Sapena, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

E Revista de Girona F núm. 246  gener - febrer  2008 E 95Crítica F
presents i desapareguts, de
carrers empedrats,
d’esclops, mantellines,
fotogrames de la pel·lícula
del diumenge i festes de
quintos. Ben segur que
hauran sorgit anècdotes i
records. Tots plegats, pro-
tagonistes i descendents,
s’hauran sentit més propers
a l’ombra del passat, que,
d’una manera o altra, sem-
pre torna.
Rosa Maria Gil Tort
✍
L’erudit 
de sa Bardissa
Vilar Massó, Albert.
Pere Caner, 
l’homenot de Calonge.
Gràfiques Agustí. 
Calonge, 2007.
87 pàgines.
L’Ajuntament de Calonge,
tot emulant la tendència
que s’imposa arreu, va pro-
clamar el 2007 com a Any
Pere Caner, en ocasió del
25è aniversari del decés de
l’erudit calongí.
Pere Caner i Estrany (n.
1922) exemplifica la tasca
que contemporàniament
han menat els estudiosos per
acréixer els sabers territorials
amb altruisme i compromís
cívic. Josep Iglésies n’és el
referent a la Catalunya
Nova, com Lluís Esteva a
l’Empordanet. Pere Caner i
Lluís Esteva, ambdós amics,
exerciren mestratge a les
aules –eren mestres– i a la
societat. El record personal i
el solc de les seves obres i
realitzacions perduren en el
Centre d’Estudis Calongins
i l’Institut d’Estudis del Baix
Empordà. Els centres
d’estudis són espais –reals
i/o virtuals– de documenta-
ció i treball que apleguen
universitaris, professionals i
ciutadans interessats per les
arts, les lletres i les ciències.
A Catalunya en coexistei-
xen dos models institucio-
nalitzats: les societats filials
de l’Institut d’Estudis
Catalans a Barcelona i les
entitats nascudes als pobles i
comarques que s’apleguen a
l’Institut Ramon Muntaner,
amb seu a Móra la Nova.
Dins l’efemèride tres
actes han estat rellevants:
l’atorgament del nom de
l’homenatjat a la nova
biblioteca de Calonge, la
celebració de la jornada
d’estudi «Cultura i recerca
local al segle XX: dels eru-
dits als centres d’estudis», i
l’edició de la biografia de
Caner a cura d’Albert
Vilar, historiador i perio-
dista també calongí. El lli-
bre l’encapçala una foto-
grafia de Pere Caner al
costat de l’Enciclopèdia cata-
lana –respecte a la qual ell
afirmava que li sobrava allò
de Gran– i l’Alcover-Moll;
una imatge oportuna, la
d’un home que va fer
causa per la llengua i la
cultura dels Països
Catalans. Precisament, la
màxima del museu local
que contribuí a fundar era
«Una gran Calonge dins
una Catalunya gran».
Vilar confessa la seva
admiració per Caner, els
lligams d’amistat establerts
entre les respectives famí-
lies i la influència que va
tenir en la seva formació.
L’autor fins i tot declara:
«Puc dir, ben fort i clar,
que sóc el que ell volia: un
calongí historiador».
La publicació, conce-
buda amb intenció divulga-
tiva, presenta al llarg de
quaranta-dos capítols
«l’homenot» en tot el seu
abast: familiar, personal,
laboral, investigador, ciu-
tadà; sense deixar de banda
la depuració del magisteri
«nacional» i el processa-
ment davant el TOP per
propaganda catalanista i
antifranquista. Les pàgines
endinsen el lector en els
ideals i les aportacions que
configuraren la vida de
Pere Caner en els camps de
l’excursionisme, la literatu-
ra, la història, la geografia i
el patrimoni cultural.
Albert Vilar fa conèixer
un empordanès que contri-
buí a mantenir viu l’afecte
desinteressat pel paisatge i
el país. Tanmateix, Vilar,
feliçment, és allò que Pere
Caner volia que fos.
Carles Sapena
La història local 
en articles
Diversos autors.
Vilobí d’Onyar, art i societat.
Els articles que han fet història.
Ajuntament de Vilobí d’Onyar,
2006.
203 pàgines.
Em ve al cap que durant
els meus estudis a la facul-
tat una professora, en par-
lar de les diferents mane-
res d’enfocar i escriure la
història, ens alertava dels
perills en què podia caure
una història local mal
entesa. No miraré de
reproduir els seus mots
perquè no vull fer cap tort
a ningú ni, menys encara,
fer d’èmul tronat de
Tucídides, però en tot cas
recordo vivament el sentit
del que ens indicava: la
història local no es fa pas
tot exposant d’entrada «els
esdeveniments» històrics
del país per explicar com
es degueren concretar en
tal indret per deducció
correlativa. Aquesta havia
estat in illo tempore la pers-
pectiva de l’erudit, aquell
home del poble –sovint el
rector, el mestre, l’advo-
cat o el metge– que sabia
de lletra i que tenia
vel·leïtats històriques. Les
experiències posteriors
m’han demostrat que
aquella professora tenia
tota la raó. Ben al contra-
ri, la història local és una
cosa d’allò més seriosa; és
el banc de proves en què,
sovint des d’una perspec-
tiva microhistòrica,
s’entenen i es palpen les


L'erudit de sa Bardissa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert