Domènech Moner, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

32 > revista de girona  289
La seva saviesa 
destacava, sobretot, en 
el camp de la cultura 
popular. Era una 
enciclopèdia vivent per 
explicar llegendes, 
esdeveniments 
pretèrits, acudits...
JOAN DOMÈNECH I MONER > TEXT
E
l darrer representant de la 
família, i que constituïa, 
ell sol, una autèntica ins-
titució, va ser Vicenç Este-
ban Darder, que ha mort 
fa poc, el 17 de setembre de 2014, als 84 
anys. Tossa ha quedat orfe d’una per-
sona sàvia, extravertida, amable, en-
tregada als altres sempre que feia falta. 
La seva saviesa destacava, sobretot, en 
el camp de la cultura popular. Era una 
enciclopèdia vivent per explicar lle-
gendes, esdeveniments pretèrits, acu-
dits, motius ancestrals, cantar cançons 
i recitar poesies. El seu cervell estava 
amarat d’història i d’esperit tossencs, 
tot i que, per ironies de la vida, no ha-
via nascut a Tossa, ara veurem per què.
En Vicenç era fill de Libori Esteban 
Maqueda i de Roser Darder Marquès. 
El pare era carabiner i, durant el temps 
que va estar destinat a Tossa, va conèi-
xer la que seria la seva esposa. Recent 
casats, va ser destinat al Masnou, al 
Maresme, i allà va néixer la primera 
filla, la Maria Esteban Darder, el dia 
16 de juliol de 1926, encara ara vivent. 
De Masnou va ser destinat a Calonge, i 
allà el matrimoni va tenir la parelleta: 
va néixer en Vicenç Esteban Darder, el 
ban passà a ser-ne el director. Hi treba-
llà fins que es va jubilar.
Ell vivia a la casa número 11 del car-
rer de Sant Pere, que era just el de sota i 
es tocava, d’esquena, amb el banc. L’im-
moble li havia deixat el seu oncle i padrí 
Pere Darder Marquès. Aquella casa era 
com un petit museu i arxiu. La gent la 
coneixia per can Pere Jan —el nom del 
besavi d’en Vicenç— i tenia l’aspecte de 
la típica casa de la gent de marina que 
vivia una mica del mar i una mica de la 
terra. Tothom era un xic pescador i un 
xic terrassà. Quan visitaves en Vicenç 
a casa seva et sorprenia una imponent 
premsa antiga de vi que senyorejava 
l’entrada. En els darrers temps, però, 
passava un poc desapercebuda perquè 
en Vicenç, xacrós ja per l’edat, evitava 
haver de desplaçar-se massa sovint i 
havia instal·lat al voltant seu, en aquell 
rebedor on feia vida, tot de prestatgeries 
amb llibres, papers, programes, solfes i 
un llarg etcètera. En Vicenç tenia totes 
les novetats editorials. Dotat d’una bon-
homia extraordinària, no gosava mai dir 
que no quan li proposaven l’adquisició 
d’alguna obra amb la qual podia impul-
sar el desplegament de la cultura catala-
na, i llibres i revistes i documents de tota 
nostre protagonista, el 20 de juny de 
1930. De Calonge van retornar un curt 
temps a Tossa, després van anar a Vi-
lamaniscle i, finalment, a Figueres. En 
esclatar la Guerra Civil, Libori Esteban 
va ser enviat al front i allà va morir. La 
família, llavors, procurà tornar a Tossa, 
prop dels seus, per trampejar la situa-
ció i trobar més ajudes. Des de llavors, 
en Vicenç ja no se’n va moure.
Els seus oficis
De jove, va treballar a la barberia que 
la família tenia, des del temps del seu 
avi, al carrer de Sant Elm, prop de l’es-
glésia. Un seu oncle, que portava l’es-
tabliment, feia alhora de corresponsal 
de banca. Amb el temps, el local de la 
barberia, renovat, es convertí en su-
cursal del Banc Central, i Vicenç Este-
La família Darder és una nissaga amb profundes arrels a Tossa que arrenquen de més de vuit-cents 
anys enrere. Ha tingut un pes específic en el desplegament de la vila en molts àmbits, la majoria de 
caràcter musical o cultural en sentit ampli.
Vicenç Esteban Darder, enciclopèdia vivent 
de la cultura popular de Tossa de Mar
biografia
Un tossenc 
de soca-rel 
revista de girona  289 > 33
Dotat d’una bonhomia 
extraordinària, no 
gosava mai dir que no 
quan li proposaven 
l’adquisició d’alguna 
obra amb la qual 
podia impulsar el 
desplegament de la 
cultura catalana
mena s’apilonaven en ordenat desordre 
(!) damunt cadires, taules i altres mobles 
l’existència dels quals només s’intuïa 
com a element de suport. Fer la xerra-
da amb en Vicenç, en aquell ambient i 
sense pressa, impactava. En un sofà que 
tenia relativament pròxim hi guardava 
tot l’arxiu familiar de solfes. La família 
Darder havia constituït una institució 
musical a Tossa. Val la pena fer una re-
passada a la seva nissaga i demostrar el 
perquè d’aquesta activitat molt impor-
tant en determinats moments.
Els avantpassats
El besavi matern de Vicenç Esteban va 
ser Pere Darder, conegut, com hem dit, 
com a Pere Jan, que alternava la feina 
de serraller amb la de terrassà i que era 
un reconegut capdanser del contrapàs. 
S’havia casat amb Antònia Rita Dellun-
der i Juher, coneguda com a na Tona 
Rita, una dona de tremp, treballadora, 
enèrgica, que tot i ser de casa modesta 
havia aconseguit saber llegir i escriure, 
cosa no gaire habitual en aquells temps. 
I és que, ja des de petita, s’havia hagut 
d’espavilar perquè la família havia que-
dat sense el cap de casa, el mariner Joan 
Dellonder, el qual, com tants petits he-
rois d’aquella època de la marina vuit-
centista catalana, havia mort en un nau-
fragi, davant les costes de Florida, devo-
rat —segons s’explica— pels cocodrils. 
La vídua, Rita Juher, i la filla, l’esmentada 
Antònia Rita, van haver d’obrir-se camí 
com van poder. Acostumada a fer se-
guir moltes coses, quan va estar casada 
amb Pere Darder l’Antònia Rita també 
va complementar els ingressos del marit 
portant una dispesa per la qual van pas-
sar diversos estadants, un d’ells el músic 
de Castelló d’Empúries Narcís Frigola 
Fajula (1842-1892?). Frigola, un home 
llavors d’uns quaranta anys, pertanyent 
a una família de gran tradició i presti-
gi musicals, —amb organistes, mestres 
de capella, violinistes, compositors, di-
rectors d’orquestra, etc.— devia haver 
vingut cap a la Costa Brava sud atret pel 
desplegament econòmic que havia pro-
porcionat la indústria naval i la del suro. 
A Tossa va començar donant lliçons 
particulars de música i, segons sembla, 
fou organista de la parròquia i va estar 
un temps contractat per l’Ajuntament 
per impartir ensenyament musical a la 
mainada. En moments de lleure, i per 
compensar el bon tracte dels dispesers, 
també va ensenyar música als fills de la 
família Darder Dellonder. En efecte, Pere 
Darder i Antònia Rita Dellunder havien 
tingut cinc fills: en Josep (l’hereu), en 
Vicenç, en Narcís, l’Enriqueta (que es va 
casar amb el taper Jaume Mont el 1876 i 
>> Vicenç Esteban Darder 
(Calonge, 1930 - Tossa, 2014).
34 > revista de girona  289
biografia VICENÇ ESTEBAN DARDER
La seva veu timbrada 
destacava a l’arribada 
del Pelegrí, l’endemà 
de sant Sebastià, quan, 
a la porta de l’ermita 
dels Socors, llegia 
el salconduit amb la 
frase definitiva: «S’ha 
complert el vot»
a principi del segle xx va anar a viure a 
Extremadura, junt amb altra gent de la 
vila, per fer funcionar allà una fàbrica de 
suro de l’empresari tossenc Torrelles) i la 
Carmeta, que també es va casar amb un 
taper, Eusebi Moré Puig, el 1868, i, poste-
riorment, van anar a viure a Sant Feliu de 
Guíxols. Josep Darder Dellonder va arri-
bar a tocar la tenora. Vicenç Darder De-
llonder, el violí i la flauta, i componia tan 
seriosament que diuen que ningú volia 
tocar la seva música perquè era difícil. 
Narcís Darder Dellonder (1861-1934) 
fou el més actiu i prolífic. Tocava tota 
mena d’instruments, i el 1920 va fundar 
a Tossa una Escola de Música. Als anys 
trenta va crear l’anomenada Orquestra 
dels Petits, dirigida, després, pel seu fill 
Joan Darder Oliver, i encara, més tard, 
l’orquestra Mon-llor Jazz, amb els seus 
deixebles, alguns dels quals, passada 
la guerra, es van reagrupar per formar, 
l’any 1944, l’orquestra Turissa, que va 
durar fins al 1957.
Deixeble de Brosa
L’esmentat Vicenç Darder Dellonder, 
que es va casar amb Maria Marquès 
Camps, va ser l’avi de Vicenç Esteban 
Darder. Els gens devien fer el seu paper. 
En Vicenç, el que ara ens ha deixat, tam-
poc fou una excepció dins d’aquesta nis-
saga musical. Alguna nota devia apren-
dre dels seus familiars, però, sobretot, 
de petit, va rebre lliçons d’Antoni Brosa 
Vives, destacat violinista (la Canonja, 
Tarragona, 1896 – Londres, 1979), que 
passava llargues temporades a Tossa 
junt amb la seva família, població que, 
en aquells temps, pel fet de ser punt de 
trobada de molts estrangers, li servia de 
pont de contacte amb Anglaterra, gràci-
es, a més, a l’amistat que mantenia amb 
Robert Gerard (Valls, 1896 – Cambridge, 
1970) i amb Josep Ricard i Matas (Bar-
celona, 1893-1978). Així, doncs, Vicenç 
Esteban tenia, també, formació musical 
i això explica la seva dedicació al cant 
formant part de la Coral Tossenca. La 
seva veu timbrada destacava, també, a 
l’arribada del Pelegrí, l’endemà de sant 
Sebastià, quan, a la porta de l’ermita 
dels Socors, llegia el salconduit amb la 
frase definitiva: «S’ha complert el vot». 
Ell mateix, a continuació, iniciava el cant 
dels Goigs del Pelegrí: «Ja s’ha complert 
el vot dels avis / i han perfumat tots els 
radís blau» i de «Babel de les Arts». 
En l’exercici d’aquest càrrec passà per 
algun mal tràngol, sobretot quan tin-
gué lloc el robatori d’obres destacades 
de la col·lecció i hagué de moure tots 
els ressorts per recuperar les pintures 
sostretes. Afortunadament, aconseguí 
recuperar-les. Cessà de director l’any 
2008. Va ser, també, fundador i director 
del grup de teatre Xixanet, l’activitat 
del quan va ser molt notòria entre 1970 
i 1980. El 1982 va participar en la fun-
dació del Centre d’Estudis Tossencs, 
entitat que, darrerament, encara presi-
dia. El 1983 va ser dels interessats en la 
història que van contribuir a fundar el 
Centre d’Estudis Selvatans, una entitat 
similar a la tossenca però amb un àm-
bit comarcal i, per tant, més ampli.
Ens ha deixat un erudit
Fins a l’últim moment exercí d’erudit 
local i fou un referent per a qui volia 
saber coses de Tossa. Als darrers temps 
es movia amb molta dificultat. Pujar 
l’escala per anar a dormir li era un cal-
vari. Per això feia tota la vida que podia 
a la planta baixa i convertia l’entrada 
de la casa en un rebedor on atenia els 
amics que, ara un, ara l’altre, s’anaven 
succeint per donar-li conversa i man-
tenir-li la il·lusió de viure. Però un dia 
o l’altre la naturalesa debilitada havia 
d’acabar fallant. Va morir solter i sense 
descendència directa. Fou acomiadat 
amb molta assistència d’amics a les 
cinc de la tarda del dia 18 de setembre 
i va ser enterrat al nínxol familiar, a la 
part antiga del cementiri municipal, 
aquella necròpolis curiosa que està 
enganxada, pràcticament, a l’estació 
d’autobusos, al costat de la qual, tam-
bé, hi han construït el tanatori. El vi-
sitant que recorre les instal·lacions va 
passant davant les taquilles dels ser-
veis de transport i va llegint les succes-
sives destinacions: Lloret, Girona, Bar-
celona... I, de cop, gira la cantonada i 
es troba amb un rètol: tanatori. És, de 
fet, el punt d’arrencada del viatge final. 
Aquest acudit li hauria fet gràcia, a en 
Vicenç. L’hi dedico com a pinzellada 
final d’aquest reportatge sobre la seva 
vida, al servei de Tossa i de la cultura.
Joan Domènech i Moner 
és historiador.
camins...». A les misses solemnes, tam-
bé la seva veu destacava entre els com-
ponents del cor parroquial. El dia de les 
seves exèquies, mentre estava encara de 
cos present, va ser emocionant escoltar 
la seva veu, en un moment de la mis-
sa, cantant «El noi de la mare». Algú va 
aprofitar, encertadament, una gravació 
que havia deixat feta. També havia for-
mat part dels Amics de la Música.
Membre actiu de la vila
En Vicenç, però, va fer moltes coses 
més que cantar. Va estar involucrat 
en els moviments culturals i socials 
destinats a divulgar el nom Tossa. Va 
ser membre, per exemple, del Centre 
d’Iniciatives i Turisme. El 1966 fou no-
menat director del Museu Municipal 
de Tossa, una institució carismàtica 
que recull el record, sobretot, de l’èpo-
ca dels Marc Chagall i companyia, en 
què es parlava de la vila com de «pa-
>> Eva Pinyol i David Moré 
han compilat les llegendes i 
tradicions de Tossa que 
explicava Vicenç Esteban.


Biografia - Un tossenc de soca-rel

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert