Nolla, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EXCAVACIONS 
ARQUEOLOGIQUES 
A GIRONA: 
SONDATGES 
I TROBALLES 
A LA PLACA DE 
SANT DOMENEC 
El primer intent sistematic d'estudiar cien-
l í f icament el recinte de Girona fcu crganitzat" 
per rinstitut d'Estudis Cat-alans i el porta en 
davant en J, de C. Serra i Ráfols qui d'ales-
hcres enea, es preocupa amb ccnstáncia deis 
prcblemes que presentava el perimetre em-
murallat (1). 
Una de les tasques empreses fou la d'ex-
cavar a peu de muralla sempre que era possible 
per a poder-ne estudiar els basaments, Els re-
sultáis foren prou importants car es desccbri-
ren coses inscspitades fins aquell moment (2), 
Un deis sectcrs estudiats l^ cu el de la pL^ca 
de Sant Dcménec, paríicularment la zona 
Nord, i el paíi de l'antic convent de la Sagra-
da Familia, en s'cbriren, ais peus de les f c r t i -
ficacions, Margues trinxeres amb magnifics re-
sultáis; efactivament, primer sota el paviment 
del pe; i t carrer que comunica la placa de Sant 
Doménec amb el carrer d'Alemanys, se seguía 
sense problemas el basament de la muralla que 
venia de l'Est (de la torre del Telégraf davant 
de la Gironslla) i, en acabar, formava una cu-
riosa porta, mci t ben defensada i especialment 
complicada, que fcu anomenada Rufina per la 
llarga tradició que aquest ncm tenia en aquell 
sectcr (3), 
Aquesta porta, una de les tres que conei-
xem del municipi rema (4), és avui dia única-
ment visible en planta en trobar-se una part a 
Tinterior de l'antiga rectoría de la Catedral que 
iorma un deis límits d'aquell pet i t passatga, i 
l'altra arrasada a nivell de ronaments, es troba 
per sota Tactual paviment i per tant és del tot 
impcssible de veure-!a. 
Malgrat ic t , els Ireballs menats per en 
Serra i Ráfds clarif iquen forca bé l'estructura 
general de la porta: un:i torre quadrangular 
(rectangular), ben visible i molt bsn conserva-
da, avancada i la direcció natural de la muralla 
que venia de l'Est i que de íet, es ficava dins 
de l'angle interior de la tcrre, formen una do-
ble porta, cberta, primerament a l'Est i amb 
una ampiada máxima aproximada de 2'10 m., 
i després al Sud i ja entrant dins de la ciutat, 
amb una ampiada, ara, de 2 m. La forma, en 
i'--'] Aquest trebatl forma part d'un conjunt de p u -
blicacions l'obiecte de les quals és anar donant a co-
néixer el material arqueológic i les troba 11 es tetes a 
Girona a Iravés deis anys i que moltes vegades la mo-
déslia deis resultáis ha d i f icu l ta t la seva publ icado. M a l -
grat tot , creiem, que el seu estudí és ¡nteressant i com-
plementa la visió sobre alguns aspecles de la historia de 
l 'antic munic ip i roma. Serveixin aqüestes ratlles d 'humi l 
homenatge a En Miquel Oliva, a En Francesc Riuró i a 
tota la gent del Servei d'tnvestigacions Arqueológiques 
que amb inf in i ta paciencia han anat recollmt f ragmtnts 
cerámics procedents de mil ¡loes diferents, han vigi iat 
amb admirable contmui ta t les obres fetes a la c iuta l 
vella, i han cxcavat, sempre que ha estat possible, e.i 
aquell sector, aprot i tanl un enderroc, una obra de pa-
vimonlació o qualsevulgj al lra ocasió. 
t»er 
Josep M.^ NOLLA 
( t | La figura d'En J. de C. Serra i Ráfols i la tasca 
que me.iá a Girona podeu veure-la reflectida a J. M." 
NCLLA, Serra i Ráfols i el concixement científ ic de 
l 'antiga Gciunca, a Revirta de Girona, S4, 1978, pagines 
2 5 7 - 2 6 3 . 
| 2 | Entre al I res coses recordem la descoberta del 
basament roma de la torre del Telégraf, la reut i l i tzació 
d'elements arquitectónics durant la construcció de les 
muralles romanes lardanes, en aquest mateix sector, la 
independencia de les fort i f icacions de la torre Gironella 
respecte el perimetre emmural lal de la c iutat . etc. 
(3) Sobre aquest nom i la seva continuVtat podeu 
ve j re : J. de C. SERRA I RÁFOLS, Les muralles ibériques 
i romanes ce Girona, a Anuari de l ' lns t i tu t d'Estudis 
Catalán:, M C M X X V I l - M C M X X X I , pág. 72, nota i . 
(•t) Les abres dues es Iroben a Sobreportes, per-
lL'clame,-ii visible |porta Nord l i a l ' inici del carrer de 
la Forca a l 'antiga placa del Correu Vel l , enderrocada 
l'any 1857. 
367 
P L A C A 
D E 
5 A N T D O M É I S I E C 
5 M , 
Figura 1. - Planta, segons 
Seira i Rálols. de ¡a Porta 
Rutina. 1. Torre rectangular 
encarregada de la defensa. 
2. Entrada. 3. Siluació de 
l'actual carrer. 
3 
[ — — -
v^^'^—^—1 
t M 
B/ \NQUETA 
10.25M. 
VV-^ci^r' -^^  ' " " 
1M. 
^—-^ ^ 
\M 
2 
1 
4 
Figura 2. - Croquis amb la planta de la trinxera oberta l'any 1S71 al peu de la muralla. 
1 (núm. gros) fóssat. 1. Pagana edifici de LES ALIGUES. 2) Muralla. 3) Passatge que 
comunica la plaga de Sanl Doménec amb el carrer d'Alemanys. 4) Plaga de St. Doméiec. 
angle rec te , era espec ia lmen t ad ien t per a una 
fác i l de fensa , en canvi m o l t poc ind icada per a 
fac i l i t a r Ten l rada i sor l ida de veh ic les . Les mar-
ques deis bo tons me ta I lies de les rodes deis 
carros, cb l i ga ts a man icb res fo rcades, son en-
cara ben v is ib les sobre a lguns del carreus de 
pedra sorrenca del branca l de la por ta (5) . 
i'j) Solírf lü Porta Rufina podeu consultar: SERRA 
I RÁFOLS, Les muraller..., c i t a l , pág. 76 , f ig. 117; ID., 
Fl recinto antiguo de Gerona, a Archivo Espafiol de Ar-
queología, ^ 7 , 19-12, pag¡=. 123-126, i fig. 22 
A q u e s t és, sens d u b t e , el d e s c c b r i m e n t mes 
i m p o r l a n t f e t en aquest sector , pero d u r a n t 
l 'excavació es recupera ren mate r ia l s a rqueo ló -
gics d ' a l g u n in te rés , t o t i que Serra i Ráfols 
en les seves pub l i cac ions , no en par la, Sabem, 
per en Francesc R iu ró que va col-laborar a c t i -
v a m e n t a les tasques d 'excavac ió , que fou lo-
ca l i t zada cerámica « ibe ro - romana» (nom c o m • 
p lex i a u l é n t i c ca la ix de sastre que serveix per 
e n t a f o r a r - h i la cerámica ox idada c o m u n a de 
c rono log ia pee precisa pero, de segur, romana) 
en q u a n t i t a t s cons iderab les i que una mica mes 
en l lá , a l 'oest de la to r re que pro teg ía la Porta 
R u f i n a , f o u I r c b a t un ob jec te de b r o n z e , ben 
368 
* : • • > > > • ' 
.S?í5 i^ 
-^í»' 
" "J-^". " , ^ - * " • - - • J V . 'TBC 
-¿s id;-..--.-,:. 
Figura 3. - El Iram de muralla prospeccionat ¡al com pot ésser vist avui día. Son ben 
visibles les filades i els carreus de pedra sorrenca de la muralla romana tardana. 
ccnserva t , tal vegada i a ixí cal pensar -ho , un 
ScalpeMum. T a n t d 'unes t roba l les c o m de les 
a l t res , mai mes no se n'ha sabut res (5} . 
Des d 'aque l la l lunyana da ta , peí que sabem, 
no es t o rna ren a fer t rebal ls ni descober tes en 
aquesta zcna , f ins que d u r a n t unes obres d 'a -
n i v e l l a m e n t l 'any 1 9 6 1 , davan t la facana de 
l ' an t i c Seminar i M e n o r , ac tua l Facu l ta t de L ie-
tres del Co l leg i Un i ve rs i t a r i de G i rona , f o ren 
loca l i t za ts en t re la tér ra r e m o g u d a , a lguns 
f r a g m e n t s de cerámica v id r i ada , de cerámica 
g rc l le ra f u m a d a , j u n t a m e n t a m b a lguns í r ag -
men1s de v id re roma. 
1) D i á m e t r e base: 9 0 m m . 
Peu d ' u n ^ copa a l ta i esvel ta , de base 
cóncava i m o l t a l ta . La super f i c ie de 
IGI Noücín s F. UlUfíO, El poblament i la cultura 
ibérica del Girones, a Re vi:, I a Victors, 3, 1936 (sense 
líidiCtició de págineí,). Segons aqueE.1 autor, el possible 
Scalpellum (i cal suposar que també la cerámica) foren 
portal', a Barcelona per En Serra i Ráfols i alÜ s'haunen 
perdut. 
repós fo rmada per un r ep legamen t del 
v id re . De color b l a n c / g r o g ó s , poc t rans-
pa ren t , H i cauen de la paret f ines ca-
pes daurades i verdoses. 
Per segona vegada l 'any 1963 ¡ d ' u n i nd re t 
vei e n t r a r e n al M u s e u f r a g m e n t s de v id re i ce-
rámica de no pas ga i re impo r tanc ia t o t i que 
a l gún d 'e l ls e ren , e v i d e n t m e n t , romans 
Pero fou l 'any 1971 quan el Servei d ' Inves-
t igactons A r q u e o l ó g i q u e s de la D i p u t a c i ó , apro 
f i t a n t unes obres de cana l i t zac ió d 'a igües i de 
pav imen tac i ó , pegué e fec tua r uns sondatges a 
peu de mura l l a i e n t o r n de l 'área de la Porta 
Ru f i na prospecc icnada anys abans per l ' l n s t i -
l u t . La i n f o r m a c i ó sobre aquesta pe t i t a campa 
nya es t roba en un no gaire l larg Diari d'Exca-
vacions, i l i u s t ra t a m b uns c roqu is poc precisos 
i a m b una c o m p l e t a coHecctó de fo tog ra f íes . 
Fou el mes d ' o c l u b r e d 'aque l I any quan 
s 'cbr i una t r i n x e r a de ] 0 ' 2 5 tn . de l largada i 
s c l amen t 1 m. d 'amp lada sota el t r am de m u -
ralla que hi ha en t re la facana de l ' ed i f i c i de 
les Aligues i l ' in ic i del passatge que comun ica 
la plac;a i el carrer d ' A l e m a n y s . Els resu l ta ts , 
369 
CARRER DALEMANYS 
PLApA DE SANT 
DOMÉNEC 
Figura 4. - Croqu.s de les troballes tetes sota el pavi-
ment del passatge que comunica el carrer d'Alemanys 
i la plaQa de Sanl Doménec. 1} DipósH d'aigua. 
si bé no gaire espectaculars posaren de maní-
fest unes quantes filades, incoínpletes, de car-
reus romans, alguns de les quals poden veure's, 
encara ara, en haver-se rebaixat el nivell del 
5ÓI de la placa. 
L'any següent, el 1972, duranl" el mes de 
maig comencaren de bell nou les excavacions, 
cenlrant-se en aquesta ocasió, sota el paviment 
del passatge situat entre Sant Doménec i Ale-
manys i explorant Iota la zona. Es desenterra-
ren alguns grans carreus de pedra sorrenca de 
la muralla i mes al Nord restes de tcnamonts 
d'uns murs i d'un possible dipósit d'aigua amb 
les parets recobertes d'«opus signinum», molt 
malmés pero interessantissim, Llastimosamant 
aqüestes ccnslruccicns continuav/cn cap a lle-
vant, perdent-se per sota les parets de la casa 
veVna del tot inexplorable. 
El rnaterial arqueológic que proporcionaren 
aqüestes dues prospeccicns és poc important i 
básicament format per cerámiques medievals 
i modernes (reflexos metáMics, vidriada, etc.). 
Entre les coses miés antigües cal fer menció 
d'un parell de fragments de cerámica campa-
niana B, d'un fragment de cerámica d'engalba 
blanca, un fragment de T.S. Sudgál-lica, i al-
guns fragments de vasets de vidre, a part de 
les peces que veurem a continuació: 
2) Diámetre boca: 228 mm. 
Recipient de parets obertes i corbades 
i robust llistell enlorn del vas. Argi la 
dura, í'orca ben depurada i bicolor, bsi-
ge i grisosa. Les parets externes, molt 
polides, son de cclcr beige, Possible-
ment es Iracta de cerámica comuna 
oxidada tardana, ¡a que sembla una 
imitació de la forma Lamboglia 2 4 / 2 5 
de la T.S. Clrra D. 
3} Diámetre beca : 150 mm. 
Llavi rcbust engruixcdit a la part de 
dalt. Argila rcsada, dura i compacta. 
Ámíora de tipus indeterminat. 
A) Fragment alt i ci l indric d'un col! d 'un-
gi jentari . 
Vidre verdós, poc transparent", amb 
escames. 
5) Diámetre boca: 15 mm. 
Coll molt alt i estret, l leument tronco-
cónic, d'un petit ungüentari. El llavi 
molt cbert vers l'exterior. Color verdós 
pee transparent. 
Finalment caldria parlar d'unes troballes 
interessants recollides el mes de desembre de 
1975, per uns cbrers que ireballen en aquest-
indret, prop de l'escalinata del convent de Sant 
Dcménec i que gent i lment portaren al Museu, 
En aquesta cportuni tat , el valor de la deseo-
berta, rau únicament en la cerámica, un con-
junt poc abundós pero forca homcgeni i 
notable, 
6) Diámetre de la base: 35'5 mm, 
Petit peu d'un vaset molt mct l lurat, 
ArgÜa, ben depurada, dura, de color 
larcnjós molt suau. Vernís molt ben 
reparl i t , f i i de gran quali tat, poc br i-
llant i de colcr marrónos bsige, sobre 
una capa anterior de color rcig coral. 
A l fcns int-ern és ben visible un sigi-
llum rectangular ( 1 0 x 4 mm.) on s'hi 
pct llegir táci lment A M A , Fcrma in-
determinada. T.S. Aret ina. Per les ca-
recteristiques del sigillum, i peí perf i l 
de la peca l'hem de considerar un pro-
ducte tardo-areti del ssgle I d.C 
370 
C^i ^ 1 
o 3 
1 í [_ 1 
Figura 5. - 1) Copa de vidre- 2) Cerémica oxidada. 3) Amtora. 4) Fragmenl del coll d'un 
ungüentar! d? vidre. 5) Fragment d'un ungüenlari. 
371 
'i-=35Sji_ 
13 
- < = = : ^ 
12 
Fig. 6. • 6) Cerámica lardo-arelina. 7) Cerámica T.S. sudgál.lica. 8) T.S. sudgál.lica. Q) 
T.S. sudgál.lica. 10) T.S. sudgál.lica. 11) Cerámica de paiets Unes. 12) Fragmenl de 
llántia. 13) T.S. Clara D. 
872 
7) Diámetre de la boca: 124 mm. 
Pel i í vol de parets corbades, amb un 
llistell a la cara exlerna. L'argila, ta-
ronja rosada, dura i mi l t bsn depurada. 
Vernís de qual i taí, molt f ¡ , de color 
vermeliós beigs. A la paret externa s'hi 
pct veure una senzilla decoració feta 
a base de finissimes ¡ncisions verticals. 
Forma Dragendorff 2 4 / 2 5 T.S. Sud-
gallica, Segle I d.C. 
8) Diámetre de la boca: 1 18 mm. 
Pelit bol. Argi la ben depurada, dura i 
de color taronjós. Vernís bri l lant, í i , de 
color vermeliós beige. Forma Dragen-
dor l f 27. T.S, SudgáMica. Segle I d.C. 
9) Fragment de paret d'un gran vas. Ar-
gila ben depurada, dura, de color ver-
meliós. Vernís f ¡ , bsn repart i t , bri l lant, 
de color vermeliós beige. La decoració, 
visible a la paret externa, molt frag-
mentada, de temes floráis, T.S. Sud-
gállica (forma indeterminada). Segle 
I d C 
10) Diámetre de la base: 51 mm. 
Peu d'un bol motl lurat externament, 
Argi la ben depurada, dura, compacta, 
de color vermell fose. Vernís bri l lant, 
f i , de color vermell marrónos. A l fons 
intern és possible veure-h¡, dins d'un 
cercle irregular imprés, un sigillum i l-
legible. T. S. SudgáMica. Forma inde-
lerminada. Segle I d.C. 
I 1) Diámetre de la base; 42 mm. 
Pelit vaset de parets fines. Argi la dura, 
de color taronja rosat, molt ben depu-
rada. La paret externa fina i pulida, és 
de color vermeliós. Les marques del 
lorn hi son ben visibles, Possiblement, 
segle I a, C. 
12) Fragment d'una grari lucerna de forma 
triangular, 
Argi la dura, ben depurada, de color 
beige molt ciar, Vernís, a la paret ex-
terna únicament, de color roig corali, 
molt bri l lant i ben f ixat. Magnífica de-
coració de tema floral, L'hauríem de 
datar ais voltants del segle I d, C. 
1 3 ) Diámetre imprecís. 
Gran plat de parets cbertes i llavi sen-
zil l engruixodit. L'argila és dura, molt 
rugosa, de color taronja, Vernís irre-
gular, ben reparl i t , de color taronja 
molt ciar. Forma Lamboglia 58 (Hayss 
80 B). T.S. Clara D. Meitats-t inal s. V, 
Consideracions fináis 
El descobriment, Iranscendent de la Porta 
Rufina, canviá fcrca la idea general sobre l'es-
Iructura urbana del municipi roma, pero, per 
allra banda, la seva situació responia a unes 
necessitals immediates. En efecte, tant la por-
la Ncrd de la ciutat, a Sobreportes, com la 
Sud, local i Izada a l'antiga placa del Correu 
Vel l , a r in ic i del carrer de la Forca, es troben 
lluny del sector de Sant Doménec, mes per les 
di f icul ia ls topográfiquGs que per la distancia. 
La ciutat va créixer fixada a la falda de la 
muntanya aprof i lant les irregularitats i salvant 
com podía les inclinacicns na turáis del sol 
Tanmaleix, a l'alcada de Tactual Catedral, el 
turó conforma una esplanada natural, no gaire 
ampia, pero sí forca Marga, ocupada ara per ara, 
per la Seu, la placa deis Apóstols, placa deis 
Lledoners, inici del carrer d'Alemanys i placa 
de Sant Dcménec. La Porta Rufina serviría, 
dones, per a comunicar aquesta zona alta de 
la ciutat, on per raons topcgráfiques caldria si-
fuar-hi , tal vegada, el centre civil del municipi 
(fet di f íc i l de provar rotundament), amb l'ex-
terior immediat que cal imaginar ocupat i ha-
bitat des de molt avíat tal com semblen detrios-
trar les t re bal les arqueológiques fetes en 
aquells indreís i que acabem d'estudiar, i també 
am,b tota la pcblació dispersa que viuria a les 
altures en aqüestes darreres estribacions de les 
Gavarres, que t indr ien, d'aquesta manera un 
accés molt mes cómcde a la ciutat. 
tnteressants també foren els fonaments 
trcbats dins de muralla, malauradament no del 
to l excaváis i molt malmesos per a permetre'ns 
Ireure conclusicns valides, pero resulten ésser 
unes de les poques restes de construccions ur-
banes d'época romana localítzades fins ara a 
Girona. Tal vegada d'aquí uns quants anys noves 
trcballes d'aquesta mena permetin precisar la 
topografía urbana del municipi roma. 
373 


Excavacions arqueològiques a Girona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert