Brugada i Gutiérrez-Ravé, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Salvador 
Albert 
un 
escriptor 
del 
modernisme 
NOTES BIOGRAFIQUES 
Salvador A lber t i Pey, va néixer a la vi la 
empordanesa de Palamós, el 2 de desembre de 
1868. Estudia Magister i i la carrera d'enginyer 
de Camins, Ports i Cañáis. Des de mol t jove 
s'af i l iá al Part i t República i d ins d'aquesta ten-
dencia polí t ica es destaca peí seu ideari so-
cial ista. El 1910 és elegit Diputat a Corts peí 
d is t r i c te de la Bisbal. També en les eleccions 
celebradas el 28 de ¡uny de 1931 torna ésser 
elegit d ipu ta t en les eleccions per les Corts Cons-
t i tuents de 1931-1933. Salvador A lber t s ' iniciá 
a la magoneria, amb el nom s imból ic de «Casle-
lar» pertanyé a les lógies GESORIA, de Sant Fe-
liu de Guíxols i REDENCIÓN de Palamós ( 1 ) . 
Exercí també el carree d 'ambaixador de la 
República Espanyole a Bélgica, en la capi tal d'a-
quest país. Salvador Alber t es destaca notór ia-
ment en les seves tasques pol í t iques. A l t rament 
hom n'ha estudiat les pr inc ipáis característ iques 
de la seva t ra jec tór ia poética i l i terar ia ( 2 ) . 
Entre altres act iv i ta ts , l 'escr iptor de Palamós 
conrea el per iodisme, col-labora a «El Imparc ia l» 
i «La Jornada» de Madr id i a la premsa barce-
lonina de l 'época; a «La Publ ic idad» i al «Día 
Gráf ico». Part ic ipa i col-labora també en la p rem-
sa del Part i t República, a «L 'Au tonomis ta» . Sal-
vador A lber t conrea la crí t ica l i terar ia i pa r t i -
cipa plenament en les publ icacions promotores 
del nostre modern isme. Va escriure en diverses 
revistes del mov iment modernis ta a les comar-
ques gironines. Part ic ipa a les revistes «Vida» i 
«Lectura» de Gi rona, a «El Programa» i «Proa» 
de Sant Feliu de Guíxols i Palamós, respectiva-
ment. No podem ob l idar tampoc i pe! que fa 
a les col-laboracions d 'A lber t , la seva par t ic ipac ió 
en la premsa modernis ta del període; alguns deis 
seus escrits hom pot t robar- los en la revista «Jo-
ventut» i a la «Revista de Catalunya». 
Salvador A lber t fou un personatge mol t v in -
culat a la vida pol í t ica i cu l tura l de Cata lunya; 
esdevingué un heme de Iluita constant, popu lar 
i senzill. Caries Rahola ens retreu ádhuc alguns 
de llurs trets mes signi f icat ius ( 3 ) . 
per 
JosBp BrugadB / 
GutiérrBM" Ravé 
( 1 ) Vegeu Víctor Manuel Arbeioa «Diputats Cata-
lans Magons a les Corts Constituents (1931-
1933)», Revista Serra d'Or, núm. 230, novem-
bre 1978. Vegi's també Presencia, núm. 543, any 
XVI , desembre 1980. 
(2) Fundació Salvador Vives Casajuana, Obra poéti-
ca de S?lvador Albert. Próleg de Miquel Dolg. 
Introducció, notes i Apéndix amb tria i co-
mentaris d'Octavi Saltor. Barcelona, 1980. 
(3) GARLES RAHOLA La joventut de Catalunya da-
vant Europa. Conferencia donada a Is U.F.N.R. 
de Sant Feliu de Guíxols, Girona, 1911. 
311 
«Home v i r tuós i senzill, severament bo, 
que és per d a m u n t de tot un mestre. Abans 
que en els meus el seu nom ja és respec-
tuosament ais vos tres Ilavis Salvador Al -
ber t . Eli ha donat a cada acció seva un sen-
t i t cu l tu ra l . Es aquesta la seva g lor ia ; és 
aquest el segell d 'o r de tota l lur ob ra . La 
vocació pedagógica, ell la por ta , al cor, amo-
rosament; no és pas estrany, dones, que ella 
persisteixi a través de les seves act iv i -
te ts . . ,» . 
Durant les llargues estades que Salvador A l -
bert féu en la seva vida a la seva casa de Venta-
l!ó, a l'AIt Empordá, escriví i s ' inspirá per a la 
gran ma jo r ia deis seus poemes. Tal i com tam-
bé assenyalá Rahola, l 'A lbert exercí de mestre 
en el col-legi «Vida l» de la vi la de Sant Feliu de 
Guíxols. Mol ts deis detalls de la biograf ia de Sal-
vador A lber t es t roben d'alguna manera palesats 
en el recent estudi que sobre l 'autor ha reali tzat 
Octavi Saltor. Salvador A lber t , poeta mar iner , ai-
mador p ro fund de la seva té r ra , home bo, pre-
gonament humanis ta, mor í a Cerdanyola el 13 
de setembre de 1944. Abans de la seva mor t , 
Salvador A lber t romangué empresonat en la ma-
teixa presó i en la mateixa cel-la on passá els seus 
darrers dies l'il-lustre i benvolgut g i roní Caries 
Rahoia. 
L'OBRA LITERARIA DE SALVADOR ALBERT 
L'aportac ió l i terar ia de Salvador A lber t al 
con jun t de les lletres catalanes s'escau ben bé 
dins el mov iment modernis ta cátala. A lber t ha 
estat emmarcat per la crí t ica l i terar ia d ins els 
anomenats poetes maragalüans populars . Salva-
dor A lber t era un gran entusiasta i aferr issat 
seguidor de la l ír ica maragall iana, el poeta de 
Palamós estigué mo l t v incu la t a Joan Maragall 
i en fou un seguidor, ja no tan solament l i te rar i 
sino f ins i tot esdevingué un amic ín t im del poe-
ta de «La vaca cega». L 'epistolar i de Joan Ma-
ragall és una bona prova d 'a ixó que exposem ( 4 ) . 
Al t ramen t la producc ió l i terar ia albert ¡a na es-
tá for^a v inculada a les inf luencies deis autors 
nórdics i germanítzants. Salvador A lber t se sen-
tí d'alguna manera atret i adhuc v incu la t al pen-
sament Ibsenia i mostré en diversos art icies la 
seva admi rac ió per l 'obra d 'Henr ik Frederlc 
Am ie l . Podem adonar-nos d'aquesta inf luencia 
en • dos deis assaigs crí t ics que el poeta i es-
c r i p to r palamosí va fer sobre els dos autors 
esmentats. «El tesoro d ramát i co de Henr i k Ib-
sen» i «Amie l» , ambdós assaigs, foren publ icats 
a Barcelona l 'any 1919 per les publ icacions de 
«La Revista». Amb aquests dos estudis cr i t ic is-
tes podr íem aventurar-nos a s i tuar i apropar 
Salvador A lber t a m b els corrents regeneracio-
nistes del modern isme. 
Entre altres generes Salvador A lber t conrea 
sobretot el camp de la l í r ica. A l t ramen t , en la 
seva producc ió no hi manquen les aportacions 
al camp del teatre, l'assaig narrat ivo- f i losóf ic i 
la novel-la. Peí que fa al camp de l'assaig de cal-
re f i losóf ic podem assenyalar el vo lumet ano-
menat « Invo luc ió» . Aquest const i tue ix ésser un 
recull d'escri ts que Salvador Alber t va escr iure 
en la revista modernis ta «Joventut», els art icies 
en qüest ió evoquen ben bé la socarrel d 'una f i lo -
sofía existencia I, una f i losof ía premedi tada a 
l 'abast de la mateixa v ida quot ic l iana. 
En el camp de la novel-lística, «Ideal» és com 
el matelx autor matlsa textualment —modest ís -
sima o b r e t a — una a p o r t a d o narrat iva de grans 
valors sent imentals I ádhuc humaníst ics. Aques-
ta novel-la a lber t iana hom la podría anal l tzar I 
entroncar- la paraHelament a tantes altres novel-
letes modernlstes que per l lur senzlllesa i breve-
tat no ascendlren a la galería de les grans novel-
les del mov iment modernis ta de la l i teratura 
catalana ( 5 ) . 
En camp del teatre també fou mot lu l i tera-
ri per a Salvador A lber t ; comptá amb publ ica-
cions i representaclons d'obres de teatre com 
«Soldats de la V ida», drama en tres actes estre-
nat a Barcelona el 2 de desembre de 1903 al 
Circo Español. En llengua castellana hem d'as-
senyalar el d rama «Dudas que matan», en tres 
actes i en vers, que es representa a la c lu ta t de 
Girona l'any 1891 en el c i rc Alvarez, teatre que 
s'havla aixecat a la Plaga de Sant Agustí . En el 
genere más popular del teatre va escr iure la co-
media «Lo despertar d 'un cor» , la qual va ésser 
guardonada ais certamens de l 'Associacló ¡ite-
rar la de Gi rona. 
L'obra l i terar ia de Salvador A lber t tanma-
teix no és mancada de reculls de lectures popu-
lars. Amb aqüestes ressenyes podem veure i 
apreciar en de f in i t i va , els t rets mes slgni f ica-
t lus de l 'obra prosaica de Salvador A lber t . En-
cara que aquesta no siguí massa extensa, sí po-
dem d l r que l lur prosalsme posseelx uns bons 
valors Mterarls I ádhuc encertats d 'acord amb els 
cánons de la l i te ra tura de l 'época. 
ALBERT, POETA MODERNISTA 
A Salvador A lber t peí que fa a la poesía, 
l 'hem de si tuar dins l 'órbi ta deis poetes mara-
galüans I dins d'aquestes inf luencies enormement 
lllgat a la personal i tat l ír ica de Joan Maragal l . 
Com a poeta, a l 'Albert l 'hem d 'anomenar poe-
ta maragalliá popu lar puix aquesta aprec iado 
en el cas del poeta de la vi la mar inera seria la 
Iden t i f i cado más Huida. Els seus poemes están 
en def in i t i va amarats de la rosada maragal l iana, 
a l t rament no exemptats d 'humanisme, del matelx 
(4) Vegeu epistolar! de JOAN MARAGALL in Obra 
Completa 2 VoL, Biblioteca Perenne, núm. 4, 
Editorial Selecta, Barcelona, 1961. 
(5) NoveNa de Salvador Albert impresa a Sant Fe-
liu de Guíxols en l'estampa d'Octavi Viader ai 
1898. 
3L2 
humanisme emot iu d'Ausiás March . Caries Riba 
ens el situá — c i t o textual man t — «vora tots 
aquells poetes que han íravessat la térra amb 
els ulls al ts, vora Ho lder l i n , vora Leopard i» . De 
llur obra poética en minva br i l lantor , «Or mate» 
com d i r ia Maragall . Malgrat estar sota l ' in f lux 
de la poética maragall iana, els versos de l 'Albert 
posseeixen una pregonesa de sentíments. Salva-
dor A lber t en si fou un gran def in idor de senti-
ments, d 'emocíons, de melangies, de t r i s to rs , 
etc. 
Amor , s incer i tat , emocions, feblesa, bonho-
mia , son un seguit de trets que donaren un re-
lleu par t i cu la r a la personal i tat poética de Sal-
vador A lber t . A lber t se'ns presenta sempre com 
a poeta de gran humiü ta t . La mani festació de 
la seva poesía era c lara, senzilla; el poeta de 
Palamós posse'ía una ópt ica agudíssima propia 
del ver i table copsador de sent iments. Intenta de 
donar a la poesia el carácter que aquesta merei-
xia. Alber t mateix va considerar impresc ind ib le 
la personal i tat poética de cada autor . Era essen-
cial per a el! que en cada poeta hi hagués una 
garantía l í r ica: 
«Jo admeto totes les mani festacions de 
la poesia mentre siguin sinceres i espontá-
nies, és a d i r , or ig iná is , d i rectament eixides 
de les ver i tables fonts d ' insp i rac ió» ( 6 ) . 
Octavi Saltor que és en í 'actual i tat qui ha 
real i tzat el comentar i mes precís i mes exhaus-
t iu de la poesia de Salvador A lber t , ens retreu 
de la personal i tat del poeta mar iner que aquest 
era cer tament «un ref lexiu del sent iment» . Ben 
tost el sent iment i les emocions impregnaren 
els versos albert ians. Un deis reculls d 'A lber t 
el qual recull i ref lecteix mí l lor el sent imental is-
me albert iá és el Il ibre de poemes «Flor ida de 
Tardor» (1916-1917) . Aquest recull és compost 
per una t r i log ia de temes en els quals s'hi evo-
ca també un gran i p ro fund senti t natura l is ta. 
Aquesta «Floraisson d 'automne», t í to l amb el 
qual consten els esmentats poemes a l 'antolo-
gia d'A. Schneeberger, «Anthologie des poetes 
cata la ns con témpora i ns depuis 1854», París, 
1922, son un con jun t de vis ions que envol ten 
el poeta i f ixá en els versos d'aquest recull els 
elements mes naturals de la tér ra. En el pre-
sent recul l , to t f lo re ix en els ulls de! lector amb 
gran br i l lantor . A lber t ens hi destaca el natu-
ral isme i l'encís ta rdora l . El poeta en aquest re-
cull ens palesa l lur mes pregón sent imenta l isme. 
Un f ragment del poeta «Terra endins» pot i l -
lustrar 50 que estem d ient : 
(ó) Fragment del Discurs Presidencial deis Jocs Flo-
ráis de la ciutat de Girona, any 1909. 
TERRA ENPINS 
Ma f inestra cobreix un ametller 
mol t vell en anys, mo l t ¡ove en sa f l o r i da . 
Vista al l luny, a través del b lanc dosser, 
la neu deis cims m'apar esmorteTda. 
En aquest j o rn d 'h ivern boirós i t r i s t , 
sota l 'a lbor de les f lor ides branques, 
tot enyorant el sol que avui no he v is t , 
passo, en repós extát ic, hores blanques. 
I I 
La f l o r de Tametller 
és el somrís p r imer 
de l 'h ivern que present la p r imavera ; 
és un somrís de neu 
alegre, pero breu 
d'una esperanza que, mor int -se, espera. 
I I I 
La blanca i pura f l o r de l 'ametller 
com f la i re i com somr iu 
en mon ja rd í so l iu . 
O h ! al lunyada, en pie camp, de tot racer 
Gaia innocente i conf iada v iu 
fent així de Thlvern el seu e i t i u . 
V 
A fo ra , bril la el l lamp 
en mig la ni t 
i el vent llenga un llarg c lam 
ado lo r i t . 
Sol vetllo vora el foc 
en l 'ampla llar 
d 'un soc a l 'a l t ra soc 
va mon esguard. 
Cada t ió reviu 
ment re es consum 
com sota el sol d'est iu 
i f lo re ix l lum. 
Els poemes de «Terra endins», «Vora el 
mar» i «Amors» const i tueixen la t r i logía d'a-
questa bella «Floraisson d 'Au tomne». 
«Les hores que Tornen», és un a l t re deis 
reculls de poemes de Salvador A lber t , en el qual 
se'ns segueix mostrant i o fe r in t la visió contem-
plat iva, pregonament contemplat iva de les c i r -
cumstáncies que l 'envolten. En aquest aplec el 
poeta apunta vers la con temp lado amorosa de 
la v ida, l 'exaltació deis elements de la natura i 
es cont inua inspi rant en el cant a l 'est imada. A 
«Les hores que tornen» es reaf i rma una vegada 
mes l 'esperit contempla t iu del que fou gran 
poeta de la vi la empordanesa de Palamós. En 
313 
aquests poemes s'aprecia el «constant balanceig 
en t re la real i tat i el somni» tal i com ho valo-
ra Rafael Tasis en el l l ibre «Un segle de Poesía 
Catalana». 
«Opals» const i tueix el quar t vo lum de l 'obra 
poética a ibert iana. Aquest breu recull de poe-
mes és ben bé ¡ com el matelx poeta de te rmina : 
un con jun t de « r ims d 'amor i d 'enyor». Tota 
la temática d'aquest recull gira vers l ' incansable 
tema a lber t iá : el tema de l 'amor. L 'amor era 
per al poeta mar iner el mo t iu essencial de la 
seva i n s p i r a d o i ve rs i f i cado . Aquest tema com 
el mateix poeta d iu va esdevenir la ver i table 
musa de l lur i n s p i r a d o : «L 'amor és per a mi el 
meu mal i el meu remei». En «Opals», l 'amor 
és sent iment d'al l iberació i albora l 'espinós do-
lor. L 'Albert en aquest recull ens retreurá aques-
ta temática amb mol ta f reqüéncia. 
Els valors de la poética a iber t iana, son cons-
tants interaccions entre l 'emoció i els sent iments 
al mateix temps associats al f r u i t de l 'observa-
ció de les menuderies que l 'envol taven. 
CONFINS I AFINITATS 
«Conf ins» podr íem d i r que és un deis Ilibres 
mes opt imistas de la poesía de l 'A lber t , per tal 
com aquest va ésser escrl t en uns moments de 
gran qu ie tud espi r i tual del poeta. 
«Af in i ta ts» és el da r re r v o l u m de l 'obra poé-
tica del l ír ic de Palamós. Aquest l l ibre li fou 
pub l ica t l 'any 1929. Els poemes d'aquest vo lu-
met son cur ts i d 'una gran var ietat temát ica. 
En de f in i t i va , l 'observació de la poética ai-
bert iana va paralela a l 'obra poética de Joan 
Maragal l . La seva obra poética — c o m precisa 
Joan Ruiz i Calonja en la seva «His tor ia de la 
L i te ra tura Ca ta lana»— por ta inherent un cert 
republ icanisme. En aquest compendi de l i tera-
tu ra de Ruiz i Calonja se sitúa Salvador A lber t 
com un deis poetes que van assolir el maraga-
l l isme per a concebre l lur obra poét ica. L 'Albert 
f ou , dones, en def in i t iva un d'aquests poetes 
anomenats maragall ians populars . L'esperit que 
el poeta portava en el seu in ter io r no era mes 
que un gran amor envers la Catalunya de la se-
va época. En les darreres paraules del discurs 
presidencial deis Jocs Floráis de G i rona , l 'any 
1909, veiem com el poeta es preocupa i negui-
teja peí present i peí f u t u r esdevenidor de la 
poesía i de les noves generscions de poetes: 
«Ah jo pregunto amb l'enyoran^a mes 
pro funda i mes greu, quan sorgirá la Cata-
lunya nostra, la Catalunya bella, térra de pro-
missió, térra de poesía? Tombem Oh ! poe-
tes, la Catalunya deis nostres grans amors, 
la Catalunya rica I plena. Doneu-nos-la, pero 
sens cops de falg. Doneu-nos-la amb cants 
enla i radors, veus de for tesa, amb amorosa 
alegría, l lavor de sani tat . Cantea Poetes!». 
Hem apuntat ara i adés els trets l i terar is mes 
s igni f icat ius d 'un poeta i d 'un pol í t ic de les nos-
tres comarques, l 'obra del qual ha caigut en el 
racó de l 'ob l i t , pero en def in i t iva Salvador A l -
bert aporta una prodúcelo humi l i albora im-
por tan t per a copsar la prodúcelo prosaica I 
poética d 'un autor el qual se l'ha encotÜIat en 
el g rup de poetes menors del modern isme cáta-
la. 
BIBLIOGRAFÍA DE SALVADOR ALBERT 
AMIEL : Vo lum d'assaig sobre el poeta I mora-
lista suís Henry Frédéric Amie l . Publ icacions 
de «La Revista», 1919, Barcelona. 
AFINITATS: Recull de poemes Edi tor ia l Gus-
tau G i l i , Barcelona, 1929. 
DE MI JARDÍN: Recull de poemes en castellá, 
Fidel G i ró , impressor , Barcelona, 
DUDAS QUE MATAN: Drama en tres actes i en 
castellá, vers i f icat . Representat a Girona l'any 
1891 al Circ Alvarez. Teatre que s'havia ai-
xecat a la Plaga de Sant Agustí . 
INVOLUCIO Vo lum d'assaig narrat ivo- f i losó-
f ic que van aparéixer a l ternadament en la 
Revista «Joventut». Foren també publ icats en 
fo rma de l l ibre l'any 1908 a l 'estampa d'Oc-
tavi Viader, de Sant Feliu de Guíxols. 
IDEAL: Novel-la publ icada l'any 1898 a l 'estam-
pa d 'Octavi Viader de Sant Feliu de Guí-
xols. 
LES HORES QUE TORNEN: Recull de poemes 
precedits d 'un próleg de Lluís Via, publ icats 
a Barcelona per la ll-lustració Catalana, 1920. 
SOLDATS DE LA VIDA: Drama en tres actes es-
trenats a Barcelona el 2 de desembre de 1903 
al Circo Español. 
SOLADA DE CONTES: Recull de Contes dedi-
cats a Isern Dalmau, Lectura Popular. 
LO DESPERTAR D'UN COR: Comedia en un ac-
te, obra inserida en el reper tor i deis Certa-
mens de rAssociació L i terar ia de G i rona , 
1872-1901. 
FLORIDA DE TARDOR: Recull poétic, 1918. 
CONFINS: Recull de poemes de 1921, Publica-
cions Emporda , Barcelona, 1921. 
OPALS: Recull de poemes. Aplegats en el vo-
lum antológic. Bibl ioteca l i te rar ia , L l lbrer ia 
Catalónia, Barcelona, 192Ó. 
LAS MEJORES POESÍAS LÍRICAS DE LOS MEJO-
RES POETAS, X X X V I I I , Barcelona, Edi tor ia l 
Cervantes. 
MES ENLLA: Recull de poemes, 1925. 
EL TESORO DRAMÁTICO DE HENRLK IBSEN: 
Assaig c r í t i c , Ed. M inerva , Barcelona. 
LA CABELLERA RUBIA: Poema inédi t escrl t 
en castellá. 
LES DARRERES FULLES: Recull de poemes en 
cátala ( i n é d i t ) , 1929-1938. 
314 


Salvador Albert, un escriptor del modernisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert