Besalú i Costa, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Bilingüisme 
i educació 
IGNASIVILA. 
El cátala i el castdla en el mwma cducathi de Ct(£íiínn>'ti. 
Editorial Horsuri, Barcelona, 1995. 
CoMecció Quadems per a l'analisi, núm. 8, 112 pagines. 
I tjnasi Vila i Mcndihuru és cátedra tic i d i rec tor del Departament de Psicología de !a Univers i t a t de G i rona . Especialista en qiiestions rela-cionades amb radquisició del 
llengLiatge, educació bilingüe i escola 
infantil, dirigeix la prestigiosa revista 
Comunicación, Lenguaje y Educación i és 
assessor de la Revista de Educación que 
publica el Ministeri d'Educació i Cien-
cia. Abans de treballar a la UdG, ara 
fara uns tres anys, bavía estat professor 
de la Universitat de Barcelona i havia 
dirigit el sen ICE (Institut de Ciencies 
de TEdiicació) entre els anys 1987 i 
1991. 
Convé, em pensó, fer aquesta bren 
p resen tado de l'autor del Uibre per 
explicar diies coses: una, el fet que enca-
ra siguí poc conegut a les nostres comar-
ques i dues, que es tracta d'un investiga-
dor i professor prestigios i reconegut. 
El cátala i A castelUí en e( sistema edu-
catiu de Catalunya és un Uibre important 
perqué justifica, amb arguments ciencífics 
contrastáis i ainb tota una bateria de 
dades empíriques, que la immersió lin-
güística és un hon métode per assegurar 
ais alumnes de llengua familiar castellana 
una plena competencia en les dues llen-
gües oficiáis a Catalunya. 1 aqucst, com 
és prou sabut, ba estat el centre d'una 
polémica social i política, sustentada mes 
en grans paraules que en la tredor de les 
dades i la prudencia de la ciencia. 
Es, per altra baEida, un Uibre 
bel-ligerant en la defensa de la normalit-
lació de la llengiui catalana i en la 
defensa del bilingüisme individual. Es, 
encara, un cestJmoni de l'esfíirí; de mes-
tres i famílies, Generali tat i ajunta-
ments, per fer possible un sistema educa-
tiu que permetés ais escolars de dominar 
el cátala i el castella independentment 
de la seva llengua familiar. 
El primer capítol analit:a les bases 
de l 'educació bil ingüe i el model 
d'itnmersió lingüística. L'ohjectiu de 
l'educació bilingüe és el de «possibilirar 
el doniini d'una llengua a la qual l'esco-
lar no té accés en el seu entorn social-
familiar, sense que aixo comporti cap 
disminució respecte al dcsenvolupament 
de la seva propia llengua o al seu rendi-
ment académic-. I per aconseguir-ki el 
recurs mes eficag és el d'utilitzar la llen-
gua que s'ba d'aprendre com a instru-
ment d'ensenyament, és a dir, que mes 
que fer moites hores de llengua, es trac-
ta d'aprendre la nova llengua fent-!a 
servir per aprendre aítres coses. 
El model d'immersió lingüística 
descansa en una bípotesi i en un con-
text. La bipdtesi: en condiclons pedagó-
giques apropiades, el progrés en la com-
petencia d'una llengua afavoreix un pro-
grés parable! en Taltra llengua (és a dir, 
que saber cátala manté i millora la com-
petencia en llengua castellana). I el 
context; en les societats on hi ba la 
vokin ta t política d 'aconseguir una 
QLADERNS 
A 1,'AN 
societat bilingüe, l'énifasi s'ba de posar 
en convertir els monolingües (els caste-
Uanoparlants, en el nostre cas) en bilin-
gües i cal donar prioritat, en els inicis de 
rescolari tzació, a la llengua que té 
menys possibilitats de desenvolupar-se 
(obviament. el cátala). 
Els dos capítols següents expliquen, 
a partir de diversos estudis i recerques, 
quina és la competencia lingüística deis 
escolars a Catalunya i quins ban estat 
els resultats del programa d'immersió 
lingüística adoptat l'any 1983. Aqüestes 
son algunes de les conclusions: 
- Els escolars de Catalunya, inde-
pendentment de la seva llengua fami-
liar, teñen un elevat coneixement del 
casteilá, pero existeixen molts escolars 
que dominen poc el cátala. 
- El coneixement del cátala escrit 
s'explica tonamentalment per la llengua 
utilitzada en l'ensenyament i peí nivell 
socioprotessional deis pares. En canvi 
l'cscola es mostra poc potent peí que ta 
al cátala oral. 
- El coneixement de la llengua cas-
tellana depén fonamentalment de les 
capacitats individuáis deis escolars. com 
l'edat, la mi>tivació o les aptituds. 
- El programa d'immersió lingüísti-
ca promou un bon coneixement de les 
dues llengües i possibilita actituds posi-
tives cap a ambdues. 
- Els escolars de la immersió obtenen 
resultats académícs semblants ais alumnes 
escolaritsats en la propia llengua. 
El darrer capítol assenyala algunes 
qüestions problemátiques i que caldria 
modificar per seguir avan^ant. Una és la 
competencia lingüística del professorat, 
que, en molts cast>s, no ofereixen un 
model adequat de llengua. L'altra és la 
poca presencia de la llengua oral a les 
escoles i la insistencia en els seus aspecces 
formáis en (.letriment del seu vessant ins-
trumental i comunicatiu. El darrer és el 
desfasament entre el coneixement i l'ús 
de la llengua, tot i que, per a l'autor, "l'ús 
que fan els escolars de la llengua catalana 
en les seves relacions informáis és mes 
elevat del que moites vegades es pensa». 
Aquesta és, en apretada síntesi, 
l'aportació del Ilibrc d'Ignasi Vila. Ni les 
coses es fan perqué sí, en iniciar-se, ni, 
un cop endegades, ens podem estalviar 
l'esfor^ d'avaluació i reflexió per com-
provar si responen ais objectius propo-
sats i pet detectar-ne les errades i les 
insuficiencies. Es aquí on la Universitat 
pot trobar el .seu Iligam amb la societat i 
[4461 98 Revista de Girona / núm. 177 jiilinl - agcist 1996 
on la societac lia de ser exipenc amh una 
instituciü süvint niassa aüunyaJa de les 
seves preocupacions. 
Pero Tobra que comentem - n o 
podia ser d'alcra manera- ens obre nous 
interrogants : esmentem-ne alguns. 
L'eJucació bilingüe implica que l'alum-
ne trií la Uenyua que vol utilirzar en els 
seus intercanvis lingüístics i que el pru-
fessorai: sigui efectivamenc bilingüe, 
Avui a casa nostra hi ha moka gent que 
parla llengües desconegudes pels profes-
sors i que no cenen cap presencia social: 
com garantir per a aquescs alumnes un 
bon aprenentatge de les dues llengües 
oficiáis a Catalunya i el respecte i man-
tenimcnt, si escau, de la seva llengua 
familiar? 
Els problemes reals de l'educació 
bilingüe teñen poc a veure amb les 
escoles franceses, angleses o alemanyes 
que funcionen a casa nostra. En canvi, 
sí que les escoles ordinaries han de fer 
front al repte d'ensenyar una llengua 
escrangera a partir deis 8 anys i, en 
alguns casos, una segona llengua estran-
gera a partir deis 10 o 12 anys: calen 
orientacions clares i recursos adients 
per fer que aquest repte esdevingui una 
realitat estimulant i no una font de 
conflictes. 
El Departament d 'Ensenyament 
obliga tots els centres de Catalunya a ter 
un Projecte Lingüístic apropiar a les 
seves necessitats. Si Tobjectiu és que al 
final de l'escolaricat obligatoria tots els 
alumnes siguin plenament competcnts 
en les llengües catalana i castellana, 
sembla evident que els camins per arri-
bar-hi han de ser diferents en funció del 
tipus d'alumnes i de professors que dis-
posin. Si aixü en alguns casos vol dir 
forjar la maquina del cátala, en d'altres 
voldra dir potenciar el coneixement del 
castella, especialment a nivell oral, ja 
que no ens podem refiar només del 
coneixement informal. En aquescs 
moments ja hi ha escoles privades, 
d'aquestes que «'anuncien ais diaris, que 
al costat de les piscines i les aules 
d ' informatica argumenten, com a 
esquer, que garanteixen una competen-
cia oral i escrita en llengua castellana. 
Preneu-hü com un si'mptonia. 
Esteni, dones, davant d'un Uibre 
necessari, llegidor i suggerent. 
Xavier Besalú 
UEdat Mitjana 
a Llangá 
BADIA, Joan; BOFARULL, Benjamí; BORRAS, Rafael; 
CARRERAS, Enric; PINERO, Miquel D. 
Llcmgci a ¡'¿poca medieval. 
Edicions El Brau, 1996. 
1 un temps em^a, les facilitats de 
d' i n \' e s t i g a c i i) 
han permes l'aparició 
d'una serie de muno-
grafies de carácter local, que será collida 
amb evident satisfacció pels historia-
dors, els investigadors i els afeccionats. 
La darrera mostra d'aquesta sétie 
-que nosaltres sapiguem- és la que, amb 
el títül que encapgala aqüestes radies, 
han pubücat les Edicions El Brau, origi-
na! de Joan Badia i Homs, Benjamí 
Bofarull i Galofré, Rafael Borras i Gar-
cía, Enric Carreras i Vigorós i Miquel 
Dídac Pinero i Costa, sota el parrocini 
de l'Ajuntament de Llamea i de la Dipu-
tacióde Girona. 
El Uibre, interessantíssim en tots 
senttts, ho és mes, encara, per a un alt-
empordanés com el que signa aquest 
cumentari, que estima la seva comarca 
nadiua, els seus monuments i la seva 
historia. 
Després d'un breu «Cancell" del 
senyor Josep Maria Salvatella i Suñer, 
Llangá a l'época 
medieval j 
Aporiiicions a l seu esiudl 
Alcalde de la vila llan^anenca i Diputat 
al Parlament de Catalunya, i d'una 
«Justificació» deis autors, el Uibre entra 
de pie en el tema del Llanca medieval. 
Els autors el divideixen en tres grans 
apartats: «els precedents», «les esglésies 
preromaniques i romániques» i "el terri-
tori. el poblament". 
La primera part ens parla deis 
sepulcres megalítics de Llani^a i la seva 
rodaba i deis jaciments arqneologics 
del Casrel la t , una antiga illa avui 
unida a la costa, i del Montpcrdut, un 
paratge aspre i desertic, situat entre els 
municipis de Llamea, al iiord, i de Vila-
jmga, al SUÍ.1. 
La segona part, per a nosaltres la 
mes intercssant, intitulada "Les esglé-
sies preromaniques i romániques», pre-
senta un estudi exhaustiu deis temples 
medievals del terme de Llangá, des del 
punt de vista documental, arquitecto-
nic i histíiric. Des de l'ántiga església 
de Sant Martí de Vallmala, prupietat 
que fou del monestir de Sant Esteve de 
Banyoles, amb l'estudi de la Uancia 
románica ttobada durant la neteja del 
seu recinte, fins a l'ántiga pattoquia de 
Sant Vicen^ de Llant^á, amb el seu 
campanar de rorre, única resta del 
desaparegut edifici románic , Joan 
Badia i els seus cublaboradors ens por-
ten a l'església del Terrer o de Sant 
Genis i a la de Sant Silvestre de Valle-
ta, citades tantes vegades en la docu-
mentació del monestir de Sant Pete de 
Rodes, senyor de la vila de Llanca i 
d'una gran part del seu terme. 
Les pagines dedicades a Sant Martí 
de Vallmala -im monument descobert 
peí propi Juan Badia i Homs i rescacat 
de l'oblit per obra d'ell mateix i deis 
seus amics empordanesos- son de les 
mes reeixidcs de! llibre que comentem, 
juntament amb les que tan referencia a 
Sant Silvestre de Valleta, l'acta de con-
Revista de Girona / ni'im. 1 77 iuliol - ,igosr 19^ )(S 99 1447] 


Bilingüísme i educació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert