Vila, Pep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

de la Garrotxa, on "Olol Misión" va 
exercir eis anys 60 i 70 una primacia 
clara, mentre que a Fi-gueres "Vida 
Par-roquial". "V.P." tam-bé en menor 
grau va 1er un contrapunt critic a \"'Am-
purdán" oficial. La premsa católica gi-
ronina va ser en el seu moment una 
esperanza per un periodisme menys 
encarcarat. amb un número conjunt 
"Vida católica" "Misión"- "Vida 
Parroquial"- "Horizontes" {de Banyo-
les). Ja en aquell moment. I'esperit de 
renovado de "Presencia" de Girona. 
"RecuH" de Blanes i "Canigó" de 
Figueres deixava entendre que el futur 
periodístic d'aquestes comarques no el 
marcahen ni i'Església ni l'Esiat. 
Ouan vaig conéixer el projecte d'en 
Lluis Costa vaig pensar en la dificultat 
de treballar sobre un periodo recent en 
el qual ja s'han realitzat aproxima-
cions. Linteres del treball resultan! 
está en Texercici de detall i de cites 
textuafs, de relació de noms i de fets i 
de projecció amplia de la premsa de 
l'época franquista amb la societal de la 
mateixa época. Pels qui ja hagin llegit 
alguns treballs anteriors sobre la prem-
sa de Girona. el Ilibre de Costa els ole-
reix de fer algunes passes mes de co-
neixement i de documentació. Per a la 
majoria, probablement, el Ilibre será 
una descoberta apassionant. com vaig 
dir en l'acte de presentació al Col.legi 
de Periodistes. Un retret, almenys. que 
l'aulor ja coneix. El Ilibre s'atura massa 
en la data cronológica de 1975. quan 
el franquisme va seguir un procés de 
dissolució lenta ben bé fins el 1979 en 
qué hi ha les primeros eleccions locáis. 
Amb l'aplicació d'aquest criteri, l'evolu-
ció de "Presencia" des de la seva rea-
parició el 1974 amb prou feines és 
tractada i tampoc la de "Los Sitios" en 
aquests mateixos anys. Potser per es-
crúpol historiográfic, l'aulor deixa el 
tema quan encara no s'escalfa la tran-
sido. 
La croada de la llengua 
FERRER i GIRONES. Francesa 
Lletres de Batalla (caries per la llengua catalana). 
El Llamp. Barcelona. 1989, 414 pp. 2000 PTA. 
Els drets lingüísíics deis catalanoparíanís. 
Amb la col.laboració de Josep Cruañas. 
Edicions62, Barcelona. 1990. 1645 PTA. 
P otser per una d'aquelles ca-sualitals que ens imposen els fets, la redacció de la ressen-
ya d'aquests dos Ilibres de 
Francesc Ferrer ha coincidit amb la re-
vifalla de la problemática sobre la nor-
malització del cátala, i amb la celebra-
ció del II Congrés de la Llengua 
Castellana a Sevilla, en el qual no s'ha 
pogut consensuar una ponencia con-
junta sobre l'ensenyament a la univer-
sitat espanyola de les allres Mengües 
oficiáis de Testal (el base, el gallee i el 
cátala). Mentre al nord pariem d'auto-
determinació, al sud encara se'ns nega 
el pa i la sal en un tema que, almenys 
sobre el paper, és reconegut en l'arti-
cle tercer de la Constitució Espanyola 
de 1978. Dic tot aixó, perqué al sena-
dor Francesc Ferrer li auguro una gran 
teinada peí que fa a la defensa del cá-
tala en molts ámbits on encara el seu 
ús provoca reticéncies i entrebancs. 
.fc!»^ 
JAUME GUILLAME! 
•" -A .-fr W?.. 
Tot i faltar-nos encara una perspec-
tiva histórica per la immediatesa de la 
seva publicado. I'obra de Francesc 
Ferrer sobre la defensa de la llengua 
catalana té ja un gruix i un reconeixe-
ment general. A La persecució de la 
llengua catalana (1985). un Ilibre on 
s'analitzaven els factors exógens que 
han pesat mes en la historia deis cata-
lans com a poblé, pei que fa a l'impedi-
menl que hem patit gairebé sempre 
per difondre la nostra llengua i cultura, 
s'hi afegeixen ara aquests altres dos 
volums que, en certa manera, formen, 
amb el primer, una unitat. Un repás ais 
indexs de les tres publicacions em per-
met constatar que en toE aquest mate-
rial, analitzat des de diversos vérlexs, 
hi batega sempre, com a tesi básica, el 
tema de la llengua i el deis drets lin-
güistics deis catalanoparlants. 
En les Lletres de batalla (cartas per 
a la llengua catalana) hi trobem reunils 
en 11 apartats temátics, per tai de faci-
litar-ne la lectura i l'ordenació del ma-
terial, les lletres que en un espai d'uns 
10 anys, Francesc Ferrer ha anal 
adregant a particuíars i a tota mena 
d'entitats tant publiques com privados 
per tal d'exigir-§os el compliment de la 
normativa vigent sobre l'ús del cátala 
tant a Catalunya, com a fora de 
Catalunya quan el centre del poder on 
es couen les decisions, aixi ho reque-
reix. La majoria de lletres i documents 
duen el comentari personal del seu 
autor per tal de situar en l'espai i en els 
temps l'abast de la polémica encetada. 
Del conjunt d'escrits, uns dirigils a em-
preses d'assegurances, d'altres a la 
Telefónica, Rente, la Cal xa de 
Pensions. a l'Académia de la llengua 
espanyola, a l'exérciL la Generalitat. o 
al propi president de l'Estat. Felipe 
Revista de Girona ,' Nüm. 140 maig - juny 1990 93 [309] 
es 
o 
^ 
^ 
Francesc Ferrer i Girones • Josep Cruañas 
ELS DRET5 LINGÜÍSTICS 
DELS CATALANOPARLANTS 
62 
González, en vull destacar la insubor-
nable tcssuderia del seu autor en re-
cordar-los que entre els drets básics 
de qualsevol ciutadá hi ha el d'utilitzar 
la seva propia Mengua, i que aquest és 
inalienable dintre del conjunt deis drets 
humans. També hi hem de veure el 
cantó positiu en aqüestes queixes i en 
tots aquests memorials de greuges ja 
que, tard o dhora, les reivindicacions 
sempre donen el seu fruit. De la polé-
mica sobre el cátala a Texércit, en va 
sortir -després d'un liarg silenci admi-
nistratiu- una ordre en el BOE de 19 de 
juny de 1987, que timidament regulava 
l'ús de les dengues oficiáis de les 
Comunitats Autónomes amb l'adminis-
tració Militar. 
Els drels lingüístics deis catalano-
parlants amb la col.laboració de Josep 
Cruañas i Tor, historiador i advocat, es-
pecialista en aspectes juridics sobre la 
normalització lingüistica, és un volum, 
en certa manera complementari del 
que acabem de ressenyar. Si en el pri-
mer hi batega l'home de combat que 
va emprenyant tots aquests que des 
de la seva actitud diglóssica donen 
preferencia al caslellá, fins aquells !in-
güicides que escampats arreu intenten 
ofegar-nos. en els Drets lingüístics... hi 
trobem la casuística, la normativa, la 
legislado per fer valdré aquests drets, 
que sovint ignorem. El to pedagógic 
del Ilibre, allunyat de la retórica del 
món del dret. el fa apte per a tota per-
sona llega en coneixements juridics. El 
Ilibre s'obre amb un estudi inicial on es 
remarca la importancia de concepte de 
"llengua propia" en el sentit que: "1a 
Mengua catalana és exclusiva de 
Catalunya, la qual cosa contraposa 
"propia" a "aliena" o "•forastera", de 
forma que si la llengua catalana és 
consubstancial amb Ca-talunya. vol dir 
que no n'hi ha cap altra mes que ho 
pugui ser (p. 19). 
En aquest llarg esludi introductori 
destaquem també altres punís impor-
tants com son el de la no obligació 
legal d'utilitzar el castellá i el dret de 
fer servir sempre la llengua catalana. 
També s'hi exposa amb fermesa la 
problemática del funcionariat estatal 
com el de l'administració autonómica, 
al costat del que treballa pels ens lo-
cáis, peí que fa a lús de la llengua ca-
talana amb els seus administráis. La 
part mes extensa del Ilibre és la destina-
da a explicar fil per randa els drets lin-
güístics deis catalans en cada ámbit es-
pecífic (registre civil, notarles, món del 
comerg, ensenyament. vida laboral, etc.). 
En un tercer apartat hi trobem re-
collils els procediments administratius i 
jüdicials per exigir aquests drets. 
Tanca el volum una bibliografía, una 
relació cronológica de disposicions que 
afecten els drets lingüístics i uns apén-
dixs documentáis básics que van des 
de la Declaració Universal deis Drets 
humans fins a d'altres papers d'interés 
com son la Carta europea sobre les 
llengües regionals, o bé la normativa 
sobre l'ensenyament de la llengua ca-
talana a la franja d'Aragó. 
Ja sabem que la fe sense obres és 
morta, i ara amb aquest recull de dis-
posicions ja no tenim excusa. Algún or-
ganisme oficial com la Direcció de 
Política Lingüistica de la Generalitat 
hauria de resumir les principáis dispo-
sicions d'aquest Ilibre en un tríplic o un 
fullet explicaliu per tal de fer arribar a 
tots els ciutadans deis Países Catalans 
aquest nou catecismo de la llengua. 
PEP VI LA 
[310] 94 Revista deGirona/Núm. 140 maig-juny 1990 


La croada de la llengua

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert