Turró i Ortega, Guillem

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les ultimes lletres 
LA POLS DE LA NIT TAMBÉ 
POT SER REDEMPTORA 
M.ÁngeU ANCLADA. 
Quaiem d'Aram. 
Ed. Columna, Barcelona, 1997,128 pag. 
Es evident que la literatura poua del territori on conflueixen 
imaginació i memoria. Allí on aqüestes entren en veínatge hi 
podrá teñir sempre un lloc l'ofici d'escriure. M. Ángels Anglada 
no n'és desconeixedora. No oblidem que, mes enllá de la seva 
faceta mes estrictament literaria (o precisament per aquesta 
rao), és una filóloga clássica i, per tant, atenta a tot el que ens 
««I*™-
pot dir el passat a nosaltres, habitants d'un efímer present. Així 
s'explica que aquest passat prengui la forma d'histories, de 
retalls de la vida d'uns armcnis en la seva diáspora. Perqué 
{'autora, mes enllá de contar-nos la historia d'un noi, Aram, al 
capdavall el que fa és apropar-nos a tot un pohle, í'armeni. Es 
una direcció feta de les ancestrals qüestions que ens sortiran a 
rencontre. El Ilihre fa l'efecte de ser un cabdell a punt de ser 
desfet perqué ressonin molts ecos. 
Per exemple, escriure enrés com una terapia. Ja en la Biblia 
se'ns assenyala aquesta possibititat. La Biblia és precisament el 
Llibre peí fet de ser la paraula salvadora. Perqué la paraula pot 
teñir poder curatiu. I perqué no només els homes es posen tot 
sovint malalts. Els pobles i les nacions també ho fan. Aquest será 
el moment per a traduir la mórbida interioritat en paraules. 
Aqüestes, escoltades per l'altre, podran esdevenir bálsam que ens 
permeti recuperar la fe en alio que per 
frágil és valuós. Escriure sobre 
l'inacceptable. O millor dit, escriure 
des de l'inacceptable. Senzillament, 
perqué altrament no ho faríem. 
Escriure sobre la voluntat de destruir 
l'altre. Escriure sobre l'holocaust. Sigui 
d'on sigui. Vingui d'on vingui. El Violí 
d'Auschwitz era aixo. Quadern d'Aram 
ho torna a ser. Será el moment perqué 
la paraula ens pugui alliberar. Quan la 
paraula podrá consolar-nos, No una 
paraula qualsevol. Ni mes ni menys 
que la paraula tal com ha estat dita 
pels que l'han creada. La paraula que 
resplendeix en la forja del demiürg. 
Només en aqüestes condicions podrá 
ser enlairada com a pregarla ais déus. 
Es tracta d'una religió que no té mes 
sacerdot que el poeta. La paraula 
passará a ser aquell bocí de pols que 
donará sepultura eterna a les victimes 
de la barbarie. Recordem Antígorui. La 
del grec Sófocles, la del cátala Espriu. 
Perqué la novel-la que tenim 
entre mans vindrá a ser la historia de 
la malaltia d'un poblé. D'un país 
enfonsat en l'agonia a causa deis 
ultratges de l'imperialisme. 1 será a 
despit d'aquest mal que sentirem 
alfar la veu del poeta brutalment 
esclafat per la barbarie turca. El pare 
d'Aram és també el pare de tots els 
armenis. Potser la conclusió a qué 
ens vulgui conduir l'autora sigui 
1692] 112 Revista de Girona / núni. 191 novembre - descmbre 1998 
Mercé Ferrer, iMustradora d'aquest Fulls, va néixer a Girona, cursa 
estiidis amh Ció Abellí i al Centre de Belles Arts La Mercé, de Giro-
na, amh ek professors Mercé Huerta, Vicen^ Huedo i Montse Costa. 
Ha fet exposicions individuáis al Centre Cívic de Pedrer i coMecti-
ves a Garriguella, La Caixa de Sarria i al Centre Cívic de Sant Narcís. 
precisament atiuesta. A saber, de la mateixa 
manera que passa amb algunes persones, 
potser haguem d'esperar les tcnebres d'un 
poblé perqué aflori Tespurna de Uum, el seu 
nervi o rao poética. Potser només niorint ais 
ulls del món sapiguem qui som. 
Temes que están íntimament Uigats amb la 
imaginació poética, literaria, pero també amb 
la memoria. I és que aquesta, ultra ser quelcom 
individual, és una tasca que conscientment o 
inconscient hem anat compartint entre tots. 
De generació en generació, de pares a filts. Un 
patrimoni del qual tots som responsables. Una 
ordidura que hem anat filant cadascun de 
nosaltres. La-mateixa que fila Penélope en 
l'esperanga de veure arribar el seu marit d'un 
viatge mok Uarg. La virtut de l'escriptora és 
recordar-nos-ho. Una memoria feta d'odis i 
esperances. La d'aquells que malden per fer de 
la seva térra el destí de les seves vides. La 
memoria feta d'exili, o sia, la fatal condició a 
qué es veurá abocat el poblé armeni. Uns odis 
que, evidentment, aniran dirigits contra els qui 
no han satisfet el seu deler de crueltat fins a 
vessar la sang deis poetes. Entesos aquests com 
els qui donen sentit a la patria. Ates que 
només ells la poden fundar. 
El protagonista, Aram, sera tot aixó i alguna 
cosa mes. El seu sera un viatge que ha esmicolat 
el seu passat d'infant. No li restará altre camí 
que recuperar-lo. Com? Escrivint-lo. Millor dit, 
reescrivsnt'lo. Es per aquest motiu que el Uihre 
serán les giragonses contra la fatal propensió de 
l'home al mes turbador deis oblits. Potser també 
sigui per aixó que Maryk, la mare d'Aram, acabi 
casant-se amb un sacerdot. 
Pero cal vigilar que la frágil polaritat no 
trontolli, Una polaritat feta d'imaginació per6 
també de memoria. 1 és precisament aquesta 
última la que queda mes mal parada. Cosa que 
pren una especial relleváncia quan el que ens ocupa son els 
botxins d'un poblé. La memoria té Tobligació de servar fidelitat 
al mal del genocidi. Rússia destaca per la seva abséncia. Tot 
plegat oheeix a la fatalitat d'un poblé, l'armeni, de trobar-se 
enmig de dos imperis. Es ciar que el mes fácil és sempre 
simplificar. O potser el problema provingui del fet que Rússia, 
com Armenia, sigui ortodoxa, grega. Amb tot, aquesta 
afirmació no vol ser res mes que un advertiment perqué no 
perdem de vista les coses en la seva objectivitat. Sempre que 
aquesta sigui possible. 
De la pols del no-res parteix aquest relat. De la pols de la 
devastació, de la pols de l'absurd del mal. La pols d'una 
humanitat esdevinguda armenia. I sembla com si el seu destí no 
hagi de ser altre que la pols. La de la nit postmoderna. On no hi 
ha Uoc per a causes perdudes ni per a perillositats ideáis. Llevat 
que Spielberg s'hi fixi i n'acabi fent una superproducció. Llevat 
que es converteixi en una fatal moda. 
Guillem Turró i Ortega 
Revista de Girona / niim. 191 novcmbre - dcscnibrc 1998 113 16931 


La pols de la nit també pot ser redemptora

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert