Besalú i Costa, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

E Revista de Girona F nm. 242  maig - juny  2007 E [327] 95Crítica F
El darrer llibre 
de Francesc Ferrer
Ferrer i Gironès, Francesc. 
Joan Tutau i Vergés.
Col·lecció Cooperativistes Catalans, 5.
Cossetània Edicions, 2006.
Quan era senador a Madrid,
Francesc Ferrer recorregué
arxius i biblioteques per
confegir els seus treballs
bibliogràfics, i foren les tro-
balles documentals relacio-
nades amb el cooperativisme
que li acresqueren l’interès
per la figura de Joan Tutau,
el figuerenc que arribà a ser
ministre de la Primera
República; posteriorment
redactà aquesta primera bio-
grafia de l’home que encar-
na perfectament la figura
tòpica i llegendària del repu-
blicà federal empordanès.
L’autor, didàctic, dedica un
capítol a recordar les fites
més decisives de la política
espanyola del segle XIX,
particularitzant els efectes i
reaccions més importants
que es produïren a
l’Empordà i a Barcelona: les
guerres carlines, la concreció
de l’integrisme catòlic
espanyol, el protorepublica-
nisme empordanès de
Tomàs de Puig, la primera
generació de federals
d’Abdó Terrades... 
A continuació seguim la
vida de Tutau, fill de pro-
pietaris benestants que
comerciaven amb quincalle-
ria a Figueres i després a
Barcelona, on el mateix
polític-empresari va regentar
el negoci: les experiències
de l’adolescent i jove a
l’Empordà, el seu ingrés a la
política activa als vint-i-cinc
anys –els de la majoria
d’edat, llavors–, els primers
conflictes amb l’Estat
–monarquia, Església i oli-
garquia–, la persecució poli-
cial, els empresonaments, els
exilis i els retorns, i la consi-
derable activitat polièdrica
del figuerenc. Ferrer explíci-
tament vol corregir una
injustícia: els historiadors
espanyols i catalans han
repetit que el primer coope-
rativista peninsular va ser
Fernando Garrido, però
l’autor ens explica que
Tutau i Garrido, molt amics,
compartiren exili a Londres,
on s’interessaren vivament
pel cooperativisme; Garrido
tingué un accident, hagué
de ser hospitalitzat, i fou
Tutau qui primer tornà i qui
encengué la primera espel-
ma del cooperativisme com
a manera de pal·liar els dèfi-
cits de les classes populars.
Ja en la plenitud de la
vida pública, seguim Tutau al
Congrés, on formà part del
grup republicà com a expert
en economia política, la qual
cosa el va portar a ser nome-
nat ministre d’Economia el
1873 pel seu amic i president
Estanislau Figueras; cinc anys
més tard, i a Barcelona, pre-
sidí la Sociedad Catalana
General de Crédito, pronun-
cià conferències a Figueres o
a l’Ateneu de Barcelona...
Ferrer el destaca com a intro-
ductor pioner del georgisme
–de l’economista americà
Henry George–, una mena
de socialisme agrari. Els
darrers capítols són dedicats a
l’activitat cultural de Tutau:
a Figueres va ser un dels
fundadors del Casino
Menestral (1856); amb uns
companys publicà
l’Almanaque democrático
(1864); el 1876 cedí a
l’actual Institut Ramon
Muntaner quadres per a
l’aula de dibuix i equipa-
ments per als laboratoris de
física i química; de la seva
activitat fora de Figueres en
destaquem, com Ferrer, la
seva resposta a l’anticatala-
nista escriptor espanyol
Núñez de Arce, basada en la
concepció regionalista i
federal del catalanisme.
Francesc Ferrer tanca el
que va ser el seu darrer llibre
amb un capítol de conclu-
sions on d’una banda repassa
les principals característiques
de la personalitat moral i
política de Joan Tutau, del
seu pensament social, del
valor que donà sempre al
treball, al concepte republicà
de la vida, a la democràcia
activa i progressiva; i de
l’altra, sobretot, en reivindi-
ca la memòria per salvar-lo
de l’oblit.
Joan Ferrerós
Un model 
de colònia escolar
Villegas, Almudena.
Les colònies escolars. 
La colònia escolar Turissa.
Ajuntament de Tossa de Mar.
Quaderns d’Estudis Tossencs, 8.
Tossa de Mar, 2006.
192 pàgines.
«Un matí d’estiu de l’any
1930 vaig veure la platja
Gran de Tossa plena de nens
que feien gimnàs en vestit
de bany. No ho havia vist
mai i ho recordaré sempre»,
escriu Josep Maria Ainaud
de Lasarte, que ha tingut la
gentilesa de prologar aquest
llibre d’Almudena Villegas.
Aquesta frase inclou molta
de la informació que es
desenvolupa posteriorment a
l’obra: les colònies escolars
Turissa tingueren lloc a
Tossa entre els anys 1930 i
1935; foren una iniciativa de
l’Ajuntament de Barcelona i
tenien el pedagog Artur
Martorell com a director; i
la seva finalitat era essencial-
ment higienista i de salut.
Almudena Villegas és
una jove mestra i pedagoga
de Tossa i aquest llibre,
publicat a iniciativa de
l’Arxiu Municipal de la vila,
és la reelaboració del seu
treball de fi de carrera. Val la
pena escoltar la seva autora
per reconciliar-nos, encara
que sigui per uns moments,
amb el sentit i el valor de la
docència universitària: «a
l’assignatura d’història de
l’educació vaig veure la llum
[...] vaig sentir un neguit
agradable [...] un dia ens va
96 [328] E Revista de Girona F núm. 242  maig - juny  2007 E Crítica
parlar de les colònies escolars
[...] vaig descobrir que el
meu poble, Tossa de Mar,
va ser un dels escenaris
d’una de les colònies més
interessants [...] així, doncs,
vaig decidir visitar l’arxiu
municipal».
El llibre ens situa en un
determinat moment històric
(entre 1900 i 1939), ens
explica com van néixer les
colònies escolars a casa nos-
tra (poc a veure amb el sen-
tit, la durada i l’organització
de les actuals colònies
d’estiu) i descriu l’acció edu-
cativa de l’Ajuntament de
Barcelona, impulsor i defen-
sor d’aquesta experiència
(per cert, més de 30 pobles
gironins acolliren colònies
organitzades per
l’Ajuntament de Barcelona:
encara hi ha feina a fer per
part dels investigadors!), que
s’inscriu en el que aleshores
era la millor pedagogia. Però
el gruix de la publicació es
dedica a la colònia escolar
Turissa: al seu director; a la
innovació que suposava que
«els vilatans, sobretot la mai-
nada, participessin de la vida
social de la colònia, de la
mateixa manera que els
escolars es van integrar a la
vida quotidiana del poble»; i
a l’afany explícit d’aprofitar
al màxim les possibilitats del
medi humà (els pescadors,
les masies, la producció
surera), històric (la vil·la
romana i la vila medieval) i
natural (el terreny, la costa,
les plantes, els animals, el
paisatge) de Tossa.
El llibre es presenta
magníficament il·lustrat,
amb fotografies i documents
molt ben escollits i amb tret-
ze annexos a títol de prova
documental d’una realitat
poc coneguda, però que diu
molt a favor dels dirigents i
de les polítiques que, en
altre temps, feren de
Catalunya una avançada de
l’educació entesa com a ver-
tadera política social. 
Xavier Besalú
✍
Nou volums 
de la Nova
Biblioteca Olotina
Barnadas i Puigferrer, Joan. 
Joan Deu i Ros, 
una biografia política. 
Nova Biblioteca Olotina, 1.
Ajuntament d’Olot. Olot, 2001.
Planagumà i GeladA, Antoni. 
La guerra civil a Olot, 
memòries des de l’exili. 
Nova Biblioteca Olotina, 2.
Ajuntament d’Olot. Olot, 2002.
Cuéllar i Bassols, Alexandre. 
Olotins a contrallum, 
vint-i-cinc retrats al vol. 
Nova Biblioteca Olotina, 3.
Ajuntament d’Olot. Olot, 2003.
Puigvert i Solà, Joaquim.
M. Josep Danés i Torras,
arquitecte, una biografia
professional. 
Nova Biblioteca Olotina, 4.
Ajuntament d’Olot. Olot, 2003.
Danés i Llongarriu, Joaquim. 
Del carrer de la Proa 
a l’examen d’estat, 
memòries. 
Nova Biblioteca Olotina, 5.
Ajuntament d’Olot. Olot, 2004.
Vidal i Forga, Gil. 
Memòries. 
Nova Biblioteca Olotina, 6.
Ajuntament d’Olot. Olot, 2005.
Gascon i Rodà, Jaume. 
Memòries d’un periodista
català (1904-1940) (2 vol.). 
Nova Biblioteca Olotina, 7 i 8.
Ajuntament d’Olot. Olot, 2006.
Puig i Reixach, Miquel. 
Esteve Paluzie i Cantalozella,
passió per l’escola, 
la història i la llibertat
(1806-1873). 
Nova Biblioteca Olotina, 9.
Ajuntament d’Olot. Olot, 2006.
El setembre de 2001 va
aparèixer el primer volum de
la Nova Biblioteca Olotina,
publicat per l’Institut de
Cultura de la Ciutat d’Olot, i
el desembre passat se’n va
publicar el novè. En aquest
període de poc més de cinc
anys la col·lecció ha donat a
conèixer nou textos inèdits
de memòries i biografies de
persones dels segles XIX i
XX vinculades amb la ciutat
d’Olot i comarca que per
diverses circumstàncies no
havien estat publicats fins ara. 
El primer volum és la
biografia de l’alcalde repu-
blicà d’Olot Joan Deu,
defensor de la ciutat contra
els carlins, un polític tan
estimat per les classes treba-
lladores com menyspreat
pels sectors més conserva-
dors. Va accedir a l’alcaldia
gràcies al sufragi universal
dels homes que instituí la
Gloriosa, fet que va obrir les
urnes a les classes populars,
les quals es van decantar
d’una manera clara per
l’opció republicana federal.
Aquest alcalde, conegut com
«en Deu republicà», va patir
durant anys una mala propa-
ganda que el text ajuda a
desmentir, alhora que el
situa en el seu just context. 
El segon volum són les
memòries d’Antoni Plana-
gumà, un polític actiu a la
ciutat fins al 1939, en què va
haver d’exiliar-se a França,
on va viure fins a la mort. El
1936 va signar el decret de
col·lectivitzacions a Olot,
com a president del Depar-
tament d’Economia del
Consell Municipal. El llibre
repassa la Guerra Civil a la
ciutat i inclou un text inèdit
sobre els fets del Triai, un
dels episodis més sagnants a
la ciutat, en què un escamot
incontrolat va matar onze
persones. 
L’escriptor Alexandre
Cuéllar, amb la seva típica
prosa àgil i engrescadora, és
l’autor del tercer volum, que
descriu vint-i-cinc personat-
ges olotins desapareguts, de
tarannàs i ideologies molt
diferents, alguns retratats de
forma magistral, que tenen
en comú el fet d’haver estat
coneguts per l’autor al llarg
de la seva prolongada vida. 
El quart volum ens
apropa a l’arquitecte Josep
Danés, l’obra del qual està
escampada en diverses


Un model de colònia escolar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert