Càmara, Maribel

González, Ferran

Puig, Daniel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El Ripollés, 
muntanyenc, 
forestal i fluvial 
MARIBEL CÁMARA 
FERRAN GONZÁLEZ 
DANIEL PUIG 
E n aquesl arlicie pretenem 
donar una idea general del medi nalu-
rai a la comarca del Ripoilés, destacan! 
els elements mes interessants i pecu-
liars que el componen, pero sobretol 
incidint en els efectes negatius que 
Tactivitat humana comporía, íent 
esment deis indrets on aquesta activi-
tat es manifesta especialmenl. 
Així, micialmenl parlarem deis 
espais supraforestals —només presents 
a la capQalera del Ter-Freser—, conti-
nuarem amb les grans zones forestáis 
que es distribueixen per iota la comarca 
i, en darrer terme, farem referencia al 
medí fluvial, des que els rius neixen fins 
que surten deis límits de la comarca. En 
cadascun d'aquests grans grups de sis-
temes naturals Iractarem, no cal dir-ho, 
la problemática medioambiental que 
n'aiecta. 
Els espais supraforestals 
Sota aquesta denominado gené-
rica considerarem les árees compreses 
mes enllá de l'área situada per damunt 
del límit superior del bosc i que es cor-
responen, a grans trets, amb lestatge 
sutialpí I alpí. Aquest límit és molt difícil 
d'establir per diverses raons, algunos 
d'elles nalurals (microclimes i illes subal-
pines) i altres per influencia antrópica ^ 
(ramaderia, explotació de la part supe- g 
rior del bosc,.,.). Peí que fa a les condi- 2 
cíons dimátiques, aqüestes venen ^ 
delinides básicament per ¡es baixes 
temperatures. Altres factors rellevants Lestació d'esqui de Vallter ha causal grans destrosses ais prats subalpins i alpins de la valí del Ter. 
Revista de Cirona Nuní, 1 .'SS gensr - letiier 1990 67 
V) 
L'excessiva explotació 
forestal a l'alta 
muntanya provoca 
que moltes especies 
animáis es trobin en 
perill o en una fase 
de greu repressió per 
efectes de la 
desaparició deis seus 
habitáis naturals i. a 
la dreta, la valí de 
Coma de Vaca (des 
del coll de la 
Marrana) constitueix 
un magnífic exemple 
del que és la fauna i 
la flora a les árees 
supraforestals. 
son un esliu curt, un vent insistent i 
intens i la persistencia de la neu, la qual 
cosa determina una acció periglactal 
sobre el paisaíge, ja modelaí per l'acció 
de les ge le res en roques pre-
cambrianes i paleozoiques. 
En aquesta zona hi trobem una 
vegelació herbecía d'aparenga uni-
forme pero que en realitat descriu un 
mosaic de peiites comunitats que ocu-
pen diversos substrats (gneíslics, 
esquistosos, carbonaíats) i micrcclimes 
delerminats per la isolació, el relleu, les 
condicions d'humitat o la intensital del 
vent. Altres formacions vegetáis també 
característiques d'aquestes zones son 
les aue apareixen en indrels especiáis 
com ara son les mulleres, les íarteres 
(vegetado glareícola), les escletxes de 
les roques {vegetació rupícola), les con-
gestes, les comunitats aquátiques, i les 
que s'agrupen íormaní matolls i landes. 
La fauna vertebrada és represen-
tada per animáis adaptats a aqüestes 
condicions mes extremes, amb poquís-
simes especies que hi romanen tot 
l'any. Esmentem, pero, la perdiu blanca 
(Lagopus mutus). I'ermini {Mustela ermi-
nea). la marmota [Marmota marmota) i 
el pardal d'ala blanca {MontlfringiHa 
nivalls). Altres, com ara l'isard (Rupica-
pra rupicapra), el grasset de muntanya 
(Aníhus spinoletía). el corriol plt-roig 
(Eudromias morinellus) o el cólit gris 
(Oenanthe oenanthe). només hi viuen 
durant l'estiu. 
— Problemática general: 
Aquesta área es veu especialment 
afectada per lactivitat derivada de les 
estacions d'esqui, ['afluencia de tunstes, 
el motorisme de muntanya i rexplotació 
ramadera. que provoca un alta concen-
tració de les especies vegetáis que el 
bestiar rebutja i fema les praderies 
d'una manera indiscriminada. Tots 
aquests factors afavoreixen d'una 
manera mes o menys intensa l'eíecte 
erosiu que. per les condicions climáti-
ques abans esmentades, ja és prou 
important en aqüestes zones. 
Val! de fíibes 
Com a indrets d'especial interés 
esmentem en primer lloc el sector coma 
de lEmbut-Puigmal, caracteritzat per 
ser uns paratges de gran diversitat 
vegetal condicionats per les importanls 
diferencies de substrats i onentacions 
que presenten, ultra ser un exemple de 
circulació cárstica. A nivell faunístic 
podem destacar la presencia de I'ermini 
i la d'una important població de perdiu 
blanca, malgrat l'afluéncia de turistes i 
motoristes que sovintegen arreu. Si bé 
sembla que aquest sector podrá dispo-
sar en un futur no llunyá d'un cert grau 
de protecció. cal alertar de l'amenaga 
que representarla una possible amplia-
do de l'estació d'esqui de Nuria. Un 
altre indret a destacar és el de coma de 
'v/aca-Coma de Freser que. juntament 
amb els pies de la capqalera, son de 
gran interés botánic i faunístic al marge 
ja d'ésser un bon exemple de mode-
latge glacial. 
Valí de Camprodon 
Aquesta valí es caracteritza per pre-
sentar unes condicions d'humitat más 
elevados que les de Pibes, donada la 
seva proximitat a la Mediterránia. Cal fer 
esment també del paisatge escolpit per 
les geleres i que han donat lloc a diver-
sos Ciros i valls glaciars, les quals son 
les mes orientáis del vessant sud deis 
Pirineus, Aixi son coneguts els circs de 
Morens, dUII de Ten Concrós i coma 
Armada, tots ells ocupáis per pastures 
alpinos. Peí que fa a la fauna, hi trobem 
una interessant població de perdiu 
blanca i de marmota, i fins i tot s'hi ha 
observat el corrió! pit-roig. Talment com 
a la valí de Ribes, les amenaces venen 
de la possible ampliado de l'estació 
68 Revista de Cirona Kiini. I SS eener - febref 1990 
d'esquí de Vallter 2000, del motorisme 
de munlanya i d'una desmesurada 
afluencia íurística. 
Donades les especiáis caracterísl • 
ques naturals d'aqüestes valls i la seva 
gran extensió, ióra acón sel lable 
['estricta preservació de tot aquesl 
sector. 
Els espais forestáis 
El Ripollés presenta grari diversitat 
de comunitats forestáis que s'esíenen 
des de! límit superior on es desenvolupa 
el bosc de pi negre i les avetoses lins 
a les vernedes de les riberes mes 
baixes, passant per les diverses asso-
ciacions de fagedes (amb joliu. amb 
boix. amb heHebor verd, amb geraní 
nodos,...) que ocupen les obagues mes 
humides juntament amb els roures 
pénols. Tampoc cal oblidar les rouredes 
de roure de fulla ampia, a mes de les 
freixenedes i les piriedes humides de pi 
roig. Els vessants assolellats son ocu-
pats per rouredes de roure martinenc, 
alzinar muntanyenc i les pinedos secun-
darles de pi roig. Totes aqüestes espe-
cies sovint formen boscos mixtos. 
Aqüestes formacions vegelals aixo-
pluguen una gran diversitat de verte-
brats, com l'isard, que sovinteja 
qualsevol mena de bosc. el cérvol (Cer-
vus elaphus) en determinados pinedes 
de pi roig. la dama {Dama dama) i fins 
I tot el cabirol {Capreolus capreolus). 
Entre els ocells destaquem, com a mes 
espectaculars, el mussol pirinenc 
{Aegolius funereus), el gall salvatge 
{Tetrao urogallus). el picot negre (Dryo-
copus maríius) i laligot vesper {Pernis 
apivorus). 
— Problemática general: 
Tots els boscos npollesos suporten 
una explotado forestal important i mol-
tes vegades excessiva. la qual darrera-
ment es veu agreujada per la utiiització 
de maquinaria pesant. Aixó comporta 
la proliferació de pistes amb la conse-
qüent facilitado d'accessos a visitants 
moltes vegades poc respectuosos amb 
l'entorn, i que deriva inictalment en una 
important acumulació de deixalles i, en 
ocasions incendis (aquest és el cas de 
la pista de Fontalba), Altres vegades 
l'expansió de determinats nuclis turístics 
ha amenagat alguns boscos fins fer-los 
desaparéixer per complet sota els efec-
tes urbanístics. 
La tendencia a repoblar amb ater-
rassament algunes pastures ha provo-
cat pro ble mes d'erosió amb la 
conseqüent destrucció i difícil recupe-
rado deis prats. Aixó s'ha donat, per 
exemple, al puig Sistre i a molls racons 
"^-«íáP'-
pt-v •,';é^:,, »%^:, , . . .^^i i 
"S 
•^ K >:/ 
3D 
> 
La valí de Nuria (des del cim del Nou Creus) amb el 
Puigmal al fons, constitueix una de les árees amb mes 
pressió turística de la comarca del Ripollés. 
del municipi de Vilallonga de Ter En 
altres indrets, com ara Espinavell o Saní 
Antoni de Camprodon, aqüestes repo-
blacions s'han fet amb especies exóti-
ques i eslranyes. 
Peí que fa a la fauna vertebrada, 
aquesta es veu en molts casos segre-
gada per la multitud de fils espinosos 
—que sovint no teñen ni un pas per 
travessar-los— que ressegueixen els 
límits deis municipis i els terrenys parti-
cülars. tant en l'espai forestal com en el 
supraíorestal. Aquesta mena de tan-
ques barren el pas ais grans herbivors, 
i es dona fins i fot el cas d'accidents per 
xoc en fugir atemontzat qualsevol 
d'aquests animáis pe! pas d'un moto-
rista, cagador o qualsevol altre element 
que el pertorbi. 
Ultra la degradació que suposa 
pels boscos lexcessiva explotació de 
l'estrat arbori, el sotabosc també es veu 
en moltes ocasions afectat per les estas-
sades indiscnminades i lacció de tota 
mena de visitants {boletaires, cagadors, 
motoristes) i, ádhuc, de la ramadena. 
Fins i tot, i de manera paradoxal, en 
alguns boscos s'han fel talladas i s'han 
deixat els troncs sense recollir, amb el 
conseqüent espoli i malversació deis 
recursos, aquesi és el lamentable cas 
de l'antic bosc a la falda del roca 
Colom. 
Medís fluvials 
Les especiáis característiques oro-
gráfiques del Ripollés fan que sigui una 
comarca amb nombrosos cursos 
d'aigua. Aquests van des deis torrents 
I riereis acabáis de néixer a l'alta mun-
tanya fins a rius tan importants com el 
Freser i el Ter També trobem un embas-
samenl de dimensions considerables a 
la zona de cal Gaí, dins el municipi de 
Sant Joan de les Abadesses. i alguns 
Els boscos del 
Ripollés pateixen 
greus problemes per 
la desmesurada 
proliferació de pistes 
forestáis i per una 
explotació 
desmesurada 
(estassades, 
boleíaires...). 
Revista de Cirona NürTi. 158 gener - lehrer 1990 6 9 
.a 
ÁREA O ESPAI CARACTERÍSTIQUES 
CapQaiera del Paisalge excepcional. 
T e r - F r e s e r GecToriolog.a glacial. 
(espai Gran riquesa biológica 
supraioresial) 
Soscos (en 
general} 
Bosc de Pibes Pineda de pi roig amo 
presencia de gall salvalge 
i altres especies de gran 
inierés. 
Baga de 
Queras 
Fageca de 
Sanl Ainang 
Monlgrony 
Rasos de 
Tuoau 
Riu Freser 
Riu Ter 
Bosc de iaig i avel arrib pi 
negre a la parí suoerior. 
Presencia de gail salvatge 
i adra fauna boreal, 
Fageda d 'excepc iona l 
r iquesa launís ' ica en 
procés de recuperado. 
Cmgleres ideáis pee a la 
nid:licació de rapinyaires, 
Hivernada de pela-roques. 
Flora i iauna de gran 
miares. 
Gran polencial biológic. 
Interessants verneces. 
Presenta rúnic aiguamoll 
del ñ ipo l lés anib les 
especies caraclerísliques 
d'aquest hábital. 
PR0BLE\.1ATiCA 
• Pisles d'esqui i les seves 
possibles ampliacions. 
• Motorisme. 
• Pressió lurística. 
• Filats espinosos. 
• Pisles forestáis 
• Explotado desmesu'ada 
(estassades, boletaires, etc.), 
• Explotado amb maquinaria 
pesanl 
• P:5la toresla: excessivament 
transitada. 
• Presstó turística. 
• Pressió turística. 
• Peri:| de "regulado". 
Eslassades del sotabosc, 
Pista foreslal. 
Cacera 
Invasió per escalacors, 
Tjrisme. 
Erosió important afavorida 
per la pista 'oreslal. 
Cacera. 
Boletaires. 
Molonsne, 
Ganalitzacions prácticament 
des del seu naixement 
Aboc;aT>enls industriáis a 
partir de Pibes de Freser, 
que s'agreugen ooc abans 
de Ripoli. 
Deslorestació deis boscos de 
ribera, 
Centráis eléctriques. 
Canal i lzac ions de íes 
voreres. 
I i rpor lan l coniam'nació 
industrial a partir de Ripoil 
Exiracció d srids. 
Eliminactó de les vernedes 
Centráis eléctriques. 
Cacera inoiscnminaoa d aus 
aquáiiques. 
.Abocadors. 
Ilacs artificiáis com el de Nuria, pía den 
Plata i ia bassa de Pardines. Els cursos 
d'aigua están resseguils per vegetació 
de ribera, formada fonamentalmenl per 
vernedes acompanyades dbmedes. 
salzedes i pollancredes, que amaguen 
flors tan especlaculars com el llin de 
neu [Gatanthus nivalis) o el Iliri groe {Iris 
pseudacorus). A les zones mes estanya-
des es troben també importants pobla-
ments de bogars i llenties d'aigua. 
El poblament animal depén direc-
tament de les condicions físico-
químiques del riu. Així en les zones en 
qué l'aigua és freda i hi ha prou oxigen 
es troben especies com la Iruila de riu 
{Salmo trutta fano). la granoia roja {Rana 
lempofaria), el tritó pinnenc (Euproctus 
asper), la cuereta torrenlera {Motacilla 
cinérea) o la mussaranya d'aigua 
{Neomys fodiens). Mes avall. la pobla-
do piscícola es diversifica; hi viuen els 
barbs (Barbus sp.), sempre abundants 
en qualsevol riera d'aigües netes i tem-
peratura no gaire freda, la trulla are de 
Sant f'vlartí {Salmo gairdnerí). bagres 
(Leucisciis cephalus) i. actualmenl, una 
notable densitat de carpes {Ciprinus 
carpió). També hi abunda la granota 
verda {Rana perezi). la serp d'aigua 
[Natrix sp.). la rata d'aigua {Arvicoia 
sápidas), el blauet {Alcedo attliis), la 
merla d'aigua [Cinclus cinclus). i grans 
poblamenis de gavia argenlat de potes 
grogues {Larus cachinnans). Dins 
d'aquest grup de sistemes naiurals cal 
fer esment especial a la bassa de cal 
Gat, que és rúnic exempled'aiguamoll 
de la comarca i on es desenvolupa una 
extensa verneda. habitada per especies 
Iligades al medí aquátic com els bernats 
Les fagedes 
constitueixen una de 
les grans riqueses 
botániques de la 
comarca. Les 
eslassades de 
sotabosc i l'excés de 
pistes forestáis en 
fan perillar, péró; el 
seu equilibri i, a la 
dreta, la peculiar 
orografía del Ripollés 
fa que siguí una 
comarca amb 
nombrosos cursos 
d'aigua, des deis 
torrents i rierols 
acabats de néixer a 
falla muntanya fins a 
rius tan importants 
com el Freser o el 
Ter. 
70 Revista de Girona M,iivi 1 ^S gerier - febre*" 1990 
i,;<fB¿^ 
. -.¿¿Ei^ 
Els isards (Rupicapra rupicapra) freqüenlen 
encara en bon nombre els prats subalpins i els 
boscos de la comarca. 
"• i 
El corriol pít-roig (Eudromias monneiius) 
constitueix una de les aus mes característiques i 
emblemáliques de la comarca del Ripollés. 
pescaires {Árdea cinérea), el anees coll-
verd (Anas pla(yrliynchos), els cabus-
sets {Tacfiybaptus ruficollis), les polles 
d'aigua {Gallinula chioropus), el rascle 
{Rallus aquaticus], la xivitona {Actitis 
hypoleucos). les cuereles {Moiaciila sp.), 
la merla d'aigua i la presencia ocasio-
nal del xarxet (Anas crecca), l'ánec gri-
set [Anas strepera), el martinel de mi 
[Nycticorax nycticorax) i loca riallera 
[Anser atbiírons). entre moüesallres. La 
llúdnga {Luttra luttra), que amb uns 
mínims de profecció podría colonitzar 
qualsevol Iram de riu —i que lins fa 
pocs anys es Irobava en alguns lorrents 
de la comarca—, actualmenl no ha 
estat detectada la seva presencia amb 
seguretat en cap lloc, 
— Problemática general: 
El principal deis problemes que 
afecten els medis aquátics o fluvials és 
la poHució de les aigües, que ja 
comenga en els trams superiors per rao 
de l'abücament directo de residus ais 
corrents i en nuchs turislics i de torta 
pressió humana com les pistes d esquí. 
També en aqüestes iones el bestiar 
doméstic que pastura produeix local-
ment un cert grau d'euirofització. Pero 
és a partir de les zones habilades on 
l'abocament de les aigües negree d'ori-
gen doméstic. de les granges i indus-
triáis, produeixen un efecte torga mes 
greu i que es fa molí notable al Freser. 
a raleada de Ripoll.on prácticament no 
hi ha'vida, L'aigua deis rius s'ha (et ser-
vir des de ben antic per al luncionament 
de les fabriques i les centráis eléctri-
ques. i és per aquest motiu que hi ha 
moltes rescloses que la recullen i la 
canalitzen. Aixó ha esdevingut un pro-
blema importan! ja que molts trams de 
riu es veuen habitualment dessecats 
per tal d'alimentar els cañáis. Aixó es 
fa especialmeni palés al riu Freser, a 
partir del terme de Queralbs. 
La vegelació de ribera, que en altre 
temps devia formar un bosc continu al 
• " * ^ ' • ^ • 
llarg deis rius, actualment es troba bas-
tant malmesa i reduída per les anome-
nades «neíeges c/e rius». les 
canalitzacions, les extraccions de sor-
res i l'expansió deis conreus. Les <-nele-
ges de rius» consisteixen en estassar 
tota la vegetació de ribera, amb la con-
vicció d'així evitar les inundacions. En 
realital alió que mes safavoreix amb 
aqüestes actuacionsés I'efecte impac-
tant de l'aigua i i'augment de t'erosió, 
Aixó és el que ha passat amb les cana-
litzacions deis rius que s'han fet després 
de les darreres inundacions, i que en 
alguns casos ajudaran a amplificar 
l'acció erosiva en augmentar l'energia 
de l'aigua i disminuir l'efecte de fre de 
la vegetació i l'amplada del Hit. 
Un aílre problema important que en 
aqueste moments pot afectar els cateáis 
deis nostres rius en la seva capgalera 
és el seguit de projectes a tol el Pirineu 
per construir minicenirals eléctriques 
que canalitzaran i assecaran molts lor-
rents a Catalunya. Al Ripollés ja funcio-
nen oes de fa temps les centráis de 
Queralbs. Tregurá, etc., encara que n'hi 
ha en estudi a Molió, Setcases i Serral. 
Maribel Cámara, Ferran González i Daniel Puig 
iii,v,i-'n~ di:' GCDEINA-F-íir.rilli;'-; 
Tot i que fins no fa 
pas massa el 
Ripollés ha resta! al 
marge de la 
destrucció que ha 
afectai moltes árees 
del litoral caíala, el 
turisme desordena! i 
excessiu sembla 
haver arriba! també 
fins ais cims mes 
enlairals de la 
comarca. A la imatge 
observeu el pie de 
rinfern i els cims 
adjacents, vistos des 
del Nou Creus. 
Revista de C i rona Ni;i i l I ^3 geiier 'ÍV.-^WÍ 1 ' )91) 7 1 


El ripollès muntanyenc, forestal i fluvial

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert