Oriol Dauder, Joan A.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

112 f-!2Sl V' REVISTA DE G I R O N A • NÚM. 22y wAEip - AISIUL 2005 FULLS DE LA REVISTA 
L'escriptura va esdevenir, cot seguit, un mitjá 
per provar de conéixer-se, una finestra oberca 
al mónj una companyia en la solitud necessá-
ria per escriure. I, poc després, una manera 
mes d'intentar conéixer els altres i traccar 
d'entendre el món. Ara, quan escric, ho faig 
perqué em cal fer-ho. Per viure. No des d'un 
punt de visca material —sentiría que perdo Ui-
bertat si arribes a poder viure de rescriptura-, 
Tampoc per un desig d'etemitat. Només per 
fer mes agradable el fet de viure. 
Dicotomía 
i dualitat 
J.A. Oriol Dauder 
No és el mateix dicocomia que dualitat. La 
primera apunta a tallar en dues parts» separa, 
coMoca un penya-segat entre dos nións; la 
segona integra dues parts que conviuen en 
una unitat. En la dualitat hi ha dialéctica; en la 
dicocomia, no. L'home (el baró i la dona) és 
igualf no dicotómic. 1 malgrat que en els nos-
tres dies, de legitimes reivindicacions feminis-
tes, no esta de moda parlar de les diferencies entre els 
sexes (per bé que jo només em refereixo ais sexes de 
l'esperit), i amb el risc de poder ser mal interpretat, m'hi 
atreviré. En l'ésser huma hi ha dues formes de pensament 
diferents: Tuna és el pensamenc lógic, científic, apoMini i 
preferentment baronivol; l'altra és el pensament magic, 
artístic, dionisíac i preferentment feminal. És per aquest 
motiu que no m'acaba de convencer la distinció entre 
«escriure en femení» i «escriure en masculí» (els termes 
masmU i femení només son categories gramaticals, mes pro-
pies deis vocables que no pas deis homes). Perqué, per a 
mi, l'escriptura que vol ser art i I'ofici d'escriure, sigui 
quin sigui el seu faedor, és sempre feminal. Un poema de 
Carner i un altre d'Emily Dickinson no son, respecriva-
ment, poesía baronívola o feminal peí fec que el sexe 
biológic deis seus autors sigui diferenc. La poesía, quan té 
mjsteri, la fací qui la fací, és sempre femenina, perqué el 
misten pertany al sentit mágic de ta vida. De la mateixa 
manera, un tractat sobre mecánica quántica és sempre 
e .Tnrteoi-ininiv-
baronivol, el finni qui el firmi. Tampoc ni Tanior ni la 
solitud no son iguals en els homes que en les dones. Hi ha 
una solitud humana substancialment feminal, propia de la 
dona, i una soledat qualitativament baronívola. La soledat 
radical és solitud, unicitat. Hi ha solituds de. . . amb. . . 
entre,. , sense... en. . . envers... davant de. . . 1 aixó ho 
saben mole bé les escriptores i els escripcors perqué sempre 
treballen en solitari. D'aquí ve alió de la «cambra propia». 
Tocan t a les mot ivac ions que m ' h a n cmpés i 
m'empenyen a escriure, no tinc gaire ciar d'on neixen, 
on se sitúen i des d'on m'impulsen. El que sí que tinc 
molt assumic és que no he escrit mai pensant ni en els 
lectors ni en els editors ni per comunicar res a ningú ni, 
molt menys, perqué siguin publicáis o no els meus 
papers. Tot aixó no m'interessa gaire. M'inclinaria a 
creure que, en la meva dualitat de pensament, un deis 
meus «jos» em dicta la pulsió, em convulsa, em regira la 
ment, mentre que l'altre fa de notari, enregistra, jutja, 
ordena, grava i imprimeix els resultats. 


Dicotomia i dualitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert