Gil i Tort, Rosa Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

E Revista de Girona F núm. 245  novembre - desembre  2007  E [285] 53Apunts F
emps enrere a Girona, més enllà de la via del tren
de Sant Feliu, entre els actuals carrers d’Emili Grahit
i Caldes de Montbui s’estenia una fèrtil plana ocu-
pada per hortes, casetes d’estiueig i algun taller
menestral. En aquest trapezi conegut com Palau Petit, l’arqui-
tecte Ricard Giralt Casadesús va assajar-hi, sense èxit, un
model de ciutat moderna amb carrers de poca amplada i
solars proporcionats, en sintonia amb els postulats de l’urba-
nisme més innovador a nivell europeu.
Malgrat la no-realització de l’Eixample de Palau Petit
(1924), durant el primer terç del segle XX aquests solars
s’ocuparen amb casetes de façana plana al carrer i hortets i
jardins a la part posterior, seguint un tipus arquitectònic més
semblant a la ciutat jardí que no pas als habitatges del centre
de Girona. Les cases menestrals s’alternaven amb segones
residències per a la Girona benestant, que veia en aquells
confins de la ciutat un bon escenari per a l’estiueig, abans de
l’arribada de l’automòbil i la Costa Brava. A poc a poc, una
retícula de carrers d’una amplada d’entre 7 i 10 metres sorgi-
ren de forma perpendicular a l’eix que marcava el carrer de la
Rutlla, fins a arribar al terme municipal de Palau-sacosta.
Algunes de les cases foren projectades per arquitectes com
Josep Claret Rubira. És el cas del xalet Tarrús (1935), al núme-
ro 137 del carrer de la Rutlla.  
Durant més de cinquanta anys, el desenvolupament
urbà d’aquella zona va seguir el ritme pausat d’un creixe-
ment natural, que és el mateix que dir que el barri mantenia
l ’encant a escala humana del  seu origen. A part i r
d’aleshores, però, la pressió urbanística i els successius plans
urbanístics aprovats van convertir les casetes de Palau Petit en
moneda de canvi immobiliària. No és casualitat que fos en la
tardana data de 1995 que el xalet Tarrús, amenaçat d’ender-
roc com tants dels seus contemporanis, va ser declarat bé cul-
tural d’interès local. La declaració va coincidir amb una certa
tendència a reconèixer i valorar l’arquitectura del moviment
modern, el racionalisme, com a símbol d’un moment cultural
de ressonàncies republicanes, oblidat o difús per a la majo-
ria. Mentrestant, a la fèrtil plana de Palau Petit es produïa un
espectacular canvi de paisatge i les casetes de planta baixa
eren substituïdes per blocs plurifamiliars de fins a sis pisos
d’alçada, seguint la normativa de planejament que, metre a
metre, anava minant el teixit urbà del barri, el que en realitat
explicava la història singular de cases com el xalet Tarrús i
les seves contemporànies. Les singularitats, però, no sempre
són bones, i amb la decisió de «protegir» el xalet se’l va sal-
var de l’enderroc previsible però es va negligir la custòdia de
la seva viabilitat com a element patrimonial. Avui és fàcil
lamentar la poca dignificació de l’immoble, la manca d’ini-
ciatives públiques per rehabilitar-lo com a equipament
social del nou barri, d’agombolar la casa amb un entorn
idoni, més esponjat, d’acord amb el seu origen. Per part dels
propietaris de la casa la seva catalogació tenia un caire de
condemna en un entorn que no acompanyava, i així ho varen
manifestar en el recurs que varen presentar en la revisió del
Pla general d’ordenació urbana de 2002, apel·lant a la con-
dició de «limitació singular del planejament» que havia
recaigut sobre el xalet. L’esmentat recurs va restar sense
resoldre, i ara una sentència del Tribunal Superior de Justí-
cia de Catalunya condemna l’Ajuntament de Girona a pagar
2,3 milions d’euros als propietaris d’un immoble del qual no
han tingut cura i que han deixat degradar fins a l’estat ruï-
nós en què es troba. La quantia de la indemnització resulta
de calcular la mitjana de les volumetries edificades en l’illa
on està ubicada la casa, per compensar el diferencial
d’aprofitament propiciat pel planejament. Parlant en llen-
guatge immobiliari, la indemnització equival a 1.306 m2
d’immoble construït. Encabir 1.306 m2 en la parcel·la de
Rutlla 137 només té la seva traducció física bé en l’ende-
rroc del xalet bé en la construcció adossada al seu darrere
d’un bloc de sis pisos d’alçada i un annex de dos més per
aconseguir fer les paus amb la propietat. Aquesta solució
malabar passa, però, per seccionar un element protegit i
catalogat, i salvar-ne tan sols la façana i una petita part del
jardí. No hi ha una solució bona per a cap de les parts. I
mentrestant, els valors patrimonials que ens donen identi-
tat com a comunitat ciutadana restaran amenaçats per la
seva intangibilitat, que tan malament s’avé amb les dinàmi-
ques de la política i els diners. ✍A
P
U
N
T
S
 d
’a
rq
ui
te
ct
ur
a
Escac al xalet Tarrús
Rosa Maria Gil Tort 
T


Apunts d'arquitectura - Escac al xalet Tarrús

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert