Ministral, Marta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

No falta un capítol interessant i 
divertit alhora: el deis renoms o 
motius existents o que han existit a 
Lloret, des de 1815, amb TexpIJca-
ció corresponent a cada un. 
Les oracions i formules conju-
ratóries, les actituds de relació so-
cial i les formes de polidesa. les 
expressions referides al temps {a 
Fallargament del día, la boira, els 
núvols, la pluja, els vents, els tem-
peráis), els jocs de paraules, els 
enganyatalls i les veus del carrer 
son altres temes dignes d'haver 
estat recollits. 
El Ilibre té una segona part es-
pecial: la dedicada al parlar de 
Lloret. Hom n'analitza la fonética 
(les variants que presenta), la mor-
fologia i el léxic (entre altres coses, 
les formes dialectals de substan-
tius mes freqüents a Lloret). els 
barbarismes i els mots i locucions 
d'ús exclusiu de la vila. 
El Ilibre conté les anotacions 
muslcals de les cangons, una peti-
ta, pero ben escollida col.lecció de 
fotografíes molt evocadores i uns 
dibuixos adients i ambientadors 
deguts a la ploma de Josep M. 
Barba i Joan Sala i Lloberas. 
La cultura tradicional i el parlar 
de Lloret és una aportació subs-
tancial al coneixement d'un passat 
immediat, pero, tal com deixen en-
tendre els mateixos autors al co^ 
mengament, és, també, una possi-
bilitat de comprendre el taranná 
que encara pot definir el teixit so-
cial lloretenc, tot ¡ les mixtifica-
cions. La comparado de l'ahir i 
l'avui que el Ilibre suggereix, no 
deixa de produir-nos, ais qui hem 
conegut prou elements per establir 
la comparado, un inevitable pessi-
golleig nostálgic. 
La feina que han fet l'Esteve 
Fábregas i la Carme Rebollo -ja no 
pariem del seu mecenatge en l'edi-
ció- és positiva i el Ilibre resulta 
d'interés no sois per a la gent de la 
localitat sino per ais qui velen 
aprofundir en el coneixement de 
l'ánima del poblé i, evidentment, 
del nostre país. 
Joan Doménech i Moner 
La Selva 
ja té monografía 
SALAIVIAÑA i SERRA, Isabel; et allí. 
La Selva. Estructura socio-económica 
d'una comarca heterogénia. 
Col.lecció Catalunya Comarcal, 
núm. 26, 1990, 351 pp. 
Caixa de Catalunya, Barcelona, 
L a Caixa de Catalunya va iniciar al final deis anys setanta la Col.lecció Catalunya' Comarcal, amb l'interés de divulgar 
l'estat económic de cadascuna de 
les comarques catalanes. 
L'objectiu era potenciar les comar-
ques a través del coneixement de 
la seva realitat per tal d'aconseguir 
el máxim aprofitament de les capa-
citats que ofereixen, com a camí 
necessarí per garantir el futur 
económic de Catalunya. 
Després de vint-i-cinc números, 
ha aparegut La Selva. Estructura 
socio-económica d'una comarca 
heterogénia, realitzat per la geó-
grafa Isabel Salamaña i Serra, 
amb la col.laboració d'Arseni 
Gibert i Bosch, Ramón Serrasol-
sas i Doménech, Josep fvl. Casas i 
Busquéis i Lluís Motjé i Costa. 
Aquesta obra hagués estat la 
darrera dedicada a les comarques 
•»., 
LA SELVA 
ESTRUaURA S Ó C I O - E C O N O M I C A 
D'UNA COMARCA HETEROGÉNIA 
gironínes si no fos que, amb l'apro-
vació de la comarca del Pía de 
l'Estany, es va encarregar un nou 
volum exclusiu per aquesta comar-
ca, dissociada de la del Girones on 
abans estava indosa. Els exem-
plars referits a la Cerdanya i al 
Girones es van editar l'any 1981. 
L'any 1983 va aparéixer el de la 
Garrotxa. El 1984, el de l'AIt 
Empordá. El 1987, el del Baix Em-
pordá. I aquest any s'han presentat 
els del Ripollés I la Selva. Els diver-
sos autors han estat básicament 
economistes, si bé hi han participat 
estretament els geógrafs. 
Els estudis d'ámbit comarcal 
-entesa la comarca com un espai 
dimensional- possibillten l'actuacíó 
política, económica i social en una 
área administrativa molt determi-
nada, i permeten portar a terme 
accions especifiques, determina-
dos per les necessitats concretes 
del territoh. 
Per aixó, el desavantatge que 
trobo en la Col.lecció Catalunya 
Comarcal rau en la dispersió tem-
poral que hi ha entre els volums, 
de manera que no es poden fer 
comparacions comarcáis perqué 
cada treball es realitzá en un 
temps diferent, aportant dades que 
pertanyen a informacions d'épo-
ques distintes. Suposo que deu 
ser complicat organitzar una 
col.lecció d'aquesta magnitud en 
un curt període de temps i que les 
circumstáncies de cada autor mar-
quen també la seva pauta per a la 
sortida al carrer de cada obra. 
Aquest és el cas de La Selva. 
Estructura sócio-económica d'una 
comarca heterogénia. Des que es 
Revista de Girona / núm, 142 setembre - octubre 1990 91 [539] 
va comentar a recollir informació 
fins que ei Ilibre s'ha editat han 
passat uns anys i, per a ixó , hi 
p o d e m t robar dades de 1 9 8 1 , 
1986 o d'altres anys, que podrien 
haver estat mes actualitzades. 
El Ilibre consta de deu capítols, 
una cloenda i un annex estadístic. 
El capítol 1 tracta de la delimitació 
de la comarca i del medi físic. Es 
correcta la seva brevetat per si-
t ua r -nos jus t en el t e r r i t o r i . El 
segon capítol estudia la població 
de la Selva, la seva evolució, difu-
sló espa ia l , el c re ixement i les 
perspectives de futur. Ens diuen 
que la població comarcal es troba 
equ i t a t i vamen t repar t ida en t re 
ambdós sexes i que, per edats, 
s 'observa un progressiu envelJi-
ment deis efect ius, envel l iment 
que no és pas tan accentuat com 
en la resta de comarques gironi-
nes o sobre el total de Catalunya. 
En les pirámides d'edats de les 
principáis pobiacions de la Selva 
podem veure gráficament aquest 
fenomen. 
En els següents capítols s'ana-
litzen els sectors económics tradi-
cionals. En l'Agrah exposen l'apro-
fitament del sol, les explotacions 
agráries, régim de tinenga de la 
térra, la població pagesa, l'asso-
ciacionisme, la mecanització del 
camp, l'agricultura, la ramaderla, la 
pesca i el sector forestal. Es el ca-
pítol mes extens, amb un criteri va-
loratiu molt acurat, amb taules de 
dades, grafios i mapes que com-
pleten a bastament l 'anállsi del 
sector. 
En el tractament de la Industria, 
comencen destacant els antece-
dents histories i els precedents de 
la industrialització comarcal , per 
detallar-nos, seguidament, l'estat 
actual d'aquest sector económic. A 
la comarca de la Selva es poden 
delimitar tres zones industriáis: la 
valí del Ter, la plana de la Selva i el 
corrector de l'autopista. Malgrat l'a-
breujada extensió d'aquest capítol, 
aporta una informació molt precisa 
i entenedora de l'activitat del sec-
tor secundan a la comarca. 
edkioni Estudis i Documente 44 §J\ 408págines 
PERE SÁNCHEZ i FERRÉ 
LA 
MAQONERIA 
A CATALUNYA 
1868-1936 
Una análisi exhaustiva i il-luminadora 
sobre la implantació de la magoneha a 
casa nostra, la seva importancia i el 
seu desenvolupament posterior. 
De venda a lotes les llibreñes 
[540] 92 Revista de Girona / núm. 142 setembre - octubre 1990 
En parlar de turisme, remar-
quen la pérdua d'identitat deis 
municipis costaners, la seva des-
personaltizació paisatgística i 
socio-cultural. Postulen, dones, 
per una racionalitzacíó deis recur-
sos turístics com a font de riquesa 
comarcal, que aprofiti els contras-
tos físics i económics que la ca-
racteritzen. En analitzar els ser-
veis económics -el comerg i la 
banca-, es demosíra que la situa-
do financera comarcal és del tot 
favorable. 
Els capítols 7 i 8 tracten de les 
finances municipals i deis equipa-
ments socials -escolar i sanitari-, 
respectivament. 
Els dos darrers capítols podrí-
em dir que son de "denuncia": la 
deficient accessibilitat entre els dl-
ferents municipis (básicament sois 
s'han potenciat les comunicacions 
a la costa per la seva vocació tu-
rística) i la necessitat de conservar 
els espais naturals (sobretot el 
Montseny, el volca de la Cresa i els 
estanys de Sils). 
Com a cloenda, els autors re-
marquen, com a primer tret carac-
terístic, que la Selva és una co-
marca heterogénia, rica en con-
trastos geográfics i económics. 
Aquesta diversitat comarcal dificul-
ta la visió global de l'área territorial, 
en la qual s'hi poden diferenciar 
tres grans espais sócio-económics: 
- un espai de vocació turística 
(a la costa) 
- I'espai industrial 
(a la plana interior) 
- I'espai rural 
(a la muntanya) 
Deixen ciar que la seva inten-
ció, en eschure el Ilibre, no ha pas 
estat fer pronóstics i, menys enca-
ra, propostes d'actuació. Per 
aquest motiu ens trobem amb una 
obra que descriu l'estat actual de 
la realitat socio-económica de la 
comarca, amb la máxima aportado 
de dades objectives, amb un rigor 
metodológic i formal ben conside-
rable. 
No obstant, aquesta cientificitat 
podría aturar l'interés del lector 
mitjá o poc avesat a lectures 
económiques, pero cree que el text 
es fa molt entenedor i que les tau-
les, gráfics i mapes ajuden consi-
derablement a la rápida compren-
sió deis temes. 
Recomano vivament la lectura 
de La Selva. Estructura socio-
económica d'una comarca hete-
rogénia, no sois ais selvatans, per 
descomptat sino a totes aquelles 
persones que teñen interés en 
conéixer la realitat que es viu al 
país, perqué en el Ilibre hi trobaran 
característiques, situacions i fets 
que es repeteixen també en altres 
de les nostres contrades. 
Marta Minístral í Masgrau 
LLIBRESD'HISTORIA 
DE MONTSERRAT 
BenetRibes 
Historia de Montserrat 
a cura de Franccsc Xavier Alies, amb ia 
coMaboració ele Joscp Galobarl 
Tcxlos i csiiulis de cuhum aiuikiiui, ¡9 
Una obra lotalmcnt dcsconcguda i 
d'un enorme interés pera la historia 
de Montserrat, escrita al final del 
segle XVIII per a Francisco de 
Zamora. 
,> 
é 
AnselmM.Albareda 
Santlgnasi a Montserrat 
BibiioíecaÁbaiOlibíi,90 
Nova edició d'una obra classica del 
pare Albareda. amb una introducció 
i complements a cura de Josep M. 
Soler, presentada en rescaíeni^a del 
cinqué ccntenari del naixement de 
santlgnasi de Loiola i del quart 
ecntenari de la dedicació de la 
basílica de Montserrat. 
PUBLICACIONS DE LABADIA DE MONTSERRAT 
Disinbució L'Atc de Berá • Centre Dilusor d'Edicions Catalanes 
Llull, 10. 14 • Tel, 300 32 51 I 300 33 00 - 08005 Barcelona 
Revista de Glrona / núm. 142 setembre - octubre 1990 93 [541] 


La Selva ja té monografia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert