Sala, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

revista de girona  296 > 103
JOAN SALA > TEXT
SALVADOR COMALAT > FOTOS
Quan entrevistes una persona et trobes amb tarannàs molt 
diversos, com és natural, però és molt inhabitual coinci-
dir amb artistes com Pep Sau i Vilarrasa (Olot, 1963), dis-
cret en el parlar i en el vestir, que defuig tot protagonis-
me, amb un llenguatge planer i amical. Com alguna vegada 
algú l’ha definit, és la personificació de l’antiartista. És un 
autodidacte sur la lettre, que s’ha fet a si mateix, sense ha-
ver passat per cap escola d’art, ajudat per la seva reflexió 
madura i serena, pel treball constant i estricte i, sobretot, 
per la necessitat imperiosa d’expressar-se plàsticament.
artistes
Pep Sau,
un artista pluridisciplinari
Fotografia d’una pintada infantil. 
Exposició Dual (2002).
104 > revista de girona  296
> La fotografia és 
el seu principal 
mitjà d’expressió
«El jardí del meu padrí». 
Instal·lació a la Factoria de les Arts (1998).
artistes PEP SAU
nes. La mostra consistia en un conjunt 
de fotografies d’espais industrials en 
desús i les restes d’una activitat fabril 
desapareguda, que transmetien una 
melancòlica sensació d’absurd. Entre 
aquestes imatges hi havia el dibuix 
infantil a què abans feia referència, 
de quan tenia nou o deu anys, fet en 
una paret d’uns garatges que donaven 
a l’hort de darrere de casa seva, i que 
ben segur que representa el seu primer 
grafisme de considerables dimensions.
La càmera fotogràfica ha estat el 
seu principal mitjà d’expressió, i ja des 
de les imatges més primerenques va 
escollir un llenguatge fotogràfic poc 
comú. Posa exemples de fotografi-
es que ha guardat de temps reculats, 
en què les temàtiques escollides eren 
infreqüents, com és el cas de les de la 
mili, un malson per a molts, de la qual 
només guarda una sola fotografia, que 
és un morro d’un camió de l’exèrcit 
col·locat davant d’una paret.
Q
uan ens vam trucar 
per concretar l’entre-
vista li comentava que 
habitualment ens tro-
bem als estudis dels 
artistes, ja que parlem i alhora fotogra-
fiem l’obra que escollim per reproduir. 
Però en Pep no té estudi d’artista en el 
sentit habitual del terme. El seu espai 
de treball és ple de maquinària elec-
trònica, tot i que al costat hi ha el que 
havia estat un laboratori fotogràfic, ara 
desaprofitat de la seva funció inicial, i 
curull dels llibres i revistes en què ha 
col·laborat. La seva bibliografia és ex-
tensa.
Ens posem davant dels ordinadors 
de darrera generació, i comença par-
lant-me del bon record que guarda 
dels seus primers anys viscuts en un 
barri obrer olotí, jugant amb els amics. 
Centrem la conversa en una ocasió en 
què va pintar, en una paret propera a 
casa seva, un grafisme, que visionem 
en la pantalla i que surt reproduït en 
el present text. Al cap d’uns anys el va 
fotografiar, i va formar part de l’exposi-
ció «Dual», a la sala d’actes del Museu 
de la Garrotxa. «Dual» era una reflexió 
entorn de la realitat obrera i industrial 
olotina —o potser hauríem de dir-ne 
desindustrialització—, contraposada a 
la imatge estereotipada de la zona dels 
camps verds i dels cels lluminosos de 
les típiques postals idíl·liques garrotxi-
revista de girona  296 > 105
un bosc mort i cremat en una nau in-
dustrial buida d’una antiga industria 
tèxtil, feta el 1998; «Conseqüència», 
amb uns llits immaculats situats en 
un entorn brut i ruïnós de la foneria 
Barberí, el 1999; «Maria», que cobria 
el pont de Colom, el 2000; «Vida», en 
què es projectaven les vivències d’un 
bar proper a l’aparador d’una botiga 
del barri, el 2001; «Erm», al claustre 
del Museu d’Història de Girona, tam-
bé el 2001; «ContraAdicció», a l’Escola 
d’Art d’Olot, el 2002; «Dins-Dentro-
Dedans», a Olot, Osca i Tournefeuille, 
el 2010. Els seus treballs evidencien 
que no cal viure en urbs cosmopolites 
per estar a l’avantguarda, tot i que cal 
reconèixer que la Factoria de les Arts va 
propiciar que artistes amb personalitat 
poguessin crear i mostrar el seu talent, 
que, com en aquest cas, s’han sabut 
forjar un nom en l’àmbit creatiu.
Comenta que també ha tingut 
la necessitat de crear amb les mans, 
Pep Sau és, abans que tot, un fotò-
graf inquiet, que des de l’any 1993 ha 
presentat treballs fotogràfics en expo-
sicions col·lectives i individuals, però 
que també ha fet instal·lacions i altres 
intervencions visuals i plàstiques amb 
múltiples tècniques, característica ha-
bitual en les formes d’expressió de la 
contemporaneïtat. És per aquest mo-
tiu que se sent còmode amb la defini-
ció de creador pluridisciplinari, que ell 
mateix ens suggereix com a definició 
del seu treball. Les seves creacions, en 
el mitjà que sigui, sempre tenen una 
acurada resolució i presentació formal, 
pròxima al minimalisme però d’una 
gran complexitat, tant temàtica com 
conceptual. Allò essencial —diu— no 
rau en el mitjà emprat, ni en el procés 
—que serveix d’aprenentatge—,  sinó 
en el resultat final.
Les seves instal·lacions a la Facto-
ria de les Arts van ser un referent durant 
els anys en què es va celebrar aquesta 
moguda contemporània a Olot. No 
podem oblidar muntatges de la com-
plexitat i meticulositat de «Clandestí», 
fet l’any 1997, instal·lat dins d’un pis 
deshabitat on els televisors i els llums 
estratègicament disposats creaven un 
ambient esfereïdor. Van seguir altres 
instal·lacions com «El jardí del padrí», 
> Pep Sau és un 
fotògraf inquiet 
que també ha fet 
instal·lacions i altres 
intervencions visuals 
i plàstiques
Paraula. Planxa de ferro 
lacada i retolada (2011).
106 > revista de girona  296
de tocar l’obra, de palpar la matèria, 
lluny de les màquines fotogràfiques i 
de les pantalles dels ordinadors. Per 
fer-ho es va apuntar a uns monogrà-
fics de ceràmica, on feia rakú amb 
una interpretació molt personal, com 
tot el que fa, ja que sovint arrencava 
la peça del tòrcul mentre girava i, per 
tant, quedava mig destruïda. Li en-
cantava l’atzar, no controlar el procés 
de fabricació, desconèixer quin re-
sultat s’aconseguiria tirant àcids a la 
ceràmica o submergint la peça roent 
dins l’aigua freda.
artistes PEP SAU
Darrere de l’home educat i correcte 
que sempre resta en un segon pla, com 
si no volgués sortir a la fotografia, hi ha 
la rebel·lia d’un creador de gran força 
expressiva, amb la qual la seva obra 
parla per ell, i per això provoca i trans-
met sensacions en el seu treball. Pateix 
en totes les creacions pel seu grau de 
perfeccionisme. Té una sèrie en la qual 
el llenguatge agafa tot el protagonisme, 
en què una sola paraula és tractada 
com un objecte d’art, fusionada amb 
el suport, sovint de ferro, però també 
de fusta o de vidre. La simplicitat de la 
> Els seus treballs 
tenen una 
acurada resolució 
i presentació 
formal d’una 
gran complexitat 
temàtica i 
conceptual
La fageda d’en Joan. 
El darrer treball fotogràfic (2015).
revista de girona  296 > 107
paraula i de la imatge, de la idea i de la 
bellesa, aconsegueix transmetre sereni-
tat i plaer estètic a l’observador.
Ha deixat totes les feines que havia 
fet fins al 2007, i ara es dedica única-
ment als encàrrecs professionals que 
li fan interioristes i arquitectes, per als 
quals ha fet uns quants llibres, i també 
a treballs artístics més personals.
La seva preferència per les llums tè-
nues, per les boires i les poètiques etè-
ries li ha proporcionat un nom propi en 
el món de la fotografia artística. Li mo-
lesta la llum directa dels migdies i li en-
> La seva 
preferència per les 
llums tènues, i les 
poètiques etèries 
li ha proporcionat 
un nom propi en el 
món de la fotografia 
artística
Museu Soulage, 
obra de RCR arquitectes (2014).
canta la lluminositat del dia quan neix o 
quan s’acaba. Si plou, si fa mal temps, es 
crea un ambient que el motiva.
Viu intensament totes les obres 
que fa, vol tenir la mirada neta del nen 
que se sorprèn per les coses que veu, 
perquè tot és novetat, perquè ho vol 
descobrir tot. Ara ha acabat «La fage-
da d’en Joan», un muntatge d’una gran 
força expressiva del rastre que deixa el 
pas de l’ésser humà, i del qual repro-
duïm una primera imatge.
Joan Sala i Plana


Artistes - Pep Sau, un artista pluridisciplinari

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert