petpinyá. 
alhora que enriquidor, i aconsegueix així una escriptura fluida i 
¡nteressant que captiva el lector ja des de la primera página. 
L'autora, prenent com a propies les reflexions sávies de 
t'Eclesiastes -«Hí ha un temps per a cada cosa: un temps de néixer 
i un temps de morir, un temps de plorar i un temps de riure, un 
temps de perdre i un temps de guanyar...»-, ressegueix amb gracia 
el perfil d'una dona que, malgrat tot, sent dins seu la flama d'una 
espelma que, encara que minsa, no s'apaivaga. Laura conserva 
l'orgull personal de saber-se, tot i les contrarietats, victoriosa. 
lolanda Vila i Serra 
LA SECA, 
LA MECA... 
Pere PRADA. 
Raier del somni. 
Ed. Llibres del Segle. 
Barcelona, 1999.109 pág. 
Si vosalcres llambreguéssiu l'ombra d'una noia, ¿us dedicaríeu 
a perseguir-la? La resposta afirmativa de Pere Prada es tradueix en 
literatura amb un resultar a primera vista desconcertant, com tota 
la seva obra, realitzada quan els aires empordanesos li bufen 
inspiració per escriure. Així, aquest peculiar i premiat figuerenc 
-premis Palol, Alcoi i Valí d'Or- s'endinsa en una distintiva i 
salvatge cavil-lació sobre l'encal^ d'un somni que pretén finir una 
suposada solitud, trihulació que el nostre raier-poeta intenta 
compensar recorrent mig Catalunya. 
Tárrega, Balaguer, Cervera, Perves, Talarn, Manresa, Santa 
Maria de l'Alba, Montserrat, la Cerdanya... son ports on la poesia 
passa a ser l'explicació del detall. Prada es distreu i s'atura a míg 
camí per qualsevol visió, la qual cosa permet que la reflexió mes 
fora de lloc sigui digna d'almenys uns miMilitres de tinta. Per tant, 
és important escoltar i servar en la memoria la manera de parlar de 
cada poblé («Exhortació»), o, de manera imprevista, es pot 
dedicar a Luis Buñuel («Calanca») i a Pere Calders 
(«Guardaagulles») uns quants pensaments evasius. També, tot 
fent camí, és totalment lícit definir el gargall com a «poema de 
gola: musical» o el col-legt com a «presó amb notes», mostrant 
d'aquesta manera un particular diccionari, alhora que una 
particular concepció del món. Concepció molt sovint jeroglífica 
per a la'resta deis mortals, ja que els seus versos no preñen forma 
escrita fins després d'una densa envernissada realitzada amb un 
pin:ell molt personal, apte només per ais artistes que s'allunyen 
escandalosament de les dogmátiques regles poétiques. Aquí, la 
intransigencia deis poetes mes encotillats en la monarquía 
absoluta de les lletres és substituida per l'anarquia poética d'un 
autor aparentment trastocar per insistents tramuntanades. 
Deixar-se engolir per l'univers caotic de Pere Prada és 
l'experimentaciü d'una poesía fresca, amb un vol Iliure i a molts 
metres d'al^ada, ja que el camp visual és extraordináriament vast, 
dilatat, ohert a qualsevol átom del món per subjectivar-lo. Es així 
com la recerca d'una noia -que és com buscar el Sant Graal, un 
somni- esdevé un viatge aglutinador de moltes espumes de 
genialitat lírica. Raícr del somni, pero, pren nota d'un doble 
sentiment. Trobar-la significa deixar de buscar-la; la por de trobar-
la pot fer que la busqui per sempre... Jocs de paraules per acabar-
se preguntant si en reatitat el poeta la cercava o no («Et cercava 
amb tanta por de trohar-te»). I, hipnotitiant-opotser pecant-, és 
temptador enlla^ar aquesta idea amb els mes que probables 
antípodes estílístics: Carner, amb el conegut poema «La bella 
dama del tramvia», havia recreat la mateixa idea, encara que amb 
els aires ordenadors noucentistes, avui dia oblidats, de la seva 
época. Pero els dos autors han optat, cadascun al seu temps i 
racitjcini, per una mateixa moralitat final: val mes somiar i prou 
amb la dama; millor no acostar-s'hi, si no volem rebre una 
decepciü, perqué les iMusions vistes de prop perden interés. 
Qui sap si tots els somnis s'han de veure així i si, en definitiva, 
tant és buscar-los d'una manera «racional» o d'una manera 
«absurda» -o, potser, millor dir «Iliure»-. Segurament, Rfli'er del 
somni ens demostra que l'absurditat és ralliberament de tanta 
buidor en les frases i en la nostra vida. 
Guillem Molla 
Revista de Girona / niim. 198 gcncr - febrer 2000 113 


La seca, la meca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert