Alcalde, Gabriel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

os 
«4H 
O 
^ 
;Q 
Granes 
per a Tarqueologia 
Q uan a mitjan deis anys 70 comentaren a intro-duir-se de manera tími-da diversos métodes procedents d'altres 
ciéncies a l'arqueologia catalana, 
moits pensávem que la seva integra-
ció definitiva era ineludible i fins i tot 
cosa de poc temps, Actualment pero, 
si bé la incorporació de la palinologia, 
l'antracologia, la carpologia, l'estudi 
deis rosegadors, ... en qualsevol tre-
ball arqueológic hauria de ser ja cor-
rent i obligatoria, la realitat catalana 
n'está lluny, i en molts casos tan sois 
hi compleixen la funció de mers 
apéndixs, resultat, a vegades, de 
mostreigs metodológicament poc 
adequats practicats pels propis ar-
queólegs responsables deis jaci-
ments. Lamentablement, aquesta si-
tuació no és conseqüéncia de la falta 
d'investigadors formats en aqüestes 
disciplines, sino de la inexistencia de 
laboratoris especialitzats. De fet 
pero, aquesta mancanga no hauria 
d'estranyar-nos si analitzem la situa-
do de Tarqueologia al nostre país, 
basada en bona mesura en arqueó-
legs no professionals (professional 
en el sentit de dedicado laboral, no 
peí que fa a la metodología i resultats 
deis trebalis). 
Dins d'aquesta problemática vi-
gent, el número 5 de Cahier Noir, re-
vista editada per l'Ajuntament de 
Girona i promoguda peí C.R.P.E.S., 
ve a omplir un buit important. Ramón 
Buxó, amb el títol «Metodología y 
técnicas para la recuperación de res-
tos vegetales (en especial referencia 
a semillas y frutos) en yacimientos 
arqueológicos», ens presenta una 
vlsió sobre l'estat actual de la investi-
BUXÓ I CAPDEVILA, Ramón. 
Metodología y técnicas para la 
recuperación de restos vegetales (en 
especial referencia a semillas y frutos) 
en yacimientos arqueológicos. 
Cahier Noir, núm. 5, 63 p. 
Girona, 1990 
gació i els coneixements en un 
d'aquests camps auxiliars de l'arque-
ologia, la carpologia, albora que ens 
descriu de manera ben estructurada i 
concisa les pautes metodológiques i 
les técniques básiques a seguir en 
els trebalis de recuperado i íracta-
ment de les resíes vegetáis que han 
subsistit en els contextos arqueoló-
gics. La seva experiencia arqueológi-
ca en aquest camp, acompanyada 
de trebalis d'experimentació i obser-
vació etnológica, II permet descriu-
re'ns de manera entenedora els dife-
rents processos implicats en el trac-
tament d'aquestes restes. Sens 
dubte pero, només si les restes ve-
getáis son estudiados de manera 
adequada podrem respondre a pre-
guntes tais com: per qué varen arri-
bar al jaciment arqueológic?, quina 
era la finalitat de les modificacions 
que es varen produir sobre elles?, 
quin era el paper que jugaven dins 
reconomia prehistórica?,...A mes a 
más, son també una eina indispen-
sable a l'hora de la reconstrucció de 
la vegetado al voltant del jaciment. 
Així, seguint les pautes que se'ns 
marquen en aquesta obra, podrem 
inferir en l'análisi de les diverses rela-
cions que es donen en el procés 
d'explotació de l'entorn per part de 
l'home prehistóric. 
El treball es presenta estructurat 
en quatre parts. La primera está de-
dicada a descriure les formes de pre-
parado de les restes vegetáis per a 
poder-les destinar al consum huma. 
En la segona s'analitzen els factors 
que possibiliten la conservació 
d'aquestes restes i que fan possible 
que hagin arribat fins a nosaltres. En 
la tercera es descriuen els diferents 
88 Revista de Girona / núm. 144 gener - febrer 1991 
métodes per a la seva recuperació 
en els jaciments arqueológics i els 
avantatges i inconvenients de l'apli-
cació de cada un d'ells. En el darrer 
capítol de la revista s'exposa la me-
todología de l'análisi de les llavors i 
fruits. 
La revista inclou també, sota la 
forma d'apéndix. una relació de totes 
les dades paleocarpológiques dispo-
nibles actualment a la Península 
Ibérica. La distribució geográfica deis 
jaciments arqueológics amb estudis 
arqueobotánics no és uniforme ni re-
presentatiu de l'evolució de ragricul-
tura i la recol.lecció, sino que mes 
aviat aquesta distribució és un reflex 
de la historia de la investigació. Les 
concentracions de dades d'análisis 
carpológiques responen a les zones 
d'activitat deis diversos investiga-
dors, agrupant-se phncipalment en 
tres zones de la Mediterránia, 
Barcelona-Girona, Valéncia-Alacant i 
Múrcia-Granada-Almeria. Cronológi-
cament responen ais períodos d'acti-
vitat deis principáis investlgadors: a 
mitjan deis anys 60, primera meitat 
deis 70 i segona meitat de la década 
deis 80. 
Es tracta d'una obra funciona! en 
la qual l'autor comenta i opina, se-
guint una línia concreta d'investiga-
ció, sobre els diíerents resultáis que 
podem obtenir d'aquestes análisis, 
evitant d'aquesta manera que l'obra 
es converteixi en un simple manual 
per a la recollida i estudi de granes i 
llavors. 
Aquesta publicado ve a fer nova-
ment palesa la necessitat que qual-
sevol treball arqueológic inclogui es-
tudis disciplinaris, com una part inte-
grant de la mateixa ciencia arqueoló-
gica, i que es deixi enrera la conside-
rado de "déndes auxiliars» per ais 
estudis de carpología, antracologia o 
palinologia. 
La paleocarpologia resulta d'un 
notable interés per al treball arque-
ológic i aquesta obra de Ramón 
Buxó, sens dubte, representa una 
contribudó important a la seva difu-
sió i correcta aplicado. 
Una pedrera mes 
que una construcció 
A la darreria de 1927, dos anys després de la publicado de Silén —primera.novel.la de la trilogía protagonit-
zada per Tomás de Bajalta, on 
s'aconsegueix de captar molt mi-
llor que no pas a l'obra d'alguns 
historiadors o, posem per cas. a 
la de Josep Pía, la rao de ser del 
carlisme—, el politic i literat Pere 
Corominas va pronunciar una 
conferencia a Barcelona amb el 
títol d'«Estudis carlins». «Cin-
quanta anys després d'haver-se 
acabat la darrera guerra carlina 
(...) —deia Corominas—, l'esludi 
de les tres guerres que foren la 
nostra gran epopeia en el dinové 
segle, s'ha de renovar». Fins 
aquell moment només es compta-
va amb estudis parcials o bé amb 
d'altres molt documentats pero 
amb poca explicació —"una pe-
drera mes que una construc-
JOSEPM.MUNDETIGIFRE 
LA 
PRIMERA 
GUERRAGARLINA 
Gabriel Alcalde í Gurt I'iiWkftckxis lie lAbadia de Montserrat 
MUNDETIGIFRE, JosepM. 
La primera guerra carlina 
a Catalunya. 
Historia militar i política, 
Publicacions de l'Abadia de 
Montserrat, 
1990, 489 p. 
ció» —, i, per tant, concloía 
Corominas, l 'estudi serios 
"d'aqueixa gran epopeia nostra» 
no es pedia endarrerir mes. Unes 
quatre décades mes tard, l'histo-
riador Josep Benet publicava un 
article a Serra c/'Or sobre aquesta 
mateixa qüestió, on, després de 
referir-se a la conferencia de 
Corominas, posava de manifest 
que en aquell moment s'estava si 
fa no fa allá mateix. Al cap de vint 
anys mes, el 1989, el balang de 
Benet seguía essent negatíu 
— "poc han mlllorat els estudis 
carlins a Catalunya», escrivia—, 
pero, en canvi, manifestava una 
notable esperanga en l'esdeveni-
dor. 
Certament, l'any passat i Tac-
tual han presencial a Catalunya 
l'aparició de Ilibres com Ramón 
Cabrera, a Lexili (1989), de 
Conxa Rodríguez, La primera 
guerra carl ina a Catalunya. 
Historia militar i política (1990), 
de Josep M. Mundet, o El carlis-
me sota la Restauració. El partit 
carlí a la provincia de Tarragona 
(1885-1907) (1990), de Joan 
Prats i Salas, a part de nombro-
sos articies. de la bona síntesi 
que del fenomen carlí fa Josep 
Fontana al volum cinqué de la 
Historia de Catalunya dirigida per 
Pierre Vilar, i de la traducció d'al-
guna obra interessant sobre el 
tema, com Workers and the Right 
in Spain 1900-1936 (1985) de 
Colin M. Winston. D'altra banda, 
en un futur mes o menys imme-
diat, sortiran al carrer les actes 
del seminari que va teñir lloc a 
Girona el 1988 amb el títol 
Revista de Girona / núm. 144 ganar - febrer 1991 89 


Granes per a l'arqueologia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert