Terricabras, Josep Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Quan L'in diutn que l'Alfolí de la Sal de TEscala passara defi-nicivamenl de mans privades a müiis mu-nicipals, un tinc una 
íilefjria ¡inmensa. 
Heus aquí l'üpoitunicat única de recupe-
rar un edificL del pohle per fer en el tna-
teix poblé, al cap de qiiatre seglcs, una 
cukura mes viva i popular. 
Potser se'm dirá que tampac no calia 
['Alfolí per potenciar la cukura j'KipuIar a 
TEscala, Al capdavall, toes els escalencs 
están escolaritzats, tots cenen accés ais 
grans micjans do comiinicació, tots teñen 
un amhient «de temporada» mes interna-
cional que el que hi ha, per exemple, a 
Girona. No es pot dir, dones, que les f:;rans 
L'Alfotí 
de ía Cultura 
o el cotxe), sino a alio que "és íet pcl poblé 
i per al puhle». La «cultura- no és luia cosa 
que es rep, sino que es cultiva, i per culti' 
var-la calen miljans i espais a Tabast del 
poblé. Una cultura no es pot muntar sobre 
un yran Teatre Nacional, un yran Oríeó, 
una i;;ran Biblioteca, un gran Palau d'Es-
pom, sino que s'ha de bastir sobre moles te-
atres, orfeons, biblioteques i :ones esporti-
ves en els no.stres pobles. Els ^ans teatres i 
palaus ptxlen ser la punta de l'iceberg d'una 
realitat amplia i sñlida. Si aquests han de 
ser la base, no arribaran a surar mai. 
Els nostres pobles han sofert en 
aquests úkims anys una cransformació 
important en el camp de la cukura, so-
bretoc per la conjunció de dos tocus d'in-
ñuéncia: el turisnre i la ma d'obra foras-
tera. Es un fet que l'un i l'altra han con-
tribuít a variar els nostres hábits indivi-
duáis i socials en el menjar, el vestir, la 
música, la religiositat, les relacions se-
xuals i familiars, els jocs, els viatges i, 
íins i rot, han influir la nosrra llengua i 
la vlsió que ceninr de nosalrres mateixos. 
No estic dient —no sóc tan primi-
tiu— que totes aqüestes influencies hagin 
estat ne^^atives. Sí, pero, que suspiro que 
no son influencies rreballades i assitniia-
des, sino sobrerot amuntegades, sobrepo-
sades, sense cap mena de criteri. sense cap 
mena de cultiu. En aquest .sentit, bi ha 
multes influencies culturáis que no es 
transfumien en cultura propia, en cultura 
popular. Els vilatans de molts deis nostres 
pobles —sobretot deis mes curístics— han 
Josep'Maria Terricabras manifesiacions de la cultura ja han arribat 
al poblé, fins i cor sense rAlfolí? Em sem-
bla que no ben hé. Moltes de les coses que 
es viuen a l'Escala. i també en els nostres 
pcUes, no son «populars", almenys no ho 
son en el senrit ciue jo vull dir. {1 és que el 
lleníjuarye, ben cert, ens traeix ser caps 
cada dia. Hi ha dies, que mes). 
Quan dic «popular^, no em referei.xo 
pas només a alio que "cstíi en vo,qa entre el 
poblé» (cum ara el fud:x)l, les pataces frejíi-
des, els texans, la televisió. les discoceques 
quedar culturalment desarrelars, en-
quin(;ats. El caos d'influencles els ha pro-
duíc empobrimenr cultural. En molts deis 
nostres pobles, la cultura popular viu 
—paradoxalment— en un exili domestic. 
L'Alfolí recuperar peí poblé i per al 
poblé —per al seu cultiu, per a la seva 
cultura— és una de les grans noticies de 
l'any. En una época culturalment ennu-
volada com és la nosrra, tanmateix, que 
un bon raíg de llum pugui convertir 
l'Alfbíí de la Sal en l'Alfolí de la Cultura! 
Revista de Girona / ni'mi. I S4 scrembre ' oiiiiibro C-^ íZ 41 15051 


L'Alfolí de la Cultura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert