Feu i Gelis, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

10 [126] E Revista de Girona F núm. 241  març - abril  2007 E Crònica
Immigració i bones 
pràctiques a Olot
«Bones pràctiques en immigració a Catalunya», Olot, 20 d’octu-
bre de 2006, Auditori del Casal Marià. Organitzat pel Pla de Ciu-
tadania i Immigració de la Garrotxa, amb el suport de l’Ajunta-
ment d’Olot, del Consell Comarcal de la Garrotxa i de la Secreta-
ria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.
És molt probable que
davant de tanta incertesa i
manca de bon govern
Francesc Coll, bon conei-
xedor del món rural i
obrer, veient la poca dedi-
cació que els poders
governamentals prodiga-
ven a l’educació dels
infants, sobretot nenes, i a
l’evangelització dels fidels,
decidís fundar l’any 1856
una comunitat religiosa
per pal·liar aquest dèficits.
Així va néixer la Congre-
gació de Dominiques, que
aquest any celebra els seus
150 anys d’existència.
Al llarg d’aquest perío-
de es van fundar a la pro-
víncia de Girona divuit
escoles, quatre de les quals
encara funcionen: Anglès
(fundada el 1890), Salt
(1892), Pont Major (1894)
i Girona, a Sant Narcís
(1960). També han estat
presents a Sant Esteve d’en
Bas, Montagut, Santa Pau
i Mieres (tots quatre cen-
tres fundats el 1858), a les
Planes (1860), Aiguaviva
(1861), Camallera (1865),
Celrà (1872), Cadaqués
(1878), Amer (1884),
Tossa (1888), Castellfollit
(1890), Vallfogona (1895)
i Campdevànol (1933).
Actualment la congrega-
ció té obertes 142 cases,
repartides pels cinc conti-
nents.
Per commemorar l’ani-
versari, el 2006 van tenir
lloc diverses actuacions i
projectes en tots els centres
de dominiques, dirigides
als alumnes, professors,
pares i públic en general.
També s’han fet publica-
cions, festes i una concen-
tració multitudinària a
Montserrat el 2 de setem-
bre de 2006, sota el lema
«150 anys donant vida».
Cal valorar l’empresa
multinacional –en el sentit
més ampli de la paraula–
iniciada pel pare Coll i
continuada per les seves
seguidores a favor de l’edu-
cació i la convivència en
valors, actituds tan vigents
ara com fa 150 anys.  
M. Carme Domènech i Puig
tadania i immigració de la
Garrotxa amb el suport de
l’Ajuntament d’Olot, el
Consell Comarcal de la
Garrotxa i la Secretaria per
a la Immigració de la
Generalitat de Catalunya.
L’acte va aplegar prop
de dues-centes cinquanta
persones, amb l’objectiu
d’escoltar i debatre dotze
experiències d’arreu de
Catalunya centrades en
diferents àmbits de la immi-
gració i en la integració dels
nouvinguts. De tot plegat,
en vaig treure una conclusió
positiva, i és veure que tèc-
nics d’immigració, treballa-
dors socials, professionals de
l’educació i del món sanita-
ri, entre d’altres, posessin de
manifest els avenços impor-
tants que s’estan produint
en l’àmbit de la immigració
en general i en el de la inte-
gració social en particular.
Uns avenços lents, discrets,
moltes vegades només
coneguts per la gent que hi
treballa de manera directa o
que és objecte de la inter-
venció. En qualsevol cas,
canvis positius gràcies als
recursos que s’hi aboquen,
als tècnics que hi treballen i
a la ciutadania –immigrada
o no immigrada– que parti-
cipa del treball comunitari:
una estratègia fonamental
per avançar plegats en una
societat que des de tots els
punts de vista ha de ser més
sostenible.
Aquesta reflexió, sens
dubte esperançadora, con-
trasta amb els missatges que,
dia sí i l’altre també, ens
arriben pels diferents mit-
El passat 20 d’octubre es va
celebrar a Olot la primera
jornada de bones pràctiques
en immigració a Catalunya.
Unes jornades de «luxe»
organitzades pel Pla de ciu-
jans de comunicació: mis-
satges que, intencionada-
ment o no, posen l’accent
en el nombre de persones
que intenten arribar a
l’Estat amb pasteres, en el
nombre d’irregulars que hi
ha a Catalunya, el nombre
de menors que «ha d’aten-
dre l’Administració, el
nombre de problemes rela-
cionats amb la seguretat
ciutadana... De vegades
penso que la premsa, en la
qüestió de la immigració i
en tantes altres, presenta
una petita part de la realitat
–a vegades tal com és i de
vegades desvirtuada. I és a
partir d’aquesta informació
que els ciutadans acabem
construint en el nostre ima-
ginari col·lectiu fotografies
perfectament definides
–malgrat la imprecisió de
base– que funcionen com a
categories inqüestionables.
No m’estranya que encara
avui molts i moltes pensin
que amb la immigració no
hi ha res a fer, que sigui
impossible que uns i altres
ens puguem entendre, que
és inevitable el xoc de civi-
litzacions, etc.
La Jornada constava de
quatre blocs: «Gestió de la
diversitat: com s’organitzen
les administracions locals?»,
«Foment de la convivència:
accions de foment de la
convivència», «Gestió de
crisis: com gestionem situa-
cions de crisis?» i  «Igualtat
d’oportunitats: accions que
promoguin la igualtat
d’oportunitats».
Jordi Feu i Gelis


Immigració i bones pràctiques a Olot

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert