Costa, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

^ 
u 
o 
fO 
A 
I:sr 1 ítiRi:R i ciítosts 
UNA ACCIO 
PER L'HABITATGE 
i^l)|IHmHt^Danull>l l'.>ir>.ii:ii'-.iiii.i CIUHII U Sdvi 
La funció social 
d'un patronal 
A Girona el Pntronat Sunca Creii de la Selva lupresunta iin;i institució tan familiar cum desco-ne;4Lida per a moles, i 
precisament, ara que s'han complert els 30 
anys de íuncionament, per bé que es va 
fundar l'any 1957, una persona estreta-
aicnt vinculada —yairebé des deis orí-
í^cns— a renticaí com Franci^sc Ferrcr i 
Girones ens ofereix aquesc creball tan pro-
íusament documentat que ens permct dt: 
coneixer l'esséncia i l'activitat del Patro-
nat i cns fa reviure a molts gironins, i per-
meteii-me nqueüta as.se^'etac¡ó personal, 
una bona part de la ntistra existijncia. 
Es imprescindible en qualsevol recer-
ca histórica circumscriure la investiyació 
en un context ampli, en cas conrrari la 
percepció del procés queda absolutamenc 
mediatitíada. El bisbe de Girona, senyoi-
jaume Camprodon, ho explícita en el pro-
leg i agraeix a Fautor les seves referibncies 
pnlítiques, socials i economiques. Aquest 
principi de contcxtualització iKupa un lloc 
preeminent en el credo historio|^'rafic, i el 
tema que es tracta en aquesc Ilibre n'és un 
exceMenc paradigma; el PaCronat és una 
institució íntimamenc arrelada i compro-
meí;a anib la societac íjironina. 
L'origen ..leí Patronat eoincideix amb 
una etapa histórica caraeteritznda pels 
etectes de la depressió generadla per la polf-
tica ectmomica del franquisme. La iiiuni-
yració, sobretoC provinent del sad de 
l'Estac espanyol, havia provocac profundes 
bosses de pobresa refleccides en la imatge 
de la Girona suburbana, dominada peí ha-
rraquisme: la riba del Ter, Sant Pom;, les 
Pedreres, e! cascell de Moncjuic... L'admi-
niscració publica es mostrava incapa^ de 
resoldre una problemática social amarada 
de niiséria. El contexc obligava a cercar so-
lucions alternatives. 
L'anv 1956 l'església diocesana crea, 
a instancies del bisbe Carraña, la Comis-
FERREa i GIRONES, Francesc 
Unu üL'ció ¡xT ¡'¡uibiíat^e 
Patronat Beneíic Sanca Cteu de la Selva. 
Girona, 1991 
sió Diocesana de Miyració, i a reces 
d'aqiiesta comissió es constitueix, un any 
mes tard, el Patronat Santa Creu de la 
ScK'a amb Tobjectiu de si4f>ri?n¿r o ¡mliar 
el ¡mihlcma que amsiituye en ¡a actualidad 
la e.vísieucía Je mídeos de chabolas enclava-
das en Jüs alreáedures de la ciudad de Gero-
na. De fet, pero, no línicament calia 
arranjar les necessitats d'habitat^íe deis 
emigrants, sino també de la població 
autóctona, la qual havia experimentat un 
creisement •^e<íecaciu imporcanc. Així ais 
anys ÓO, un cop superats definitlvament 
els perniciosos efectes de la Guerra Civil, 
la taxa de nupcialitat assolia nivells mole 
remarcables. La casca benéfica del Patro-
nat —construcció d'habitacges de renda 
hmitada i de tipus social-— dilntava les 
modi^stes aspiracinns deis matriimmis, en 
certa mesura recentment constituits i la 
niajoria d'ells descendents de la Guerra 
Civil i la postguerra, que veien la Corma 
i.le poder-se establir en regim de relativa 
propietat. 
L'evolució de la política socio-
económica del govern afectava la dina-
mica del Patronat, amb l'establiment de 
nous i desfavorables condicionaments. A 
partir de l'any 19Ó6 hom ja no podia 
construir els habitatges que considerava 
adient^ a la demanda del mereat, sino els 
que l'administració li atorgava, Tanma-
teix, la nova situació va exij^ir al Patro-
nat la recerca de noves formules de crea-
ció i gestió d'habitacges a través d'una 
immobiliaria del sector privac, 
A la década deis 70 la crisi ntundial 
originada per Pescassetat de pecroli, inci-
dí de forma notable en el sector de la 
conscrucció, i en conseqüéncia en el pa-
trinroni del Patronal. Evidentment, els 
desmesuráis increments del cost deis ha-
bicacges, en general, deis darrers anys. 
s'han situat mole per daaiunt de la relaci-
va estabiliczació de l'economia de l'Estat 
espanyol, la qual cosa ha motivat que els 
12141 98 Revista de Girona / mírn. I ^1 in;uc - abril 1992 
preus del merciic fossin desorbiCíits. Així 
Jones, en una conjuntura socio-económi-
ca ahsülutament diíerenc a la de quan va 
néixer, el Patronac ha haguc d'acomodar 
els seus plancejaments a la nova realirat. 
A banda de llur tasca tn la ciinstruc-
ció d'hahitatfíes, convé remarcar un altre 
aspecte fonamental del Pacronat: el fo-
nieni de Tassociacinnisme, a través d'una 
implicació directa en el ceixit de les rela-
cions socials deis socis beneficiaris, de la 
cessió gratuita de locáis socials per a reu-
nions i activitats socio-culturals, etc. 
En definitiva, raprotundiment en 
Testudi de l'evolució de la societat giro-
nina de les tres darreres décades exigcix 
de forma insubstituible no perdrc de vista 
l'acciíj d'entitats com la del Patronat 
Santa Creu de la Selva, sobretot, en el 
cas que ens ocupa, fins a la meitat deis 
anys 70. 
Es paradoxal que pels volts del nou 
segle suhsisteixin, a la ciucat de Girona, 
nuclis de població auib moltes i malaura-
des equivalencics economiques i socials 
amb el barraquisine deis anys 50 i 60 des-
crit en ei Uihre, Els íntims nivells de vida 
de segments de població establerca a l'ex-
traradi ^ i^roní romanen com a testimoni 
d'una societat que ha fonamentat la seva 
existencia en una escala de valors que 
anteposa la competivitat i la riquesa indi-
vidual própies d'un capitalisnie exacerbat 
a la solidaritat i aU principis d'igualtat i 
justicia social. 
Una acciü per l'habitüige configura 
una part de la historia recent de Girona. 
Probablement, i encara mes peí que fa ais 
darrers anys, hi manca la lógica perspec-
tiva hiscotica, També, cal dir-ho, l'autor, 
Francesc Ferrer, és part directament im-
plicada en la gcstió del Patronat, la qual 
cosa mena a plantcjar una doble inter-
pretació: d'un costac podem intuir una 
vtsió massa subjectiva —yairehé visce-
ral—, pero també hem de reconéixer que 
només una persona com Francesc Ferrer 
era capa^, d'aportar les dades i una indis-
pensable experiencia personal per des-
criare la historia del Patronat. 
Amh tota seguretat, en el futur, els his-
toriadors trobaran en aquest Ilibre una eina 
d'investigació veritablement important. 
Una historia 
que ha de continuar 
E l darrer Ilibre de Joan Domé-nech i Moner relliga dos as-pectes fonamentals de la personalilat de Fautor. Es, d'una banda, una nova visió 
sobre la seva vila natal •— s^obre la qual ens 
ha servit moltes altres monografies que 
tracten de l'esfor^ turístic, els casinos, les 
imat.ííes retrospectives (J les biografíes de 
personatges singulars com el pintor Llave-
rias o el compositor Doménech Moner—, i 
de l'altra, una panorámica centrada per la 
transmissió del tet educatiu, l'cnsenyamenT 
públic i privat, una tasca fonamental que 
no sempre és justament valorada, en la 
qual esta compromés el mateix autor. 
Partint de les ordinacions donades peí 
consell municipal l'any 1599, Doménech 
estructura la seva obra en set capítols, que 
acaben amb el trauma —i tall historie— 
del 1936, en els quals destilen les persones i 
les realitzacions claus del fet educatiu a la 
vila de la Costa Brava, acouipanyades deis 
aclariments necessaris per en^marcar-les en 
el context general de cada época. 
Lluís Costa 
Revista de Girona / niini. 1^ 1 iihuy - iibrd \'-)91 
DOMEKECHiMONER, Joan 
Jemcnyament a Lloreí de Mar f 1599- / 93óJ. 
Santa Coloma de Farners. 
Club Marina Casinet, 1991. 
La importancia demográfica de la vila 
—va arribar ais 4-029 habitants en el cens 
del 1860— i la mentalitat oberta de les po-
blacions de la marina fan de Lloret un 
camp ric en experiéncies educatives, con-
traposades o complementaries, que no tro-
haríem en indrets mes petits o de Finterior 
de la mateixa comarca i que permeten de 
parlar d'un Lloret plural on coincidiren es-
coles parroquiak, ensenyaments reglats i no 
reglats—, homes de la categoría del metge 
Francesc Campderá i mestres com Rossend 
Albert, Mariá Pujóla, Ignasi Dedéu, Ger-
trudis Moret. Esteve Caries o Josep Gelats. 
Tot aixo Joan L\imenech ens ho acos-
ta amh un innegable amor al tema, amb 
anecdotes que ajuden a fer mes llegidor el 
Ilibre i amb un esfor^ de recerca que cal va-
lorar posirivament. Les fotografíes que hi 
incoqiora son, a mes a mes, un testimoniat-
ge objectiu de les persones i els amhients 
descrits, i per aixó maceix, un bon 
acompanyament. 
Esperem que, mes endavant. amb mes 
calma, Fautor trobará el moment oportti 
per prosseguir aquesta historia de Fensen-
yamcnt almenys fins ais anys del franquis-
me, com era l'objectiu inicial, i per valorar 
Fimpacte de la guerra i el posterior, del tu-
risme i deis canvis sócio-economics que ex-
perimenta el nostre país d'en^á deis anys 
seixanta. Mentrestant, pero, podem estar 
contents per la informado fornida en 
aquest Ilibre i.|ue, com tt)ts els de Joan 
Doménech, ha d'interessar tant els llore-
tenes com els que no ho son i volen saber 
sobre la historia de Feducació a casa nostra. 
Josep Clara 
99 [21 S| 


La funció social d'un patronat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert