Aragó, Narcís-Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

IPAPERS 
DE BUTXACA 
La cultura, a Girona. 
sempre ha estat 
minoritaria («Home nu 
escoltant música». 
dibuix de Fidel 
Aguilar). 
El sí i el no 
de la Girona cultural 
238 e 
E n la conierencia de cloenda del ciclo dedicat a Prudenci Bcrlrana, en el mart de l'cxpüsició pronioguda per la Caixa de Barcelona, Joa-quim Nadal va í'er ser\ár ía seva doble condició d'historiador i crakalde 
per posar el dit a la naíVa d 'una vella qüestió gironina: la de la seva vilalilat 
cultural mes aparenl que real o, en lot cas, mes elitista que majoritária. «A 
primers de segle —va dir— es vivía una efervescencia inteMcctualj que van 
protagonitzar Bertrana, Monsalvatge, Palo), Rahola i Masó, Pero era una 
efervescencia enlluernudora C[ue passava per un nucli rcduít, i va crear el 
miratge d'una situació de canvi proJ'und que no es corresponia anib la reíilitaln. 
L'afirmació és exacta. Els ciutadans cjuc tanta Tama han donat a Girona 
í'ormaven, en realitat, un grup molt pctit, Tharrats els definía com «un nuclí 
de selectes» i Palo! els descrivia, mea gráficament, com «quairc llelrafcrits 
i milja dotzcna que volien escoltar-los». Els seus contemporanis els obscrva-
ven amb tola mena de reticencies; en el millor deis casos van ser menyspreats 
com uns bohemis, i en els pitjors ni aixo, com acredita dramaticamcnl el cas 
de Bertrana, i no diguem el de Rahola. La dictadura va agrcujar la siluacio: 
la repressió va fer encara mes difícil l'oberíura de mentalitats i el canvi cracti-
tuds, i Girona va viure molts anys d'atonia i de depauperació cultural en tots 
els ámbits: la literatura, la música, les arts plastiques. 
Ara a.ssisiim a un nou caclai cultural, luerari i amíslic. i t-ns sembla que 
ha (.ílíiiuííul una iiiajof sinitinia amb la societac, Joaquim Nadal es pregim-
Lava, pero, fins a quin |3Uiu acjuesla nova elervcHcencia no ós lambe artificial. 
I aletría: «L'inirnübili.snie iniperant tluranl dtícades encara cueja i en la ciutat 
encara hi ha latents les velles arrels d 'un conservadorisme que oiega qualse-
vol iniciativa i irducix Girona a una loto fixa». Hi ha, certament, el IVe deis 
c(tn.Sfrvaí!ors. pero també hi ha, [jotseí". la falta d'empenta deis sai-disanís pro-
gressistes. La societat gironina és difícilmenf permeable, pero, quantes con-
questeíi de la creativital local han actuat com a auténlic revulsiu? Quantes 
suposades audacies cuhurals no s'han reduic a operacions de fa^:ana? Quiíis 
canvis veritabiement renovadors s'han produít en el íeixit comunilari a par-
tir de relcrvescencia de les arts i de les lleires? Quines iniciacivcs en Támbit 
de la cultura s'han converlit en elements transiormadors de la vida social? 
En la resposta a acjucstes preguntes s'hi enclouen el sí i el no cte la lamosa 
"Girona cultural". 
70 anys de turisme 
F a setenta anys que va teñir lloc a Barcelona el Primer Congrés de Turisme de Catalunya, Una lectura actual de les Conelusions de 1919 
])ropürci<ina no |Joques sorpreses. No és la mes petita la d'aquesla proposca, 
que sembla redactada ahir mateix: «Dirigir~se a la Junta Directiva de l'Expo-
sició de Barceloiui perqué s'estudií la conveniencia de la construcció d'un 
Stüdi, tenint en compte, primer, la inlensilat que han assolit els esports a Cata-
lunya, i, segon, la probabilitat de poder celebrar els Jocs Olímpics Interna-
cionals a Barcelona», 
Pero alia on cal posar l'accent és en el coneepte de turisme que tenien 
els nostres avantpassats. Aquell Congrés no oblidava demanar «que es posin 
en condicions de rnillur viabilitat les carreteres de major interés tun'stioí, pero 
íixava sobretot l'atenció en qüestions mes immaterials: «la major conserva-
ció i presentació deis monuments urbans>s «la consevació i íoment de les les-
tes Iradicionals popularse, «c{ue els propielaris de coMeccions populars d'ari 
laeilitin ais turisles estudiosos la visita a llurs museus», o la solució deis pro-
blemes pendents en materia d'higiene urbana i d'alló que aleshores encara 
tenia nom propi i s'anomenava «educació cívica». En aquests camps, algu-
nes de les recomanacions contingudes en aquell clocument historie serien ple-
nament vigenls avui, perqué encara és l'hora que s'han de matcrialitzar. 
Algunes son Lan simples com aquesta: «la rotulado de camins i corriols de 
muntanya». Altres, tan elementáis com la que demana «Testabliment de cases 
PRiMER CO.HaRÉ¿ D E ^ H 
TÜRI5ME DE CñTALUNVA 
i . . i ; i , ' \ ' , I. i . ' s i 1,) N 
5s/>^5--^ 
Sa Tuna, vista per 
Fargnoli. és una 
¡matge (¡pica de la 
Costa Brava d'abans 
del turisme. 
Revista dfi Giiona I 239 
PAPERS 
IDE BUTXACA 
• An¡^d l'üTldi. i¡ue va írebaílar arnb 
carrees de responHabikiat a la casa Grnber 
duraní cim¡uanla-(hií anyi, ens fa uijci 
precuiom imprnlanls al Trclííill ele 
Ri'ciacció del núm. !'J2, (kdiatí ah 
(l(irrer\ momimli de la i<ucrra civil a 
(•irona. Sohrf í'incfnd? de la Griiber, diu 
í/uf nomci « í'íi crmiíiT t'edifici de la 
fabrica pntiíipal, rnenlre que van quedar 
i/itacies Us allre.í dttea. anome7\afki dfh 
leleri i de la l-undició. I afirma que m> es 
exacte r/ue la represa del Irebalt es fes 
rt/ineidir amh el prisiv'.r aniíersari de ¡a 
LiboraciüJi. El trehall a la feérica 
práctica/není m es va interuimpre. i ht 
iiuiuí;uradó de l'edifki Tcconsíruit va ser el 
4 de mntg de ¡940. segons la placa 
cmnnmmratk'a que deia textualmeti! aixi: 
"Esic edificio / ¡ncLndiítdu y 
destruido / aJ Jiuir las hordas 
marxistas / perseguidas / por las 
invictas tropas / del / Generalísimo 
Franca / reconquistada Gerona / el 
4 de febrero de 19:Í9 / ftie / 
reconstruido / y lelizmente 
inauííuradü / el 4 de mayo de 
1940". 
• L'Associació Amics de Josep Pía ejn 
va encíifnanaT una conferencia sobre Josep 
Pía i Girona. Quan el iext, junlament 
amb allres cine, ha estai recollil en un 
¡libre, hi lie imhal a faltar el parágraf que 
segueix: "Una altra visita significativa (de 
Pía a Cirona) es produeix el 8 o el 9 de 
Jebrer de J939, quatre o cinc dies després 
de l'ocupació de la ciutat per ¡es trapes 
/ranquiites. En aquell moment Pía és 
director proL'isinnal de La Vam^uarflia, i 
el dia ¡O d£ felncr signa en el seu diari 
¡articlf Retorno de un catalán 
sentimental a Gerona. Un ariicle que 
no fi_^ura a la seva Obra Completa ;' 
que forma part d'aquelles rnolles pagines 
que, tal com din Ferc Caltíers, Pía i la 
literatura f.r podien liaver esíalviat". 
Sembla, dones, que e¡i Amics de Josep 
Pía L'olen nnuigar-li els defcctes. Deuen 
haver oblidat aquella dita tan nostra: «Com 
mes amics. mes dars». 
• Quan es van re¡¡a¡>i¡itar les cases de 
l'Onyar 1 es van pintar llurs fa(anes amb 
co¡ors inesperals, alguns arlisles ofesos, com 
Isidre Vicens, van proinetre que ja no 
portarien mes aquell indrct a les seoes leles. 
Pia Crozet, en canvi, lia aeceplal el repU: 
deis Jets consumáis, i ha prcsentat una serie 
de collages en serigrafia on s'estililzen les 
linies i les formes de la Janana f¡uvia¡, 
pintada amb colors que arriben al ¡ímlt de 
les possibilitats expressives. El resulía! és 
una Girona rufilant que polser ¡¡avíem vist 
en somms i no liaviem gosat revelar; una 
ciutat ejtrident que trenca tols els motilas i 
que, mtre la irtmginació i la ironía, pica 
l'uliet a les audácies cromátiques deis 
artistes reliabiliiadors. 
de salul per ais turislcs malalla» o la que sol-licita que s'implanti a nivcll uni-
versitari Krensenyanga especial de les practiques de la cuina i cambra hotele-
res". Altres, en fl, tan deliciosament ingenues i profundament simptümáliques 
com la que proposa «la convocatüna d*un concurs entre els dibuixants pro-
jectistes de mobles per a Tadopció d 'un model de dormitori d'holel que reu-
neixi les de.^^udcs condicions d "higiene, bellesa i conforti>. 
Mollcs d'aquestes iniciatives s'adiuen poc amb el turisme que coneixem 
al cap de setanla anys. Aquest és el temps que hem hagut d'esperar per acon-
seguir els Jocs Olimpios, pero encara haurem d'esperar moh mes per assolir 
el turisme a mesura humana que alguns van somniar. 
La doble vocació 
de Joan Rovira 
I en mesos de bon temps que ens duu Testiu / aquel! ormeig, treball de rhivernada, / s'omplira de rescasses, d 'un roig viu, / de llagosies de 
crista virolada,/ de mollas i de déntols i daurades; / un bé de Déu de peix 
/ empresonat entre els canyissos, / que et pagara amb cscreix / lot els ireballs 
deis dies grises,,.». 
Així canta Joan Rovira, en un cíels seus poemes, la gloría de la pesca. 
En prosa, la va explicar fa uns mesos a les pagines d'aquesta Revista: «Actual-
ment la pesca no és mes que una puixanf indiístria extractiva (...) pero nosal-
tres, els pescadors i els aléccionats de la meva generado, hem conegut una 
altra classe de pesca i hem tingut la sort de poder fruir de les delicies, alegries 
i satisiaccions insuperables que pot donar el mar ais seus addictes (...). Tot 
aixo ha passat. Ens consolem pensant —amb un puntet d'egoisme— cjue nosal-
tres encara ens hem divertit amb una canya o un volantí a la má, gaudi que 
no coneixeran les generacions a venin». 
Nascut a Llafranc el 1913, Joan Rovira i Bastons ha alternat, duraní bona 
part de la vida, dues vocacions: el mar i la pedagogía. Fill de pescadors, ha 
practicat intensament l'art de la pesca marítima i ha cnsenyal ais que volien 
estudiar per patrons de barca o mecánics navals. Pero ha ensenyat, sobretot, 
a l'escola que va fundar fa mes de mig segle, TEscola Rovira, per la qual 
han deslílat váries generacions de palamosins. Mestre dur Í coi'diaí alhora, 
preocupat per la formació integral deis alumnes,.ha alternat la disciplina deis 
seus métodes pedagogías amb l'exercici de la seva gran humanitat. Ara, pas-
Joan Rovira i Bastons a! molí de Patamós. 
240 I 
sacia la iVoriLera deis se(ania-t:inc anys, ha rcbut de la GciuTalicat la Medalla 
de la Pesca Catalana i ha publicat un Ilibre poelic que revela el seu esperit 
sensible Í sublil. Cobra oiereix mohs retraes de paisalge, molts triljuls a la 
vegctació niedilerranta —el roure, el roser, la mimosa, Tolivera— i també, 
sota el títol de Clirms, dotze poemes rodons dedicáis ais dolze mcsos del calen-
dar! república. Son dolze quadres d 'una exposició: els vuil primers versos 
de cada un expliquen el paisalge i el clima, i els dos úhims hi eoMoquen, 
discrelamenl, les figures humanes que donen sentii al conjuni. 
Pero cal atendré sobrelot alt^unes composictons que son com autoretrats 
d'aquest pescador i niestre (¡ue contempla el inón amb una serenicat inllnita. 
Les poesies Intimes, que donen títol al volum, reflecteixen la melangia i la digni-
tat de la seva maduresa plena de bons records. Després d'haver viscut la vida 
amb plenitud, Joan Rovira oiereix una darrcra i doble Iligó d'etica i d'esté-
tica: í'Estem seguint l'última singladura / i ens c[ueda poc per acabar el viatge. 
/ Llancem tot pes inútil perla borda / i alleugcrim la nostra barca. / (.,,) Dca-
carreguem nostre navili; / que es l'aci llcu com la claror de l'alba», 
Un concert de campanes? 
S embla que la idea va ser del doctor Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutal. Sembla que la iniciativa ha tingut bona acollida per part 
de TAjuntament. Sembla, dones, que per la lardor —potser per Fires— tin-
drem a Girona un concert de campanes. 
Amb el so de ¡es campanes es va escriure durant segles la historia reli-
giosa i cívica de la ciutat. Campanes que canten, que ploren, que criden, 
que avisen. L'any l92fj, Josep Grahit i Grau en van comptar seixanta-set: 
disset a la catedral i cinquanta escampadcs per altres campanars i torres. Una 
vella Consueta, exhumada mes tard peí jjropi Grahit, detalla les campanes 
existents a la Seu i les mil i una maneres rituals de tocar-Íes, algar-les, bogar-
les, voltar-les, assenlar-les, deixar-les dretes, deixar-les anar... El món de les 
campanes compta amb un vocabulari exclusiu i sonor de balallades, repics, 
repicons, (rilllos, (ritlleig, toes d'animes, toes d'Angelus, loes d'oració, toes 
de fi... Quan Grahit descriu les campanes de Girona, sembla que parla de 
persones vives; cadaseuna té el seu nom de pila o el seu moliu lamiliar: la 
Beneta, la María, la Narcisa, la Feliu, la Capitular, la Dominical, la Quoii-
diana, la Peixatera, la del Lladre, la deis Quarts, la Petita, la Bramamorts, 
la Cincnous... 
La majoria d'aquesles campanes van ser victimes de la guerra civil. Repo-
Scides algunes amb relativa fortuna, les de la catedral van ser objecte d 'un 
nou inventari a carree del doctor Josep Calzada. Algunes porten incises lamen-
tables inscripcions de circumstáncies; així, la ncjva Assumpta s'ulana d'haver 
esial fabricada «després de la subversió pública, regint TEspanya el precla-
ríssini cabdill Franco». La Beneta, salvada gracies a la seva funció d'assenya-
lar les hores, data del segle XVI i és coneguda popularment com cel bombo». 
La seva llarga existencia és envoltada de llegendes i de la mes b"clla litera-
tura; Berga i Boix, Bertrana, Ruyra, Rahola... És Rahola qui escriu que «quan 
les campanes de Girona branden, una profunda exlremitud commou fms a 
Uurs arrels els monuments». 
Fa molts anys que les campanes de Girona sonen poc. Els campaners suc-
cessors de Josafal han estal substitui'ts per mecanismes elcclronics. Els toes 
han minvat, i el brogit de la circulaciá urbana els fa prácticament inaudi-
bles. Alguns, com Narcís Comadira, enyorem aquells «captards lluminosos 
de campanes», aquella ciutat sense .sorolls que s'omplia cada vcspre de vibra-
eions señores. Ara potser, ni que sigui per un sol dia, recobraren! aquell dring 
harmonios del passat. 
NARCÍS-JORDÍ ARAGÓ 
Kevista de Ginma 
• /-7 íonsfíkr Ramón 7rwi Fnr^aí 
pmi'kix. a !(i Cambra di- Comm de 
Cmiriíi. ¡a ¡naugumnó de !a fkiegacw det 
Patronal Ciilalá Pw líiaopa, i mimh 
a!lres ívmfíarfixería:i JÍ'ÜVÍ en af/ui'lla 
iTíbuna. A'lii va haivr una di' muh 
simnda, am Ja calüTzr anys. Trias Fari¡(!s, 
aks/wres nomes eamomisla. va prummdar 
una coiiferhii^v! sobre L 'empres ; ) 
Lialalana i el .stu l'utur social, / oii 
ser mullal peí ^oUETiiudin aud per una sola 
frase. Aquesta: "L'econt/rma lliure és, segons 
¡a hisloria, una condidó rtece.'isária, pero 
no suj'icicnl, perqué es dom la Ihherla! 
política. Les dtcliidurcs nazi i 
íWiiiqui.'ila que, n[) cal dir-hü, 
encara son piíjors que lus iiltrcs, 
ronoivien i conviuen amb una certa 
eainomia de mtrcat". Dir aixó el mes 
d'ahrd de ¡973. en viéi det dictador. 
cosUwa ¡00.000 pesseíes. 
• Preseníació in.wlit/¡, en el marc de la 
fontana d'Or, del Uibre de Carme Vinyoles 
Magiquus, pors i superKliciionK. Enríe 
MüTíjués eleva lanéidaia a categoría i 
colloca el lema de la por en un coniexl 
/jresrdit per la memoria de l'tni¡uisidí>r 
Eiiaeric i els fanlasmes d'una repressiú que 
lia daxat un (larg rastre. Recorda Hs 
explot/its d'ai'ui i diu que "s'liei acan^al 
ben poc en rexercici deis drets que 
lógicameni i oficialmeat sembla que 
haurii'm d'haver conqufnt". Reflexiima 
sobre la hUtileránña \ el fanatume com a 
mals rndémics de la soeiet/il, i passa llisia 
a «les pors que tornen, d'una altra immera 
menys abrupta, mes .sojisiicada pero 
i^ualment ¡¡odenisa: la pérdua del lloc de 
Ireball, el descobert bancari, la SIDA, la 
nudearització, els accidents de Iránsil, el 
A'íOPV i els que li Jan coixi amb el 
projecte de la varianl...- Carnu: Vinyoles 
rebla el clan del presentador en repassar els 
Ire.! dássia agents de la por —el capellñ, 
t'amo, la bruixa— i afirma que, abans i 
ara, la por lia esíal st/bretot un ekii\ent de 
domini. 
• .A fmipósil del Ilibre receñí de Francese 
Ferrer, Josep Vicente Ja l'clogí del Sant 
Feliu del set-ccnís, que tenia trájic 
mtditerrani i amb América, i que comptam 
amb pescadors, tapera, page.'.os, Jabncants 
de botes, de miíges i d'espelmes. «IÜ ser 
—diu— un moment esplendí/! i ric de la 
vila, perqué era mía dii'er.sai-. Ara, en 
canvi, liorn es decanta cap al rmnoculttu. I 
no hauriem d'ohlidar allá que deia Mario 
Gnviria: que els pohles que es dediquen 
rnassa ais seriéis acaben per ser seruils. 
I 241 


El sí i el no de la Girona cultural

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert